Comunicat de premsa de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (C S M)
 
Segons informacions proporcionades per l’Ajuntament de Montseny, al llarg d’aquest any 2014 està prevista l’execució definitiva de la Fase II del projecte d’arranjament i pavimentació del camí que ha d’unir la carretera de Collformic amb Sant Marçal.1
 
L’execució d’aquesta obra es basa en l’asfaltatge dels 3.700 metres de la pista forestal existent des de la font de les Nàiades fins a la font Bona, amb la conseqüent entrada de maquinària pesant, tala d’arbres, obertura de rases, moviments de terres, desviament i canalització d’aigües, etc.
 
Aquestes obres volen ser la fase final d’un projecte que es va iniciar l’any 2008 amb l’execució de la Fase I i l’asfaltatge fins al càmping Les Illes. L’objecte formal d’aquest nou vial és la unió dels dos principals eixos de comunicacions del massís, fet que implicarà un augment de la mobilitat i la freqüentació en un àmbit de màxima protecció, catalogat com a Zona de Reserva i Zona d’Alt Interès Natural, Ecològic i Paisatgístic pel Pla Especial del Parc Natural del Montseny.
 
El projecte, promogut per l’Ajuntament de Montseny, té el consentiment i l’informe preceptiu favorable dels gestors del Parc Natural. Els més de 311.000 € que costarà aquesta obra són finançats per ambdues administracions, amb el suport de la
Generalitat de Catalunya a través del PUOSC.
 
Des de la CSM ens oposem a una obra que entenem que significa obrir la circulació al trànsit rodat en una zona altament sensible pel que fa a la biodiversitat, capçalera de la conca de la Tordera i fins ara força aïllada i salvaguardada de la hiperfreqüentació i l’explotació. Cal destacar que la pista connectarà dues de les zones de freqüentació més  elevada del Parc, com són els sectors Santa Fe ? Sant Marçal i l’eix Collformic ? Montseny, fet que pot potenciar un flux considerable de turistes per la nova via.
 
Aquest  increment  de  la  mobilitat  tindrà  conseqüències  directes  i  indirectes  sobre  la flora,  la  fauna  i  els  ecosistemes  de  la  zona:  afectació  directa  sobre  hàbitats  d’alt interès  de  conservació,  com  vernedes  i  boscos  de  roure  sessiliflor;  alt  risc d’atropellament  d’espècies  de  fauna  protegides,  principalment  amfibis  i  rèptils,  i  un
augment considerable del risc  d’incendi  i  d’erosió,  així  com  de  la  contaminació  lumínica acústica i atmosfèrica amb els conseqüents efectes sobre el medi.

Un informe2 de l’any 2012 emès pel mateix Parc Natural ja alertava de tots aquests impactes, com també de l’augment d’atropellaments d’amfibis detectats a la pista asfaltada de la Fase I del mateix projecte. Però, increïblement, aquest mateix informe va acabar servint de base perquè l’Oficina del Parc Natural del Montseny emetés
l’informe preceptiu favorable al projecte.
 
Des de la CSM entenem que aquest projecte va en contra dels objectius de protecció, conservació i dels mateixos  valors de desenvolupament socioeconòmic d’una figura com la de Parc Natural i Reserva de la Biosfera.
 
Considerem que l’únic argument que pot portar a justificar l’obra i la seva inversió econòmica té a veure amb el model de gestió al qual sembla que s’estan encaminant els espais naturals protegits en aquest país: l’afavoriment d’un model turístic elitista, en perjudici de la conservació i la rehumanització del mateix  territori. Casos  com el projecte del Bulli al cap de Creus en són un exemple premonitori.
 
No som miops, i tenim clar que la presència de dos establiments hotelers del grup HUSA als dos extrems del vial ha estat determinant en la planificació d’aquest projecte injustificable des  dels  punts  de  vista  ambiental i socioeconòmic. Una vegada més, inversió pública en favor dels interessos privats i en perjudici de la conservació del territori. Cal remarcar, però, que a dia d’avui, en l’actual context de crisi, aquests dos equipaments privats es troben en una delicada situació econòmica. Aquest fet posa en evidència l’absurditat de l’obra i deixa sense arguments el veritable motiu que s’amaga
darrere d’aquest projecte.
 
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Sant Celoni, març de 2014
 
 

  1. Connexió del PK 19 de la carretera de Palautordera a Seva, amb la carretera BV?5114 de Sant Celoni a Viladrau, a l’alçada de Sant Marçal.
  2. Informe Anàlisis dels impactes i mesures correctores del projecte d’arranjament i pavimentació del camí de connexió de les carreteres BV?5301 i BV?5114, emès en data 31 de gener de 2012. Signat per Jordi Soler Insa, cap de la Direcció Territorial Nord de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Comentaris

Estic totalment en contra del projecte d'asfaltat de la carretera de Sant Marçal a Sant Bernat i demano a l'Ajuntament de Montseny que no el tiri endavant. No tant sols pels motius ecològics i de degradació del medi natural del Massís que ha explicat la CUP de Sta.Maria de Palautordera, sino també per motius culturals de gran importància, ja que el Montseny forma part d'un patrimoni geogràfic del nostre país que ja està al límit en l'us que se'n fa com a territori lúdic. Menystenir aquest patrimoni utilitzant-lo en excés i desvirtuant-lo amb accions contundents i ràpides com la que s'ha proposat és abocar-lo a la irrevocable depauperació futura. El Montseny, com a complex orgànic viu, ja va evolucionant i adaptant-se a nous usos que aporten els seus habitants i visitants, no és convenient que les autoritats, amb gestos ja passats de moda per depredadors, hi intervinguin de forma tant invasora i tant poc consensuada.
Atentament Joan Baixas

Cap partit polític posa ja en dubte la legalitat de les diputacions. quan segueixen sent un centre de poder NO democràtic que NO escollim i amb un gran poder amb la excusa de donar serveis als ciutadans a traves dels ajuntaments i només fan que crear òrgans de gestió on col·locar els seus amics i coneguts, siguin socialistes, convergents, d'esquerra. d'iniciativa...és igual quí ho faci....sempre és la mateixa estafa. Pel que fa a la gestió del Montseny ho hem denunciat mil vegades. La llei diu que s'ha de crear un Patronat de la Muntanya on estiguin representats al mateix nivell administració, ecologistes, científics i veïns del Massís i a la Diputació se li encarrega la gestió NOMES transitòriament i amb la finalitat de bastir aquest veritable orgue de gestió......Fins quan ens faran combregar amb rodes de molins???

Les diputacions són una de les moltes herències que encara suportem del franquisme.
Teòricament tots els partits polítics que van néixer o refundar en la pantomina de la transició van dir que s'abolirien. Amb el pas dels anys tots han mamat d'ella i ja no se'n recorden. Són capaços de mantenir-les quan siguem independents.
Impedim que escombrin la muntanya!

Això no depen de les Dipus només.. de fet la todopoderosa Generalitat i l'ajuntament estan d'acord ("Els més de 311.000 € que costarà aquesta obra són finançats per ambdues administracions, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del PUOSC.")

Així que no comencem a fotre pilotes fora ("claar, la culpa es de la Dipu, que es de l'epoca franquista..") i comencem a lluitar contra els vertaders enemics (Ajuntament, Diputacions i Generalitat) en comptes de perdre el temps amb xorrades polítiques, ja que és igual de culpable l'ajuntament i la Generalitat que recolza el projecte...

Com és possible

No s'entén que en altra indret del massis hi hagi una carretera asfaltada on amb molt bon criteri s'obligui a la gent a caminar, i que per altra banda trobin tant encertat fer una obra tant cotosa, perjudicial i que implica (suposo) el trànsit de vehícles. A qui estan afavorint? Cal desenmascarar els promotors!

Eugeni

Només dir que es molt trist que un poble amb tantes coses per acabar encara quedin ganes de començar-ne de noves, i si tenim en compte dels diners que valdrà aquesta obra jo no entenc que encara quedin ganes de deixar gastar diners de tots amb coses que no es volen.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.