Agenda

Avís a les sòcies i socis de la CSM: Assemblea Extraordinària i Ordinària el 14 de desembre de 2019
Sala Polivalent de La Clau (c/Alguersuari, 16 -Sant Celoni)

Debat públic sobre la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal, entre la CSM i Marti Boada

Benvolgudes lectores i lectors,
Avui us informem que, finalment, el nostre darrer escrit sobre aquest assumpte, ha estat publicat el dilluns dia 20 al diari El 9NOU. En ell responem els atacs rebuts de Marti Boada el passat 27 de maig (us adjuntem còpia facsímil), dins les pàgines del mateix diari.
No explicarem aqui el contingut del nostre article, que podeu comprovar a continuació. En resum però, us informem que per la banda de la CSM no tenim cap problema en acceptar el debat públic. Tant és així que hem emplaçat a Marti Boada a celebrar-lo dins la primera quinzena de juliol, a Sant Celoni, als locals de l'Ateneu o de Can Ramis, per tal que hi pugui accedir la màxima quantitat de gent, de la comarca del Baix Montseny, que sigui possible. La data dependrà ara de la decisió de la part contrària.
Reproduim a continuació el contingut íntegre de la nostra resposta. Dessota hi trobareu els facsímils d'ambdos articles concurrents.

 
Repte acceptat, senyor Boada

El 27 de maig passat el senyor Boada contestava, indignat, un escrit meu aparegut dues setmanes abans, en el qual jo n’havia criticat, al meu torn, un d’anterior publicat en aquestes mateixes pàgines el 15 d’abril d’enguany. Avui responc novament, sense ànims però de perllongar ad infinitum aquesta polèmica. En qualsevol cas, abans de tancar-la, cal que deixem clars alguns aspectes.

Per a la seva tranquil·litat, senyor Boada, l’informo que la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) segueix funcionant de manera assembleària, com manen els seus estatuts, i està regida per una Junta de Govern, escollida democràticament, que es renova d’acord amb ells cada quatre anys.

Pel que fa a la meva representativitat, ai las! Sóc un simple mortal jubilat que va esdevenir soci d’aquesta entitat a les darreries de l’any 1992 i, posteriorment, fou nomenat director de La Sitja del Llop-Revista del Montseny, l’abril de 1995. En l’actualitat represento la CSM en qualitat de president, càrrec que suporto des del novembre de 2004, quan alguns van provar de liquidar-la (probablement, pel fet que ja no els servia per estintolar les seves ambicions personals). En cas que li calgués més informació sobre la nostra associació pot consultar-la a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, o bé al Registre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat. Es tracta d’informació pública.

De manera inopinada, haig d’estar d’acord amb vostè quan argumenta en favor de la crítica i no de la desqualificació. Admeto que la utilització de frases metafòriques no és el millor sistema per resumir crítiques que són justes i raonades. A tall d’exemple aclariré que quan parlava de «l’estil més ranci» tractava de sintetitzar el caire de la polèmica, que vostè va iniciar el juny de 2014 utilitzant, de manera sistemàtica, la desqualificació.

Vostè ens ha adjudicat opinions que no hem manifestat mai, ha tractat d’obviar els arguments científics, legals, socials i ambientals mantinguts per la CSM, i ha intentat amagar les  nostres posicions reals. Tot això ha estat acompanyat d’insinuacions i d’acusacions, que de manera més o menys velada proven d’adjudicar-nos intencions fosques, posicions extremistes, idees carrinclones, actituds mogudes per ideologies forassenyades i, fins i tot, manipulació de les voluntats de la població. Doncs bé, les paraules utilitzades per vostè són ràncies, perquè recorden les que utilitzava aquell règim polític que ofegava les crítiques mitjançant la mentida, la insinuació, l’insult i la imposició del més fort. Espero haver aclarit el fons de l’eufemisme emprat.

D’altra banda, vostè no ha demostrat mai que la carretera Illes-Sant marçal pugui aportar cap benefici social, millora de les condicions de vida per a la població o recuperació de les activitats del sector primari, tan necessàries per revitalitzar el massís i donar feina digna al jovent. Tampoc ha demostrat que no hi hauria impactes irrecuperables sobre aquest territori. De fet ja no cal. És vox populi que l’objectiu d’aquesta infraestructura no és un altre que especular amb el territori protegit. Ara entendrà per què parlàvem de «xerrameca pseudocientífica».

En el decurs dels darrers anys, la gent de la CSM hem viatjat milers de quilòmetres, hem esmerçat centenars d’hores en reunions i gestions oficials o preparant informes ambientals. Hem participat en projectes d’interès públic, mediant entre ajuntaments per trobar solucions mancomunades, hem presentat propostes tècniques a les autoritats del Parc, hem dut a terme xerrades pedagògiques a les escoles, hem participat en controls per la qualitat de la Tordera, hem estat presents en esdeveniments de tota mena i hem organitzat actes reivindicatius i manifestacions. I encara ens ha quedat temps per editar la nostra revista i per dur davant dels tribunals suposats delinqüents ambientals. I tot això s’ha fet desinteressadament, sense obtenir a canvi cap remuneració i sense pretendre mai cap reconeixement personal. Ja ens agradaria que tothom pogués dir el mateix.

Retornant a l’inici: nosaltres no vam començar aquesta polèmica, però estem disposats a dur-la fins al final. Per tant, recollint la seva invitació, senyor Boada, l’emplacem a un debat públic, a celebrar durant la primera quinzena de juliol a l’Ateneu o a Can Ramis de Sant Celoni.
Queda dit, la CSM i el seu president acceptem el seu repte.

Carles Lumeras

President de la CSM
8 de juny de 2016                               
 

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.