El 5 de maig passat publicàvem, en aquesta mateixa pàgina, el “Manifest de rebuig sobre el tractament de l’eruga peluda del suro”. En aquest Manifest , entre d’altres extrems, es criticava «la utilització d’aquest tipus de “tractaments” que propugnen alguns sectors de propietaris forestals…», per considerar que no es tractava «d’un problema o un risc per a l’ecosistema, per la qual cosa les solucions no poden passar per actuar sobre tot l’ecosistema…».

A més, argumentàvem en el document citat que: «Malgrat l’espectacularitat d’aquest sobre-creixement, l’alzina surera és capaç de rebrotar de forma natural un cop l’insecte ha superat l’estadi de larva i per tant, des del punt de vista biològic, el pic de creixement de l’eruga no suposa un risc per a l’ecosistema.»

Ara, després d’haver vist, reiteradament, durant els darrers mesos les fotografies de suredes defoliades per la Lymantria dispar, que havien servit per a justificar (sempre segons els sectors al·ludits) els tractaments aeris efectuats al Montnegre, podem veure que, tal i com va succeir en el cas del Montseny (Montsoriu) l’any 2019, unes quantes setmanes després de la defoliació, les zones atacades per la Lymantria dispar, mostren ja un estat normal dels arbres, amb fulles renovades.      

Ara toca, doncs, mostrar les fotos de la recuperació i, potser, que es reconegui que, a la natura, hi ha molts cops en que la millor intervenció és la no intervenció.

Moltes gràcies Miquel, moltes gràcies Seán!