Mots mig perduts - VIII

Mots mig perduts - VIII anna dc., 09/01/2019 - 19:24

 

 

MOTS MIG PERDUTS – VIII

 

Aquest és el vuitè article que publiquem en aquesta secció que aplega paraules poc conegudes, en desús o, fins i tot, en risc de desaparèixer de la parla viva. Totes les hem recollides en converses amb informants locals, generalment pagesos, exclusivament de la rodalia del Montseny o del Montnegre.

Fins ara hi hem aportat més d’una cinquantena de mots, un bon grapat dels quals no han estat registrats en els principals diccionaris de referència de la nostra llengua:

-Diccionari Català-Valencià-Balear (CVB), l’Alcover-Moll http://dcvb.iecat.net/

-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/

-Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana http://www.diccionari.cat/

 

Emplacem els lectors a fer-ne ús per tal de contribuir a mantenir aquestes paraules vives, alhora que animem les persones que coneguin mots en desús o que no hagin estat recollits en cap dels grans diccionaris de la nostra llengua que els facin arribar als autors d’aquestes notes lingüístiques.

Presentem tot seguit set paraules, de les quals quatre no constaven en cap dels tres grans diciconaris esmentats abans. Les altres tres només les recull el diccionari més exhaustiu (CVB).

 

 

Podissa: Nom femení.Sarment de vinya un cop podat.

Observacions: L’informant va aprendre el mot a Arenys de Munt, on hi va anar a fer de mosso

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Trompar: Verb reflexiu. Cebes, alls, porros... que s’espiguen per florir

Només el diccionari CVB recull aquesta accepció.

Breda. 2008

 

 

Matxo: Nom masculí.Ciri que brota de les cebes quan es trompen.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Breda. Hivern de 2008

 

 

Guilla: Nom femení. Arrels d’arbres o d’altres plantes que envaeixen l’interior de les canonades o conduccions d’aigua.

Observacions: Es parla sempre de “la guilla”, i es diu “S’hi ha posat la guilla”. Sentit per a conduccions d’aigua tancades. És un mot relativament comú en la parla del Baix Montseny.

Cap dels tres diccionaris recull aquesta accepció. El CVB en recull una que sembla tenir la mateixa arrel (Capa d’acid carbònic que es forma damunt el vi que omple els cups).

Breda. Setembre de 2004. Sentit, però, a diverses persones (i, tal vegada, localitats)

 

 

Ventalla: Nom femení. En les cases de poble o masies, portes generalment de fusta massissa, que separen de l’exterior la porta d’entrada a la casa. En molts casos delimiten un petit rebedor exterior de la casa.

Tots tres diccionaris recullen el mot però només el diccionari CVB sota l’accepció que en donem.

Sant Celoni. Gener de 2017

 

 

Retranga: Nom femení. Dona poc treballadora.

Observacions: Desconeixem si el mot és també masculí.

Cap dels tres diccionaris no recull aquest mot.

Sant Celoni. Novembre de 2003

 

 

Xombo: Massa d’aigua que té força profunditat.

Observacions: Els informants ens deien “D’aquell rec en treiem aquell xombo d’aigua!”.

Només el diccionari CVB recull aquest mot, tot i que en femení, sobre la base d’una obra de Joaquím Ruyra.

Viabrea. Abril de 2009

 

 

 

Cèsar Gutiérrez i Perearnau – Pere Alzina i Bilbeny