Renovables SÍ, però així No!

El passat diumenge es van produir les primeres mobilitzacions contra les polítiques especulatives i destructores del territori que estan duent a terme les grans companyies energètiques, amb el suport en alguns casos dels governs i d’alguns ajuntaments.

Feia temps que es venia coent el malestar en molts llocs de la geografia catalana, davant la perspectiva dels diferents projectes que s’estan presentant i, a voltes, aprovant. Plantes fotovoltaiques que ocupen grans extensions de terrenys conreables o d’alt interès agrícola. Espais naturals amenaçats pels parcs eòlics, que també s’emplacen a tocar de nuclis urbans rurals. Parcs eòlics marins que posen en perill els ecosistemes. Xarxes d’alta tensió i MAT’s que destrossen kilòmetres d’espais naturals protegits. I tot plegat, sense consulta prèvia a la gent dels territoris afectats.

Tot això ho fan amb l’actitud prepotent d’aquells que se senten acomboiats per uns governants i unes administracions avocades a donar el vist i plau a qualsevol projecte que els vingui d’aquelles corporacions que, un cop més, es tornaran a quedar els diners de totes per al seu benefici particular i seguiran imposant els preus que vulguin a l’energia que després ens vendran.

Tot plegat és molt greu, perquè a més d’imposar-nos projectes abominables, pels impactes que impliquen als territoris, a les persones, a la biodiversitat i a les formes de vida i a la cultura d’aquests indrets, significa l’escamoteig del debat públic sobre el model energètic que volem seguir en un futur. Així, a més de robar-nos una part de les nostres vides, ens manlleven el dret a escollir, la possibilitat d’endreçar un model energètic democràtic, comunitari, en el qual tothom tingui oportunitats de participar de manera solidària, organitzant comunitats energètiques a nivell de barris, de pobles, de comunitats.

El pitjor de tot plegat és que ens prenguin per idiotes. Perquè tota aquesta gentussa dels oligopolis energètics s’han passat els darrers trenta anys negant-se, sistemàticament, a permetre el desenvolupament de tecnologies de captació elèctrica com la fotovoltaica (PV), al·legant que no era prou fiable i resultava poc rendible, quan en realitat pretenien evitar qualsevol tipus de competència i, particularment, d’autonomia energètica ciutadana.

Ara, de cop, es desperten quan senten dringar els milions que provenen de la UE (o sigui els nostres), que tenen totes les possibilitats d’anar a raure a les seves butxaques a través dels projectes que donen ja per aprovats. I no tant sols es pensen quedar aquests diners, sinó que a més, amenacen la població dient-nos que si no acceptem els seus designis en pocs anys haurem arribat al límit del desastre climàtic. El seu cinisme només és comparable al d’aquells explotadors que mentre utilitzen mà d’obra emigrant, esperonen els poders de l’estat a tractar amb la màxima duresa els qui intentin la immigració per vies no convencionals.

Per tots aquests motius i altres que no tindríem prou lloc per explicar, és que ha començat la mobilització ciutadana el passat dissabte 15 de juliol. Encara tímida i poc organitzada, la gent de les contrades afectades ha iniciat el seu camí per oposar-se a aquests projectes perversos que ens hipotequen el futur, condicionen la nostra sobirania energètica i alimentària, la cohesió social i el futur de la biodiversitat a la nostra terra.

El dia 15, plegats amb les companyes de les contrades de l’Anoia, la gent del Montseny ens vam manifestar de manera solidària, a Igualada, per defensar uns valors molt més importants que els dividends que esperen guanyar els accionistes de les grans empreses energètiques.