la Tordera
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis, Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han denunciat les obres de Connexió entre la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu) a la Fiscalia de Medi Ambient de l’Audiència Territorial de Barcelona i al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per les irregularitats i pels incompliments en l’execució de l’obra per part d’ATLL, ACA i el propi DMAH, i que han afectat greument a espècies i espais protegits de la Tordera. Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu) s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona. |
|||
Comunicat de premsa La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Orchis (Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme), i el biòleg Enric Badosa han mantingut, en el dia d’avui, una reunió amb responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’Aigües Ter - Llobregat (ATL), per tal de concretar l’abast de les afectacions generades per les obres que aquesta darrera empresa està executant en el curs de la Tordera, per a la connexió de la ITAM de la Tordera (a Blanes) i la ETAP del Ter (a Cardedeu). Aquestes afectacions ja van ser denunciades davant la Fiscalia de Medi Ambient, el passat 21 de juny, per les entitats conservacionistes dalt esmentades. Els denunciants han fet notar als responsables de l’ACA i d’ATL que la tramitació del projecte, així com el control de les obres referenciades, no han complert, des l’inici, les normatives en vigor en matèria ambiental, i, han manifestat la necessitat de paralitzar-les de manera precautòria mentre no s’efectuí un estudi seriós dels danys causats a les espècies i els espais protegits de la Tordera i es cerquin les mesures correctores i compensatòries adients. Els responsables de l’ACA i l’ATL no han aportat la còpia del projecte de connexió, malgrat el seu compromís previ. Ha estat acordat, però, que en un termini molt breu facilitaran còpia d’aquest, així com de les mesures correctores que ATL proposa, a les entitats denunciants. Posteriorment es discutirà la idoneïtat o no de les mesures proposades, independentment de la tramitació judicial de la denúncia presentada per les entitats i persones sotasignades. |
|||
|
|||
Aquí teniu dos talls de veu de l'entrevista que Ràdio Tordera va fer al diputat de CiU Benet Maimí, sobre la intenció d'aquest de adreçar vàries preguntes a la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya sobre les obres que estan destruint una part de la Tordera. |
|||
El Ramon Teixidó ha publicat al Diari del Maresme una entrevista a l'Enric Badosa, un dels signants de la denúncia a Fiscalia per les obres que estan destruint la riba de la Tordera. Us recomanem la seva lectura :-) |
|||
|
|||
El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.
|
|||
L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA -Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic- Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny Sant Celoni. Novembre de 2002
Antecedents La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat. Justificació Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1). Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural. Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable. A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble. |
|||
