Skip to main content

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny és una entitat ecologista que treballa per a la defensa dels valors naturals, amb un enfoc al massis del Montseny i el seu entorn.

Raport fotogràfic. III Marxa en defensa del territori. Manifestació contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal

Benvolgudes i benvolguts,

Us oferim, amb un cert retard, algunes fotos de la manifestació que vam dur a terme el diumenge 15 de gener proppassat.

Com es va dir en aquesta diada «torenem a la casella de sortida». Això no ha fet més que començar, i no pararem fins que aconseguim retirar completament aquest projecte nefast, pensat només que per afavorir els interessos d'alguns especuladors sense escrúpols.

Estigueu alerta de la convocatòria de les properes accions que anirem preparant.

No pararem fins aturar aquest projecte!


Manifest + Què, Qui i Com sobre la Carretera Illes-Sant Marçal

MANIFEST:

Després de tres anys de lluita, tornem a la casella de sortida!

El 14 de desembre passat, el Departament de Territori i Sostenibilitat feia públic un comunicat on assegurava haver donat el vistiplau, amb condicions, al projecte que l’Ajuntament de Montseny ha tractat de vendre, durant tres anys, com «d’arranjament i pavimentació» de la pista entre les Illes i Sant Marçal, quan, eufemismes a banda, el que vol és construir una nova carretera en l’indret més delicat del Parc.

Ni les al·legacions presentades per organitzacions ecologistes com SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció o la mateixa Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny; ni les manifestacions i concentracions de protesta que s’han succeït durant els darrers anys; ni els informes emesos pel Consell de Protecció de la Natura o per la Secció de Biodiversitat de l’antic departament d’Agricultura; ni les declaracions efectuades per científics reconeguts, com els biòlegs Josep Peñuelas  o l’Antoni Arrizabalaga ; han fet repensar els que dirigeixen la política ambiental del nostre país, que aquest projecte no s’havia de fer.
Probablement, alguns alts funcionaris d’aquest departament pensin que la seva resolució permet protegir aquest espai natural i, alhora, facilitar els negocis a la zona. D’altra banda els especuladors es deuen estar fregant les mans en els seus despatxos, convençuts que, gràcies a la decisió de Territori,  ja s’ha acabat l’oposició a aquest projecte nefast.

III Marxa en defensa del territori. Manifestació contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal

Benvolgudes i benvolguts,

Avui us anunciem la manifestació que es durà a terme el proper diumenge dia 15 de gener en contra de la construcció de la carrtera Illes-Sant Marçal. Després de la nota de premsa del Departament de Territori i Sostenibilitat, que donava llum verda (amb condicions) a la carretera contra la qual venim lluitant des de fa tres anys, ara tornem a la casella de sortida.

Us necessitema a totes i tots! Hem d'aturar aquesta nova aberració ambiental especulativa!

A continuació us oferim el cartell de la convocatòria


No hi podeu faltar! Ens hi juguem el futur dels espais naturals del nostre país

 

data: 
Dg, 15/01/2017 - 10:30 - 13:30
Lloc: 
Pça. Comte del Montseny (Sant Celoni) a rotonda de Campins

Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!

En el número 41 de la Sitja del Llop l'Helena Barril Graells aborda el món de les abelles en un article on explica la seva biologia, les causes del declivi que estan patint i un exemple de com s'estudien al Montseny. L'Helena treballa al grup d'ecologia de la pol·linització del CREAF (Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals) des de fa 10 anys i ens explica que al massís del Garraf, per exemple, han trobat més de 100 espècies d’abelles. D’aquestes, "només l'espècie Apis melifera fa mel i la majoria són solitàries i no pas socials. De fet, les abelles socials representen només un 10% de les espècies a nivell mundial".

El declivi d'abelles i altres pol·linitzadors és de vital importància per al bon funcionament dels ecosistemes terrestres, així com a nivell econòmic per conreus en la producció d'aliments. Les causes de l'esmentat declivi van des de "factors que redueixen els recursos de nidificació (arbres morts d’empeus, parets de fang,...) i els recursos d'alimentació(flors d'on treure el nèctar i el pol·len) (...), com ara l'asfalt, l’ús d'herbicides, el monocultiu (...). També l’ús de certs agroquímics (...) alguns dels quals tenen un  efecte letal o subletal quan són barrejats amb altres productes (efecte sinèrgic)".

L'Helena ens proposa que tota acció a nivell local pot ajudar a augmentar les poblacions d'abelles i els seus efectes beneficiosos pels ecosistemes i conreus.. Parla dels hostalets d'abelles i la promoció de l'agricultura extensiva i ecològica.

Comunicat de la CSM en relació a la Declaració Ambiental emesa pel Departament de Territori i Sostenibilitat sobre el projecte de construcció de la carretera Illes-Sant Marçal

En relació al projecte de construcció de la carretera Illes-Sant Marçal, i a la vista del contingut de la nota de premsa emesa pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTeS), en la qual s'hi dóna el vistiplau amb condicions al «projecte d'arranjament», la Junta de Govern de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), reunida en sessió d'urgència manifesta el següent:

a) La CSM afirma que és fals que aquesta resolució limiti les actuacions «als trams estrictament necessaris», atès que, en realitat, la intervenció proposada ocupa la meitat del recorregut inicial previst pel projecte, tal i com demostra la cartografia que adjunta. En cap cas aquestes intervencions es poden considerar arranjaments puntuals, vista la longitud total del traçat que afecten.

b) Els trams que el DTeS pretén validar com "arranjables" pels seus «problemes d'erosió, difícil accés i problemes de conservació», responen a les característiques següents:

El tram de connexió entre la carretera BV-5114 (coll de Sant Marçal) i l’Hotel Sant Marçal, ja prou freqüentat per les visites motoritzades a la font Bona, en cas de ser pavimentat, serà un nou punt d’atracció i penetració cap a la zona més alta de la vall de la Tordera.

El tram superior entre les cotes 1.053 i 1.071 (aprox.) es correspon íntegrament a la Zona de Reserva, que és la més delicada del Parc des del punt de vista de la conservació, com a vingut denunciant la CSM des l’inici il·legal d’aquestes obres, l’any 2014.

Sitja del Llop Nº 41

Ja fa unes setmanes que està disponible el número 41 de la Sitja del Llop. El trobareu als punts de venta habituals. En aquest volum trobareu el següent contingut:

- Editorial: "Què volem els ecologistes?"
(Consell de Redacció)

- Les abelles i altres pol·linitzadors: tot un món per descobrir!
(Helena Barril Graells)

- El Poble del Montseny
(Antonio Mora Vergés)

- Salvament de Crancs autòctons al Montseny. Un exemple de col·laboració crítica
(Equip de recerca i protecció del medi de CSM)

- Mots mig perduts (VII)
(César Gutiérrez i perearnau, Pere Alzina i Bilbeny)

- El dolmen, també dit "la pedra gentil". Vallgorguina. Vallès Oriental
(Antonio Mora Vergés)

- Primer pas perquè no hi hagi un circuit internacional de karting a Llinars
(Plataforma Stop Karting Llinars)

- Ni un pam de terra, ni una gota d'aigua, ni una alenada d'aire
(Plataforma <No ens vendreu la Moto>)

- 2016 combats, incerteses i alguns petits èxits
(Consell de redació)

- Un baixmontsenyenc voltant pel massís
(Josep Lluís Òdena Rodríguez)

EcoConsells (VI). EL destí de les tovalloletes higièniques.
(Equip de tècnics ambientals CSM)

 

Un pas més en la defensa de la Tordera

El passat divendres 11 de novembre, riu Tordera, tram altmembres de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) vam pujar muntanya amunt per anar a mostrejar el curs alt de la Tordera i continuar així amb el projecte engegat la primavera del 2015 de vigilància i control de l’estat del riu.

Com ja vam informar al número 39 de La Sitja del Llop, la CSM col·laborem amb el Projecte Rius realitzant dos mostrejos anuals al curs alt de la Tordera, concretament uns metres aigües avall dels col·lectors que aboquen, directament al riu, les aigües residuals del municipi de Montseny.

El mostreig realitzat confirma la hipòtesi que l’àmbit forma part d’un tram de riu amb un elevat interès ecològic i paisatgístic. Així indicadors biològics com els macroinvertebrats o l’estat del bosc de ribera, ens donen uns resultats que podem qualificar d’entre bons i molt bons.

Malgrat tot, podem dir que dels quatre mostrejos realitzats amb anterioritat, el de la tardor de 2016 ha estat el que el riu ha presentat unes pitjors condicions, a causa del poc cabal i de  l’abocament continuat d’aigües residuals. Aquestes males condicions del riu es van fer ben evidents per la forta olor de clavegueram de l’entorn i l’elevada presència d’algues al substrat del riu.

Acció de protesta contra el Pla CAUFEC a Esplugues de Llobregat, a l'Ajuntament d'Esplugues

Benvolgudes i benvolguts,

Avui us informem d'aquesta nova acció que la ciutadania d'esplugues de Llobregat ha preparat contra l'especulació urbanísitca i la destrucció d'espais naturals a la serra de Collserola. L'acció de protesta es durà a terme AVUI mateix a les 18:30h a l'Ajuntament d'Esplugues.

Des d'aquesta plana els enviem la nostra solidaritat i el nostre suport. Endavant companyes i companys!

Per a més informació consulteu:

https://www.youtube.com/watch?v=RKGEQP_PS70

https://twitter.com/noalplacaufec/status/794120261511643136

 

A sota teniu el cartell de la convocatòria.


 


data: 
Dc, 16/11/2016 - 18:30 - 20:30
Lloc: 
Ajuntament d'Esplugues, Plaça de Santa Magdalena, 5-6, Esplugues de Llobregat

Informe del Consell de Protecció de la Natura: sobre la carretera de Les Illes-Sant Marçal

Adjuntem còpia de l'informe que ha emès recentment el Consell de Protecció de la Natura, en relació al projecte de la carretera
Illes-Sant Marçal.

Com podreu veure, en un llenguatge més planer del que resulta habitual en els documents oficials, fa una crítica clara a l'Ajuntament per la manera en que ha gestionat aquest projecte, posant en dubte, a més, quin és el seu veritable objectiu. D'altra banda qüestiona la mateixa normativa del Pla Especial del Parc (que permet contradiccions tan evidents entre infraestructures i espais de protecció específica). Discuteix la qualitat científica del document d'Avaluació d'Impacte presentat pel promotor i desmunta els arguments que pretenen adduir manca d'impacte, per acabar proposant les mateixes solucions que, prèviament, ja havia apuntat la nostra entitat en les seves al·legacions.

Per si sol, és un document que tanca qualsevol de les polèmiques, malintencionades, que els valedors de la carretera han procurat fer circular els darrers mesos, a través de dictàmens o d'articles als mitjans comarcals.

Ara només manquen els nous contra-informes que ha de presentar Medi Natural i la mateixa Diputació de Barcelona. Esperem que vagin en el mateix sentit i que es clogui l'assumpte de la Declaració Ambiental que haurà d'emetre el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Caldrà, però, seguir alerta.

Operació alliberament. Els crancs autòctons del Montseny han estat re introduits al seu hàbitat natural!

Operació alliberament!

Benvolguts i benvolgudes,

Finalment, desprès de quasi tres mesos de viure en un entorn artificial, creat per al seu manteniment en condicions òptimes, el dimarts passat eren alliberats els individus de cranc autòcton (Autropotamobius pallipes), sostrets anteriorment del seu hàbitat natural per salvar-los de les condicions ambientals adverses d’aquest estiu.

A les darreres hores de la tarda del dimarts passat, eren retornats al seu entorn habitual la major part dels exemplars, que s’han conservat en les millors condicions possibles pel que fa a la qualitat i la temperatura de l’aigua i el condicionament naturalitzat en que han estat hostatjats.

Des d’ací, donem les gràcies als serveis i al biòleg del Parc del Montseny així com als tècnics d’Ecotons, per la seva intervenció decisiva, que ha estat prèvia a l’alliberament. Agraïm també la seva feina als Agents Rurals, a més dels i les voluntàries i membres de la CSM, que hi han participat en aquesta nova operació, que ha culminat la que es va iniciar a les primeries del mes de juliol amb un nou èxit.(1)

Contingut sindicat