Noves agressions a la llera de la Tordera

El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.

L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.
En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats.
El motiu de la tala són les obres per el pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.
L’obra, que presenta

Al·legacions de l'Associació de Veïns de Riells del Montseny

L'Associació de Veïns de Riells del Montseny ens ha fet arribar les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha elaborat.

Son al·legacions que probablement la Coordinadora subscriurà i presentarà, i les donem a conèixer per si algú més, abans del 10 de març, dia en el que acaba el termini, les vol presentar (es pot fer a l'ajuntament, per correu administratiu o entregant-les a la gent de l'Associació, que les recollirà el 7 de març al migdia, a l'Abadia de Sant Martí de Riells.

Cliqueu aquí per anar a la web d'on pengen les al·legacions  o aquí per visualitzar-les directament.

Grup contra el POUM de Riells i Viabrea al facebook

Al facebook hi ha un grup contra el POUM de Riells i Viabrea que ja te més de 200 subscrits: http://www.facebook.com/group.php?gid=302592611676

Al·legacions de la Coordinadora al POUM de Riells

Us adjuntem les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha presentat la Coordinadora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mapa de la Ferreria

Us adjuntem un mapa de l'espai de la Ferreria.

Cliqueu si voleu veure'l ampliat.

Mapa de la Ferreria

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.

Taula rodona per una cooperativa de consum a Sant Celoni i la Batllòria

 CRISI I OPORTUNITAT

Cap a un altre model de producció i de consum

Taula rodona sobre les cooperatives de consum i la importància de poder accedir a productes de proximitat, de qualitat i ecològics, guiada pel grup de debat sobre producció i consum agroalimentari La Repera.

Salvem la Ferreria

Notícies sobre el contenciós de la Ferreria

El passat 2 de febrer, el  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,  va fer públic que havia desestimat les al·legacions prèvies formulades per l’Ajuntament de Sant Celoni i una anomenada Entitat Urbanística Col·laboradora Provisional del Pla Parcial Urbanístic de les Ferreries, en les que demanaven a aquest Tribunal que no  reconegués legitimitat a la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny per a presentar un recurs contenciós administratiu, per què, segons les paraules del signant d’aquestes al·legacions, en Josep Soldevila Sala: « No té ni capacitat, ni interès general, ni interès propi, qualificat o específic.»

Aquest recurs, que s’havia formalitzat  el 17 de novembre de 2009, s’adreçava contra la decisió del Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni, de 19 de març del 2009, per la qual, gràcies a les abstencions de CIU i PSC-PSOE i malgrat els dos vots favorables de la CUP, es va impedir la desqualificació de la zona de la Ferreria, mantenint-la, per tant, com a sòl urbanitzable.

 Segons el TSJ de Catalunya, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, entitat ecologista amb més de vint anys d’història, disposa de plena legitimitat per presentar aquest recurs contra la decisió del Ple atès que, segons les últimes interpretacions del Tribunal Suprem, les associacions habilitades per a la defensa dels drets i interessos col·lectius poden recórrer als tribunals per defensar aquests interessos quan considerin que han estat vulnerats.

21 de febrer de 2010: Gran Cadena Humana Stop kàrting envoltant els terrenys amenaçats

Diumenge 21 de febrer: Cadena Humana Stop kàrting

La conca de la Tordera augmenta dos graus de temperatura en els últims cinquanta anys

Ens fem ressó d'aquesta notícia:
 
Girona (ACN).- La conca de la Tordera ha augmentat en els últims cinquanta anys un total de dos graus de temperatura durant el període estival, com a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta és una de les conclusions dels primers resultats del projecte ACCUA de Caixa Catalunya, que estudia les conques del Fluvià i la Tordera, a les comarques gironines, i el de Siurana, a les Terres de l'Ebre. L'estudi és pioner perquè avalua la vulnerabilitat de les conques posant l'accent en les característiques territorials d'aquestes zones i tenint en compte no només el canvi climàtic sinó també els usos del sòl i la gestió del territori.

Contingut sindicat