Skip to main content

S'incendia un hivernacle al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 18:48
https://twitter.com/XavierRomeraC/status/877564748031680513  3 minHace 3 minutosMásUna pregunta... Quan es crema un hivernacle es considera un incendi agrícola, urbà o industrial? Gràcies
https://twitter.com/PoliciaMalgrat/status/877518243715579904  3 hHace 3 horasMásIncendi d'hivernacle entre Malgrat i Palafolls. Hi treballen 7 vehicles i . Ctra. Mas Bages tallada
https://twitter.com/PSCPalafolls/status/877514522516480000  3 hHace 3 horasMásIncendi al poble veí de , zona del pla, teniu cura!
https://twitter.com/RadioPinedaFM/status/877519589734830080  3 hHace 3 horasMásIncendi d'hivernacle entre i , molt visible. 7 vehicles de treballant (15,00h.) Fotos: Ràdio Pineda
https://twitter.com/112/status/877515804245446656  3 hHace 3 horasMásEl ha rebut 64 trucades per un incendi de plàstics entre Malgrat i Palafolls, fum molt visible
Vídeo... https://twitter.com/OnaMalgrat/status/877513510107967490  4 hHace 4 horasMásÚLTIMA HORA | Crema un hivernacle a l'interior de l'empresa de planter Gel-Bo-Plant
https://twitter.com/OnaMalgrat/status/877516217036288000  3 hHace 3 horasMásCrema un hivernacle a l'interior d'una empresa de planter:
https://twitter.com/OnaMalgrat/status/877521947697049600  3 hHace 3 horasMásExtingit l'incendi que ha cremat un hivernacle en una empresa de planter. Restableixen el trànsit per Mas Bages:
https://www.facebook.com/adfLloretdemar/posts/813444465490823ADF Lloret de Mar - Selva Marítima ha añadido 4 fotos nuevas.58 min · Avui hem rebut activació per un incendi agrícola a la zona de Blanes - Malgrat a la nostra arribada i observar que eren uns hivernacles el que estava en flames, al no ser la nostra competència hem tornat a la nostra base, després de posar-nos a disposició de bombers.
Secretariat Federacions ADF Catalunya
https://twitter.com/radiopalafolls/status/877522678168649728  3 hHace 3 horasMásEl foc de està apagat. Hi han participat almenys 6 dotacions de , i una ambulància
Categories: Ecologistes

Observacions submarines a Cala Sant Francesc (Blanes) 20/6/2017 Enric Badosa

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 16:37
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'ahir 20/6/2017 a la Cala Sant Francesc (Blanes)...

Nudibranqui (Diaphlorodoris papillata), Cala Sant Francesc (Blanes) 20/6/2017
Gamba comensal de les anèmones (Periclimenes ametbysteus), Cala Sant Francesc (Blanes) 20/6/2017
Més a...
Una gamba increïble, la gamba comensalTubo i ulleres 20/6/2017 Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Observacions submarines a Punta s'Agulla (Blanes) 2/6/2017 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 16:22
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del passat 2/6/2017 a Punta s'Agulla (Blanes)...

5 Bavoses morrudes (Tripterygion tripteronotus), Punta s'Agulla (Blanes) 2/6/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7763
4 Raboses negres (Lipophrys nigriceps), Punta s'Agulla (Blanes) 2/6/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7764
10-20 Raboses grogues (Tripterygion delaisi), Punta s'Agulla (Blanes) 2/6/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7765
1 Cranc pelut (Eriphia verrucosa), Punta s'Agulla (Blanes) 2/6/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=4&id=7766Esquerda fora de l'aigua
Font: www.observadoresdelmar.esObservador i fotografies: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Agró roig (Ardea purpurea) al riu a l'alçada de l'N-II (Tordera) 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 15:57
1 Agró roig (Ardea purpurea) aquest matí al riu vist des del pont de l'N-II (Tordera).
Categories: Ecologistes

Riu Tordera entre Can Gelmar i Can Miró Vell (Fogars de la Selva) 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 15:54

Aquest matí per la Tordera entre els plans de Can Gelmar i de Can Miró Vell (Fogars de la Selva) en visita amb l'Antoni Abad i  en Paco Jaez...

4 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
Bagres catalanes (Squalius laietanus)
Carpes (Cyprinus carpio
Verons euroasiàtics (Phoxinus phoxinus)
Gambúsies (Gambusia holbrooki)

1 Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
1 Papallona reina (Papilio machaon)
1 Coure comú (Lycaena phlaeas)
Brunes boscanes (Pararge aegeria)
Escacs ibèrics (Melanargia lachesis)
Cleòpatres (Gonepteryx cleopatra)
Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
Blanques de la col (Pieris brassicae
Blanquetes de la col (Pieris rapae)
Daurats foscos (Thymelicus acteon)
...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Milà negre (Milvus migrans)
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus), mascle i femella
mínim 4 Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 1 Agró roig (Ardea purpurea)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
mínim 3 Corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Blauet (Alcedo atthis)
uns 10 Oriols (Oriolus oriolus)
1 Abellerol (Merops apiaster)
1 Puput (Upupa epops)
1 Picot verd (Picus viridis)
mínim 1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
mínim 1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Tudons (Columba palumbus)
Merles (Turdus merula)
mínim 1 Tallarol gros (Sylvia borin)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
1 Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Ballester (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)

Algunes de les fotografies de l'Antoni Abad...
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212582898504647&set=a.1311857553740.47006.1149668335&type=3&theaterAntoni Abad35 min · Escarbat blau (Hoplia coerulea)Aquest matí per la Tordera hem pogut veure aquest preciós escarabatEn Javier Romera, en el seu bloc, ha fet recentment un post dobre aquest escarbst blau: 
Inconfusibles (els mascles) pel seu intens color metal·litzat, blau turquesa, aquests escarabats de la família Melolonthidae es poden veure per aquestes dates a qualsevol tram de la Tordera però en especial entre Hostalric i Tordera a on resulten molt abundant, sempre a les parts altes de la vegetació herbàcia en grups o en solitari.Està catalogat com espècie vulnerable, és a dir, que té un alt risc d'extinció en estat silvestre i que per tant cal protegir-lo. La seva regressió paulatina es deu principalment a dos factors: l'alteració de les riberes, que és el seu medi natural i la recol·lecció per part de col·leccionistes poc escrupulosos.Fotografia: Antoni Abad (mòbil)
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212582945425820&set=a.10200166999874941.197192.1149668335&type=3&theaterAntoni Abad31 min · Quina calor!Fins i tot les plantes cerquen havidament l'aigua!

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10212582863383769&set=a.10200166999874941.197192.1149668335&type=3&theaterAntoni Abad42 min · 
La formiga lleó (Myrmeleon formicarius) és un insecte de l'ordre dels neuròpters.

Els adults de formiga lleó són completament diferents de les larves. L'adult es caracteritza per tenir un abdomen llarg i estret, i dos parells d'ales grosses i encara més llargues que l'abdomen. Les antenes notòries i acabades en maça i la posició de les ales en repòs envoltant l'abdomen diferencien clarament la formiga lleó de les libèl·lules. L'adult té costums crepusculars; vola a l'estiu en terrenys secs a la recerca de pugons.

La larva és d'un color marronós discret; no té ales, però sí unes mandíbules potents. L'abdomen de la larva és curt i robust. Viu en terrenys sorrencs on excava un petit cau en forma cònica i s'hi enterra cara amunt amb les mandíbules a punt per atrapar qualsevol insecte que caigui a la trampa parada. Injecta verí paralitzant a la víctima i la digereix externament. La formiga lleó viu en aquest estadi larval, del qual pren el nom, durant dos anys. Passa després per l'estadi de crisàlide dins d'un capoll i finalment emergeix l'adult alat.

La imatge de baix, feta aquest matí al riu Tordera, mostra la trampa de cacera de larves de formiga lleó.
Antoni Abad Adults de formiga lleó (fotografies ichn.iec)
Categories: Ecologistes

Milà negre (Milvus migrans) al Pla de la Júlia (Tordera) 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 15:21
1 Milà negre (Milvus migrans) aquest migdia al Pla de la Júlia (Tordera).
Categories: Ecologistes

2 Milans negres (Milvus migrans) al Pla d'Anyells (Tordera) 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 15:20
2 Milans negres (Milvus migrans) aquest matí, junts, al Pla d'Anyells (Tordera).
Categories: Ecologistes

Depredació d'un Gaig (Garrulus glandarius) sobre nius d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) a Arenys de Mar 21/6/2017 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 14:57
Observació d'en Pere Alzina i Bilbeny d'avui a Arenys de Mar...

Gaig (Garrulus glandarius) intentant esberlar nius d'Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) per a endur-se els pollets.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny
Categories: Ecologistes

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) a Santa Susanna 11/6/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 14:44
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) observat per l'Antoni Abad el passat diumenge 11/6/2017 a Santa Susanna.

També 2 Ballesters (Apus melba)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Més sobre la posta fallida de Tortuga babaua (Caretta caretta) a Canet de Mar d'aquest cap de setmana 21/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 21/06/2017 - 14:39
Podeu llegir també...

Sobre la posta fallida de Tortuga babaua (Caretta caretta) a Canet de Mar d'aquest cap de setmana 20/6/2017


El primer albirament de tortuga marina d'aquest estiu ha tingut lloc a la platja de Canet de Mar
Ràdio Canet 21/6/2017

Foto: mon.uvic.cat
El primer albirament aquest estiu d’una tortuga marina a la costa catalana ha tingut lloc aquest cap de setmana a la platja de Canet de Mar. Als darrers temps la seva presència a la costa maresmenca ha anat creixent, el que vol dir segons els experts, que en un futur, caldrà plantejar una nova gestió del litoral que permeti una bona convivència entre aquesta espècie protegida i els humans.

Els fets van tenir lloc aquest cap de setmana, quan un grup de pescadors va observar cap a la una de la matinada com una tortuga babaua sortia de l’aigua. Tot i que, no va arribar a fer un niu, sí que va fer una precàmera a la sorra i al cap d’una hora va retornar a l’aigua. Els pescadors es van posar en contacte amb entitats animalistes i van informar-ne al projecte “Caretta a la vista” que lidera la Universitat de Vic.

La tortuga babaua nidifica de forma esporàdica al Mediterrani occidental i durant els últims anys s’ha registrat un augment d’albiraments a les nostres costes. Al tractar-se d’una espècie amenaçada i catalogada de vulnerable per la legislació espanyola, s’ha de fer tot el possible per protegir tant les femelles, com els nius i les tortuges que neixen en aquests nius. En el cas de detectar una tortuga marina a la platja o el seu rastre, el primer que cal fer és trucar al 112.

Des del projecte “Caretta a la vista” s'han fet ressó d'aquest albirament. El seu objectiu és fer divulgació d’aquesta espècie per tal que els ciutadans tinguin totes les eines per detectar i conèixer l’eventual rastre o niu d’una tortuga marina a les nostre platges i poder actuar adequadament. Val a dir que des del 2006 s’han anat produïnt diversos albiraments al Maresme i la seva presència al Mediterrani va en augment. Els experts n’estudien quins poden ser els motius i apunten a diversos factors: d’una banda una major presència per activitats d’oci i lleure de les persones a la costa, però també, el canvi climàtic i l’escalfament de les aigües mediterrànies, tot plegat afavoreix que arribin a la nostra costa.  Per molts experts aquest fenomen, cada vegada més habitual, obligarà a replantejar els sistemes de gestió del nostre litoral, per tal de garantri una bona convivència entre les persones i espècies com la tortuga caretta.
Categories: Ecologistes

Mínim 68 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Les Roques (Calella) 20/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 18:22

Aquest migdia hi havien mínim 68 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Les Roques (Calella), majoritàriament a Roca Grossa però també repartits per altres roques i cales o pescant al mar. Uns 15 anellats i molts joves.

Lo de "mínim" ve donat perquè no es pot veure la cara est de Roca Grossa des de terra i aparentment hi ha més (es veuen almenys 2 que surten volant de darrera).

També...

desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), arreu

1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Pardals comuns (Passer domesticus)
2 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
2 Ballesters (Apus melba)

i a la zona hotelera propera de Calella...

12 Ballesters (Apus melba)
uns 150 Falciots negres (Apus apus)
... entre altres.

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)...
Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)...
Algunes imatges de Les Roques (Calella)...
Categories: Ecologistes

Papallones a Santa Maria de Palautordera 12/6/2017 Andreu Ubach. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 18:10
Observacions de papallones de l'Andreu Ubach del passat dilluns 12/6/2017 a Santa Maria de Palautordera...

1 Papallona reina (Papilio machaon)
2 Blanques de la col (Pieris brassicae)
9 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
1 Blanqueta perfumada (Pieris napi)
2 Cleòpatres (Gonepteryx cleopatra)
9 Marronetes de l'alzina (Satyrium esculi)
1 Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus)
3 Brunes boscanes (Pararge aegeria)
1 Lleonada de matollar (Coenonympha arcania)
1 Bruna dels prats (Maniola jurtina)
1 Bruixa (Brintesia circe)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Andreu Ubach
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 20/6/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 17:33
Els vaixells draga ja refan la platja de Pineda
El Punt Avui 20/6/2017

Un dels vaixells draga a la zona de la platja de Pineda on s’està regenerant la sorra del tram afectat pel temporal Foto: T.M.
T. MÁRQUEZ - PINEDA DE MAREls dos vaixells draga del Ministeri de Medi Ambient han canviat les platges de Malgrat per les de Pineda. Segons van confirmar fonts municipals, les naus van començar ahir l’abocament de sorra al tram comprès entre la riera de Pineda i el carrer Tribala per cobrir l’escullera que s’ha construït com a reforç del passeig marítim. Els treballs no s’haurien d’allargar més enllà de dissabte, coincidint amb la festa de Sant Joan. Està previst abocar-hi uns deu mil metres cúbics provinents de la bocana del port de Premià.
Paral·lelament, també s’està treballant en el condicionament del ferm del passeig i la instal·lació del carril bici que les onades es van endur. L’objectiu, tal com va avançar fa setmanes l’Ajuntament, és poder obrir a vianants i ciclistes el tram que fins ara estava tancat. Un cop s’acabi l’estiu, el consistori procedirà a completar la urbanització del tram.
Les mateixes fonts van confirmar ahir que l’Ajuntament ha demanat l’ajuda econòmica de l’Estat espanyol a través d’una línia de subvenció per afrontar la despesa de 400.000 euros que ha de finançar amb la urbanització. La inversió general del Ministeri a Pineda per la regeneració de la platja ha pujat un milió d’euros.

El passeig marítim de Pineda podrà obrir per Sant Joan a vianants, ciclistes i banyistesRàdio Pineda 19/6/2017
Foto: El passeig, aquest dilluns, en el tram que s'està acabant de reparar i reomplint amb sorra
Ho ha confirmat aquest dilluns al migdia l'Ajuntament de Pineda. El regidor d'Urbanisme i Grans Projectes, Jordi Masnou, ha assegurat a Ràdio Pineda que podran «complir l'objectiu anunciat d'obrir el passeig i connectar els trams que van malmetre els temporals del passat hivern».
Així, vianants i ciclistes ja podran fer el recorregut per tot el passeig i els banyistes podran accedir també a la platja a partir de divendres. Es tracta d'una solució provisional fins que després de l'estiu es faci el projecte definitiu. Jordi Masnou ha explicat que durant aquesta setmana «s'està acabant la reposició del carril bici i també omplint de sorra als trams que en falta, per una major seguretat i comoditat en l'accés a la platja».
El regidor Jordi Masnou, ha explicat també que per poder garantir l'obertura del passeig, calia l'arribada de la sorra que estan portant els vaixells draga contractats pel Ministeri. Ha dit que es des del Departament de Costes del Ministeri han assegurat a l'Ajuntament que és sorra extreta de les bocanes del port de Premià de Mar, «la mateixa que porten a Malgrat de Mar». Són 10.000 cúbics de sorra «per pal·liar aquest greu desnivell que hi ha a la zona del carril bici»
La proposta del Departament de Costes de treure sorra de les bocanes dels ports ja va rebre l'aprovació del sector pesquer. Asseguren que si es fa un dragatge selectiu allà on toca i on s'acumula més sorra els és favorable, perquè s'acumula molta sorra a la boca del port.

Les obres definitives, després de l'estiu
Aquesta és la primera fase d'obres que permetrà a l'Ajuntament de Pineda obrir el passeig aquest divendres ha suposat una inversió de 35.000 €, després que el Ministeri enllestís el 16 de maig passat la reparació i construcció d'una escullera als dos trams del Passeig afectats pels temporals d'aquest hivern amb una inversió al voltant d'un milió d'euros. Les obres definitives de reurbanització del passeig començaran després de l'estiu per no entorpir la temporada de platja i la temporada turística.

Com ja comentava ahir, han creat un monstre i ara tots ràpid i corrent...
Les platges de Blanes ja tenen instal·lades gairebé totes les dutxes, passeres i altres serveis per als banyistesAjuntament de Blanes 20/6/2017


https://twitter.com/ceab_oocs/status/877153958321680384  2 hHace 2 horas
MásLa temperatura del agua en superficie (24.2°C) es 3.3°C más alta que hace un año. Sobre la plataforma (0-200m) el promedio es >0.2°C
https://twitter.com/MiquelSalamanca/status/877075031548973056  7 hHace 7 horas
MásTemperatura actual de la Mediterrània. Àrees entorn de 25°C a Balears. Una sopa de 4°C més de l'habitual en aquesta època.
https://twitter.com/tempscalella/status/877109951570857985  5 hHace 5 horas
MásEl mar està entre 2º i 3º per sobre del que hauria d'estar. Està com tocaria a principis d'agost. A aquest pas, passarem calor dins l'aigua.
https://twitter.com/rogervendrell/status/877174819661500416  54 minHace 54 minutosMásEn respuesta a Pel seguiment de la sequera meteorològica a CAT a través de l'índex de precipitació estàndard (IPE) del
Els boscos del Maresme perden vigor i la tendència s'accentuaElmon.cat 16/6/2017
Imatges per satèl·lit han permès identificar la superfície d'aquests boscos amb diversos graus de decaïment i aventurar que, si la pluviometria és similar a la dels darrers anys, el decaïment s’accentuarà

La combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Thomicus spp.) i l’existència de diversos fongs està provocant un greu decaïment de gran part dels boscos del Maresme, un procés que en els darrers dos anys s’ha estès i accentuat. La pèrdua de vigor afecta especialment les masses boscoses orientades cap al sud i les pinedes.Aquests són els resultats d’un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), en suport de les associacions de propietaris forestals. L’estudi es basa en la comparació d’imatges procedents del satèl·lit Sentinel-2 preses durant un any, entre l’estiu del 2015 i el del 2016.
Imatge per satèl·lit captada l'agost del 2016. El vermell representa les zones amb diversos tipus de vegetació. 
Les imatges han permès identificar la superfície dels boscos del Maresme amb diversos graus de decaïment i aventurar que, si les condicions meteorològiques d’enguany són similars a les d’anys anteriors, especialment pel que fa a l’escassetat de pluges, el decaïment s’accentuarà.Per tal de confirmar i quantificar la tendència detectada, la Diputació de Barcelona i l’ICGC estan avaluant la possibilitat de portar a terme un nou seguiment de la massa boscosa del Maresme aquest 2017, que es completaria amb treball de camp per a la seva validació.Cal tenir present que les condicions en què es troben els boscos del Maresme, i els d’algunes zones del Vallès Oriental, provoca que la seva gestió sigui complexa i poc rendible. La Diputació de Barcelona realitza aportacions econòmiques anuals a dues associacions de propietaris forestals amb les quals té conveni de col·laboració, la del Montnegre-Corredor i la de la Serralada Litoral Central. Aquest finançament permet a les associacions impulsar treballs forestals per a la prevenció d’incendis, per al control de l’escarabat perforador i el decaïment de les masses boscoses.

https://twitter.com/CastellaNatura/status/877142306125754368  3 hHace 3 horas
MásEl matorral y el sotobosque no son combustible. El verdadero combustible son las plantaciones de pinos y eucaliptos

Els silvicultors, al jutjat per les franges perimetralsEl Punt Avui 20/6/2017
Reclamen als consells del Gironès i la Selva que concretin qui en fa el manteniment, a part de compensacions
IMMA BOSCH - GIRONAEl Consorci Forestal de Catalunya ha presentat dos recursos contenciosos administratius perquè els consells comarcals del Gironès i la Selva “aturin la tramitació de les ordenances sobre la franja de protecció dels incendis forestals”, per establir abans que s’executin els treballs “les condicions de manteniment” dels espais i, tot i que segons assegura el secretari general del Consorci, Joan Rovira, “no és el més important, també compensacions econòmiques”. “No volem frenar la política de prevenció d’incendis forestals que creiem que és positiva, però el contenciós administratiu és l’instrument legal que tenim per aconseguir una reunió amb els consells comarcals de la Selva i el Gironès”, va explicar Rovira, que va assegurar que el del Gironès “ha entès les nostres peticions i ha accedit a una reunió per negociar” i que per aquest motiu “s’ha retirat el contenciós”.
El consell Comarcal del Gironès va aprovar l’ordenança en el ple de març passat i ja ha iniciat els treballs de neteja dels ajuntaments que li han demanat, i el de la Selva va aprovar l’ordenança la setmana passada.
Les franges de protecció d’incendi afecten camps, marges d’urbanitzacions i també boscos, i segons la Llei 5/2003 han de fer almenys vint-i-cinc metres d’amplada i han d’estar lliures de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida. El problema, segons Rovira, és que el 80% dels boscos catalans són privats i que el 90% de les urbanitzacions es van fer entre els anys 1960 i 1970 i no es va reservar cap perímetre de seguretat, i per tant “totes les actuacions que es fan són en propietat privada”. I a més de no haver-hi compensacions econòmiques –que segons Rovira “podrien ser simbòliques”– malgrat que el propietari no podrà explotar l’espai afectat per la franja, la llei “no deixa clar qui haurà de fer el manteniment de les franges”. “En el clima mediterrani quan es treu l’arbrat el matoll creix molt de pressa. I el que ens trobarem és que el que en principi és per prevenir incendis acabi sent un problema afegit”, comenta Rovira, que assegura que els propietaris forestals no estan disposats que el manteniment de les franges i dels camins vagi a càrrec seu.
LA XIFRA
80 per cent dels boscos catalans són privats i per tant les franges perimetrals es fan en propietat privada.
LA FRASE
Quan s’extreu arbrat, el matoll creix molt de pressa. Si no hi ha manteniment tindrem un problemaJoan RoviraSECRETARI GENERAL DEL CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA
Categories: Ecologistes

Port d'Arenys de Mar 19/6/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 13:00
Observacions de l'Enric Badosa d'ahir dilluns 19/6/2017 al Port d'Arenys de Mar i voltants...

3 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
Comentari : Hi ha tres polls que es mouen pel voltant del niu de l'edifici Maresme
15 Gavines corses (Larus audouinii)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
4 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
3 Falciots negres (Apus apus)
Comentari : Niu amb un adult i dos polls acabats de deixer
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
2 Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Desembocadura de la Tordera 17/6/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 12:54
Observacions de l'Enric Badosa d'aquest dissabte 17/6/2017 a la desembocadura de la Tordera...

1 Capó reial (Plegadis falcinellus)
6 Cames llargues (Himantopus himantopus)
1 Ànec collverd (Anas platyrhynchos) femella
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
3 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Mascarell (Morus bassanus) adult
2 Gavines corses (Larus audouinii)
2 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 Merla (Turdus merula)
1 Trist (Cisticola juncidis)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
5 Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Sobre la posta fallida de Tortuga babaua (Caretta caretta) a Canet de Mar d'aquest cap de setmana 20/6/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 20/06/2017 - 12:36
http://mon.uvic.cat/caretta-a-la-vista/albirament-duna-tortuga-marina-a-canet-de-mar/
Que les platges del Maresme són notícia els darrers anys per les postes de Tortuga babaua (Caretta caretta) ja no és cap secret, amb postes confirmades, neixements i intents de posta des de Blanes fins a Premià de Mar (com a mínim), ans el contrari...

Plafó informatiu a La Pomereda (Malgrat de Mar)...
Fa un parell de dies que es va saber que una Tortuga babaua (Caretta caretta) va intentar pondre a la platja de Canet de Mar però va quedar en un intent fallit per les molèsties ocasionades...

https://twitter.com/carettaalavista/status/876547462294638593  18 jun.
MásPrimer albirament de tortuga marina 2017 a les costes catalanes. Recordeu: no molestar i trucar al #112
Albirament d’una tortuga marina a Canet de Mar
Caretta a la vista! 18/6/2017

Ahir a la nit es va detectar a Canet de Mar la primera tortuga marina d’aquest 2017 en una platja de la costa catalana. La tortuga va ser observada per uns pescadors sobre la 1h. de la nit, va fer una precàmara però no va arribar a fer niu i va retornar al mar aproximadament una hora més tard.La tortuga babaua nidifica de forma esporàdica al Mediterrani occidental i durant els últims anys s’ha registrat un augment d’albiraments a les nostres costes. Al tractar-se d’una espècie amenaçada i catalogada com a Vulnerable per la legislació espanyola, s’ha de fer tot el possible per protegir tant a les femelles, com els nius i les tortugues que neixin d’aquests nius. En el cas de detectar una tortuga marina a la platja o el seu rastre, el primer que cal fer és trucar al 112. Per més informació sobre com actuar es pot consultar l’apartat de materials didàctics.Des de Caretta a la Vista volem donar les gràcies a Sergio Sabalete Palomo per alertar del fet i fer possible que es tingui coneixença d’aquest esdeveniment.

Per sort... "per sort"... la notícia i el tuit no van ser "retuitats" a saco, tot el contrari que altres molt més encertats (sense concretar el lloc) que sí es van estendre com la pólvora (entre els de sempre, clar), com per exemple...

https://twitter.com/FaunaMarinaCat/status/876535826661900289  18 jun.
MásATENCIÓ Hi ha al menys una tortuga babaua intentant pondre a la costa central catalana. Si la veieu de nit NO la molesteu i truqueu el #112
Han passat uns dies i ja no sembla "probable" que la mateixa tortuga torni al mateix lloc, pel que ja no és tan problemàtic donar el nom del municipi...

https://twitter.com/FaunaMarinaCat/status/877042332369072129  5 hHace 5 horas
MásSense més notícies de la tortuga que va intentar pondre al Maresme el cap de setmana passat.Poden haver-hi nous casos. Si en veus cap, #112
Això sí, i no em cansaré mai d'insistir... les platges són espais naturals, no equipaments municipals, i a algunes espècies com aquesta els hi va la vida i l'existència.
Categories: Ecologistes

España gasta 10 millones al año en rellenar playas con una arena destinada a perderse 18/6/2017 eldiario.es

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 19/06/2017 - 19:16
España gasta 10 millones al año en rellenar playas con una arena destinada a perderse
eldiario.es 18/6/2017

La costa padece un ciclo ruinoso: embalses y urbanismo impiden que lleguen sedimentos y la erosión se lleva gran parte del material usado para el relleno

Cada año se realizan decenas de aportes de arena en puntos del litoral financiados por diferentes planes gubernamentales 

"Es tirar el dinero al mar si no se acometen las causas" explica la catedrática de Geografía, Eulalia Sanjaume

Aporte de arena en playas de Tarifa (Cádiz) / Mapama.
El Gobierno se gastó 10 millones de euros en 2016 en echar arena en las playas españolas. Las infraestructuras, el urbanismo en la costa y la ocupación de cursos fluviales han hecho que los sedimentos que nutren las playas simplemente no lleguen. 2016 no fue una excepción, cada año se repone arena en muchas partes de la costa. Buena parte de esa arena que se paga es arrastrada y desaparece, alimentando un ciclo ruinoso exacerbado por los efectos del cambio climático.

El Ejecutivo ha tenido que recopilar cuánto se ha gastado en arena el año pasado para contestar una pregunta del diputado socialista Miguel Ángel Heredia, ya que las partidas se distribuyen en diversos programas como el Plan Litoral o el de Adaptación al Cambio Climático.

Sin embargo, la reposición de arena es una práctica habitual con decenas de actuaciones cada curso. Unas más caras como las de Tarifa (Cádiz), cuyo proyecto se llevó 226.000 euros en 2014, o el de la playa del Puertito en Tenerife, con 150.000. Y otras más modestas como la de Blaybeach o el Postiguet en Alicante o La Magdalena en Santander, de entre 36.000 y 85.000 euros en 2015.

Con todo, la catedrática de Geografía de la Universidad de Valencia Eulalia Sanjaume explica que hay que asumir que eso "es tirar el dinero al mar", ya que no atajan las causas del deterioro de las playas: "La acción humana en el litoral", sentencia. La multiplicación de embalses en los ríos, la urbanización de la costa y la ocupación de los cauces.

Para Sanjaume, el vertido de arena es "una medida paliativa que, además, no se hace bien". Según su criterio, solo se atiende a la playa que se ve. "Se pone la arena encima y las olas y el viento se la llevan". Pero no se aborda la playa sumergida que se extiende hasta donde el oleaje ya no afecta al fondo. El aumento de la erosión hace que la pendiente de la playa crezca con lo que las olas rompen más cerca de la orilla, lo que provoca, a su vez, todavía mayor erosión. "Una pescadilla que se muerde la cola", dice la catedrática.

Inyección artificial

La cuestión es que al mar no le llega el material del que se componen las playas. Los sedimentos son arrastrados por los ríos que los depositan al desembocar. Luego, ese material en suspensión viaja en la superficie del agua hasta otras zonas. En el caso de la costa levantina, la unidad principal de sedimentos es el río Ebro. Sin embargo, el 98% del material queda atrapado en los embalses, especialmente el de Mequinenza.

"La mayoría de lo que llega por el delta del Ebro va hacia el sur. Al menos hasta el cabo de Cullera", explica Sanjaume. "Un grano de arena que se desprende es sustituido por otro grano de arena que viene del norte". Si es que llega, porque esos granos no están llegando.

La situación es tan palpable que actualmente se desarrolla un programa piloto para realizar inyecciones artificiales de sedimentos aguas abajo de las presas que retienen arena en el río Ebro. Un proyecto LIFE cofinanciado por la Unión Europea – se lleva más de dos millones de euros– que pretende determinar la cantidad de sedimento que puede transportar el Ebro y la viabilidad de instaurar un sistema de traspaso desde los embalses "para minimizar la erosión de la costa y mantener la elevación del Delta", explica el propio programa.

La fórmula de alteración humana tierra adentro que deriva en la destrucción del litoral se repite en más regiones. En el sur de Murcia, por ejemplo, la multiplicación de la agricultura industrial a partir de los años ochenta del siglo XX ha terminado por comerse entre el 30 y el 80% de la superficie de las playas.

Un estudio de la Universidad de Murcia llevado a cabo por Francisco Bellón calculó que la "ocupación de piedemontes y cauces de ramblas vertientes" por la "intensificación de la actividad agrícola" ha provocado un "desequilibrio sedimentario" y el consecuente "retroceso de la línea de costa". Traducido: la media de la anchura de las playas ha pasado de 60 a 20 metros.

El cambio climático empeora la situación

La causa principal de la desaparición de playas (que se maquilla a base de multimillonarios vertidos de arena) está en esa falta de aporte de sedimentos. Pero los agentes que roen la costa, además, se están viendo exacerbados por las consecuencias del cambio climático.

En su documento sobre Impactos en la Costa Española de 2014, el Ministerio de Medio Ambiente aceptaba que uno de los "impactos costeros observados en el último siglo han sido [entre otros]: el retroceso de los arenales". La Estrategia para la Adaptación al Cambio Climático recoge que "las playas, dunas y acantilados, actualmente en erosión, continuarán erosionándose debido al ascenso del nivel del mar y, en menor medida, por aumento en la intensidad del oleaje".

La conclusión a la que llegaban los investigadores es que, al ritmo actual de calentamiento del agua del mar, para 2040 "las playas de la cornisa cantábrico-atlántica y norte de las Canarias experimentarán retrocesos medios cercanos a los 3 metros, 2 metros en el Golfo de Cádiz y valores medios entre 1 y 2 m en el resto de las fachadas".

Ante esta situación, Eulalia Sanjaume analiza que la única manera de paliar el daño es "compensarlo de manera artificial". Pero con una acción más estudiada. Y pone el ejemplo del tipo de arena utilizado en estas reposiciones: "Es demasiado fino y se va fácilmente". Aboga por que, si los granos en el levante son de 2 milímetros, se pusiera, por ejemplo, arena de un centímetro. Casi grava. "Pero no es muy popular, claro", concede. Aunque conseguiría "la disminución de la inversión pública", advierte.
Categories: Ecologistes

Vall d'Olzinelles (Sant Celoni) 18/6/2017 Ignacio López González. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 19/06/2017 - 18:51
Observacions de l'Ignacio López González d'aquest diumenge 18/6/2017 a la Vall d'Olzinelles (Sant Celoni)...

4 Cabirols (Capreolus capreolus)

Granotes verdes indeterminades (Pelophylax sp.)

Xots (Otus scops)
Gamarusos (Strix aluco)
Oriols (Oriolus oriolus)
Cucuts (Cuculus canorus)
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores (Streptopelia turtur)
Grives (Turdus viscivorus)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Comentari : Me dicen que es la segunda nada, con cinco huevos. En la primera puso siete
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Comentari : adulto cebando a un pollo que apenas vuela
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Comentari : Dentro del almacén, nido con cuatro pollos. Me dicen que es la primera nidada y que la segunda la harán en el nido que hay tres metros más allá
Falciots negres (Apus apus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Categories: Ecologistes

Sant Iscle de Vallalta 10-17/6/2017 Cristòfol Jordà Sanuy. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 19/06/2017 - 18:39
Observacions de Cristòfol Jordà Sanuy entre els dies 10 i 17/6/2017 a Sant Iscle de Vallalta...

dissabte 10/6/2017

1 Tritó verd (Triturus marmoratus)
1 Tòtil comú (Alytes obstetricans)
1 Reineta meridional (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

1 Tudó (Columba palumbus)
1 Cucut (Cuculus canorus)
1 Falciot negre (Apus apus)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Merla (Turdus merula)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
5 Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
1 Gafarró (Serinus serinus)

diumenge 11/6/2017

1 Tòtil comú (Alytes obstetricans)
mínim 5 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

1 Argentada comuna (Argynnis paphia)

1 Falciot negre (Apus apus)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Merla (Turdus merula)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Oriol (Oriolus oriolus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
1 Gafarró (Serinus serinus)

dissabte 17/6/2017

1 Tòtil comú (Alytes obstetricans)
1 Gripau comú (Bufo spinosus)
unes 6 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Tudó (Columba palumbus)
1 Falciot negre (Apus apus)
1 Puput (Upupa epops)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
1 Merla (Turdus merula)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Pardal comú (Passer domesticus)
1 Gafarró (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristòfol Jordà Sanuy
Categories: Ecologistes

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) entre Canet de Mar i Calella 17 i 18/6/2017 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 19/06/2017 - 18:24
Observacions de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) de l'Àlex Domec d'aquest dissabte 17/6/2017 i aquest diumenge 18/6/2017 entre Canet de Mar i Calella...

6 a Roques Blanques (Sant Pol de Mar) el dissabte 17/6/2017
uns 30 a Sant Pol de Mar el dissabte 17/6/2017
1 a Roca Grossa (Calella) el dissabte 17/6/2017
3 a l'espigó de Canet de Mar el diumenge 18/6/2017

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat