Skip to main content

canals d'informació externa

Els lirons grisos (Glis glis) del Montnegre: un valor natural a conservar. 27/4/2017 Lidia Freixas. Museu de Ciències Naturals de Granollers

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 27/04/2017 - 13:00
Els lirons grisos del Montnegre: un valor natural a conservar.
Museu de Ciències Naturals de Granollers 27/4/2017

El massís del Montnegre acull una de les poblacions de liró gris més singulars de Catalunya. D’aquesta població en parla l’article que s’ha publicat a la revista Aulet nº 16 de la mà de la nostre experta en aquesta espècie Lídia Freixas


Article Aulet de lirons
http://www.museugranollersciencies.org/uploads/aulet-16-04-liro.pdf
Categories: Ecologistes

Dimecres 26/4/2017 i dijous 27/4/2017 passats per aigua...

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 27/04/2017 - 12:56

Tant ahir 26/4/2017 com avui 27/4/2017 les precipitacions han estat constants però febles a tota la Baixa Tordera. Alguns dels registres d'ahir són...

7.0 mm a Sant Celoni
7.6 mm a Breda
9.0 mm a Tordera
1.2 mm a Blanes
0.6 mm a Pineda de Mar
2.0 mm a Calella
0.6 mm a Canet de Mar
4.3 mm a Arenys de Munt
10.4 mm a Vallgorguina

I avui, fins al migdia, es continuen acumulant quantitats de pluja registrada...

13.4 mm a Sant Celoni
12.8 mm a Breda
8.1 mm a Tordera
5.2 mm a Blanes
1.4 mm a Malgrat de Mar
2.4 mm a Pineda de Mar
10.4 mm a Calella
11.2 mm a Canet de Mar
13.2 mm a Vallgorguina

https://twitter.com/meteomarccm/status/857523709560729600  2 hHace 2 horasMásAra està nevant al . Temperatura actual 1°C.
https://twitter.com/Monica_Usart/status/857444220155682818  7 hHace 7 horasMásParaigua i jaqueta imprescindibles abans de sortir de casa. Fa fred i plou a pràcticament tot el país.A la tarda els ruixats aniran a menys.
Categories: Ecologistes

Pas fort de Còlits grisos (Oenanthe oenanthe) i de Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra) a la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 26/4/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 19:10

Impressionant pas aquesta tarda per la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...

més de 50 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
repartitis per tota la platja en grups d'entre 5 i 10... arreu. Xifra conservadora
mínim 18 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
arreu sobre les mates de la platja, xifra també conservadora
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola) mascles, 2 territoris diferents
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mascle i femella, i localitzat el niu entre dues roques d'una rocalla d'una de les rieres de la platja, a tan sols un metre sobre el terra.
5 Territs variants (Calidris alpina)
junts on trenquen les onades, van marxant en vols curts platja amunt
1 Territ menut (Calidris minuta)
associat als variants però a certa distància
3 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 1 Passerell comú (Carduelis cannabina)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Puput (Upupa epops)
3 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Tudons (Columba palumbus)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
4 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Als camps propers del Pla de Grau, com a més destacat...

uns 5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
sembla que avui hi ha per tot arreu
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle
1 Tórtora (Streptopelia turtur) atropellada
... entre altres.

Còlits grisos (Oenanthe oenanthe), avui per tot arreu...
Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra), sempre coronant alguna mata...
Tórtora (Streptopelia turtur) atropellada...
Algunes imatges de la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...
Categories: Ecologistes

Desembocadura de la Tordera 26/4/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 18:57

Aquest migdia en visita a la desembocadura de la Tordera...

1 Gaig blau (Coracias garrulus)
només arribar a l'aparcament posat a un dels pollancres, marxa volant direcció Blanes creuant el riu
1 Agró blanc (Casmerodius albus)
4 Agrons rojos (Ardea purpurea), junts
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet menut (Ixobrychus minutus) femella
mínim 2 Martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
3 Cames llargues (Himantopus himantopus)
2 Batallaires (Philomachus pugnax)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
unes 5 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
mínim 2 Boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
mínim 3 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
mínim 1 Xot (Otus scops), escoltat
Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
mínim 3 Tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
2 Puputs (Upupa epops)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Merles (Turdus merula)
2 Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) femella
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) femella
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
mínim 2 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 2 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Agró blanc (Casmerodius albus)...
Agrons rojos (Ardea purpurea)...
Cames llargues (Himantopus himantopus)...
Còlit gris (Oenanthe oenanthe), avui hi ha pas fort i hi ha a tot arreu on miris...
i gràcies... ni amb la pluja deixen de portar el gos a la desembocadura!!!...

Els Lliris grocs (Iris pseudacorus) de la desembocadura ja comencen a florir...
Algunes imatges de la desembocadura de la Tordera...
Categories: Ecologistes

Martinets de nit (Nycticorax nycticorax) a l'estany de Cal Raba (Tordera) 25/4/2017 Enric Badosa

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 17:41
Ahir dimarts 25/4/2017 l'Enric Badosa va observar 3 Martinets de nit (Nycticorax nycticorax) a l'estany de Cal Raba (Tordera).
Categories: Ecologistes

La Tordera avui 26/4/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 17:36
https://twitter.com/EnricSagrista/status/857194333879107584  4 hHace 4 horasMásLA AVUI: -Amplada: 10m -Alçada: 13cm -Velocitat aigua: 65 cm/s -Cabal: 0.85 m3/s -Desembocadura: Oberta -Nivell aqüífer: alt
Categories: Ecologistes

Vídeo: Gestión integral de los alcornocales para la adaptación al cambio climático - Life+SUBER 20/4/2017 consorciforestal

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 17:34


Gestión integral de los alcornocales para la adaptación al cambio climático - Life+SUBER
consorciforestal 20/4/2017

Video realizado en el marco del proyecto Life+SUBER ‘Gestión integral de los alcornocales para la adaptación al cambio climático’ en el que se presenta la problemática actual de los alcornocales catalanes y como el proyecto pretende contribuir a resolverlos. Con ello se pretende sensibilizar a la sociedad de la necesidad de gestionar los alcornocales para hacer frente a los retos de conservación que suponen los efectos del cambio climático.

Los socios del proyecto son: el Consorci Forestal de Catalunya, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Forestal Catalana SA, Amorim Florestal SA i el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya. Cuenta con la contribución del instrumento financiero LIFE de la Unión Europea y con el cofinanciamiento de la Diputació de Barcelona, Amorim Florestal Mediterraneo, SL y el Institut Català del Suro.


Per a més informació... Projecte Life+ suber

Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 25 i 26/4/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 26/04/2017 - 13:01
La modificació de l’ordenança de tinença d’animals es sotmetrà a consulta pública
Ràdio Arenys 25/4/2017

L'ordenança regula també l'accés dels gossos a les platges
L’objectiu és recollir l’opinió dels arenyencs, tinguin o no tinguin gossos, sobre aspectes com l’accés a les platges i el fet que puguin anar deslligats en les zones on estigui expressament indicat.
Igual que es va fer amb el reglament del viver d’empreses del Xifré, l’ordenança de tinença d’animals domèstics es sotmetrà valoració ciutadana. El regidor de Sanitat, Carles Sala, va explicar el diumenge a l’espai Tribuna Política d’El Dominical que la consulta durarà una setmana. Sala va afirmar que, després d’haver elaborat un informe i d’haver parlat amb la nova Associació pel Drets del Peluts d’Arenys de Mar, l’objectiu és recollir noves idees dels arenyencs.
Carles Sala confia que pugui estar tot el procés tancat abans de l’estiu. Per la seva banda, la regidora de Participació, Laia Martín, va reconèixer que tot plegat potser es fa massa llarg però el procés és bo perquè així tothom es pot expressar.
Des del govern es remarca que, mentre no quedi aprovada definitivament l’ordenança modificada, continuarà en vigor l’anterior. Tot i això, l’Alcaldessa pot fer decrets com el que va fer el passat febrer posant una moratòria per les multes a aquells que portin els gossos deslligats a les platges.

Agustí proposa una consulta per desencallar el futur de Mas ReixachRàdio Palafolls 25/4/2017

La urbanització situada als peus de la N-II és compartida entre Palafolls i Tordera. Gran part de la zona depèn de Palafolls, tot i estar més a prop del terme municipal torderenc. En una entrevista al programa “La tarda és temps era temps” de Ràdio Tordera, l’alcalde palafollenc, Valentí Agustí, ha proposat fer una consulta popular als veïns de la urbanització per tal que la zona passi a ser gestionada només per un dels dos municipis.
Reproductor d'àudio
Agustí assegura que l’alcalde de Tordera, Joan Garcia, també li ha traslladat que la consulta seria la solució per desencallar el futur de Mas Reixach. Es busca que un dels dos municipis assumeixi la urbanització i així deixi de ser compartida.
Tot i la proximitat amb Tordera, Palafolls té 130 vivendes de Mas Reixach i una 20a de Tordera. Ja al novembre s’havien anunciat converses entre els alcaldes i l’oposició va demanar que la decisió passés per una consulta popular.
Agustí també ha reclamat al municipi veí la construcció d’un vial que permeti la sortida de camions que circulen al polígon on es concentren les fàbriques tèxtils. Tordera es va avançar a Palafolls en prohibir la sortida de camions i per contra es desvien cap a Palafolls.
Reproductor d'àudio
Els legionaris també han sigut tema a l’entrevista. Al respecte, Agustí assegura, literalment, que és “molt difícil de paralitzar-ho” i ha apuntat al malestar que genera a la població. “L’esforç per impedir-ho és tan gran que no val la pena” diu. Al respecte defensa que l’Ajuntament ha optat enguany pel silenci, una estratègia amb la que buscaven restar-li publicitat.

PLF comença a treballar per prevenir incendis a les urbanitzacionsRàdio Palafolls 25/4/2017
 Zona perimetral de 25 metres. Generalitat de Catalunya
L’Ajuntament busca una empresa que s’encarregui de la neteja de les franges perimetrals de Ciutat Jardí, Mas Carbó i Mas Reixach. El concurs públic finalitza demà i un cop feta l’adjudicació, amb un pressupost de gairebé 38.000 euros, començarà l’execució dels treballs amb una durada d’ 1 mes i 14 dies.

Els treballs consistiran en la creació d’una franja de 25m de distància entre la zona urbanitzada i el bosc que actuaria com a tallafoc en cas d’incendi. Es redueix la presència d’arbres i es neteja el sotabosc per prevenció i reduir el risc de danys humans i materials en cas de foc.

La Generalitat assumirà el 60% del cost dels treballs, que es fan cada 2 anys.

La neteja que començarà un cop adjudica el contracte prepararà el terreny ja amb la vista posada a l’estiu. De moment, el mapa de predicció de perill d’incendi forestal és baix a la zona.

Des del passat 15 de març, a més, està prohibit fer foc sense autorització prèvia, pel que cal demanar permís per cremar rostolls.

Franja Perimetral de Mas Carbó. AJ. Palafolls

El CCM estudiarà el diagnòstic de mobilitat fet per la Generalitat per transformar la N-IIRàdio Arenys 25/4/2017
La comissió de mobilitat estudirà el diagnòstic de la Generalitat
La intenció del consell és recollir les propostes dels diferents municipis de la comarca per intentar pacificar aquesta via.
La setmana passada vam saber que el departament del Territori i Sostenibilitat va fer arribar al Consell Comarcal del Maresme el diagnòstic de mobilitat, on es contempla la transformació de la carretera N-II, desviant-la a la C-32. En aquest sentit, el president de l’òrgan supramunicipal, Miquel Àngel Martínez ha afirmat que ja s’ha convocat el comissionat de mobilitat del maresme, integrat per tors els grups polítics representats al territori i per la Plataforma Preservem el Maresme, i que han decidit contractar professionals per estudiar el diagnòstic de la Generalitat.
Val a dir, però, que el calendari del Departament era, segons Martínez “força apretat”, ja que contemplava poder recollir les propostes dels municipis a finals d’aquest mes d’abril. Per aquest motiu, des del Consell Comarcal han decidit demanar una moratòria d’entre 3 i 4 mesos per estudiar el pla i demanar als consistoris maresmencs les seves peticions. Martinez va afirmar, també, que és normal que Arenys de Mar encara no tingui la informació, ja que primer s’ha de fer l’estudi.Finalment, el president del Consell Comarcal va apuntar que no existeixi cap projecte per crear un camí que uneixi totes les poblacions, sinó que la intenció de l’òrgan supramunicipal és la de pacificar la carretera.

L’alcalde valora positivament el compromís de la Generalitat amb el pla operatiu de turismeNova Ràdio Lloret 26/4/2017
IMATGE: CAMÍ DE RONDA DE LLORET A TOSSA | FONT: EQUIPATGE DE MÀ
ARXIU DE SO: JAUME DULSAT I JORDI BAIGET
Jaume Dulsat valora positivament el compromís de la Generalitat amb el pla operatiu de turisme de Lloret, tal i com ho va expressar el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, en una conferència aquest dilluns.
Aquestes declaracions han estat ben valorades des de l’Ajuntament. L’alcalde ha anunciat que en pocs dies se sabrà la data de signatura del conveni, pel qual la Generalitat, altres administracions i el sector privat es comprometran a invertir en Lloret, i així seguir donant compliment al pla operatiu de turisme.
Segons Jaume Dulsat, es tracta d’un “pas més” dins d’aquest projecte que té per finalitat actualitzar un dels destins turístics més importants de Catalunya, que l’any passat va rebre més d’un milió de visitants.
El Govern –conjuntament amb l’Ajuntament i la Mesa de Turisme – van impulsar aquest pla l’any 2015.
La primera fase d’actuacions s’havia previst amb l’horitzó 2015-2016 i el conseller ha avançat que mantindran la col•laboració. El pla preveu 29 accions que s’han de desenvolupar amb l’horitzó del 2020.
La Diputació de Girona –a través del Patronat de Turisme- es va sumar al projecte el desembre de 2016. Properament està previst que se signi un document on la Diputació i la Generalitat concretin les aportacions econòmiques al pla operatiu.
Els treballs de desplegament del pla se centren, prioritàriament, en la concreció de les solucions urbanístiques de transformació que afavoreixin la millora de la destinació, l’arranjament i finalització del camí de ronda.
També en la projecció i implementació de xarxes de telecomunicacions i infraestructures d’eficiència energètica i ús d’energies renovables, que han de possibilitar l’evolució de Lloret de Mar cap a un model de destinació intel•ligent.
Una de les primeres accions que es van dur a terme va ser l’organització, el gener de 2016, d’un seminari on sis arquitectes, paisatgistes i enginyers de prestigi internacional van estudiar i proposar millores per al model turístic del municipi.

https://twitter.com/ArxiuSantpol/status/856764977184747520  25 abr.Más fa 100 anys a St Pol conferència pels vinyaters al teatre del Centre, a càrrec de l'enginyer agrònom Jaume Nonell

Troben una balena morta davant la costa de Tossa de MarNotícies 3/24 TV3 26/4/2017
Es tracta d'un rorqual comú que anava a la deriva i que tenia el cos extremadament inflat pel seu avançat estat de descomposició
Una balena morta trobada davant les costes de Tossa de Mar
Davant la costa de Tossa de Mar, han trobat una balena morta. Es tracta d'un rorqual comú que va a la deriva i que té el cos extremadament inflat pel seu avançat estat de descomposició. Tot fa sospitar que l'animal ja fa dies que és mort.
Un pescador de la confraria de Blanes va veure la balena morta coronada per gavines a unes 15 milles mar endins davant la costa de Tossa de Mar, segons ha informat l'associació Edmaktub en un comunicat.
Es tracta de la segona mort d'un rorqual que es registra aquesta temporada. El 24 de març passat, un altre cetaci de l'espècie "Balaenoptera physalus" va ser arrossegat per un vaixell de càrrega des de Vigo.
L'associació ha lamentat la mort d'aquesta espècie en perill d'extinció:
"És una trista estadística per a la conservació d'una espècie protegida per trobar-se en perill d'extinció".
El rorqual comú, que pot arribar a mesurar fins a 24 metres de llarg, és la balena de majors dimensions que habitualment es pot veure al mar Mediterrani.
Edmaktub ja ha vist més de 15 balenes en les seves exploracions aquest any i els pescadors ja han emès mes de 80 avisos. En aquestes imatges s'ha captat una balena amb la seva cria:
https://www.facebook.com/edmaktub/videos/1361605520565321/
Reproducir-0:34SilenciarAjustes adicionales de visualizaciónIr a pantalla completaÚltimas noticiasEdmaktub22 h · Ayer fue una jornada de investigación muy especial: captamos unas bellas imágenes aéreas de un rorcual común con su cría. Es un hecho extraordinario y muy positivo para la conservación de la especie, que ya tuvimos ocasión de disfrutar la temporada anterior.
L'ocupació en el sector turístic maresmenc creixRàdio Pineda 25/4/2017

Les dades recollides a l'informe "Activitats turístiques. Situació laboral" elaborat pel Consell Comarcal mostren cinc anys consecutius d'increment de l'ocupació arribant, el 2016, a superar en gairebé un 13% els llocs de treball que el sector tenia el 2008, abans de l'inici de la crisi econòmica. El Maresme té registrades 1.690 empreses que es dediquen al turisme. En aquest àmbit s'incorporen els serveis d'allotjament, els de menjars i begudes, les agències de viatges i els operadors turístics. El nombre de negocis del sector ha experimentat un creixement interanual del 3,24%. L'any passat, el sector va donar feina a 10.938 assalariats (el 9,39% més que l'any anterior) i a 3.229 autònoms, una xifra que en aquest cas representa un descens del 0,25% respecte a 2015. El volum més important d'ocupació, tant pel que fa a assalariats com a autònoms, el generen els serveis de menjars i begudes. Aquesta radiografia laboral indica que el sector turístic al Maresme gaudeix de bona salut pel que fa a ocupació. En els darrers cinc anys ha experimentat un creixement constant fins arribar a tenir gairebé un 13% més de llocs de treball que abans de l'inici de la crisi econòmica. Tot i la bonança de les xifres, una anàlisi aprofundida posa de relleu l'estacionalitat del sector.

L’ocupació vinculada al sector turístic del Maresme retorna a nivells precrisiRàdio Calella 25/4/2017

El sector turístic maresmenc genera més de 14.000 llocs de treball. És la xifra anual d’ocupació que es recull en l’informe sobre activitats turístiques que ha publicat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.
L’any 2008, el turisme donava feina a 12.697 maresmencs i maresmenques i, en aquest sentit, les dades recollides porten als experts comarcals a afirmar que s’ha retornat a nivells precrisi.
Amb tot, la forta estacionalitat del sector fa que la majoria dels contractes (86%) siguin temporals, enfront dels contractes de forma indefinida (14%). Les puntes de contractació es produeix. En entre el segon i tercer trimestre de l’any, coincidint amb la temporada alta i la major oferta vinculada al turisme de sol i platja.
El volum més important d’ocupació el genera l’hosteleria, que concentra el 73% dels empeats turístics. Per darrera, l’allotjament, les agències de viatges i les operadores turístiques.
Al Maresme hi ha 1.690 empreses que es dediquen al turisme i el seu volum de negoci també ha registrat dades positives, amb un creiement interanual del 3,24%.

https://twitter.com/senseficcio/status/856974357544837121  14 hHace 14 horasMásMiquel Puig, economista: "Els catalans no són conscients de fins a quin punt el turisme aporta poc a la riquesa del país" Ara, "La ciutat dels turistes" a TV3Miquel Puig, economista: "Els catalans no són conscients de fins a quin punt el turisme aporta poc a la riquesa del país. Pensen que té inconvenients, però vivim del turisme. I això és un gran error"
Categories: Ecologistes

Apareix una balena morta en la costa de Tossa de Mar (Girona) 25/4/2017 aldia.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 25/04/2017 - 19:33
Apareix una balena morta en la costa de Tossa de Mar (Girona)
Aldia.cat 25/4/2017

ASOCIACIÓN EDMAKTUB
GIRONA, 25 Abr. (EUROPA PRESS) -
Un pescador de la confraria de Blanes (Girona) ha vist aquest dimarts una balena morta en avançat estat de descomposició a unes 15 milles mar endins enfront de la costa de Tossa de Mar (Girona), ha informat l'associació Edmaktub en un comunicat.
El rorqual comú es trobava a la deriva i extremadament inflat i coronat per gavines, en estat avançat de putrefacció, la qual cosa fa sospitar que la balena podria portar diversos dies morta.
Es tracta de la segona mort d'un rorqual comú que es registra aquesta temporada, ja que el passat 24 de març apareixia el cos d'una altra balena de l'espècie Balaenoptera phyusalus, arrossegat per un vaixell de càrrega des de Vigo.
L'associació ha lamentat que "és una trista estadística per a la conservació d'una espècie protegida per trobar-se en perill d'extinció": el rorqual comú o balena d'aleta, amb les seves fins el 24 metres de longitud és la major balena que transita regularment el Mediterrani.
Amb l'objectiu d'estudiar aquestes balenes i les condicions oceanogràfiques que fan possible la seva presència en la costa catalana cada primavera, l'associació desenvolupa el Projecte Rorqual, que el 2017 compleix la seva quarta temporada consecutiva, amb sortides diàries per a l'observació i recollida de mostres durant els mesos de març, abril i maig.
Categories: Ecologistes

Bibliografia: III Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor 2017 Diba

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 25/04/2017 - 19:27

III Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor (IMPRESSIÓ A DEMANDA)
19 i 20 de novembre de 2015
Sèrie Territori i Parcs Naturals
Diputació de Barcelona

La Serralada Litoral Central i el Montnegre i el Corredor són espais de gran valor natural i, al mateix temps, altament humanitzats. La seva situació geogràfica els atorga un caràcter d'avantguarda indiscutible davant la pressió a què es troben sotmesos dins la regió metropolitana de Barcelona, que reuneix la densitat demogràfica més alta de Catalunya.

L'any 2015 es va celebrar la III Trobada d'Estudiosos de la Serralada Litoral Central i VII del Montnegre i el Corredor, en què científics, estudiosos i altres professionals relacionats amb aquests espais naturals van presentar públicament i van compartir amb la resta de participants els resultats de les seves recerques. Lluny de ser un encontre elitista de
divulgació especialitzada, constitueix un espai accessible per a tota mena d'estudiosos i persones compromeses amb la millora del coneixement del territori i dels processos que hi tenen lloc. Aquesta publicació és el recull de les diferents aportacions presentades.

Descarregar PDF

Categories: Ecologistes

Oriol (Oriolus oriolus) a Santa Susanna 25/4/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 25/04/2017 - 14:40
1 Oriol (Oriolus oriolus) observat per l'Antoni Abad avui a Santa Susanna.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Sobre el desgavell de la costa 24 i 25/4/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 25/04/2017 - 14:35
Científics veuen la platja de s'Abanell de Blanes en vies de «recuperació»
Diari de Girona 25/4/2017

Investigadors del projecte «Platja+» eleven fins 200.000 m3 l'aportació anual de sediments de la Tordera, deu vegades més que l'estimat fins ara · L'alcalde, Miquel Lupiáñez, assenyala que les llevantades «no fan el mal que feien abans»


Des de l'any 2009, «una vegada aturades la majoria de les actuacions perjudicials» i «regenerada artificialment», la platja de s'Abanell, a Blanes, presenta, en l'estat actual, «senyals de recuperació» pel que fa a «l'amplada» que «plantegen un nou escenari a tenir en compte» sobre la «gestió futura» d'aquest espai.

És una de les «conclusions generals» més sorprenents que avança el projecte Platja+, que compta amb la participació d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que depèn del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC); dels departaments de Geografia i Economia de la Universitat de Girona (UdG) i de l'escola de negocis Esade, amb seu a Barcelona.

Resulta, avança el CEAB, que els «últims estudis» sobre la quantiat de sorra que baixa de la Tordera posen de manifest que l'aportació que fa aquest riu a la platja de s'Abanell oscil·la entre els 150.000 i els 200.00 metres cúbics, unes xifres que, sostenen els investigadors, «són sensiblement superiors a les estimacions tradicionals d'entre 20.000 i 40.000 metres cúbics» anuals; és a dir, les últimes investigacions conclouen que l'aportació real de sediments que fa el riu podria arribar a multiplicar per deu l'estimada fins ara.

L'avançament d'aquestes conclusions es va fer, informa el CEAB, en una trobada en la qual, a banda d'investigadors hi van prendre part representants municipals, encapçalats per l'alcalde, Miquel Lupiáñez. Al llarg dels propers mesos els grups de treball Platja+ «aniran publicant» diversos articles científics que aprofundiran en les conclusions.

Canvi de paradigma

Sigui com sigui, i després de dècades al llarg de les quals la platja blanenca ha estat objecte de la polèmica, alhora que víctima de pràcticament cada llevantada, s'Abanell, tal i com apunten inicialment els experts, podria viure un canvi de paradigma, inesperat per a molts.

Al llarg dels últims 50 anys «l'evolució» de la platja «ha tingut dos períodes de comportament diferents», afirmen els investigadors Juan Pablo Lozoya, Rafael Sardá i José A. Jiménez en el llibre Hacia un nuevo modelo integral de gestión de playas, publicat el desembre de 2013. «Un període de creixement des de finals dels anys 50 fins als anys 70 (...) sobretot a la zona de la Tordera» i «un període de retrocés a partir de llavors» i fins a principis del present mil·lenni.

El batlle Lupiáñez precisa que «més que de recuperació de la platja, s'hauria de parlar d'estabilització». Exposa a continuació que la major aportació de sediments per part de la Tordera ha omplert, en el decurs dels últims anys, l'enorme «banyera» submarina que es va formar a mitjans dels anys 90 al fons marí per l'extracció reiterada d'arena de la zona submergida del delta de la Tordera (l'any 1994, recorden Lozoya, Sardá i Jiménez, es van bombejar «de l'ordre d'un milió de metres cúbics» fins a la platja, en virtut d'una actuació aprovada i finançada pel llavors Ministeri d'Obres Públiques, que hi va invertir 2,2 milions d'euros). En aquest context, Lupiáñez afirma que, amb la «banyera» coberta, la realitat és que «els temporals de llevant no fan el mal que feien».

«No tocar» el delta

Els «senyals de recuperació» que els investigadors del projecte Platja+ observen a s'Abanell són possibles, en tot cas, per la reducció de la «intervenció humana» al delta de la Tordera, sosté Lupiáñez. «Com menys es toqui, millor» afirma l'alcalde de Blanes, que advoca per una gestió mancomunada i «lliure de partidismes» de l'espai per part d'ajuntaments i sector econòmics. «Amb la millor gestió del delta la platja s'ha refet», assenyala Miquel Lupiáñez, que es mostra convençut que aquesta és la línia d'actuació que cal seguir.


L’ACA no urbanitzarà la riera fins el 2021 i en culpa l’Ajuntament malgratenc
Ràdio Palafolls 24/4/2017

Desembocadura de la Riera. Google Maps
L’actuació, argumenta l’Agència, no està inclosa en la planificació actual que té vigència fins el 2021, pel que defensen que qualsevol partida destinada a la urbanització de la desembocadura de la riera no es podria incloure fins d’aquí 4 anys.
L’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua van signar un conveni de col·laboració el 2009 on es definien les actuacions pendents a la riera de Palafolls al seu pas per Malgrat.
L’òrgan s’havia d’encarregar de redactar els estudis i projectes així com de la seva execució en terminis determinats. La llista contenia la canalització del tram final de la riera, amb un pressupost de 2,4 milions. Les obres no s’han executat. L’Ajuntament ara les reclama, però l’ACA culpa el consistori d’evitar que prosperessin en el seu moment.
L’ens manté que dos dels projectes que es preveia redactar “no es va poder fer en els terminis establerts al conveni” i que al 2012 es va proposar incloure un annex al document on unificar els dos projectes i ampliar el seu termini de redacció.
Segons l’ACA, la proposta va comptar amb el desacord de l’aleshores alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy (PSC), pel que es va aturar la signatura i, per conseqüent, la tramitació del conveni .
El Pla de Gestió vigent, que va entrar en vigor el 3 de gener, no contempla invertir els més de  2 milions d’euros a la Riera. L’assumpte podria acabar als jutjats. El govern està elaborant un estudi jurídic perquè si no s’executen les obres, no descarten denunciar l’ACA. L’Ajuntament manté que és una actuació “prioritària”, ja que amb les pluges s’inunda la zona i no s’hi pot passar. A més, està subjecte a les obres del passeig marítim.
Categories: Ecologistes

Bosc de Mas Julià (Tordera) 23/4/2017... el donem ja per mort?

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 25/04/2017 - 12:54
El Bosc de Mas Julià era una Roureda de roure pènol inundable amb freixes i altres arbres de ribera propis de la zona (principalment freixes, oms i algun vern) d'unes 2 hectàrees amb hàbitats d'interès comunitari i d'alt valor herpetològic a un raconet del Pla d'Anyells (Tordera).

Tot i que inclòs a l'Inventari de zones humides de Catalunya amb codi 05002107 Bosc de Mas Julià, és una de les zones humides de la Tordera que van quedar fora del PEIN primer i de la XN2000 més tard tot i ser un espai d'alt valor ecològic.

Fa temps que està drenat mitjançant canalets (tal i com consta ja a la fitxa del 2006) i segurament és a on millor es pot veure l'efecte sobre la flora d'aquesta alteració amb el pas del temps... bardisses i espècies ruderals ja dominen el sotabosc. L'any passat pensava que era cosa de la sequera però enguany, tot i les pluges que sí han inundat altres espais, continua sec i es pot veure com l'aigua corre pels canals i surt a la mateixa velocitat que entra... recentment s'ha tornat a baixar considerablement la cota d'inundació.

Comparativa d'un mateix racó del Bosc de Mas Julià...a dalt, primavera del 2006a sota, primavera del 2017
Aquest diumenge en visita ràpida es pot veure com aquests canalets s'han netejat i aprofundit recentment (lluny de eliminar-los per recuperar l'espai), s'ha obert un camí d'uns 2 metres d'ample amb abocament de sauló de sud a nord (paral·lel al canal que creua tota la roureda) i el camí d'accés al Mas que el creua (que al seu dia es va fer, ni tansols consta a l'ortofoto de la fitxa) s'ha eixamplat i omplert de sauló segurament prèvia transformació a carretera asfaltada tal i com està fent l'ajuntament a tot el municipi amb finançament de la Diputació (i els és igual que sigui pel mig d'una zona humida o pels espais PEIN i XN2000 com l'Estany de Can Torrent, per exemple).

Cal recordar que parlem d'espais de reduïdes dimensions (2 ha en aquest cas) on aquesta mena d'actuacions impliquen una alteració important de tot l'espai, no d'un espai de centenars o milers d'hectàrees on l'afectació és limitada.

Obertura de nou camí, eixamplat d'un camí obert fa uns anys (posterior a la redacció de la fitxa de l'Inventari de zones humides de Catalunya del desembre 2006), i ompliment amb sauló, segurament actuacions prèvies a l'asfaltat com es pot apreciar per marques fluerescents i estaques al seu recorregut...
Donem ja per mort el Bosc de Mas Julià? Lo de "zona humida" ja ho podem treure del tot, a on abans dominaven el càrex, els ranuncles i altres plantes hidròfiles com Ophioglossum vulgatum, Galium palustre o Callitriche stagnalis, ara dominen les bardisses, les plantes ruderals o més típiques d'un alzinar que d'un retall de bosc inundable... quan no directament sota una capa de sauló.

O mirem de recuperar lo que sigui possible? I és que simplement retornant la inundabilitat de l'espai i desbrossant la vegetació al·lòctona i ruderal... i poca cosa més... la vegetació hidròfila (encara present tot i que arraconada) i els hàbitats d'interès comunitari es poden recuperar ràpidament perquè tenen una capacitat de autoregeneració impressionant a la que tornen les condicions hídriques adients.

Algunes imatges del Bosc de Mas Julià (Tordera) d'aquest diumenge 23/4/2017...
Categories: Ecologistes

Santa Maria de Palautordera 23/4/2017 Matilde Londner. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 24/04/2017 - 19:03
Observacions de la Matilde Londner d'aquest diumenge 23/4/2017 a Santa Maria de Palautordera...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
6 Tudons (Columba palumbus)
4 Gaigs (Garrulus glandarius)
3 Garses (Pica pica)
2 Puputs (Upupa epops)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
4 Merles (Turdus merula)
mínim 9 Falciots negres (Apus apus)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
2 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
4 Trists (Cisticola juncidis)
1 Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
3 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
uns 7 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 35 Pardals comuns (Passer domesticus)
3 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
2 Gafarrons (Serinus serinus)
2 Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
2 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observadora:  Matilde Londner
Categories: Ecologistes

Cucut reial (Clamator glandarius) a Arenys de Mar 23/4/2017 Miquel Casals. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 24/04/2017 - 18:47
1 Cucut reial (Clamator glandarius) observat per Miquel Casals aquest diumenge 23/4/2017 a Arenys de Mar.

Comentari : Identificació pel cant i posterioment per avistament

Font: www.ornitho.cat
Observador: Miquel Casals
Categories: Ecologistes

4 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Canet de Mar 23/4/2017 Pedro Plans. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 24/04/2017 - 18:45
4 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) observats per Pedro Plans aquest diumenge 23/4/2017 a Canet de Mar.

També 2 Gavians argentats (Larus michahellis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
Categories: Ecologistes

Sant Pol de Mar 22/4/2017 Pedro Plans. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 24/04/2017 - 18:43
Observacions de Pedro Plans d'aquest dissabte 22/4/2017 a Sant Pol de Mar...

Gavians argentats (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Garsa (Pica pica)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
6 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Merles (Turdus merula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
Categories: Ecologistes

Gripau comú (Bufo spinosus) a la part alta de Calella 22/4/2017 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 24/04/2017 - 18:34
Gripau comú (Bufo spinosus) atropellat a la part alta de Calella observat per l'Àlex Domec aquest dissabte 22/4/2017.

Comentari : Mort atropellat a la carretera BV-5126

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec
Categories: Ecologistes

Xerrada dissabte 29 d’Abril, a La Sénia

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dll, 24/04/2017 - 18:32

Dissabte 29 d’Abril, a les 19:30, al Centre Marcel·lí Domingo, a La Sénia, tindrem la sort de poder comptar amb un ponent de luxe: Joan Antoni Panisello (un dels quatre portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre -PDE-), que ens parlarà del riu Ebre i la constant reivindicació de salvaguardar la biodiversitat del riu, el cabal suficient per a garantir-la, i la problemàtica dels transvasaments i la manca d’aportació de sediments per al manteniment del Delta.

Una temàtica d’allò més interessant, que s’inscriu en la temàtica de l’aigua, dins del cicle present de xerrades EINES PER A UN PLANETA QUE RESPIRA.

Categories: Ecologistes
Contingut sindicat