Skip to main content

canals d'informació externa

MOSTRA DE LA PROPERA COLLITA 2017





REINA DE REINETES GRISUs adjuntem una petita mostra de com es presenta la Collita 2017.
SANG DE LLEBRE
AGRADOLÇMORRO DE VEDELL












Categories: Montseny

Ruixats de matinada 19/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 19/08/2017 - 14:34


https://twitter.com/jjanue/status/898804691781304321  5 hHace 5 horasMásNit i matinada amb línia de pluja al centre del país
Alguns dels registres són...

4.8 mm a Sant Celoni
1.6 mm a Breda
1.2 mm a Fogars de la Selva
0.9 mm a Tordera
1.6 mm a Blanes
0.0 mm a Calella
0.0 mm a Canet de Mar
0.0 mm a Arenys de Munt
0.6 mm a Vallgorguina

Vídeo... https://twitter.com/meteocat/status/898821307856334848  4 hHace 4 horasMásLa banda de precipitació que ha creuat el país ha deixat alguns registres de precipitació. P. ex. 7,2 mm a Cassà de la Selva (Gironès)1 respuesta9 retweets11 Me gustaResponder 1 Retwitteado 9 Me gusta 11 Mensaje directo:
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 15-19/8/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 19/08/2017 - 14:21

https://twitter.com/danicamposvives/status/897537837326893056  15 ago.MásNou ensurt! Aquest cop prop de l estacio massanet / massanes rapids i eficacios,adf's la selva
https://twitter.com/danicamposvives/status/898824126303023104  4 hHace 4 horasMásEls dos ultims dies han estat mogudets!!Gaserans i Fogars
https://twitter.com/RosellRobert/status/898856069039915008  2 hHace 2 horasMásDijous 17 donant suport amb camió cuba en tasques d extinció de a St Feliu de Buixalleu amb GuilleriesMontseny
Les barraques de Malgrat es podrien quedar a la platja
Ràdio Palafolls 17/8/2017

Aquest any les dues nits de barraques de la Festa Major de Malgrat es van fer, provisionalment, a la platja de davant la pl. Xesco Boix.

El govern català no autoritzava fer els concerts joves a l’emplaçament habitual a les pistes d’atletisme de les fàbriques per manca d’un pla d’evacuació. En menys d’una setmana el consistori va haver de buscar un nou emplaçament per no haver d’anular les barraques. Finalment es va triar la platja per fer la festa jove.

Tot i ser sobtat i provisional, el nou emplaçament sembla que ha convençut a entitats, públic i Ajuntament, que a falta d’una valoració oficial, ja apunta a repetir emplaçament de cara a futures edicions de les barraques.

Sigui com sigui, i segons el regidor de Cultura, Paco Màrquez, caldrà millorar alguns aspectes detectats a l’edició d’enguany sobretot fruit de la manca de temps de planificació de l’activitat a la platja.

Segons la regidoria de joventut, que organitza les barraques, enguany han passat unes 15 mil persones en els dos dies de concerts a la platja.

Aquesta any, a més, el consistori, que des de fa 2 anys organitza directament les barraques, ha decidit reduir el nombre de nits de concert, que habitualment eren 3.


L’Ajuntament cedeix uns terrenys per fer el nou CAP de Salut
Ajuntament de Palafolls 16/8/2017

 Espai cedit a la Generalitat per a fer el nou CAP
Situació dels terrenys cedits a la Generalitat
El consistori palafollenc ha fet arribar ja al govern de la Generalitat la cessió d’un terreny de 2400m2 per tal que el Departament de Salut iniciï la construcció d’un nou ambulatori que substitueixi l’actual que té més de 30 anys.
Ara el govern haurà de valorar les condicions del terreny proposat per l’Ajuntament per acollir aquest nou CAP de salut i, si ho creu convenient, començar tot procés.

El govern local havia plantejat a la Generalitat la possibilitat de rehabilitar, actualitzar i reformar l’actual ambulatori per tal d’adequar-lo a les noves exigències del servei i millorar la qualitat de l’atenció al centre. Així, a més, es podria allargar la vida útil de l’actual equipament sanitari. El Departament de Salut, però, ha desestimat aquesta opció i s’ha decantat per fer un nou edifici en un terreny cedit pel consistori.

En aquest sentit, l’Ajuntament ha cedit un espai a tocar del institut de secundària. Es tracta del mateix espai que en el seu dia el consistori ja va posar a disposició de la Generalitat fa uns 10 anys quan es parlava d’un segon CAP de salut al nostre municipi. La crisi i la moderació en el creixement de població de Palafolls van fer aparcar la possibilitat que el nostre poble tingués 2 centres sanitaris.

Sigui com sigui l’actual CAP de salut és propietat municipal, ja que va ser l’Ajuntament qui fa més de 30 anys va decidir construir el centre sanitari. Amb l’entrada en funcionament del nou CAP, l’actual centre, situat al carrer sindicat canviarà, d’ús. De tota manera encara no hi ha calendari per la construcció d’aquest nou centre sanitari a Palafolls.
Categories: Ecologistes

Voltor comú (Gyps fulvus) en dispersió sobre Pineda de Mar 18/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 18/08/2017 - 15:04
Aquest migdia 1 Voltor comú (Gyps fulvus) a gran alçada sobre el Coll dels Altars (Pineda de Mar) direcció Mas Roger i Calella.

Aquesta mena d'observacions s'ha convertit ja en tot un clàsic anual per aquestes dates...

2 Voltors comuns (Gyps fulvus) sobre Pineda de Mar 4/9/2016

I com cada any, els propers dies podrem llegir en algun mitjà de comunicació local o comarcal que un voltor "perdut", "desorientat", "despistat", "fora del seu hàbitat" o semblant ha estat capturat a Barcelona, al Maresme o la costa de la Selva i portat al Centre de Torreferrussa... com cada any.

Doncs bé... ni està perdut, ni despistat, ni desorientat, ni fora del seu hàbitat... és una simple dispersió d'exemplars (normalment juvenils nascuts aquest any a zones properes i que cerquen noves zones) totalment natural i normal que fa molts anys que es produeix. El veritable problema és que no trobin aquí un lloc viable per ser-hi o simplement ser acceptats.
Categories: Ecologistes

Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii) pels carrers del nucli urbà de Poblenou (Pineda de Mar) 18/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 18/08/2017 - 14:46
Mínim 3 Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii) aquest migdia pels carrers cèntrics de Poblenou (Pineda de Mar), aparentment en dispersió o migració.
Categories: Ecologistes

Riera de Santa Susanna 17/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 17/08/2017 - 21:11

Aquesta tarda pujant al Collet del Faraó (entre Tordera i Santa Susanna) per la Riera de Santa Susanna (des del viaducte de l'autopista C-32)...

3 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Dragons comuns (Tarentola mauritanica)

unes 20 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
a la bassa de Can Jordà. Felicito a l'autor de les millores (rampes per a fauna, aigua a la bassa petita,...) perquè enguany no hi ha ni serps ni gripaus atrapats, i sí molts odonats.

unes 60 Papallones de l'arboç (Charaxes jasius)
unes 45 Morades (Favonius quercus)
unes 40 Papallones de la c blanca (Polygonia c-album)
unes 30 Nimfes mediterrànies (Limenitis reducta)
4 Damers dels conillets (Melitaea deione)
1 Tornassolada petita (Apatura ilia)
1 Argentada comuna (Argynnis paphia)
1 Paó de dia (Aglais io)
1 Bruixa (Brintesia circe)
12 Faunes ziga-zaga (Hipparchia fidia)
12 Faunes bruns (Hipparchia statilinus)
unes 10 Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii)
1 Papallona reina (Papilio machaon)
1 Blanqueta perfumada (Pieris napi)
Blanquetes de la col (Pieris rapae)
Coures comuns (Lycaena phlaeas)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
Morenetes meridionals (Aricia cramera)
Brunes boscanes (Pararge aegeria)
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
6 Orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica)
4 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
juvenils a les runes on està el niu, zona coneguda de cria d'anys anteriors
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
3 Picots verds (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Garsa (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Bruels (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
unes 8 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Orenetes cua-rogenques (Cecropis daurica)...
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)...
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)...
Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)...
Papallona de l'arboç (Charaxes jasius)...
Papallones de la c blanca (Polygonia c-album)...
Faunes bruns (Hipparchia statilinus)...
Faune ziga-zaga (Hipparchia fidia)...
Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)...
Damer dels conillets (Melitaea deione)...
Morada (Favonius quercus)...
Papallona reina (Papilio machaon)...
Coure comú (Lycaena phlaeas)...
Moreneta meridional (Aricia cramera)...
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)...
Blanqueta perfumada (Pieris napi)...
Algunes imatges de la Riera de Santa Susanna entre el viaducte de l'autopista C-32 i el Collet del Faraó...

La Vall de la Riera de Vallmanya (Tordera) vista des del Collet del Faraó (Santa Susanna)...
Categories: Ecologistes

C32, llei del canvi climàtic i cinisme de la Conselleria 17/8/2017 Diari de Blanes

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 17/08/2017 - 19:29
C32, llei del canvi climàtic i cinisme de la Conselleria
Diari de Blanes 17/8/2017

Plataforma Aturem la C-32. Comunicat en relació a l’aprovació de la llei del canvi climàtic (16/2017).

Imatge AC
NOTA DE PREMSA.- L’aprovació de la Llei del canvi climàtic del passat 1 d’agost al Parlament de Catalunya (Llei 16/2017) i les declaracions de la mateixa Conselleria de Territori i Sostenibilitat en seu parlamentària en defensa del projecte d’allargament de la C-32 amb poques hores de diferència ens van entristir; indignades i en lluita ja ho estàvem.

Les persones que formem la Plataforma Aturem la C-32 volem posar el focus en tres articles de la nova llei per il·lustrar la contradicció, si es vol l’engany, en el que estan instal·lades, creiem que amb plaer, les polítiques del Departament de Territori i Sostenibilitat i més en el cas del projecte suspès cautelarment de prolongació de la C-32.

L’article 18 de la llei estableix que « les mesures que s’adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimar-ne la capacitat d’actuar com a embornal.» Això significa que la llei aprovada obliga a preservar els boscos per la seva capacitat natural de fixar carboni i disminuir, per tant, els gasos amb efecte d’hivernacle, i més en zones poblades que són pols de contaminació.

L’article 21 de la mateixa llei estableix que «els promotors de la planificació i dels projectes constructius de noves infraestructures» han d’incorporar en els projectes « la definició d’objectius de reducció d’emissions, l’anàlisi de llur vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i l’establiment d’un mecanisme de seguiment» i «l’avaluació de llur contribució a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, inclòs llur impacte sobre la capacitat d’embornal del territori afectat, tant en la fase de construcció com en la d’explotació i desmantellament o finalització». És a dir, la llei està posant el focus en l’impacte que tenen en el territori, les noves infraestructures en relació als gasos amb efecte d’hivernacle.

I finalment, l’article 24 de la llei, que diu: «Les mesures que s’adoptin en matèria de transports i mobilitat han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per a avançar cap a un model de transport públic, col·lectiu i intermodal que no es basi en la tinença de vehicle privat i que fomenti l’ús generalitzat del transport públic i altres formes de transport sostenible sense emissions de gasos amb efecte d’hivernacle»

El projecte suspès cautelarment de prolongació de la C-32 i que el Sr. Rull defensa amb tanta vehemència, està absolutament en contra de l’esperit de la nova llei. I encara més, és un projecte que a ulls de la nova llei té conflictes directes amb molts dels seus articles. Una llei que el mateix conseller va presentar amb orgull, insistint que és una qüestió de responsabilitat social.

El projecte vol destruir 50 hac de bosc, més de 65.000 arbres, fomenta un model de transport basat en la tinença de vehicle privat, va en contra de totes les evidències de lluita contra el canvi climàtic i ara d’una nova llei. I tot i així, n’hi ha molts que signen i aproven aquesta llei del canvi climàtic i han signat la presentació d’un recurs de reposició contra la suspensió cautelar perquè tenen pressa per fer l’autopista. És trist, molt.


https://twitter.com/aturemc32/status/897398127984029697  15 ago.
MásOn sembla més animat , presentant la llei del canvi climàtic o defensant la destrucció dels boscos de Blanes i Lloret?
Categories: Ecologistes

Sobre la dessaladora de Blanes i l'aqüífer de la Tordera 17/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 17/08/2017 - 12:46
La construcció de la dessaladora de Blanes per produir 10hm3/any va ser un engany (mai es van produir), la seva ampliació de 10 a 20 hm3 va ser un engany (no funciona ni al 18% i només quan ja no queda més aigua per treure de l'aqüífer), la canonada de Blanes a Cardedeu va ser un engany (no s'ha fet servir mai, insisteixo... mai),... sempre amb una sequera com excusa per fer les obres "d'urgència" sense tramitació ambiental i fent malbé els espais "protegits" de la Tordera... sempre.

Ara diuen de quadruplicar la producció amb més obres d'ampliació, aquest cop amb l'alliberament del Ter com excusa (aquest cop no tenen la de la sequera)... Què penseu que passarà?

De debò algú es pensa que realment es farà per abastir Barcelona? De debò algú es creu que amb l'ampliació s'alliberarà al Ter?... de debò?

¿O de lo que es tracta és de fer l'obra (com sempre) i "l'inversió" malmetent encara més la Tordera per, un cop feta, continuar produint "només" quan ja no quedi altre alternativa (un cop assecat per complert l'aqüífer i un cop "la gent del Ter" denunciant l'incumpliment de "l'acord històric"), i sempre a mínims, sense produir mai l'aigua que va justificar l'obra?

Què haurà canviat d'aquí al 2028 perquè no continuï essent un gran engany?... Una estafa... per molt que a alguns els faci mal... UNA ESTAFA.



Es refereix a España en general, però val per a la Tordera, el seu aqüífer i la seva conca, paraula a paraula...

https://twitter.com/Santi_MBarajas/status/896285374414290944  12 ago.MásEn España existen cientos de miles de captaciones ilegales de aguas superficiales y subterráneas. Se consume mucha más agua de la que dicen.
https://twitter.com/Santi_MBarajas/status/897001600891453440  14 ago.MásEn España hay más de medio millón de pozos ilegales. Una prueba mas del desprecio de la Administración Hidráulica a las aguas subterraneas.
https://twitter.com/Santi_MBarajas/status/895906505802870784  11 ago.MásEn España hay bastantes acuíferos sobreexplotados, debido al desprecio tradicional de la Administración hacia las aguas subterráneas.
https://twitter.com/Santi_MBarajas/status/897707820103213056  16 ago.MásLa sobreexplotación de los acuíferos costeros produce la entrada de agua de mar y su inutilizacion permanente. Hay bastantes acuíferos así.
Categories: Ecologistes

Gualba 15/8/2017 Albert Montori. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 19:18
Observacions de l'Albert Montori d'aquest dimats 15/8/2017 a Gualba...

1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) junvenil atropellada
1 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) juvenil
1 Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) femella adulta

1 Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi)

1 Gaig (Garrulus glandarius) adult

Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori
Categories: Ecologistes

Entre Gualba de Baix i Sant Celoni 14/8/2017 Albert Montori. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 19:13
Observacions de l'Albert Montori del dilluns 14/8/2017 entre Gualba de Baix (La Tordera) i Sant Celoni (Riera del Montnegre)...

mínim 25 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

1 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

1 Aligot comú (Buteo buteo)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori
Categories: Ecologistes

Més nius de Vespa asiàtica (Vespa vetulina), ara al Marimurtra (Blanes) 16/8/2017. Font: Twitter.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 17:39
https://twitter.com/MarimurtraJardi/status/897826975091486720  1 hHace 1 horaMásEl divendres passat vàrem tractar amb la vespa asiàtica a . Molt perillosa! +Info a


Vespa asiàtica | Jardí Botànic Marimurtra
Jardí Botànic Marimurtra 16/8/2017

Reportatge de la tasca realitzada al Jardí Botànic Marimurtra per erradicar la vespa asiàtica
Categories: Ecologistes

OPINIÓ: Sobre els Gripaus d'esperons (Pelobates cultripes) i la falsa publicitat de la Diputació de Barcelona 16/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 17:14
Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) a l'Alt Maresme
Tot i que és conegut per molts des de fa temps (personalment gairebé un any) i que ja s'havia publicat alguna notícia al respecte...

Xavier Castañer. President d’Ursusnatura
la clau 23/3/2017

S’inicia el projecte de recuperació del gripau d’esperons a l’Arborètum de Catalunya
Ajuntament de Cabrils 7/7/2017

No ha estat fins ara que s'ha publicat arreu (només uns exemples, a tot arreu és més o menys el mateix)...

Un empenta per a la recuperació del gripau d'esperons
Elmon.cat 9/8/2017

Re introdueixen el gripau d'esperons al Baix Maresme
La Vanguardia 9/8/2017

El Parc de la Serralada Litoral vol recuperar el gripau d’esperons
laveu.info 10/8/2017

Treballen per recuperar el gripau d’esperons a la Serralada Litoral
Ràdio Palafolls 12/8/2017

Reintrodueixen una espècie de gripau desapareguda
El Punt Avui 13/8/2017

...arrel de la típica nota de premsa que la Diputació fa i que, com sempre, els mitjans de comunicació es limiten a copiar sense més i sense una mínima tasca de documentació i sense contrastar...

Projecte de recuperació de gripau d’esperons al Parc de la Serralada Litoral
Diputació de Barcelona 9/8/2017

Exemplar de gripau d'esperons (Pelobates cultripes) al Parc de la Serralada Liroal Foto: XPN / Diputació de Barcelona
El Parc de la Serralada Litoral, de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ha iniciat el Projecte de recuperació del gripau d'esperons (Pelobates cultripes) una espècie que es pot considerar desapareguda del Baix Maresme a causa dels canvis en els usos del sòl, especialment en les planes i en les zones agrícoles. El projecte de recuperació d’aquest amfibi es realitza en col·laboració amb la Societat Catalana d'Herpetologia i l'entitat Ursus Natura de Cabrils .El projecte s'ha iniciat a partir de la recuperació de larves procedents de basses naturals en estat avançat de dessecació on no tindrien possibilitats de supervivència.  Els capgrossos han passat una fase de quarantena i un control biosanitari per descartar la presència de virus i fongs.A finals de juliol es va procedir al trasllat dels primers exemplars, a una bassa de l'Arboretum de Cabrils, on van ser alliberats. En conjunt es van alliberar una quarantena d’exemplars encara en fase larvària, i altres 11 amb la metamorfosi completada.A partir de la tardor, caldrà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments d'aquesta espècie, per tal de poder-los reintroduir en el medi i aconseguir l'establiment de noves poblacions. El gripau d'esperons es distribueix de manera discontínua per tot Catalunya, preferentment en aquells indrets on el sòl és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses. Els seus hàbits són crepusculars i nocturns i, llevat de l'època reproductora, és bàsicament terrestre. No és rar que, després d'una època de pluges sovintejades, hom pugui veure gran nombre de gripaus d'esperons bo i junts, formant masses que encatifen el sòl.
No deixa de ser una notícia més sobre el fictici Medi Natural que administracions, mitjans de comunicació i, això és més greu, alguns "naturalistes" volen fer creure entre la població, i que porten a engany i errada sobre lo que realment està passant al Maresme. Entre algunes "perles" periodístiques podem llegir, per posar només un exemple...

https://twitter.com/salvadorcot/status/897135938916286467  14 ago.
MásEl gripau d'esperons [FOTO] s'havia extingit al Maresme. Ara s'està reintroduint: https://t.co/CFMAqvl5BKUn empenta per a la recuperació del gripau d'esperonsMónPlaneta 9/8/2017
I clar... Hem de donar les gràcies a la Diputació de Barcelona i a la desinteresada tasca d'uns bons naturalistes per continuar tenint aquests animalons al Maresme, oi?...

... però s'amaga molt més de lo que tan entusiàstament alguns publiciten. Pot ser una mica rotllo així que ho simplifico molt...

El triangle format per la Baixa Tordera, la Plana Selvatana i el Montseny (una miqueta més que la Conca de la Tordera però gairbé) és la regió herpetològica més important de Catalunya i de tot el nord-est peninsular. L'Alt Maresme, i en especial tots els municipis inclosos a la conca o propers (bàsicament Tordera, Palafolls i Malgrat, i algunes zones de Santa Susanna, Pineda, Sant Iscle, Sant Cebrià,...) formen part d'aquesta important regió (no només herpetològica caldria afegir) i esdevenen els municipis amb més biodiversitat i millor estat de conservació de moltes espècies de tot el Maresme i de tota la província de Barcelona).

El Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) és 1 de les 11 espècies d'amfibis (sense exòtics) que aquí, a l'Alt Maresme, tenen representació i els podem trobar en l'actualitat a gairebè la totalitat de les planes al·luvials i litorals de la Tordera fins al mar (al delta), de tots els seus afluents, i fins a finals dels 80s i començaments dels 90s a les planes litorals i de les rieres de Santa Susanna i Pineda de Mar com a mínim i fins a la mateixa platja (observacions personals). Al Maresme en general era una espècie comuna a gairebé totes les planes litorals i valls al·luvials interiors fins a mitjans del segle passat.

Aquesta espècie en concret té en aquestes planes sorrenques i silícies la seva principal àrea de distribució potencial... no les serralades (més endavant s'explica)... i fa servir qualsevol massa d'aigua estancada per reproduir-se però preferentment temporals (estanys, molleres, tolls, petites basses,...). Els seus costums i la seva ecologia la converteix en una de les espècies mès difícils de detectar quan són adults (bàsicament de nit quan surten a alimentar-se després d'una pluja important) ja que gairebé tota la seva vida estan sota terra (d'aquí que es distribueixin per zones preferentment sorrenques i toves, no rocoses i compactes), però els seus capgrossos són inconfusibles per la seva mida i es detecten amb facilitat.

La seva presència i abundància a l'Alt Maresme (bàsicament plana al·luvial de la Tordera i zones properes) és coneguda des de fa dècades i fa anys que també al mateix riu Tordera.

A dia d'avui encara els podem trobar amb certa facilitat fent prospeccións nocturnes al Riu i Estanys de Tordera (XN2000), les grans zones agrícoles del Delta de la Tordera i de les planes al·luvials interiors, i els capgrossos són fàcilment observables a les zones humides, graveres i algunes basses sense peixos exòtics introduïts. I això sí és noticiable, als tolls que es formen a la llera sorrenca del riu (si en comptes de la Tordera fos el Ter, el Besòs o el Llobregat, per exemple, notícies com aquestes les tindríem fins a la sopa, oi?... Larves de Tritó palmat (Lissotriton helveticus) a la llera del riu Tordera (Fogars de la Selva) 5/5/2017 ).

Lógicament parlo del Maresme per referència a la nota de premsa i a les notícies publicades, però el mateix val per a la Selva i per al Vallès Oriental.

Les principals causes de desaparició local o pèrdua d'efectius de l'espècie en qüestió, al Maresme són...

1. Drenatge i dessecació de les principals zones humides de la comarca (Estanys de Tordera).
2. Sobreexplotació dels aqüífers de la Tordera i afluents que limiten la presència de tolls a les lleres.
3. Pèrdua de punt de reproducció (basses) per abandonament o per introducció de peixos exòtics.
4. Transformació de planes agrícoles en camps de plàstic i hibernacles.
5. Atropellaments massius en antics camins rurals (en ocasions creuant les zones humides) transformats en carreteres asfaltades i més transitades.
6. Canalització i artificialització de rieres i torrents.

Com a curiositat, recentment es poden considerar gairebé desapareguts a conseqüència de "recuperacions ambientals" d'antigues zones on abans eren molt abundants, com per exemple (per posar només uns exemples) a Les Llobateres (Sant Celoni) o a la Bassa del Molí d'en Puigvert (Palafolls) a on s'han prioritzat masses d'aigua permanent per a ús lúdic i amb exòtics amb conseqüències nefastes per a la fauna autòctona.

Tot aquest rotllo serveix per explicar per què hi ha Gripaus d'esperons a l'Alt Maresme i no al Baix Maresme, i per què hi ha a les planes i no a les serralades... I això és mooolt important... L'àrea de distribució potencial d'aquesta espècie al Maresme no coincideix amb la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, i si es conèixen cites o algun punt aïllat de reproducció dins els límits dels Parcs és única i exclusivament per proximitat a les planes al·luvials que, paradoxalment, normalment queden fora de la Xarxa. S'ha creat una falsa idea de que la Natura està a la muntanya, no a la plana, i la gestió que realitza la Diputació (totes, no només la de Barcelona) a la veritable àrea de distribució dels gripaus d'esperons consisteix bàsicament en finançar l'asfaltat dels camins rurals, la "modernització" del camp, les "millores" de drenatge que assequen molleres i estanys, i obres vàries totes elles a demanda municipal i sempre sense avaluació ambiental... tot fora de la Xarxa de Parcs que gestiona la Diputació... lo que queda fora d'ella ni existeix ni importa, vaja.

Arribats a aquest punt... No seria millor i més efectiu per a la conservació de l'espècie al Maresme protegir i treballar per mantenir lo que encara tenim?...


Parlaré ara del projecte que ha originat "la notícia", i que consti que no estic en contra de recuperar antigues zones per a l'espècie però, amb lo que he dit fins ara i lo que llegireu a continuació, vosaltres mateixos...

La seva presència al Parc de la Serralada Litoral és dubtosa quan no forçada per fer-la coincidir amb la distribució de la Xarxa de Parcs de la Diputació (ho podeu llegir als estudis propis, Minuartia any 2001). I és que com ja he comentat, fa anys que existeix un intent de forçar aquesta coincidència (distribució de les espècies "protegides" amb els límits de la Xarxa de Parcs), no d'adaptar la Xarxa a les necessitats dels animalons, i donant i difonent la falsa creença de que "les espècies protegides estan als Parcs, no fora d'ells".

No és un fet puntual sobre una espècie en concret (lo de les tortugues aquàtiques, per exemple, és vergonyós) ni és la primera vegada que afecta a aquesta espècie. L'any 2010 es va fer una prova semblant a Collserola...

Projecte de recuperació de la població de gripau d’esperons Pelobates cultripes (Cuvier, 1829) a la serra de Collserola
Xavier Rivera, Joan Maluquer-Margalef, Fèlix Amat i Pep Roca
Herpetofull de la S.C.H. Número 3, setembre del 2011

... amb resultats més que qüestionables. I és que com ja he comentat, el Gripau d'esperons no té les serralades litorals com a àrea de distribució natural (ni Collserola, ni Marina, ni Litoral, ni Corredor, ni Montnegre, ni Cadiretes, ni...), sinó les planes litorals i al·luvials que l'envolten i que queden fora dels límits dels Parcs, sistemàticament massacrades per les mateixes administracions que diuen "gestionar la Natura del Maresme amb la Xarxa de Parcs".

Algú pot pensar que tot això és cosa meva, que és una pataleta sense fonamentar,... doncs molt bé... els mateixos que ara "treballen per a la conservació del Gripau d'esperons" ja ho deien el 2009 (i ho saben ara)...

Estat de les poblacions de gripau d’esperons Pelobates cultripes (Cuvier, 1829) a l’àmbit metropolità de Barcelona i la seva àrea d’influència
Xavier Rivera, Joan Maluquer-Margalef & Fèlix AmatButll. Soc. Cat. Herp., 18 (2009)


Sobre l'actuació i el paper de la Societat Catalana d'Herpetologia i l'entitat Ursus Natura em reservo la meva opinió personal però deixo anar una sèrie de preguntes...

Els interessa el Gripau d'esperons o realitzar projectes d'aquesta mena? I és que en això tots estarem d'acord... La Diputació paga, els gripaus no, oi?

Queda millor i és més publicitari un "Treballen per recuperar el gripau d’esperons al Maresme" o un "Demanen la protecció dels darrers gripaus d'esperons del Maresme"?

Potser lo més desitjat és que desapareguin d'una vegada per totes els gripaus de l'Alt Maresme perquè... Seran ells els "escollits" per fer els treballs de "reintroducció" en un futur? Seran ells els "herois" que "recuperin" l'espècie al Montnegre?

Com a curiositat... Si realment interessa que hi hagi Gripaus d'esperons a Cabrils, per exemple, potser caldria primer plantejar algunes coses...

Cabrils inicia actuacions per blindar-se contra els aiguats
El Punt Avui 12/8/2017


Sobre la Nota de premsa de la Diputació, uns comentaris ràpids...
"una espècie que es pot considerar desapareguda del Baix Maresme a causa dels canvis en els usos del sòl, especialment en les planes i en les zones agrícoles"... i la solució és introduir-ho a la serralada?
"recuperació de larves procedents de basses naturals en estat avançat de dessecació on no tindrien possibilitats de supervivència"... i ningú es pregunta d'on són i per què no es fa res de res per, primer de tot, evitar la dessecació d'aquestes "basses naturals"?
"A partir de la tardor, caldrà trobar basses al vessant maresmenc del Parc de la Serralada Litoral que compleixin els requeriments d'aquesta espècie"... i si no les troben?... i si no estan envoltades de planes sorrenques? Perquè la mateixa nota diu... "preferentment en aquells indrets on el sòl és sorrenc o bé en terres poc consistents o esponjoses".
... i llegiu només el titular i us empasseu tot el que us diuen?

La meva opinió personal sobre tot plegat és que es viu millor amb la farsa i la publicitat al voltant del Medi Natural que amb els resultats i l'eficiència... pura publicitat i aparença... i amb les espècies "protegides" com a mercaderia, no com a objectiu... pur mercadeig... amb una colla de falsos "naturalistes" més preocupats en mantenir la feina (molts d'ells autònoms) que en estudiar i protegir la natura que, això sí, van predicant per tot arreu donant lliçons de gestió territorial.

I sobre els mitjans de comunicació... altre opinió personal... El periodisme no és un talla i pega de la propaganda de les administracions o dels falsos "naturalistes", sinó un treball de documentació i verificació per traslladar a l'opinió pública la realitat, no la seva ficció per conveniència mútua.

És només la meva opinió... que cadascú tregui les seves pròpies conclusions amb una informació complerta i veraç, no només llegint titulars i propaganda (que és lo que llegireu arreu).


Us deixo unes poques notícies sobre els veritables "treballs de recuperació del Gripau d'esperons al Maresme", només unes quantes i amb el finançament de la Diputació de Barcelona al darrera, podeu fer una cerca molt més exhaustiva vosaltres mateixos... i és que ja m'han dit que exagero quan dic que la Diputació finança l'extermini dels gripaus d'esperons del Maresme, vaja...

TORDERA NETEJA RIERES PER REDUIR EL RISC D’INCENDI I INUNDACIÓ.
Ràdio Tordera 21/2/2013

L’AJUNTAMENT DE TORDERA APROVA UN CONJUNT DE MESURES DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE LA INUNDABILITAT ALS TORRENTS DE SANT DANIEL I VALLMANYA.
Ràdio Tordera 10/9/2013

La Diputació destina 773.000€ aquest mandat a la millora i manteniment de camins municipals del Maresme
Diba 1/2/2017

La Diputació destina 46.500 € al manteniment de camins a Palafolls
Ràdio Palafolls 2/2/2017

S’arranjaran 12 camins municipals en dos anys
Ràdio Palafolls 14/2/2017

Tordera millora camins rurals
Diari Maresme 



Detecten setze camins municipals que fan funcions de carretera
Diari Maresme 2/4/2016

L'accés dels governs locals als fons estructurals 2014-2020
Diba març del 2014

LA REGIDORIA DE PAGESIA COMENÇA LES OBRES D’ARRENJAMENT DELS CAMINS RURALS DEL VEÏNAT DE SANT PERE DE RIU.
Ràdio Tordera 9/12/2005

L'AJUNTAMENT DE TORDERA APROVA AQUESTA SETMANA LES OBRES D'ASFALTATGE DE DOS QUILOMETRES A SANT PERE DE RIU.
Ràdio Tordera 22/2/2007

LA REGIDORIA DE PAGESIA DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA ESTRENA NOVA MAQUINÀRIA PER DESENVOLUPAR EL PLA DE MILLORA I MANTENIMENT DELS CAMINS RURALS
Ràdio Tordera 23/7/2008

TORDERA DESTINA 500.000 EUROS EN ASFALTAR DIVERSOS CAMINS RURALS.
Ràdio Tordera 25/1/2011

L’AJUNTAMENT DE TORDERA ASFALTARÀ EL CAMÍ DE CAN BUSCÀ AMB L’AJUDA DE DUES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT I LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Ràdio Tordera 7/5/2014

L’ALCALDE DE TORDERA ACLAREIX, AL PROGRAMA “LÍNIA DIRECTA AMB L’ALCALDE”, LA POLÈMICA GENERADA AL VOLTANT DE L’ASFALTAMENT DEL CAMÍ QUE PASSA PER CAN TORRENT.
Ràdio Tordera 26/2/2015



Ordenança municipal d’ús i defensa dels camins de Tordera
Diputació de Barcelona 19/1/2017

47.314 euros per al manteniment de camins a Tordera
Ràdio Tordera 9/2/2017



Tordera arregla 7 quilòmetres de camins rurals
Ràdio Palafolls 25/1/2011

Categories: Ecologistes

Sobre el Delta de la Tordera 15 i 16/8/2017 Font: Twitter.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 15:45
https://twitter.com/EnricSagrista/status/897400497786818560  15 ago.MásEl futur del delta de la Tordera està per sobre de diners, colors polítics o preferències individuals, cal una solució definitiva i global
  15 ago.MásEn respuesta a   y a 8 másEls de Malgrat sempre hem pensat,que no s'estudiat prou l'impacte que va tenir la construcció del port de Blanes.
  15 ago.MásEn respuesta a   y a 8 másEl port de Blanes no te cap incidencia amb el delta de la Tordera. El problema és a la conca (sobreexplotació, àrids construcció,...)
https://twitter.com/GemmaAgell/status/897423021216059392  15 ago.MásGemma Agell Llobet Retwitteó Enric SagristàI diria més, la gent del territori ha d'estar informada de totes propostes, transparència!. Les desicions han de tenir el màxim de consens.
https://twitter.com/EnricSagrista/status/896302776459952128  12 ago.MásÚLTIM DIA DE . Moltes gracies a tots els assistents ahir a la visita guiada, un èxit total!
https://twitter.com/cupblanes/status/897812644413022208  9 minHace 9 minutosMásEn el Borinot, butlletí de la CUP de Blanes, hi podeu trobar aquest apunt sobre urbanisme.
Categories: Ecologistes

Petit ruixat localitzat i 4 gotes més de fang 16/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 16/08/2017 - 13:49
https://twitter.com/MeteoAdM/status/897768819711778816  1 hHace 1 hora
Más des de la part alta Del no res s'ha format un a sobre nostra imprevisible de curta durada
Petit ruixat molt localitzat al litoral de l'Alt Maresme entre Canet de Mar i Calella...

1.0 mm a Canet de Mar
0.2 mm a Calella

Com ahir, 4 gotes de fang a Poblenou (Pineda de Mar) que en molts casos no han arribat ni a tocar terra.

https://twitter.com/meteomarccm/status/897753704199270401  4 hHace 4 horasMásAra mateix cauen 4 gotes al Sud entre i . No durarà gaire.
Categories: Ecologistes

4 gotes de fang 15/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 15/08/2017 - 19:59
https://twitter.com/meteocat/status/897488330379714561  2 hHace 2 horasMásAvui els ruixats no són causats per la convergència de vent a superfície. Inestabilitat causada pel pas d'un petit solc en altura.
Com diu en Jaume, darrerament potser valdria més tenir gotímetre que pluviòmetre, a la Baixa Tordera segur... 4 gotes de fang i gràcies a on hagi caigut, a Poblenou (Pineda de Mar) potser 5 gotes ;)... no hi ha registres enlloc.

https://twitter.com/Jaumedeu48Deu/status/897515737933385728  2 minHace 2 minutosMásAixí esta el cel a Sant Pol de Mar, però no patiu, ni gota, ni gota..............!!!
Categories: Ecologistes

Falciots pàl·lids (Apus pallidus) a Arenys de Mar 8/8/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 15/08/2017 - 16:02
7 Falciots pàl·lids (Apus pallidus) observats per l'Enric Badosa el passat dimarts 8/8/2017 a Arenys de Mar. Ocell entrant o sortint del niu.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 14 i 15/8/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 15/08/2017 - 15:56
A partir d'avui anar al riu i estanys de Tordera (zona humida XN2000) a "observar" fauna es converteix en un esport de risc...

https://twitter.com/agentsruralscat/status/897372288345137152  5 hHace 5 horasMásAvui inici (fins 15/09) període hàbil caça mitja veda a comarques d i (tb )
A part de ser ridícul que encara es pugui caçar algunes espècies en clar declivi poblacional (la guatlla, per exemple), resulta sorprenent com els escopeters (anomenar-los "caçadors" és massa comprensiu) poden distingir en dècimes de segon (abans del tret) i amb alguna copeta de més (la reunió prèvia al bar i l'esmorzar són tradició i costum) entre un tudò i una xixella, o entre un estornell vulgar i un negre, o entre un gavià argentat i una gavina corsa, etc, etc, etc,... podeu vosaltres?...
https://twitter.com/agentsruralscat/status/897141270656598016  21 hHace 21 horasMásQuines espècies cinegètiques es poden caçar durant la mitja veda? 8 i 1 mamífer

https://twitter.com/APMontnegreCor/status/897168323594551296  19 hHace 19 horasMásA Montnegre Corredor Retwitteó Ràdio Calella TVX Alfaras :lamenta la confusió q ha generat la creació de l’Agència i que això impedeixi q s’ataqui el problema de fons 1/2
https://twitter.com/APMontnegreCor/status/897168840379047937  19 hHace 19 horasMásEn respuesta a Xavier Alfaras el problema de fons dels boscos del Maresme: la falta d’una gestió sostenible i responsable
Presenten al·legacions contra la creació de l’Agència de Boscos del Maresme
Ràdio Calella 14/08/2017

Paratge del massís del Montnegre i Corredor en una imatge d’arxiu
L’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor signa l’escrit presentat pel Consorci Forestal de Catalunya en el qual es demana que es revoqui l’acord del ple del Consell Comarcal del Maresme per a la creació de l’Agència. Exposa que l’ens supramunicipal no té competències en matèria de gestió forestal sostenible i que l’Agència està buida de contingut i la seva denominació crea confusió. Amb tot, l’associació de propietaris forestals aplaudeix que aquesta sigui una qüestió que s’hagi elevat a prioritària al territori, encara que com a conseqüència dels efectes de la plaga del Tomicus que mata el pi pinyer i del canvi climàtic.
L’escrit d’al·legacions, amb data de 7 de juliol, demana la declaració de nul·litat de l’acord de creació de l’Agència de Boscos del Maresme, a la qual es van oposar els grups comarcals i alcaldes d’ERC i la CUP amb l’argument que trepitjava competències que són pròpies de la Generalitat de Catalunya. Així ho entén també l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor, tot i celebrar que finalment el territori hagi pres consciència de la necessitat de fer una gestió responsable dels boscos.
“Ja era hora que giréssin la mirada cap als boscos i celebrem el seu interés, però no trobem encertat el camí que han escollit perquè és molt més de cara a la galeria que no pas amb ganes de ser realment efectiu”, ha lamentat Xavier Alfárez, portaveu de l’associació. “Una administració que no té competències no té recursos, i si aquí no hi afegim recursos simplement i posem noms, sense gaire cosa més”, ha manifestat en una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV.
Audio Player
I en aquest sentit, lamenta la confusió que ha generat la creació de l’Agència i que això impedeixi que s’ataqui el que considera el problema de fons dels boscos del Maresme: la falta d’una gestió sostenible i responsable. Això ho ha posat en evidència l’evolució de la plaga de l’escarabat Tomicus, que és la més visible però no única segons puntualitza.
“Els llocs on realment la vegetació és molt tupida i desordenada, els arebres tenen poc vigor, i la malura és més forta. La qüestió de fons és fomentar la gestió responsable i sostenible, per això hi ha instruments i recursos; i si el Consell Comarcal del Maresme hi vol participar perfecte, benvingut, però fem-ho bé”, ha afegit Alfárez.
Audio Player L’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i Corredor constata que Catalunya disposa d’instruments i eines capdavanteres per fer una bona planificació forestal, i demana que l’ens supramunicipal s’hi remeti de la mà d’ajuntaments i propietaris.
A hores d’ara, no han rebut resposta a l’escrit d’al·legacions i tampoc han interlocutat amb els representants del Consell Comarcal del Maresme sobre això. Tenen constància que el Departament de Territori i Sostenibilitat està al corrent de la creació de l’Agència de Boscos del Maresme i, segons apunta el portaveu, li preocupa la “invasió de competències” que se’n deriva.
Amb 25 anys de trajectòria, l’associació representa uns 200 propietaris de la zona compresa entre la Tordera i la riera d’Argentona.
A continuació podeu recuperar íntegrament l’entrevista al portaveu de l’associació, Xavier Alfárez.
Audio Player

https://twitter.com/danicamposvives/status/897183768494178306  18 hHace 18 horasMásPetit ensurt prop del municipi! Rapida actuació 's veines i policia local hostalric

https://twitter.com/Terremotos_Espa/status/897392455846432769  4 hHace 4 horasMás leve en NO de Maçanet de la Selva.Gi a las 11:28. Detalles: Çanet-de-la-selva.gi?ref=twitter
https://twitter.com/Terremotos_Espa/status/897304369888100353  10 hHace 10 horasMás leve en Oeste de Riudarenes.Gi a las 05:36. Detalles:
Categories: Ecologistes

Aiguabarreig de la Riera de Santa Coloma amb la Tordera (Fogars de la Selva) 14/8/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 14/08/2017 - 21:20

Aquesta tarda per l'Aiguabarreig de la Riera de Santa Coloma amb la Tordera (Fogars de la Selva)...

mínim 63 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
3 captures manuals
1 Serp de collaret (Natrix astreptophora) subadulta
mínim 1 Serp d'aigua (Natrix maura)
2 serps sense identificar entre la vegetació
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
molts nounats

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
Bagres catalanes (Squalius laietanus)
Llisses calues (Liza ramada)
Gambúsies (Gambusia holbrooki)

Crancs vermells americans (Procambarus clarkii)

1 Cabirol (Capreolus capreolus)
2 Musaranyes comunes (Crocidura russula)
al niu sota una fusta, s'amaguen ràpidament entre la vegetació
mínim 5 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)

1 Merlet comú (Pyrgus malvoides)
desenes de Dards rossos (Ochlodes sylvanus)
8 Sagetes negres (Gegenes nostrodamus)
2 Tornassolades petites (Apatura ilia)
1 Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
unes 25 Argentades comunes (Argynnis paphia)
mínim 1 Damer de la centàurea (Melitaea phoebe)
uns 10 Damers dels conillets (Melitaea deione)
1 Migradora dels cards (Vanessa cardui)
1 Safranera de l'alfals (Colias croceus)
Blanques de la col (Pieris brassicae)
Blanquetes de la col (Pieris rapae)
Blanquetes perfumades (Pieris napi)
Papallones de la c blanca (Polygonia c-album)
3 Papallones zebrades (Iphiclides feisthamelii)
Brunes boscanes (Pararge aegeria)
Coures comuns (Lycaena phlaeas)
Morenetes meridionals (Aricia cramera)
Blavetes estriades (Leptotes pirithous)
Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)
Blavetes de l'heura (Celastrina argiolus)
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)

mínim 2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) juvenil
1 Agró roig (Ardea purpurea) juvenil
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Xivita (Tringa ochropus)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 3 Blauets (Alcedo atthis)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Picots verds (Picus viridis)
mínim 3 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius
Garses (Pica pica)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
1 Tallarol gros (Sylvia borin)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 2 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
uns 10 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)...
Barbs de muntanya (Barbus meridionalis), Bagres catalanes (Squalius laietanus), Llisses calues (Liza ramada) i Gambúsies (Gambusia holbrooki)...
niu de Musaranyes comunes (Crocidura russula)...
Sageta negra (Gegenes nostrodamus)...
Dards rossos (Ochlodes sylvanus)...
Merlet comú (Pyrgus malvoides)...
Blavetes estriades (Leptotes pirithous)...
Blavetes dels pèsols (Lampides boeticus)...
Blavetes comunes (Polyommatus icarus)...
Morenetes meridionals (Aricia cramera)...
Papallona de la c blanca (Polygonia c-album)...
Migradora dels cards (Vanessa cardui)...
Argentada comuna (Argynnis paphia)...
Damer dels conillets (Melitaea deione)...
Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)...
Coure comú (Lycaena phlaeas)...
Algunes imatges de l'Aiguabarreig de la Riera de Santa Coloma amb la Tordera (Fogars de la Selva)...
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat