Skip to main content

canals d'informació externa

Platja de Les Caletes (Santa Susanna) 28/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 28/09/2016 - 20:07
Platja de Les Caletes (Santa Susanna)
Com a platja, aquesta no guanyaria cap concurs per maca, natural o tranquil·la, més aviat tot el contrari, però és un bon lloc per observar aus marines i en migració perquè és una punta que entra mar endins respecte a la línia de costa, des d'aquí es veu fins a la punta de la Tordera (Malgrat de Mar) costa amunt i fins les roques de Calella costa avall, i totes les aus migratòries litorals han de passar just per sobre a la força...


Aquesta tarda en visita ràpida (uns 20 min) com a més destacat...

1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) volant costa avall.
5 Pigres grisos (Pluvialis squatarola) volant costa avall.
9 Territs (Calidris sp.) volant costa avall mar endins.
diría Territs variants (Calidris alpina) però tinc dubtes.
mínim 3 Mascarells (Morus bassanus)
mínim 1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
mínim 6 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 Gavines corses (Larus audouinii), una a la sorra
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Coloms roquers (Columba livia)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)

Gavina corsa (Larus audouinii)...
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)...
Còlit gris (Oenanthe oenanthe)...
Algunes imatges d'aquesta platja...

I com a tot arreu, gossos deslligats i pescadors de canya a qualsevol hora i a qualsevol lloc...


Categories: Ecologistes

Còlits grisos (Oenanthe oenanthe) a la Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 28/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 28/09/2016 - 15:28
Continua el pas fort... avui mínim 3 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe) a la Platja de Poblenou (Pineda de Mar) en una ullada ràpida aquest migdia.

Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)...
També arreu desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), molt actives aquests dies...


Algunes imatges del que queda de la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 27 i 28/9/2016...

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 28/09/2016 - 15:16
Aquests càmpings es volen legalitzar tot i ocupar il·legalment espais naturals al Delta de la Tordera...
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1006671-un-camping-de-blanes-en-denuncia-dos-altres-per-activitats-en-sol-rustic.html
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/13-serveis/1003973-la-cup-en-contra-de-la-legalitzacio-de-tres-campings.html
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/6-urbanisme/1000121-ultimatum-de-blanes-als-campings-en-situacio-il-legal.html
Detecten frau elèctric en cinc negocis de BlanesEl Punt Avui 28/9/2016
Endesa denuncia tres càmpings i dos restaurants que el 2014 volien estalviar en llum
El cas està obert al jutjat

JORDI FERRER - BLANESLa companyia elèctrica Endesa ha denunciat tres càmpings i dos bars restaurant de Blanes per delictes de frau elèctric, detectats l'agost del 2014. Una actuació de tècnics de la companyia, dels Mossos i de la Generalitat va constatar que els càmpings Bella Terra (Bella Terra I i Bella Terra II) i Blanc, i els bars restaurant Mediterrani i L'Hivernacle s'havien estalviat diners ja fos amb una trampa en el comptador o bé amb connexió directa sense passar per la xarxa pública. Un altre negoci que s'havia avingut a acceptar l'oferiment i estalviar diners en llum va ser el gimnàs Nou Model, de Girona.
Una carta anònima enviada als Mossos a principis del 2014 va fer que la policia comencés la investigació pel suposat frau. Després que la policia es posés en contacte amb Endesa i el Departament d'Indústria, un dispositiu a tres bandes va detectar el 19 d'agost del 2014 que, com a mínim, sis establiments havien alterat el sistema que mesura el pas de cabal elèctric. Es van fer escorcolls a altres locals de Blanes, Hostalric i Girona, però no s'hi van trobar anomalies.
Comptador manipulat
Dels sis negocis descoberts, quatre havien manipulat el comptador situant una resistència en els borns de connexió d'entrada i de sortida –els càmpings Blanc i Bella Terra I i el bar L'Hivernacle– o bé situant-la darrere les regletes de verificació (càmping Bella Terra II). Tant un sistema com l'altre provocaven que el comptador enregistrés una lectura del cabal elèctric inferior a la real. El bar Mediterrani i el gimnàs esmentat es connectaven a la llum sense passar pel comptador.
Alguns dels responsables dels negocis van explicar que s'havien avingut a rebaixar la factura de la llum, cosa que els havia ofert una persona que s'havia presentat al seu establiment i que no coneixien. Al càmping Blanc haurien pagat 300 euros perquè els fessin ajustaments en el comptador durant un quart d'hora.
En canvi, els gestors dels càmpings Bella Terra van admetre que havien pagat uns 3.000 euros –a una persona diferent de la del càmping Blanc– feia poc més d'un mes per estalviar en llum. El responsable de L'Hivernacle va assenyalar que s'havia adonat de la manipulació del comptador quan operaris d'Endesa, acompanyats dels Mossos, van anar aquell 19 d'agost al seu local.
El cas està obert en un jutjat de Blanes, però no s'han fet diligències des de fa mesos, segons indica un dels advocats defensors d'un dels presumptes beneficiaris de la xarxa. Els responsables dels negocis van anar a declarar l'agost del 2014. Segons càlculs d'Endesa, la xifra total defraudada és de 39.598,05 euros, 19.052,46 dels quals són dels càmpings Bella Terra.
Fonts de l'Ajuntament de Blanes van indicar ahir que no tenen constància del suposat delicte. S'ha de tenir present que l'Ajuntament està tramitant la legalització de càmpings en situació irregular mitjançant un nou pla general, cosa que ha fet aflorar discrepàncies entre els gestors d'alguns negocis. El mes passat l'Ajuntament de Lloret va tancar quatre hotels per frau de llum i gas. Per aquest cas el consistori ha obert nou expedients sancionadors.
LES XIFRES
300 euros va acceptar pagar l'administrador del càmping Blanc perquè una persona li ajustés el comptador.
19.052 euros va deixar de facturar Endesa als dos càmpings Bella Terra, a banda del perjudici a la comercialitzadora.
LA DATA
19.08.14 Va ser el dia que un dispositiu d'Endesa, la Generalitat i els Mossos va constatar que hi havia una xarxa delictiva.

¿Recuperará Catalunya la pesca artesanal del atún?La Vanguardia 27/9/2016
Pescadores y Govern apoyan que se restablezca esta actividad, tras detectarse una mejoría de esta especie, que estuvo contra las cuerdas
Barcas de pesca artesanal en el puerto de Arenys de Mar (Pedro Catena)
ANTONIO CERRILLO, Barcelona 27/09/2016 20:49¿Volverán a capturar atún rojo los pescadores artesanales de Catalunya? Éste es al menos el objetivo que se han planteado. De hecho ya hubo una flota artesanal trabajando en la pesca del atún en Catalunya, pero quedó ‘varada’ tras la crisis de esta pesquerías. Ahora, el gobierno catalán ha decidido prestarles apoyo y aboga por el restablecimiento de una pequeña flota pesquera artesanal costera para poder aprovechar las capturas que son posibles gracias a la recuperación del atún rojo. Con este fin, la Direcció General de Pesca ha reclamado al Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente una cuota de 98 toneladas anuales de atún. “Pensamos que es factible la actividad de esta pequeña flota artesanal”, explica Sergi Tudela, director general de Pesca. El atún es una especie migradora frecuente en las costas catalanas, que ha sido objeto de una pesquera tradicional, diversa, desde los tiempos antiguos.
El Gobierno de Cataluña reclama que se autorice un total de 49 embarcaciones artesanales costeras para la captura dirigida de atún, por una cuota total anual de 98 toneladas, a razón de 2 toneladas por barco, y siempre de acuerdo con los estándares que maneja la Comisión Internacional para la Conservación del Atún del Atlántico, el organismo que regula estas pesquerías.
Actualmente, pescadores de la flota industrial catalana tienen derechos para efectuar capturas mediante la flota de cerco y de palangre de superficie. Por eso, la propuesta parte de la base de que se deben mantener intactos los derechos de pesca de esta flota industrial de cerco y de palangre de superficie, que conjuntamente disfrutan del 32,4% de la cuota del Estado.
Razones para recuperar la flota
La razón esgrimida para solicitar el restablecimiento de la flota artesanal en Catalunya es que en la actualidad, 10 años después de iniciarse el plan de recuperación del atún, éste ha sido un éxito a nivel internacional. Los buenos pronósticos en cuanto a la recuperación de la población han llevado la ICCAT a aumentar la captura total admisible (conocida como TAC, por sus siglas en inglés), pasando de las 16.142 toneladas en 2015 a 23.155 toneladas en 2017. “Cada año se amplía la cuota un 20”, dice Tudela.
Ya hubo una flota artesanal en la pesca en el atún en Catalunya. Entre el 2001 y 2006 un total de 108 embarcaciones artesanales costeras catalanas disfrutaron de licencias de captura de atún, y de ellas, 49 en reportaron capturas oficialmente. Pero en 2006, al detectarse la crítica situación del atún, ICCAT estableció un plan de recuperación que limitaba fuertemente las capturas e imponía medidas de control más estrictas y efectivas. El resultado es que en 2008 se adoptó una congelación de la capacidad pesquera, a raíz de la cual la flota artesanal costera mediterránea quedó excluida de este reparto de cuota. Y la situación se mantiene hoy en día. Fue así como, por primera vez, la actividad tradicional de captura estacional de atún de la flota artesanal costera quedó prohibida.
La situación ha cambiado
El Govern considera que ha llegado el momento de restablecer las posibilidades de pesca de la flota artesanal costera mediterránea. El reglamento europeo que adapta las normas de ICCAT afirma que “a la hora de implementar el plan de recuperación, la Unión y los Estados miembros deberían hacer lo posible para promover la actividad pesquera costera y el uso de artes de pesca y técnicas que sean selectivas y tengan un bajo impacto ambiental, incluyendo artes y técnicas propias de las pesquerías artesanales y tradicionales, contribuyendo a un buen nivel de vida en las economías locales”.
Esta es la gran puerta de entrada invocada. “Atendiendo a consideraciones sociales y de dinámica de las pesquerías, la asignación de las nuevas posibilidades de pesca para la flota artesanal costera mediterránea debería provenir preferentemente de una nueva cuota total, paralela e independiente del TAC ya existente, y que fuera específica para este tipo de pesca”, dice Sergi Tudela. Por eso, “la decisión sobre el establecimiento de este sistema dual de posibilidades de pesca debería ser adoptada a nivel del ICCAT, previo apoyo de la UE y los Estados miembros, incluido el Gobierno español”, explica Sergi Tudela.
En los próximos días el Gobierno de Cataluña trasladará esta posición al Ministerio y la defenderá ante las instancias oportunas. La próxima reunión del ICCAT tendrá lugar en Portugal entre el 14 y el 21 de noviembre y las discusiones preparatorias entre las diversas partes sobre las medidas a adoptar comenzarán los próximos días. La gestión de la pesquería de atún se fundamenta en un sistema de cuotas. El Gobierno gestiona su parte de la cuota que el ICCAT atribuye al conjunto de la UE.

PRESSIÓ AL GOVERN PER CONSERVAR LA PILONAelmalgratenc.com 28/9/2016
imatge: “Salvem La Pilona”
Tal i com publicava aquest mitjà a finals del mes d’agost, ara fa 7 anys el consistori va acordar endegar les mesures necessàries per a la conservació de La Pilona.
Durant el ple municipal del passat mes de setembre, Esquerra va recordar-ho a l’equip de govern, així com l’estat de degradació d’aquesta estructura de formigó. Els republicans van demanar que l’element històric es vinculés al projecte de protecció de l’espai les mines de Can Palomeres. El PDC i la CUP van aplaudir i recolzar la demanda.Des de l’ajuntament s’ha respost que en el Pla Director dels Vestigis a l’entorn de les mines de Can Palomeres es preveu incloure-hi La Pilona.La Candidatura d’Unitat Popular, ha volgut anar més enllà i ja ha avançat que, de cara al ple del pròxim mes d’octubre, presentarà una proposta que permetrà reobrir el debat polític sobre La Pilona. Ho farà amb l’objectiu de preservar-la i catalogar-la.“Salvem La Pilona”Mentrestant, a les xarxes socials s’ha anat gestant una iniciativa popular. S’ha posat en marxa el grup“Salvem La Pilona”. Tal i com indica el seu creador “perquè les generacions futures la gaudeixin com tots nosaltres hem fet”. De moment, els seus més de 500 seguidors -alguns d’ells regidors al consistori i membres de l’actual equip de govern local- hi pengen i comparteixen imatges recents de la base de formigó. D’altres estan directament extretes de l’àlbum dels records. Totes conviden a no deixar en l’oblit la tasca que encara hi ha per fer si el que es vol és que aquest element històric no acabi al fons del mar.
Preservem el Maresme demana a la Generalitat que “deixi d’enganyar” sobre la gratuïtat de la C32Ràdio Arenys 27/9/2016
El conseller durant la inauguració de l'enllaç de la C32 a Mataró (Foto: Fede Cedó )
L’entitat reclama que l’organisme supramunicipal deixi de prometre e que  traurà el peatge de la C32 a partir del 2021. Així ho han manifestat des de l’entitat després de les paraules del conseller de Territori, Josep Rull, qui va dir divendres que estan predisposats a eradicar les vies de pagament com la nostra.
I és que des de la plataforma remarquen que Rull va dir que trauria el peatge però que alhora estan mirant d’implantar un nou sistema de pagament que funciona a altres llocs d’Europa, com és l’eurovinyeta. Es tracta d’una taxa anual que s’aplica als cotxes que circulen les autopistes i que està en funcionament a països com Àustria o Suïssa. Per aquest motiu, l’entitat demana al conseller que sigui clar i que no doni falses esperances als veïns del Maresme fent-los creure que ja no hi haurà més barreres.
Antoni Esteban, portaveu de la plataforma  també ha criticat que des del departament de Territori es digui que estan participant en l’elaboració d’un pla de mobilitat per la comarca, un pla que hauria de servir de diagnosi per planificar la circulació tant per la C32 com per l’N-II. Esteban recorda que la comissió de mobilitat es va reunir el passat mes de febrer i que des d’aleshores no hi ha hagut cap novetat.
La plataforma Preservem el Maresme va demandar, a més, la Generalitat per l’allargament de la C32 a Lloret de Mar. Entre altres coses, la demanda és per haver concedit els treballs a Abertis sense haver fet un concurs públic. Per altra banda, continuen treballant amb els Ajuntaments perquè tirin endavant les comissions de mobilitat.
Categories: Ecologistes

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 27/9/2016 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 28/09/2016 - 12:49
Observacions de l'Antoni Abad aquest dimarts 27/9/2016 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

9 Esplugabous (Bubulcus ibis)
mínim 5 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
1 Mussol comú (Athene noctua)
2 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Tudons (Columba palumbus)
5 Garses (Pica pica)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Platja de Les Roques i de Garbí (Calella) 27/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 27/09/2016 - 19:26
Roca Grossa (Calella)
Roca Pins (Calella)
Platja de Garbí (Calella)

Aquest migdia passejant per les platges de Les Roques (Roca Grossa, La Vinyeta, Roca Pins,...) i de Garbí fins a la Riera (Calella), com a més destacat...

desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), arreu

39 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
29 Repartits a diferents roques entre Roca Grossa, La Vinyeta i Roca Pins, 10 volant costa avall o pescant al mar
4 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe), tots a Garbí3 Gavians argentats (Larus michahellis)4 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) a Roca PinsColoms roquers (Columba livia)Tórtores turques (Streptopelia decaocto)Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)... entre altres.

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) femella... Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis) mascle...
Còlit gris (Oenanthe oenanthe)...
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
Algunes imatges des de Les Roques (Roca Grossa, La Vinyeta, Roca Pins,...) fins a la Riera de Calella a Garbí...


Categories: Ecologistes

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de Calella 27/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 27/09/2016 - 19:04
Aquest migdia hi havia un Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja Gran de Calella, per les pistes d'atletisme...


Queda clar que hi ha pas fort d'aquesta espècie... fa uns dies 2 a la platja de la Pomereda de Malgrat de Mar, ahir 8 a la platja entre Pineda de Mar i Santa Susanna, i avui també 4 a la platja de Garbí de Calella... segurament es poden veure per totes les platges de la Baixa Tordera aquests dies.
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 27/9/2016...

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 27/09/2016 - 17:29
Les mines de Can Palomeres de Malgrat, més protegides
El Punt Avui 27/9/2016

El ple aprova per unanimitat completar l'espai que ja està inclòs en la Xarxa Natura 2000 afegint-hi l'entorn paisatgístic i algunes edificacions

És un altre pas per donar valor al patrimoni natural i històric de l'indret


Un punt prioritari és conservar la valuosa colònia de ratpenats
TERESA MÁRQUEZ - MALGRAT DE MAR
Les mines de Can Palomeres ja han iniciat amb pas ferm el llarg camí de la reivindicació com a espai d'alt valor patrimonial, històric, arqueològic, cultural i natural de Malgrat de Mar. L'últim ple va aprovar que s'ampliï la zona de protecció, de tal manera que de les 45,7 hectàrees que ja formen part de la Xarxa Natura 2000 –per la importància de la colònia de ratpenats que habita a les coves de la zona– s'arribi a un total de 146 hectàrees, “que abastaran també l'entorn” i permetran “posar l'accent en el patrimoni paisatgístic, natural, històric, arqueològic i industrial”. “La modificació inclou tres àmbits que es volen conservar com a futurs equipaments, com són la masia de Can Palomeres, l'estació de càrrega de les mines i la caseta i el pou al costat del rierot de Mas Joer”, comenta la regidora d'Urbanisme, Mireia Castellà (JxM), que indica que s'hi afegiran els camins ja inventariats i els privats que tenen o han de tenir un ús públic. La regidora insisteix que aquest pas “dóna eines al consistori per poder reordenar l'espai amb garanties i negociar amb els propietaris quins han de ser els usos futurs de les diferents edificacions”.

L'avanç de modificació puntual del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), que és la figura que es va aprovar en el ple, haurà de superar ara un seguit de tràmits abans no es pugui oficialitzar aquest major grau de protecció de l'espai de les mines de Can Palomeres. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient, Òliver Sánchez-Camacho (PSC), comenta que la modificació permet “tractar de forma conjunta un mateix nivell de protecció per facilitar administrativament la seva gestió”. Sánchez-Camacho recorda que l'objectiu prioritari de la decisió –que van votar afirmativament tots els grups municipals– és conservar la valuosa colònia de ratpenats, de les més importants d'Europa; a més, es vol completar amb un projecte de protecció del llegat industrial que encara es conserva de les mines de ferro que van funcionar fins a la primera meitat del segle XX. “Pensem en un museu a l'aire lliure que permeti vincular els elements recuperats a la història econòmica del municipi”, diu el regidor, que recorda que aquests anys s'ha anat recopilant estudis sobre la zona per tenir una visió més completa de les seves característiques i, en especial, de les seves possibilitats. Paral·lelament a la modificació urbanística, el consistori treballa en un pla director dels vestigis d'aquest entorn, en què també està previst incloure la Pilona, la plataforma de pedra davant la costa del municipi on s'aturaven els vaixells per carregar les vagonetes plenes de ferro que baixaven des de la muntanya.

LES CLAUS
La Pilona, set anys sense cap acció per garantir-ne la preservació

TERESA MÁRQUEZ

La Pilona com a escenari del calendari dels Maduixots Foto: C.A.M.
Els regidors de la CUP de Malgrat van recuperar en l'últim ple el debat sobre la necessitat de garantir la protecció de l'element més conegut del passat miner del municipi, que, curiosament, és el que més allunyat està de les coves d'on s'extreia el material. La formació va recordar, i ho expliquen extensament en el blog dels regidors Paco Márquez i Núria Casajuana, que el setembre del 2009 els grups de l'oposició CiU, ERC i ICV-EUiA van presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat en la qual reclamaven el reconeixement que es mereixia l'estructura. Aquella moció va propiciar, segons la CUP, que l'Ajuntament encarregués a una empresa un estudi sobre quines actuacions calia fer-hi i quin cost tindrien per mantenir en millors condicions la plataforma. Les conclusions de l'estudi van donar fins a quatre propostes, de menor a major intervenció. El ventall passava de la demolició, que costava llavors 57.014 euros, a l'abalisament més la rehabilitació completa, amb un pressupost de 318.845 euros. La formació política destaca que no té constància que, un cop obtingut l'estudi, l'Ajuntament actués sobre la Pilona. Tot recordant que la plataforma no és propietat del consistori, sinó del Ministeri de Medi Ambient, la CUP considera que serà difícil que l'ens estatal es faci càrrec de la preservació de l'estructura. Per aquest motiu, denuncien l'incompliment de l'acord de ple del setembre del 2009 que obligava l'Ajuntament a tenir-ne cura, i demana que s'apliquin les mesures oportunes per evitar una major degradació de la Pilona. També avisen que de cara al mes d'octubre treballaran, conjuntament amb altres formacions polítiques, “una proposta que acordi preservar i catalogar la Pilona”.


Rebuig del territori a una autopista C-32 que no sigui gratuïta per als maresmencs
El Punt Avui 27/9/2016

L'anunci del conseller d'estudiar noves formes de pagament a partir del 2021 encén els ànims

La societat civil exigeix resposta als polítics de la comarca


TERESA MÁRQUEZ - MATARÓ
El 2021, quan acabi la concessió de l'autopista C-32 al pas pel Maresme, els ciutadans del territori no volen pagar res més, es digui aportació, abonament o eurovinyeta. L'anunci del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, sobre “un nou model de gestió de la mobilitat” quan la via ràpida retorni a les mans de la Generalitat ha fet disparar les alarmes a la plataforma ciutadana Preservem el Maresme i ha enutjat el Consell Comarcal. Rull va parlar en la visita a Mataró divendres passat de superar les barreres tradicionals i buscar sistemes que funcionen ja a Europa i que són més equitatius i equilibrats. Equitatius i equilibrats, però de pagament.

El portaveu de Preservem el Maresme, Antoni Esteban, lamenta les paraules de Rull que confirmen el que sempre ha denunciat la plataforma, “la intenció del govern de torn de mantenir el pagament de la C-32 per sempre més amb l'excusa que sigui”. Esteban, que no amaga ni la decepció ni el cansament després d'anys de lluita per millorar la mobilitat a la comarca, acusa els polítics, començant pels del Maresme, d'haver-se “acomodat” i de “deixar passar el temps perquè res no es mogui”. “És indignant que després d'haver estat pagant una autopista des del 1969 ara ens vulguin fer empassar una proposta que no sigui la gratuïtat. L'única que acceptem”, assenyala, i recorda que la comissió de mobilitat del Maresme “fa set mesos que no es reuneix”. “Això demostra el que interessa als polítics de la comarca”, assenyala Esteban. Des del Consell Comarcal, el president, Miquel Àngel Martínez (PDC), reitera que la gratuïtat de la C-32 per als maresmencs “és un dret al qual no renunciarem”. Martínez avança que la comissió “es reunirà en breu” per tractar les noves informacions.

LES FRASES

La intenció del govern de torn és mantenir el pagament de la C-32 amb l'excusa que sigui
Antoni Esteban
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA PRESERVEM EL MARESME

La gratuïtat de la C-32 per als maresmencs és un dret al qual no renunciarem
Miquel À. Martínez (PDC)
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME


Una reconstrucción del clima de los dos últimos millones de años
El País 27/9/2016

La revisión de temperaturas más larga hasta el momento muestra que estas subirán entre tres y siete grados,

Reconstrucción de la fauta del Pleistoceno MAURICIO ANTÓN QUALITY
La capacidad para predecir la evolución del clima terrestre en el futuro depende en buena medida de la información acumulada sobre el pasado. Hasta ahora, las reconstrucciones de temperaturas medias globales solo se habían llevado a cabo para periodos aislados, como los últimos 20.000 años, pero había sido difícil llevar a cabo este tipo de informes durante periodos ininterrumpidos, creando un mapa continuo de las temperaturas de la Tierra que fuese más allá de las eras glaciales.


Esta semana, la investigadora de la Universidad Stanford Carolyn Snyder ha publicado en la revista Nature una reconstrucción de temperaturas medias globales de los últimos dos millones de años. Este trabajo supone la reconstrucción continua de temperaturas más larga hasta la fecha, y de él se desprenden algunas conclusiones preocupantes para el futuro del planeta.

Intervalos de mil años

Snyder acumuló miles de reconstrucciones de temperatura de los últimos dos millones de años a intervalos de mil años a partir de 59 registros de sedimentos del océano. Con esta información, observó que las temperaturas del planeta fueron descendiendo hasta hace 1,2 millones de años. A partir de ese momento, esa tendencia al enfriamiento se detuvo. Esto ayudaría a entender qué sucedió en ese periodo conocido como la transición del Pleistoceno Medio, cuando, sin un cambio en la órbita terrestre que lo explique, se pasó de periodos glaciares de unos 41.000 años a otros de 100.000. Aunque la mayor parte de las hipótesis que tratan de explicar este cambio sugieren que se produjo como fruto de un periodo de enfriamiento a largo plazo, posiblemente favorecido por un descenso en la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera, los datos de Snyder indican que esta pudo no ser la única causa.

Como conclusión, la investigadora de Stanford estima que la reconstrucción climática de los dos últimos millones de años combinada con los registros de concentración de CO2 en la atmósfera sugiere que las temperaturas medias de la superficie terrestre podrían incrementarse entre 3 y 7 grados en el próximo milenio, incluso si los niveles de dióxido de carbono dejasen de crecer.


Lloret podria tenir un vaixell esfrondrat per atraure submarinistes
NOVA RÀDIO LLORET 21/9/2016


El regidor no adscrit, Enric Martínez, vol esfondrar un vaixell a la badia de Lloret per atraure submarinistes a la destinació. En aquesta línia, presenta una moció al ple de dilluns vinent, on exposarà el cas de Palamós, que compta amb un vaixell, el Boreas, enfonsat a 31 metres de profunditat, que atrau un gran nombre d’aficionats a les activitats aquàtiques.

Segons Enric Martínez, la proposta neix de la desena de centres de submarinisme que hi ha a Lloret.

El regidor no adscrit matisa que, en cas que el vaixell s’acabi esfondrant, per visitar-lo caldrà fer-ho amb professionals i prenent les mesures de seguretat pertinents. I afegeix que, a més, el vaixell faria les funcions de dic submergit, protegint la platja dels temporals, i també evitaria que les barques d’arrossegament s’acostessin tant a la costa com fan ara.

El regidor assegura que ja ha parlat amb Capitania Marítima i amb el departament de Costes de l’Estat i que veuen amb bons ulls la iniciativa. Tot i així, si la moció prospera en el ple de dilluns, caldrà iniciar els tràmits per obtenir els permisos necessaris.
Categories: Ecologistes

Platja de les Dunes (Santa Susanna) i Platja dels Pescadors (Pineda de Mar) 26/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 26/09/2016 - 21:35
La ridícula duna artificial que dóna nom a tota la platja (Santa Susanna)
Platja dels Pescadors (Pineda de Mar) adjacent a Santa Susanna
De tota la costa entre les roques de Calella i les de Blanes, el segon millor tram (després de la desembocadura de la Tordera) per observar aus marines i migradores és, sense cap mena de dubte, el que hi ha entre l'estació de Pineda de Mar i els primers hotels de Santa Susanna...


Aquesta tarda passejant per la platja...

mínim 25 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), a les roques, costa avall o pescant al mar.
17 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) costa avall en formació
mínim 3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
unes 80 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
8 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
Coloms roquers (Columba livia), arreu
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
6 Garses (Pica pica)
1 Merla (Turdus merula)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Gafarrons (Serinus serinus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
pas continu d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica)

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a les roques...
pescant al mar...
i volant costa avall...
Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)...
Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)...
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)...
Coloms roquers (Columba livia)...
Garses (Pica pica)...
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Algunes imatges d'aquest tram de costa, de l'estació de tren de Pineda de Mar a la Riera de Santa Susanna...


Categories: Ecologistes

Arenys de Munt 24/9/2016... Observacions de Jordi Sala del pas migratori i locals. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 26/09/2016 - 15:00
Observacions de Jordi Sala d'aquest dissabte 24/9/2016 a Arenys de Munt...

1 Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
17 Aligots vespers (Pernis apivorus)
2 Àguiles marcenques (Circaetus gallicus)
6 Arpelles vulgars (Circus aeruginosus)
mínim 1 Astor (Accipiter gentilis)
mínim 6 Esparvers vulgars (Accipiter nisus)
mínim 1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Àguila calçada (Aquila pennata)
1 Falco no identificat (Falco sp.)
4 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 Falcó cama-roig (Falco vespertinus)
5 Falcons mostatxuts (Falco subbuteo)
3 Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Ballesters (Apus melba)
Abellerols (Merops apiaster)
Picots verds (Picus viridis)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
4 Cotolius (Lullula arborea)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
4 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
Merles (Turdus merula)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
mínim 1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Bruels (Regulus ignicapilla)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
3 Corbs (Corvus corax)
1 Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Jordi Sala
Categories: Ecologistes

Serp d'aigua (Natrix maura) juvenil a Pineda de Mar 26/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 26/09/2016 - 12:34
 Petita Serp d'aigua (Natrix maura)
Aquest matí a primera hora hi havia una petita Serp d'aigua (Natrix maura) a un toll d'un aparcament de cotxes a Pineda de Mar...


Categories: Ecologistes

Pluja benvinguda la d'ahir 25/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 26/09/2016 - 12:26

Important pluja la d'ahir 25/9/2016 a la tarda i nit a la Baixa Tordera, no tant per la quantitat sinó per la manera de caure (espaiada en el temps i generalitzada al territori)... 7.8 mm a Tordera (Niàgara Parc), 9.2 mm a Tordera (Nucli urbà), 11.2 mm a Calella8.0 mm a Blanes14,2 mm a Canet de Mar2.5 mm a Pineda de Mar, 9 mm a Arenys de Munt0.6 mm a Sant Celoni,...


https://twitter.com/tempscalella/status/780072500348739585 18 hHace 18 horas , imponent negror mirant cap al NE. Tempestes fortes a molt fortes que se'ns tiren al damunt al final de la Festa Major.
https://twitter.com/AlfredRPico/status/780066730903207936 19 hHace 19 horasFa 8 dies vam recollir 50l. a avui els roures tocats per la tornen a brotar

VÍDEO Pluja i llamps al Vallès Oriental
Nació Baix Montseny 25/9/2016

Sant Celoni acumula més de 50 mil·límetres d'aigua, però Granollers només 4

També s'ha registrat una alta intensitat elèctrica

PLUJA
Cauen més de 50 litres per metre quadrat a Sant Celoni
Nació Baix Montseny 26/9/2016

La pluja ha provocat inundacions en alguns baixos

Categories: Ecologistes

Enllaç d'interès: rapinyaires.cat. Muda i datat dels rapinyaires. Àlex Ollé

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 15:46
Ara que es poden veure molts rapinyaires en migració o cercant camps on passar l'hivern, ha aparegut un nou blog recomanable dedicat a la muda i datat dels rapinyaires...

rapinyaires.catMuda i datat dels rapinyaires
Aquí teniu només 3 exemples del que podeu trobar al blog...

Aligot vesper Pernis apivorus. Mascle adult. Juny. Alt Empordà. Àlex Ollé.
Part superior facial de color gris. Els mascles normalment presenten dues bandes fosques a les rèmiges, on hi destaca una coloració general clara amb un ample marge fosc.
Aligot comú Buteo buteo. 2n any cal. Febrer. Aiguamolls de l’Empordà. Àlex Ollé.
Puntes de les primàries fortament desgastades, pel que denota plomes juvenils. A les secundàries juvenils, hi destaca una de central nova, més altres d’internes i una terciària. L’iris és ambre, no fosc com l’adult ni clar com el juvenil.
Falcó mostatxut Falco subbuteo. Possible femella de 2n any cal. Setembre. Víctor Estrada.
Ha iniciat fa poc la muda de les primàries, amb tan sols la p4-5 mudades. La resta de rèmiges són juvenils. Muda activa visible a les plomes del pit i del cos. Amb la muda de les infracobertores caudals, sembla aparèixer fines llistes negres, indicant una possible femella.
Categories: Ecologistes

Còlits rossos (Oenanthe hispanica) a l'Horta d'en Ferrer (Blanes) 25/9/2016 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 15:23
4 Còlits rossos (Oenanthe hispanica) observats per l'Antoni Abad aquest diumenge a l'Horta d'en Ferrer (Blanes).

També...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Cornella negra (Corvus corone)
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
mínim 30 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Orenetes de ribera (Riparia riparia)
Comentari : paso en bandos mixtos con h. rustica
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) Comentari :paso en bandos mixtos con riparia
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 25/9/2016 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 15:16
Observacions de l'Antoni Abad aquest diumenge al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

mínim 3 Cueretes grogues (Motacilla flava)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gafarró (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Riu Tordera a Santa Maria de Palautordera 24/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 15:07

Aquest dissabte a la tarda per la Tordera a Santa Maria de Palautordera... molt poca aigua, amb trams secs i amb abundants tolls i trams amb aigua lenta o estancada on es concentren els peixos.

Com a més destacat...

mínim 3 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
A un mateix gorg amb abundant vegetació i molt assolellat per llera ample sense bosc de ribera. Molt menys abundants que als trams mig i baix de la Tordera, el seu límit natural de distribució a la Tordera està a Sant Esteve de Palautordera. Es poden veure alguns exemplars al pantà de Santa Fe però corresponen clarament a exemplars adults traslocats.

mínim 3 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

desenes de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), adults, metamòrfics i capgrossos
uns 20 capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans) a un toll

uns 20 Conills, conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
uns 10 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
mínim 5 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
2 Esparvers vulgars (Accipiter nisus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula), arreu
Merles (Turdus merula)
mínim 1 Tord comú (Turdus philomelos)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Gafarrons (Serinus serinus)
Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum), en pas molt amunt
Pardals comuns (Passer domesticus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)...
Algunes imatges d'aquest tram de riu...

Imatges de l'entorn adjacent...

Categories: Ecologistes

Un càmping de Blanes en denuncia dos altres per activitats en sòl rústic. El Punt Avui 25/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 14:28
Un càmping de Blanes en denuncia dos altres per activitats en sòl rústic
El Punt Avui 25/9/2016

La gestora del Cavall de Mar insta l'Ajuntament a enretirar instal·lacions de dos negocis

“La situació és d'una complexitat extraordinària”, admet Celaya


JORDI FERRER - BLANES
L'administradora del càmping Cavall de Mar de Blanes, Fina Ramos, ha denunciat a l'Ajuntament que dos altres negocis del sector fan activitats en sòl rústic. Segons l'escrit de la denúncia a l'Ajuntament, el Cavall de Mar sosté que els càmpings Blanc d'Eivissa i Bellaterra ocupen parcel·les en sòl no urbanitzable costaner (NUC1), “on no es permet la realització d'usos i obres de càmping”.

Els gestors del Cavall de Mar, situats al carrer Colón de Blanes, van presentar un escrit a l'Ajuntament el 15 de juliol, i van presentar-ne un altre fa deu dies. Aquest càmping demana que el consistori retiri instal·lacions dels dos negocis i “iniciï expedient de protecció de la legalitat urbanística i de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat i/o sancionador contra el promotor de les obres, usos i activitats, propietaris i les persones que en resultin responsables”.

“Competència deslleial”

Segons els gestors del Cavall de Mar, els dos altres negocis al·ludits “produeixen una competència deslleial a les altres activitats del càmping del municipi de Blanes, legalment implantades, desprestigia el sector i també la pròpia imatge de qualitat turística que vol transmetre i garantir el municipi”.

Ramos assenyala que gestiona un càmping petit i que “paguem l'aigua per les parcel·les que tenim. Imagina't el que s'han estalviat en impostos aquells que ocupen aquestes parcel·les [no regularitzades]. El text del denunciant sosté que tretze parcel·les del Blanc d'Eivissa i una del Bellaterra són “en sòl no urbanitzable agrícola d'especial protecció; no disposen de les prèvies i perceptives llicències i autoritzacions urbanístiques, ambientals i sectorials. A més, afecten terrenys especialment protegits per la normativa supramunicipal”. Les parcel·les són en el polígon 7 del cadastre de rústica del municipi, ha admès el consistori en certificats de qualificació urbanística que li va enviar el 19 de juliol i el 9 d'agost.

L'equip de govern de Blanes (el PSC, Partit Demòcrata Català i ERC) proposa trobar una solució a una situació d'una “complexitat extraordinària”, admet la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya (PSC). Celaya assenyala que els càmpings supleixen la falta d'hotels al poble i que la voluntat de l'equip de govern és que siguin “de qualitat i que compleixin la legalitat”.

Celaya ha detectat “una bel·ligerància extrema” entre alguns càmpings, cosa que no entén perquè tots tenen “plena ocupació”. Atenent el pla director del sistema costaner, l'Ajuntament preveu legalitzar les ocupacions anteriors al juny del 2005. Els establiments que tinguin ampliacions posteriors seran multats.

LA FRASE

Farem les coses amb justícia. Només volem les coses endreçades. No hi tenim interessos
Pepa Celaya
REGIDOR D'URBANISME (PSC)

LA DATA

15.09.16 va ser quan els gestors del Cavall de Mar van tornar a denunciar irregularitats de dos negocis a l'Ajuntament.

El “premi” de la legalització i l'avanç del nou POUM

L'administradora del càmping Cavall de Mar, Fina Ramos, assenyala que la legalització que pretén l'Ajuntament de Blanes dels negocis del sector és “injusta”. Per Ramos, “no pot ser que se li legalitzin instal·lacions que són en terreny rústic. No pot ser que des de fa anys els càmpings [Blanc d'Eivissa i Bellaterra] ocupin parcel·les de manera il·legal, i ara a sobre se'ls doni un premi”.
L'Ajuntament de Blanes treballa per legalitzar els càmpings al costat del riu Tordera que estan en situació irregular. La Generalitat avala la tasca del consistori, que ha fet un avançament del nou pla general –l'anterior va ser impugnat per l'Associació de Càmpings, i el TSJC va donar la raó als negocis l'any passat. Segons va exposar la Generalitat en una nota del 22 de juny, “el canvi [legalització] afectarà els càmpings El Pinar, Bellaterra, Roca i Blanc, situats a la plana de la Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes”.
Categories: Ecologistes

19 Cornelles negres (Corvus corone) al Pla de Sant Ou (Tordera) 24/9/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 25/09/2016 - 12:46
Ahir hi havia 19 Cornelles negres (Corvus corone) al pla de Sant Ou (Tordera), una espècie que ha augmentat en nombre considerablement els darrers anys a tota la Baixa Tordera.

No és la primera vegada que es veuen grups així però m'ha cridat l'atenció... Primer era normal veure-les en solitari o en parella. Fa anys que és normal veure-les en parella o petits grups (3-6) a qualsevol vall o plana propera al riu, des del Montseny fins a la desembocadura, i ara ja és normal veure grups més nombrosos.

També 1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) a un dels pals.
Categories: Ecologistes

Picot negre (Dryocopus martius) a Santa Maria de Palautordera 16/9/2016 Eva Rodellas. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 24/09/2016 - 12:19
Un Picot negre (Dryocopus martius) observat per l'Eva Rodellas el passat dimecres 16/9/2016 a Santa Maria de Palautordera.

També...

1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Eva Rodellas
Categories: Ecologistes

Xixella (Columba oenas) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 23/9/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 24/09/2016 - 12:07
Una Xixella (Columba oenas) observada per l'Arnau Tolrà aquest divendres 23/9/2016 al riu Tordera a l'alçada de la Rocassa (Fogars de la Selva), un únic exemplar en migració riu avall.

També...

1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Xivita (Tringa ochropus)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat