Skip to main content

canals d'informació externa

  • strict warning: Non-static method view::load() should not be called statically in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/views.module on line 906.
  • strict warning: Declaration of calendar_plugin_display_page::options_submit() should be compatible with views_plugin_display_page::options_submit(&$form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/calendar/includes/calendar_plugin_display_page.inc on line 297.
  • strict warning: Declaration of calendar_plugin_display_page::options() should be compatible with views_object::options() in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/calendar/includes/calendar_plugin_display_page.inc on line 297.
  • strict warning: Declaration of calendar_plugin_display_block::options() should be compatible with views_object::options() in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/calendar/includes/calendar_plugin_display_block.inc on line 78.
  • strict warning: Declaration of calendar_plugin_display_attachment::options_submit() should be compatible with views_plugin_display_attachment::options_submit(&$form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/calendar/includes/calendar_plugin_display_attachment.inc on line 242.
  • strict warning: Declaration of calendar_plugin_display_attachment::options() should be compatible with views_object::options() in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/calendar/includes/calendar_plugin_display_attachment.inc on line 242.
  • strict warning: Declaration of date_handler_field_multiple::pre_render() should be compatible with content_handler_field_multiple::pre_render($values) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/date/date/date_handler_field_multiple.inc on line 185.
  • strict warning: Declaration of views_handler_filter::options_validate() should be compatible with views_handler::options_validate($form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_filter.inc on line 607.
  • strict warning: Declaration of views_handler_filter::options_submit() should be compatible with views_handler::options_submit($form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_filter.inc on line 607.
  • strict warning: Declaration of views_handler_filter_boolean_operator::value_validate() should be compatible with views_handler_filter::value_validate($form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/handlers/views_handler_filter_boolean_operator.inc on line 159.
  • strict warning: Declaration of views_plugin_row::options_validate() should be compatible with views_plugin::options_validate(&$form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/plugins/views_plugin_row.inc on line 134.
  • strict warning: Declaration of views_plugin_row::options_submit() should be compatible with views_plugin::options_submit(&$form, &$form_state) in /home/montseny/public_html/drupal/sites/all/modules/views/plugins/views_plugin_row.inc on line 134.

20è aniversari del referèndum per conservar Castell

Depana - Dc, 16/04/2014 - 00:00
Aquest desenllaç tan positiu fou un exemple històric de participació ciutadana per a la defensa d'un espai, un mecanisme popular que ara està prohibit. En paral·lel, DEPANA guanyava la causa al TSJC i al TC.
Categories: Ecologistes

Els óssos pirinencs surten de l'ossera

Depana - Dm, 15/04/2014 - 00:00
L'equip de seguiment de l'ós bru de DEPANA ja ha localitzat els primers rastres de l'espècie als Pirineus, com pot apreciar-se a les imatges, preses ahir en la zona limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Val d'Aran, i corresponents a un mascle adult.
Categories: Ecologistes

DEPANA participa en la campanya "No juguem al joc de Bcn World!"

Depana - Dll, 14/04/2014 - 00:00
Dimarts 8 d'abril DEPANA va recolzar a l'Assemblea Aturem Bcn World durant la presentació de la seva ofensiva contra el projecte en roda de premsa a Salou. Esperem que amb aquesta campanya de conscienciació la ciutadania catalana tingui la maduressa que ve tindre per dir no al seu precedent, Eurovegas.
Categories: Ecologistes

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic del Circuit Barcelona-Catalunya

Depana - Dj, 10/04/2014 - 00:00
El circuit de Catalunya vol créixer malgrat el dèficit que arrossega. El preu ambiental, al·lega DEPANA, es inasumible.
Categories: Ecologistes

Notes de la Jornada en Defensa del Patrimoni Natural

Depana - Dm, 08/04/2014 - 00:00
Dissabte 29 de març va tindre lloc una jornada en que científics i entitats van voler denunciar la realitat dels ecosistemes catalans, com a resultat de les polítiques recents del govern de la Generalitat. DEPANA va dinamitzar un bloc de xerrades.
Categories: Ecologistes

La faula del fartet i Barcelona World

Depana - Dv, 04/04/2014 - 00:00
Fantàstic l'article de un soci de DEPANA, de com un petit peix autòcton, molt amenaçat, que viu en un espai protegit de la Xarxa Natura 2000 al Bcn World, pot esdevenir en David contra Goliat.
Categories: Ecologistes

‘Milers de gràcies’, article de la Plataforma en Defensa de l’Ebre

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dc, 02/04/2014 - 21:41

Lo dia després de la gran mobilització entre Sant Jaume i Deltebre amb la meravellosa estampa del Pont del Passador ple d’ànimes ebrenques de cor, hem de parar-nos a reflexionar sobre la importància del moment viscut i plantejar cap on volem anar.
Avui el transvasament de l’Ebre com a tal, encara no està damunt la taula, tanmateix, com ja fan tan temps que anem denunciant, en els plans de conca es fixen les demandes i necessitats d’aigua dels diferents rius ibèrics. L’esquema sempre és el mateix, des d’abans de Franco, “la España húmeda” front “la España seca”. Encara que semble mentida, a la conca de l’Ebre li ha tocat ser “España húmeda” i per tan una conca a qui li sobra aigua per transvasar cap al Sud o cap al Nord.

Lo Delta de l’Ebre i la mar de l’Ebre però sobre tot la societat ebrenca en lo seu compromís amb el riu, som un “accident” en mig d’aquest esquema tan anacrònic. Tot i que ara s’omplin la boca amb el reconeixement ambiental del Delta, les administracions no estan fent absolutament res per revertir la situació. És mes, la CHE fins i tot s’estan atrevint a qüestionar un dels problemes mes grans del delta com és l’enfonsament de la plana deltaica o subsidència. La subsidència no existeix, és un problema de “redistribución del edificio deltaico”.

Si no hi ha problema de subsidència, no cal plantejar cap solució, així de senzill, per aquí van els trets en el model de planificació de la CHE encara que sigue una barbaritat tècnica.

I la mar de l’Ebre, des de la CHE és el gran enigma. Es veu que apart de ser aigua salada i sorra per prendre el bany als estius, no li veuen cap utilitat mes. S’obliden de la gran importància que te l’aigua de l’Ebre quan arriba a la mar i el fertilitza.

El paper de l’Ebre en les pesqueries des de Castelló fins quasi Tarragona es fonamental en aquest tram del Mediterrani. No podem permetre que les pesqueries es veiguen reduïdes com ha passat en les zones on desemboquen o desembocaven rius com el Túria, Xúquer o Segura. La pesca també forma part del nostre sistema productiu, el ministre Arias Cañete també és ministre de pesca i per tan responsable del sector pesquer.

Tenim moltes raons per tornar a iniciar una nova revolta de l’Ebre. Ahir va ser un dia important per tota la bona gent que estimem aquest territori. A partir d’ara haurem de continuar la lluita, tan al carrer com als despatxos i als jutjats.

Però que ningú oblide mai que la lluita sempre la guanyarem al carrer, al cap i a la fi, natros som ben poca cosa, som un territori petit dins de Catalunya i molt mes petit encara si aixequem el zoom i ens situem dins Espanya o Europa.

La nostra força i capacitat de incidència dependrà de tots vatros. Os encoratgem a acompanyar-nos en aquesta nova revolta de l’Ebre.

Plataforma en Defensa de l’Ebre       –      Publicat per Gustau Moreno

Categories: Ecologistes

El Delta del Ebro lanza un grito por su supervivencia

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dc, 02/04/2014 - 21:36

Reportaje publicado en el número de abril de La Marea

DELTEBRE // Cuatro décadas atrás, las familias que se acercaban a comer al restaurante Els Vascos, en la playa de la Marquesa del Delta del Ebro, se quedaban de sobremesa mientras los pequeños jugaban en la arena. Más de un kilómetro separaba el local del mar. En diciembre del año pasado, el Ayuntamiento de Deltebre (Tarragona) tuvo que actuar de urgencia para colocar grandes rocas frente al restaurante y evitar que las olas lo echasen abajo. “Recuerdo que, de pequeña, para ir al mar cruzábamos un camino, luego había otro chiringuito, y seguíamos hasta la caseta de la Guardia Civil. Después comenzaban unas dunas enormes donde no podías ir descalzo porque la arena quemaba”, rememora Marcela Otamendi, copropietaria del restaurante que heredó junto a su hermana. Hace ya algunos años que el mar ha llegado hasta las puertas del negocio.

El delta, formado durante siglos a partir de los sedimentos que arrastraba el río Ebro desde la Cordillera Cantábrica, los Pirineos y el Sistema Ibérico hasta su desembocadura, hace décadas que está en regresión. La construcción en los años cincuenta y sesenta de los embalses de Mequinenza y Ribarroja en la frontera de Aragón con Cataluña frenó la acumulación de sedimentos, rompiendo el delicado ciclo natural. Las presas dejan pasar el agua, pero frenan las arenas que arrastra el río. Al no llegar más sedimentos, el mar está limando poco a poco el delta.

Una amenaza que ya se ha hecho manifiesta y que puede conllevar la desaparición de un enclave único, donde convive el cultivo del arroz, el marisco y la pesca en el segundo ecosistema acuático más importante del Mediterráneo occidental –sólo por detrás de la Camarga francesa–, declarado el año pasado por la UNESCO reserva de la biosfera. A la regresión se unen otros dos fenómenos que afectan severamente al delta: la subsidencia, es decir, el hundimiento de la tierra; y la salinización, el crecimiento de la proporción de agua salada frente al agua dulce debido a la menor fuerza del río, que no logra impedir el avance marino.

Este ecosistema singular depende de un frágil equilibrio que la mano del hombre ha desestabilizado. Un informe reciente de la Dirección General de Costas señala que, de continuar la gestión actual del río, en el 2025 una cuarta parte de la superficie del delta, donde viven cerca de 60.000 personas, se verá inundada por el mar.

El Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro aprobado en Consejo de Ministros el pasado 28 de febrero, temen los habitantes de la zona, lejos de solucionar el problema acelerará este proceso, avanzando así la desaparición de su tierra y su modo de vida. La nueva normativa amplía en un 50% el número de hectáreas de regadíos que se nutren del río durante su trayecto hacia el Mediterráneo, agua que se desvía antes de llegar a la desembocadura. Además, mantiene un caudal ecológico (el mínimo que por ley debe pasar) similar al actual para el tramo final del Ebro, de poco más de 3.000 hectómetros cúbicos anuales en Tortosa (Tarragona). Este hecho implicará ahora una gran diferencia: están a punto de terminarse el canal de Segarra-Garrigues, que desviará agua hacia la zona interior de Cataluña y el área metropolitana de Barcelona, y el Xerta-Sènia, que llevará agua al País Valenciano. Cuando estén finalizados, todo el caudal sobrante de este tope legal se podrá desviar.

Por Tortosa, a 44 kilómetros de la desembocadura, pasan a día de hoy hasta 9.000 hm3 anuales. Los técnicos de la Generalitat fijan el caudal ecológico necesario en el tramo final del río en 7.100 hm3 en años secos y 12.500 en lluviosos, muy lejos de los poco más de 3.000 aprobados. “Si pasasen los 3.000 hm3 que marca la ley, el delta ya no existiría. Ahora se fija la misma cantidad de agua pero están acabando los canales. Como sólo tendrán la obligatoriedad legal de mantener estos 3.000, con el resto podrán hacer lo que quieran”, asegura el portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, Manolo Tomás, desde el local de la asociación en Tortosa. “Los canales, además, están sobredimensionados. No hay tanta extensión de regadíos como para necesitar un volumen tan elevado de agua”, afirma. La ley de evaluación ambiental, aprobada en solitario por el PP el pasado diciembre, abrió la puerta a que usuarios privados (en este caso las comunidades de regantes), puedan comercializar el agua sobrante. “Esto puede suponer un trasvase encubierto”, denuncia Tomás.

Lleva a sus espaldas una larga trayectoria de activismo en defensa del río. La movilización que protagonizó la Plataforma contra el trasvase previsto en el Plan Hidrológico Nacional (PHN) que impulsó el Gobierno de Aznar traspasó las fronteras de las Terres de l’Ebre y popularizó el símbolo de una cañería anudada sobre fondo azul. “Está demostrado que, por distintos motivos, el caudal del Ebro disminuye un 10% cada año. La situación no es sostenible para la desembocadura, donde está el delta, un ecosistema singular protegido internacionalmente”, mantiene Tomás.

El Plan Hidrológico del Ebro prevé pasar de las 965.000 hectáreas de regadío actuales a 1.410.000. Además, impulsa la construcción de 40 nuevos embalses, que se sumarán a los 109 que ya existen. Como resultado de todas estas medidas, el volumen de agua que aportará el Ebro para los distintos usos (para el consumo humano, para regar campos y terrenos, etc.) será del 70% del total de su cuenca, en lugar del 55% actual. El río, pues, deberá sobrevivir con el 30% del agua restante. “En el plano medioambiental, en poco tiempo se producirá una situación que raya el delito ecológico”, sostiene Tomás.

Y es que en el Delta del Ebro habitan en algunos momentos del año más de 350 especies de aves de las cerca de 600 que existen en Europa. Sus humedales atraen a algunas de las colonias de cría de aves marinas más importantes del Mediterráneo. En invierno, 30.000 aves limícolas y más de 70.000 anátidas los usan como zonas de descanso y alimentación, durante su migración hacia lugares más cálidos. Algunas de las especies, como la gaviota corsa, tienen en la Punta de la Banya (en el extremo sur del delta) más de la mitad de toda su población mundial. Flamencos, garzas reales, cigüeñas, cormoranes… una gran variedad de aves encuentran en el delta un lugar para anidar, invernar, o descansar. Los tres fenómenos (regresión, subsidencia y salinización) que más están afectando al delta, alertan los biólogos, pueden suponer un grave impacto sobre este ecosistema.

Pero no sólo sobre el ecosistema natural. La economía de la zona se nutre desde hace siglos de las singulares características del delta. La agricultura, la acuicultura y la pesca constituyen el motor económico que sustenta a gran parte de la población.

La panorámica de la desembocadura la dominan 20.000 hectáreas de campos de arroz, que comenzaron a cultivarse en el siglo XIX. Josep Pedro Castells, presidente de la Comunidad de Regantes del Margen Izquierdo del río, expresa su profunda inquietud por el futuro de los cultivos desde su oficina junto al canal izquierdo en Deltebre, en el corazón del delta: “Hay una regresión importante. Nos preocupa porque dentro de unos años el mar se habrá comido una tercera parte del delta”, señala.

Alguna de las fincas que gestiona la comunidad de regantes ya ha tenido que retirarse tierra adentro por el avance del mar. “El propio peso del delta va presionando el terreno hacia abajo, y estamos perdiendo unos 2-3 milímetros cada año. El nivel del mar sube entre 6 y 7 milímetros, así que entre las dos cosas suman un centímetro. Una tercera parte del delta está a 25 centímetros sobre el nivel del mar, así que imagina qué puede suceder en 25 años”. Subraya que cualquier plan que se haga sobre el Ebro debería garantizar primero la subsistencia del Delta. “En la parte norte del río pueden perder una cosecha por la falta de agua, pero nosotros perdemos la tierra, nos quedamos desnudos, sin nada. No podremos subsistir”. “Hicimos unas alegaciones en su día, pero como somos minoría no se han tenido en cuenta”, asegura.

Marcela Otamendi, que cultiva arroz en la finca familiar y durante el invierno se dedica a la pesca de la angula, ha visto como parte de las tierras de su familia se las ha tragado el mar. “La impotencia es tremenda, porque hemos ido viendo que pasaría esto, y también cómo el mar engullía hectáreas de terreno público con un gran valor medioambiental. Ahora el mar ya está dentro de nuestra casa”. El año pasado fue el primero en que no pudieron abrir Los Vascos para Semana Santa porque un temporal echó abajo una de las paredes del restaurante. “El delta se está muriendo día a día, está desapareciendo por esta enfermedad grave que se llama regresión, y contra la que nadie hace nada. Una vez el mar se coma nuestra finca, llegará a las puertas del pueblo”, se lamenta.

La vida entre dos corrientes

Con la misma preocupación se expresa Ramón Carles Gilabert, productor de moluscos en el delta que le vio nacer. En 1962, su padre instaló la primera mejillonera de la zona, en la que Gilabert trabajaba con sus hermanos. Ahora produce cerca de 200 toneladas anuales de mejillón. El marisco, explica, se alimenta de los nutrientes que trae la corriente del río, que mezclados con la del agua salada del mar crea las condiciones necesarias para la producción. También genera el fitoplancton que da vida a las algas con las que se alimentan los peces al nacer, y provoca, entre otras cosas, que la desembocadura del Ebro contenga una de las poblaciones más densas de sardinas del Mediterráneo.

“Este plan puede ser la ruina para el sector, porque casi no deja caudal. Si el río no corre, ¿qué nutrientes aportará al mar? ¿Qué fósforo? ¿Qué nitrógeno llegará? Nada. El crecimiento será muy poco y la calidad nefasta. Nadie querrá este mejillón”, afirma Gilabert con la mirada baja, mientras ladea la cabeza en señal de negación. “No puedo ni hablar de este tema, es muy preocupante, mucho…”. “Cuando oigo a representantes del PP decir que el agua del río ‘se pierde en el mar’… Lo que les interesa es llevarse el agua, que llegue aquí y genere producción les importa un pepino. Han cogido los datos que les interesa y punto. No nos han escuchado”, explica con semblante triste: “El delta es parte de nuestra vida. Hay mucha gente que está viviendo del marisqueo, de la pesca… Si esto se corta puede ser una catástrofe”.

Las normas legales sobre el río, que transcurre por hasta siete comunidades autónomas, se desarrollan a partir de la pugna entre la protección del ecosistema y las peticiones de agua que realiza cada territorio para satisfacer la demanda de sus regadíos, sustentadas en lo que reclaman las distintas comunidades de regantes. Unos organismos en los que la fuerza la tienen los mayores propietarios de tierra, ya que cuantas más hectáreas de terreno se posee, más votos se tiene para escoger a las juntas directivas. Estos intereses cruzados provocan que, en Cataluña mismo, mientras los habitantes del delta rechazan de plano el nuevo plan hidrológico, la comunidad de regantes del Canal Segarra-Garrigues (Lleida), ha dado su apoyo al proyecto.

Desde la PDE ven con recelo este importante aumento de la superficie que deberá regar el río, más cuando parte del agua reservada irá a parar a zonas de secano como el desierto de los Monegros. “Es la perversidad del debate. Nos vemos obligados a justificar que el agua es importantísima para el mantenimiento del territorio y todavía nadie nos ha explicado de dónde salen 450.000 hectáreas más de regadío”, denuncia Tomás.

La Plataforma se ha implicado desde el principio en los procesos de participación abiertos para elaborar la normativa, pero ninguna de sus peticiones ha acabado incluida en la ley. “De todas nuestras demandas, aquí no hay ni una coma”, lamenta Tomás, sosteniendo el borrador del plan. David Sáez, un ambientólogo que lleva años trabajando en temas de gestión del agua, asegura que algunos de sus compañeros, empleados de la Agencia Catalana del Agua, han acabado hartos de que sus recomendaciones cayeran en saco roto: “Lo que han hecho finalmente el Gobierno y la Confederación Hidrográfica del Ebro es imponer su modelo. Se han organizado reuniones para poder decir después que es el resultado de un proceso participativo”, denuncia.

Al contrario de lo que afirman los técnicos de la Generalitat, el Gobierno mantiene que el plan no afectará al ecosistema del delta. “Cuando lo aprobaron les hicimos una pregunta muy sencilla: “¿Nos podríais dar el nombre de los científicos que avalan estos estudios?” –asevera Tomás–. No existen. Los ha hecho una consultora bajo demanda. El director de planificación de la Confederación, Manuel Olmedas, lo dijo en Amposta (Tarragona) en un debate distendido: el caudal ambiental que dejan para el tramo final del Ebro es el sobrante de todos los compromisos que tienen río arriba”. El portavoz de la PDE lamenta que “se legisla sobre el río porque se lo ve como un elemento mercantilista. Desde Madrid y desde la Confederación no ven un río, ven agua”.

La Plataforma espera que la movilización ayude a preservar el Delta del Ebro. A principios de los 2.000, logró detener el trasvase. “Hay unas cuantas decenas de activistas muy bien formados, y con una gran voluntad de persistencia”, subraya Tomás. El 30 de marzo se ha convocado la primera gran protesta. La atención estará puesta también en Europa, de donde deberá llegar la respuesta a la queja enviada por la plataforma y la denuncia presentada por la Generalitat.

Categories: Ecologistes

“The Ebre is not for sale”

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dll, 31/03/2014 - 23:07

More than ten thousand demonstrators braved the rain and marched festively in defense of the Ebre Delta

More than ten thousand demonstrators gathered yesterday in Sant Jaume d’Enveja (Montsià) and walked to Deltebre (Baix Ebre) to protest the Spanish Government’s Hydrology Plan of the Ebre Plain. Despite the rain, the demonstration was well attended and had a activist, steadfast, festive feeling to it. Called by the Platforma en Defensa de l’Ebre (Ebre Defense Platform, PDE), as well as local residents, there were demonstrators from all over the country, members of the Catalan National Assembly (ANC), members of Parliament, representatives from all of the political parties except the Partido Popular (PP).

The demonstration began punctually at 11:30 in the morning, while the rain still fell. The head of the march was formed by members of the PDE, with blue t-shirts, and the well known knot symbol against the diversion of the river. The demonstrators marched three kilometers amid blue flags and Catalan independence starred flags, and signs against Minister Cañete, between Sant Jaume d’Enveja (Montsià) and Deltebre (Baix Ebre).

“The River is Life” (Lo Riu és vida) and “The Ebre is not for sale” were two of the most popular signs. The group’s spokesperson, Manolo Tomàs, explained at the beginning of the march that yesterday’s demonstration was the start of a new era of struggle that was much more complicated, once again, and asked for support from everyone and from the whole country, so that “we don’t feel so alone”. “We won’t give in, just as we haven’t given in ever, to this imposition that comes from the Spanish Government,” he said, and he called Minister Cañete’s hydrology plan a “military march on the Lands of the Ebre”.

He said that a hydrology plan is necessary today which preserves the future of the delta and of the lands of the Ebre and which stopped stoking the speculation and pressure on the Ebre “which just can’t support that much”. According to Tomàs, the social mobilizations like Sunday’s, the processes that the PDE will open in the Spanish courts soon and the actions with the European Commission will “stop this plan, there is no alternative”.

“Why don’t they make hydrology plans like those for the Tagus’?”

Several political leaders participated in the demonstration, joined behind a banner that read “For Catalonia, we must save the Delta”. There was, for example, Ramon Tremosa, Member of the European Parliament for CiU, who asked why they haven’t developed similar hydrology plans for the Tagus (which runs in and between Spain and Portugal). The answer is simple, he said, “Because Portugal is a state and Catalonia is not. If we had our own state, we could better protect the future of the ecological flow of the river and the future of the Delta.” Josep Maria Terricabras, who is the ERC candidate in the European elections, said that “the battle over the water is a battle for life” and he offered unconditional support to the struggle in favor of the river. Joan Herrera, ICV leader also spoke and promised that this battle would be won with consistency. And David Fernàndez, of the CUP, said that the citizens had demonstrated that they were strong enough to stop plans like this one, and that they would do so again.

Germà Bel, for his part, said that with a minister like Miguel Arias Cañete, it was obvious that we needed a new state, from top to bottom, “because with people like Cañete, it’s clear that we can’t change a thing”.

The high point of the march came as the demonstrators crossed over the Ebre River on the Passador Bridge, which joins the two municipalities. At the end of the demonstration, in the Deltebre City Hall, the manifesto of the Plataforma was read, there were musical performances, and the local Xiqüelos and Xiqüeles del Delta human tower team raised a four story high human pillar with a banner that rejected the Spanish Government’s plan.

Vilaweb

Categories: Ecologistes

Gràcies, l’hem feta grossa !!

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dll, 31/03/2014 - 22:55

El Delta s’ha tornat a mobilitzar aquest diumenge contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel govern espanyol. Milers de persones vingudes d’arreu han participat aquest diumenge al matí en la marxa convocada entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre per expressar el seu rebuig al pla, i exigir uns cabals suficients pel Delta. Una pancarta amb el lema ‘L’Ebre sense cabals és la mort del Delta’ ha encapçalat la protesta, en què s’han recuperat les samarretes blaves i el nus utilitzats fa una dècada. La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha rebut el suport de totes les forces polítiques menys el PP, ha advertit que arribaran “fins al final” per preservar el futur del territori.

La manifestació contra el pla de conca ha començat puntualment, a dos quarts de dotze del migdia, i tot i que al principi ha quedat una mica deslluïda per culpa de la pluja, la meteorologia ha donat una treva a la resta de la marxa de protesta. La capçalera l’han conformat membres de la PDE, amb les samarretes blaves, i el nus antitransvasament, que ha liderat tot el recorregut. Uns símbols que, deu anys després de les protestes contra el transvasament, han tornat a sortir al carrer.

Abans de començar la marxa, Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, ha explicat que amb la mobilització d’aquest diumenge “comença una nova etapa molt complicada”, i ha demanat suport a tots els nivells per “no sentir-nos sols”. Tot i això, ha deixat clar que “nosaltres no cedirem davant d’aquesta imposició que ens ve des del govern central”. Així mateix, Tomàs ha apostat per la creació d’un pla hidrològic “que preservi el futur del Delta i de les Terres de l’Ebre”, i que acabi “amb l’especulació i la pressió que hi ha sobre aquest riu que no dóna per a tant”, ha afegit. Finalment, ha comentat que ja tenen sobre la taula el calendari de lluita que seguiran com a PDE, començant amb la manifestació d’aquest matí -que ja ha advertit que no serà l’única-, treballant a nivell jurídic, i portant la protesta també a Europa.

Via ACN

Categories: Ecologistes

DEPANA recolza la campanya Save Canarias contra les explotacions petrolíferes

Depana - Dll, 31/03/2014 - 00:00
DEPANA s'uneix a les nombroses ONGs i administracions locals que clamen contra Repsol. La campanya ja ha recollit les 100.000 signatures que buscava però hem de continuar sumant.
Categories: Ecologistes

Plànol de la ruta de la manifestació i indicacions

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Ds, 29/03/2014 - 15:57

Plànol de la ruta de la manifestació i indicacions com arribar als aparcaments a Sant Jaume i Deltebre. La manifestació comença a les 11.30 a les escoles de Sant Jaume.

Categories: Ecologistes

DEPANA signa la Declaració a Favor del Patrimoni Natural de Catalunya

Depana - Dj, 27/03/2014 - 01:00
Diverses entitats i institucions científiques promouen aquest manifest davant la precarietat de les polítiques mediambientals a casa nostra. Aquesta "crisi" dels espais naturals catalans es posarà sobre la taula aquest dissabte amb una jornada dedicada.
Categories: Ecologistes

L'Assemblea de socis i sòcies de DEPANA tria la nova Junta Directiva

Depana - Dj, 27/03/2014 - 01:00
Durant l´Assemblea General 2014 es va presentar la memòria de 2013, el programa i pressupost de la Junta directiva candidata (2014-2018), que es va triar per unanimitat. També es va decidir anomenar en Salvador Maluquer i Maluquer, com a Soci Honorari.
Categories: Ecologistes

DEPANA signa la Declaració a Favor Del Patrimoni Natural de catalunya

Depana - Dj, 27/03/2014 - 01:00
Diverses entitats i institucions científiques promouen aquest manifest davant la precarietat de les polítiques mediambientals a casa nostra. Aquesta ?crisi? dels espais naturals catalans es posarà sobre la taula aquest dissabte amb una jornada dedicada.
Categories: Ecologistes

La crisi Rússia-UE potencia encara més el corredor mediterrani

Gasoducte Martorell-Figueres - Dll, 24/03/2014 - 18:52
Vilaweb, Autor/s: Pere Cardús i Cardellach, 23/03/2014

Un terç del gas consumit a Europa és de procedència russa · Els vint-i-vuit volen evitar la dependència d'aquest proveïment estratègic

La crisi d'Ucraïna i Crimea pot tenir conseqüències polítiques per al referèndum d'independència de Catalunya. Però, això a banda, la crisi entre la Unió Europea i Rússia pot beneficiar l'emplaçament geostratègic del corredor mediterrani. Actualment, una tercera part del gas que es consumeix a la UE procedeix de Rússia. Mentre les relacions entre les institucions comunitàries i les russes eren acceptables, aquesta gran dependència no semblava un risc gaire gran. Ara, l'esclat de la crisi ucraïnesa ha fet obrir els ulls als dirigents europeus, que han decidit de fer un pla d'urgència per a diversificar més el proveïment de recursos energètics.
Aquesta decisió dels vint-i-vuit, reunits divendres per cercar solucions a la crisi amb Rússia, pot beneficiar la posició geostratègica dels Països Catalans i del corredor mediterrani. 'Enviem un senyal clar de la voluntat d'Europa de retallar ràpidament la dependència energètica, especialment respecte de Rússia', va dir el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. I va avisar que si la UE no actuava ràpidament, l'any 2035 la taxa de dependència quant a petroli i gas s'enfilaria fins al 85%.
Per una altra banda, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va explicar que la UE volia prestar una atenció especial a la península Ibèrica, que encara és aïllada del resta d'Europa en l'àmbit energètic. 'La prioritat serà l'àrea de la Mediterrània', va afegir.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, també va posar els ulls damunt la zona del corredor mediterrani i la península Ibèrica: 'No s'ha connectat prou a la resta del mercat energètic europeu. Per això hem de fer més progressos en aquest sentit.'
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han demanat a la Comissió Europea que el juny presenti un pla complet i detallat per a reduir la dependència energètica de la UE i millorar la interconnexió amb la península Ibèrica. Aquest pla pot incloure la necessitat de reforçar les infrastructures logístiques i de comunicació del corredor mediterrani.
Categories: Ecologistes, Montseny

El xantatge permanent

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dv, 21/03/2014 - 14:58

Des de l’aprovació del Pla de Conca de l’Ebre sembla que tot el problema són els cabals ecològics i les hectàrees de regadiu, o el que és el mateix, un enfrontament de la gent del delta  amb la resta de pagesos de la Conca de l’Ebre.
Contínuament veiem declaracions a tort i a dret que si hi ha més cabal ecològic no es podran regar els camps riu amunt o fins i tot en el mateix delta de l’Ebre. Davant d’aquesta perspectiva, és lògic que un regant de Lleida, d’Aragó, de Navarra o del delta digue, necessito regar perquè d’aquests regs depèn la meua economia i la meua família, al cap i a la fi, que el delta estiga en bon estat no els dóna el pa.
El problema no són els regs existents, tot i que ben segur que es poden optimitzar bastant més, el problema són les eternes promeses de més i més i més regadiu i infraestructures.
Al pagès/regant se li planteja un món ideal, on els regadius solucionen la precarietat històrica del món agrari i especialment del secà. Tanmateix, no se li explica el cost, no només de les infraestructures (embassaments i canals), que fins ara hem pagat els ciutadans dels nostres impostos, sinó de l’explotació, l’energia, el canvi d’usos del sòl, el canvi de mercats, etc…
Quan es miren projectes de regadius i quan es mira com es justifica la viabilitat econòmica, et pots trobar grans sorpreses ( o grans mentides!). Un exemple ben a prop el tenim en el Xerta-Sénia, segons el ER99906: ADEQUACIÓ DEL PROJECTE DE CONCESSIÓ DEL CANAL XERTA-SÉNIA AL PLA DE CONCA DE L’EBRE fet l’any 1999,  la producció de cítrics s’estimava entre 20.000-25.000 Kg/Hc any i el rediment net s’estimava a l’entorn dels 500.000 pts/Hc. Per obtenir aquest rendiment econòmic, el preu mig del Kg de cítric havia de ser a l’entorn dels 0,75 €/kg. Evidentment la realitat a data actual, dista molt d’aquest rendiment net de 3.000 €/hc que ficava al projecte de fa 15 anys.
Aquest cas es reprodueix en tots els projectes de nous regadius. La realitat que fiquen sobre el paper per engatusar el pagès, res té a veure amb la realitat que es trobarà en el moment de la veritat. Aquests grans projectes se solen presentar amb un desplegament de recursos de presentació que deixen aclaparat el pagès d’a peu, que només entén que allò l’ajudarà a prosperar i que es podrà guanyar la vida dignament.
I què passa en el moment de la veritat?
Poden passar dues coses, la primera, tal com havia passat en l’etapa de vaques grasses, tot eren facilitats per fer grans crèdits i hipotecar-se de per vida. La segona la que vivim actualment, no trobar pagesos per tirar endavant aquest projectes, tal com està passant amb el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues o el Canal de Navarra.
Totes dues situacions són ben fotudes perquè li han generat una expectativa de desenvolupament econòmic que no és real, per la qual cosa al final el pagès viu en una constant agonia econòmica.
Aquesta constant agonia és la que porta a canviar la terra del petit pagès al gran agroindustrial. Aquí ho hem viscut en les explotacions de cítrics dels valencians, al Segarra-Garrigues ho estan vivint amb inversors fins i tot del golf Pèrsic,  però això donaria per un altre extens article.
Si això ho traslladem a una escala més gran, a nivells de comunitats de regants, passa alguna cosa similar. A les comunitats es plantegen plans de desenvolupament de regadius faraònics que precisen de grans obres de canalització i de regulació. En aquest darrer pla 445.000Hc de nous regadius a desenvolupar fins 2015 (?¿) que se sumen a les 965.000 que s’han fet durant els darrers 100 anys.
D’entrada, no cal ser molt viu per adonar-se que no hi ha ni diners, ni temps material, ni capacitat tècnica per tirar endavant 445.000 Hc de nous regadius en menys de 2 anys. Però el Pla així ho diu, tot i que des de col•lectius com la Plataforma els han dit que no es podia fer  i que havien de corregir com a mínim el termini d’execució per ser mínimament creïbles.
En la votació del darrer Consejo del Agua de la Demarcación del Ebro, tots els regants van votar a favor del Pla, no perquè consideressin que fos correcte, si no amb la condició que s’anessin desenvolupant embassaments i canals i altres obres similars. Fins i tot algú va anar més enllà i va fer alguna que altra amenaça més o menys velada que per al proper pla que s’ha d’aprovar al 2015, si no estaven acabades les “obres” els regants no hi votarien a favor.
Estic segura i ben segura que al proper Pla tornaran a trobar-se en la mateixa situació i a dir el mateix, “el nostre vot és afirmatiu però vostès a canvi ens han de fer obres i més obres”.  Obres que mai tiren endavant o que ho fan amb una lentitud esbalaïdora, molts cops perquè tots són ben conscients que no són necessàries ni viables econòmicament, ni socialment. Aquí està el xantatge permanent a tot un sector agrari que té tot el dret legítim a voler un millor desenvolupament, però no a canvi d’almoina.
En aquest darrer pla la cosa es complica una mica més. Donat que estem en un moment en què la inversió pública és pràcticament zero i amb perspectives  que així estiga uns quants anys, les grans inversions es faran des de la iniciativa privada dels grans lobbys (el pagesset de torn serà simplement un peó del tauler d’escacs, totalment sacrificable), per això aquest Pla té aquestes 445.000 Hc de nous regadius, o millor dit, per això aquest pla compromet la major part de l’aigua del riu per regadius 10.800 Hm3/any dels 13.900 Hm3/any disponibles.
Aquestes hectàrees mai no es faran, però sí serviran perquè es puga mercadejar amb els drets d’aigua/concessions associats a aquestes Hc. Les comunitats de regants vendran part de la seua aigua a canvi de diners per tirar endavant les infraestructures eternament promeses. La Llei d’Avaluació Ambiental, recentment aprovada, fica les estructures legals per poder fer això sense necessitat de crear gran rebombori amb propostes de transvasaments. Ara no es farà servir la paraula transvasament, ara les comunitats de regants faran “intercanvis de drets d’aigua” a canvi de diners.
Aquí sembla que el negoci serà redó per tots (menys per al riu !). Tanmateix l’experiència és la mare de la ciència i aquí a les terres de l’Ebre en tenim  prou amb el mini transvasament al Camp de Tarragona, que havia de ser la solució per a tots els mals del Delta i que, avui per avui, els diners de la venda de l’aigua ni tan sols es queden al territori i les obres, les eternes obres, a mig fer.

Susanna Abella Codorniu
Membre de la Plataforma en defensa de l’Ebre

Categories: Ecologistes
Contingut sindicat