Skip to main content

canals d'informació externa

Xerrada i inauguració d'exposició fotogràfica a Banyoles el 24 de Març

Gasoducte Martorell-Figueres - Dj, 23/03/2017 - 17:59

Demà divendres 24 de Març s'inaugura al Casal Popular del Pla de l'Estany (Banyoles) l'exposició fotogràfica amb imatges de l'impacte que va causar la construcció del primer tram del gasoducte MidcAT. A les 20h es durà a terme una xerrada-debat amb alguns membres de la Plataforma Resposta al MidcAT i es serviran tapes i begudes a preus populars.
Us recordem que podeu aderir-vos al manifest de la plataforma fent click aquí.
Us hi esperem!


Categories: Ecologistes, Montseny

Manifest de la Plataforma Resposta al MidcAT

Gasoducte Martorell-Figueres - Dj, 23/03/2017 - 17:46
La Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), la IAEDEN-Salvem l'Empordà, Bitxacs de la UdG, l'Observatori del Deute de la Globalització (ODG), l’Assemblea de Joves del Gironès i Ecologistes en Acció, així com diverses persones a títol individual, van constituir el passat 9 de febrer una plataforma ciutadana (Plataforma resposta al MidcAT) per fer visible el rebuig ciutadà a aquesta infraestructura gasística, així com al model que respon, i reivindicar una transició energètica, més respectuosa amb l'entorn i les persones i que vagi en consonància amb el territori i les necessitats de mitigació i adaptació davant del canvi climàtic. 
A continuació podeu llegir el manifest, al qual us hi podeu adherir signant aquí:
"El projecte MidcAT és una megainfraestructura gasística promocionada per l’estat espanyol i declarada d’interès comunitari per la Unió Europea. L’objectiu d’aquest projecte de l’empresa Enagas i del ministeri de indústria és gairebé duplicar la capacitat exportadora de metà (gas “natural”) de la península ibèrica i connectar via gasoducte el centre d'Europa amb els camps d'extracció. El gas pot venir d'Algèria passant per Algesires o directament a Almeria pel Medgaz o dels ports de BCN, Sagunt, Cartagena i per tant, provenir de Qatar, Trinitat i Tobago o Nigèria. 
El Midcat és un gasoducte de 311km i 1m de diàmetre entre Catalunya (Martorell) i Occitània (Barbairan), on el primer tram (Martorell - Hostalric) es va construir el 2011. La construcció del primer tram es va dur a terme sense cap tipus de consciència ambiental o procés de restauració adient, i amb un lamentable procés de participació o consulta amb les comunitats de les poblacions afectades. Es preveu que el gasoducte continuï creuant i malmetent més espais naturals, rius, boscos i terres de conreu, aquest cop cap a les comarques de La Selva, Gironès, Pla de l’Estany, Empordà, Vallespir, El Roselló i l’Aude. A aquesta infraestructura s’hi destinarà una quantitat enorme de diners públics, concretament 480 M€ dels 3.000 M€ de cost total. 
Com a resposta als arguments dels promotors del MidCAT, els/les sotasignants ens manifestem en contra d’aquest projecte i diem: PROU! 
No volem tornar a viure l'experiència de la MAT ni la dels territoris del primer tram del gasoducte: volem ser consultats! Tenim els coneixements tècnics i polítics per oposar-nos a aquest projecte i el model energètic que li dóna cobertura: 
El MidcAT continua el model extractivista en els països del sud, perpetuant la divisió entre centre i perifèries del sistema econòmic global. I així també externalititza els impactes ambientals als països del sud. Els recursos gasístics del Magreb són majoritariament de propietat d’empreses europees, que aprofiten per utilitzar tecnologies prohibides (com el fracking) en els seus països d’origen: una clara mostra de neocolonialisme. Si s’estén l’extracció per fractura hidràulica a Algèria (legal des del 2013), l’aqüífer que sosté la vida en aquesta zona àrida es podria veure seriosament amenaçat. 
El gas natural és un gas d’efecte hivernacle. El metà és un hidrocarbur extret del subsòl, de quantitat finita i que allibera CO2 quan es combustiona. No és una font d’energia neta, ni cap solució a la necessària transició energètica que hem d’adoptar de forma inminent. En un context tan urgent de crisi climàtica, en el que ens estem apropant perillosament a un canvi de règim a nivell global, i amb el gran impacte que suposa el metà a curt termini, doncs el metà és 86 vegades més agressiu que el CO2, no podem acceptar noves infrastructures que ens lliguin als combustibles fòssils per a les properes dècades. Així doncs, el MidcAT és una violació de l’acord de París del COP21, que es compromet a abandonar de forma immediata l’ús dels combustibles fòssils. 
El MidcAT respon a un model energètic obsolet, basat en la centralització de la producció energètica i les megainfraestructures, prioritza els interessos de l'oligopoli energètic davant dels interessos dels ciutadans, privatitza els beneficis i col·lectivitza els impactes. El MidcAT no servirà per a la millora del subministrament a la població local (que ni tant sols és necessari). Aquesta és una mentida que ja ens van voler fer creure amb la MAT i que tampoc ens la creiem ara. Tant per la MAT com pel MidcAT el territori afectat és només un lloc de pas. El MidcAT és només una peça en un panorama geopolític que no té en compte a les persones, ni els drets humans i es basa tan sols en l'explotació de recursos com a font d'enriquiment econòmic dins un sistema extractivista i capitalista. 
Els sotasignants volem que Catalunya sigui productora i consumidora d’energies renovables enlloc de ser només l’autopista energètica cap el neoliberalisme i el neocolonialisme. Cal reduir el consum d’energia i per models de producció 100% renovables i de generació distribuïda. Per això demanem que no s’inverteixi en el MidcAT sinó en la recerca i el desenvolupament de les energies renovables. Volem una desinversió total en combustibles fòssils i nuclears.
El MidcAT suposa una greu amenaça a la democràcia i a la participació ciutadana popular. Cal avançar cap a un nou paradigma energètic, basat en la sobirania popular, en la governança i l'apoderament de les persones. Els/les sotasignants ens oposem a una nova imposició d’una mega-infraestructura sense ser informats i consultats degudament, sense que s’hagin estudiat alternatives, i sense tenir en compte el territori, paisatge i medi natural que afectaria. Volem avançar cap a un model energètic democràtic vinculat al territori. 
Per tot això diem NO al MidcAT, diem NO a l’oligopoli, diem NO a la Unió Energètica i als tractats de lliure comerç. I diem SÍ. SÍ a la governança dels pobles. SÍ a les energies renovables i la generació distribuïda. SÍ a la reducció del consum i SÍ a la lluita contra el canvi climàtic."
Categories: Ecologistes, Montseny

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 22/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 18:44

Aquest matí per la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...

2 Trobats (Anthus campestris)
2 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
mínim 12 Corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 7 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 3 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
4 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 1 Trist (Cisticola juncidis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
16 Gavines corses (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
2 Puputs (Upupa epops)
4 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Garses (Pica pica)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
mínim 5 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Als camps propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
unes 5 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
... entre molts altres.

Trobats (Anthus campestris)...
Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)...
Corriols petits (Charadrius dubius)...
Gavines corses (Larus audouinii)...
Cogullada vulgar (Galerida cristata)...
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)...
Algunes imatges de la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...
Categories: Ecologistes

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a la desembocadura de la Tordera 22/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 18:05

Aquest matí a la desembocadura de la Tordera...

1 Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
3 Corriols petits (Charadrius dubius)
2 Cames llargues (Himantopus himantopus)
2 Xivites (Tringa ochropus)
mínim 4 Xivitones (Actitis hypoleucos)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 3 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Milà negre (Milvus migrans) riu amunt
6 Gavines corses (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Puput (Upupa epops)
14 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Merles (Turdus merula)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
mínim 2 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)...
Algunes imatges de la desembocadura de la Tordera...
Categories: Ecologistes

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) a Santa Susanna 21/3/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 17:20
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica) observada per l'Antoni Abad aquest dimarts 21/3/2017 a Santa Susanna.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

El Consell Comarcal ultima la creació de l'agència de boscos del Maresme 22/3/2017 CCM

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 17:12
El Consell Comarcal ultima la creació de l'agència de boscos del Maresme
CCM 22/3/2017

El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d'Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l'agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.
El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l'aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d'incendis forestals.
Davant d'aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d'actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l'informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques.
Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d'Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts.
Paral·lelament està treballant en la creació de l'Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris),  facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs. 
Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l'Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s'associïn.
Categories: Ecologistes

Sobre el Port de Tossa de Mar 21/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 16:17


2017 03 21 Gisela Saladich Sobre Sindic de Greuges
Tossa TV 21/3/2017

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich es pronuncia sobre la recomenació del Síndic de Greuges qué l'Ajuntament de Tossa, desestimi el projecte del port de Tossa perquè és contrari a la normativa i al Pla territorial


https://www.facebook.com/Tossa.en.Accio/posts/1450458305024980Tossa en Acció18 h · Poc a poc totes les irregularitats que portem mesos anunciant van sortint a la llum.Això demostra, una vegada més, que des de Tossa en Acció hem informat sempre rigorosament i des del respecte, contrastant la documentació que obteníem i amb l'objectiu de poder fer arribar a tots els tossencs el que creiem que és necessàri que estigui a l'abast de tothom.TOTS tenim dret a estar correctament informats.#DiemNO al Port
#DiemPROU a la corrupció urbanísticaHisenda té embargats els terrenys del projecte del port de Tossa
Diari de Girona 22/3/2017

L'oposició assegura que sumen uns 202.000 euros i que es van fer el 2012

https://www.facebook.com/Tossa.en.Accio/posts/1448568631880614Tossa en Acció20 de marzo a las 4:16 · "Al Registre de la Propietat, a 14 de febrer -fa poc més d'un mes- les finques de la zona d'Es Cars i la Vinya d'en Puig propietat de l'empresa Harbor Tossa tenen tres embargaments administratius a favor d'Hisenda, que sumen gairebé 202.000 euros."http://cadenaser.com/…/…/radio_girona/1489993551_822962.html#DiemNOHisenda embarga terrenys vinculats al projecte del port de Tossa
Cadena SER 20/3/2017

Els terrenys on els promotors del port de Tossa volen construir un hotel i 4 xalets de luxe estan embargats per Hisenda per un deute del seu propietari que supera els 200.000 euros. Una part d'aquest embargament ja existia fa 5 anys, quan l'alcaldessa va firmar el conveni amb els promotors on deia que el projecte és d'interès pel poble i que es comprometia a fer una consulta abans de tirar endavant totes les modificacions urbanístiques que calen.
Categories: Ecologistes

Construeixen a la banda oest de la platja de Sa Palomera de Blanes una petita escollera 22/3/2017 Blanesaldia.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 16:08
Construeixen a la banda oest de la platja de Sa Palomera de Blanes una petita escollera
Blanesaldia.com 22/3/2017



Aquest dimecres al matí han començat les obres per reconstruir el mur de 31 metres de llargada de protecció de la platja de Sa Palomera que va quedar parcialment ensorrat a causa dels darrers temporals de desembre de 2016 y gener. També, es construeix a la platja de Sa Palomera una petita escollera amb roques de diversa grandària, que quedarà tapada per la sorra.

La continuada acció de les onades va malmetre el suport del mur, provocant que quedés sense cap estructura sòlida que el subjectés, i finalment va acabar cedint i caient sense provocar danys personals.


Avui al matí a primera hora s’han acostat per veure les obres in situ el tinent d’alcalde Juanjo Navarro, d’Obra Pública, Enginyeria i Medi Ambient; i Salvador Tordera, que presideix la ponència tècnica d’activitats al consistori. Tots dos han pogut comprovar que els arranjaments compliran les expectatives previstes, i s’han interessat per conèixer la mecànica de treball que se seguirà.

Reparació del mur i construcció d’una escullera de protecció

L’actuació no es limita tan sols a reconstruir el mur malmès, sinó que inclou uns treballs més importants i decisius. Es tracta de la construcció d’una petita escullera sota el nivell del mar que garantirà que l’acció continuada de l’aigua no pugui tornar a erosionar el suport del mur. Els darrers dies ja es van començar a portar roques de grans dimensions, en una feina que ara s’intensificarà encara més.


L’actuació se centrarà en la banda oest de la platja de Sa Palomera que dóna a la sortida de la riera, i que està limitada en la part nord pel muret malmès. En aquest espai també hi transcórrer l’antic clavagueram del centre històric de la vila, per tant és important que estigui protegit. En la zona de la platja es gratarà per fer-hi un forat profund de grans dimensions per enquibir-hi les roques que configuraran l’escullera per dotar-ho de més solidesa.

Hi haurà un doble sistema d’escullera sobre la qual es construirà un mur amb fonamentació, la sabata, i un mur de formigó armat enlloc de blocs.


Tot plegat, es coronarà amb una peça de rematat similar a la resta de mur que no s’ha malmès pels temporals. D’aquesta manera, hi haurà tres principals fases: col·locació de les pedres de l’escullera de grans dimensions, la realització dels fonaments i la construcció del mur.

Reparació amb caràcter ugent

La part superior de l’estructura la composaran tres capes: de dalt a baix hi haurà una superfície hidràulica de 9-10 centímetres, una llosa de formigó de 15 centímetres i una capa de grava compacta d’uns 40 centímetres de gruix. La reparació s’està fent per urgència a càrrec de Costes de l’Estat, després que el cap del Servei de Costes a Girona, Jordi Planella, va visitar la zona malmesa a principis d’aquest mes de març i es va comprometre a arranjar-ho, assumint-ho íntegrament l’estat espanyol, sense que suposi cap despesa per l’Ajuntament de Blanes.


Tot i els grans volums de rocalla que s’haurà d’estar removent i anar instal·lant els propers dies -amb el conseqüent enrenou-, podria fer pensar que les obres s’allargaran una mica, des de l’Estat s’ha indicat que no serà així. De fet, la previsió és que estaran enllestides abans que comencin les vacances de Setmana Santa. Pel que fa al cost que significaran, encara no s’ha comptabilitzat.

L’escullera de protecció, que anirà a la part externa de l’actuació, està formada per dues capes de rocalla de grans dimensions. En la més interior les roques són més petites, d’entre 50 i 300 kg de pes, mentre que a la banda més externa se situaran les de més grandària, d’entre 1.000 i 3.000 kg de pes. Finalment, a la part de dalt que connectarà amb el muret refet s’hi aplicarà formigó ciclopi, que farà d’unió i donarà més consistència al recolzament davanter de l’estructura.

Precisament a causa de l’envergadura dels treballs que s’estaran fent durant els propers dies, s’ha instal·lat un tancament en tota la zona del perímetre per major seguretat dels vianants.

Fotos: Blanesaldia.com


Comencen les obres d’urgència per reconstruir el mur danyat de la platja Sa Palomera de Blanes
El Gerió Digital 22/3/2017


Costes de l'Estat assumeix els treballs

Un camió deixant roques a la platja Sa Palomera de Blanes
ACN / La Selva / Blanes
Aquest dimecres han començat les obres d'urgència per reconstruir el mur de protecció de la platja de Sa Palomera de Blanes (Selva) que va quedar parcialment ensorrat a arran dels darrers temporals que va patir la població costanera.
L’actuació no es limita a la reconstrucció del mur malmès sinó que també preveu la construcció d’una petita escullera sota el nivell del mar que garantirà que l’acció continuada de l’aigua no pugui tornar a erosionar el suport del mur. Els darrers dies ja es van començar a portar roques de grans dimensions, una feina que ara s’intensificarà.
Els treballs se centraran en la banda oest de la platja de Sa Palomera que dona a la sortida de la riera, i que està limitada en la part nord pel muret malmès. En aquest espai també hi transcórrer l’antic clavegueram del centre històric de la vila, un punt que interessa que estigui protegit. En la zona de la platja es farà un forat de grans dimensions per enquibir-hi les roques que configuraran l’escullera per dotar-ho de més solidesa.
Els detalls tècnics dels treballs
Hi haurà un doble sistema l'escullera sobre la qual es construirà un mur amb fonamentació, la sabata, i un mur de formigó armat enlloc de blocs. Tot plegat, es coronarà amb una peça de rematat similar a la resta de mur que no s’ha malmès pels temporals. D’aquesta manera, hi haurà tres principals fases: col·locació de les pedres de l’escullera de grans dimensions, la realització dels fonaments i la construcció del mur.
La part superior de l'estructura la composaran tres capes: de dalt a baix hi haurà una superfície hidràulica de 9-10 centímetres, una llosa de formigó de 15 centímetres i una capa de grava compacta d’uns 40 centímetres de gruix.
Pel que fa a l'escullera de protecció, que anirà a la part externa de l'actuació, està formada per dues capes de rocalla de grans dimensions. En la més interior les roques són més petites, d’entre 50 i 300 quilos de pes, mentre que a la banda més externa se situaran les de més grandària, d’entre 1.000 i 3.000 quilos de pes. Finalment, a la part de dalt que connectarà amb el muret refet s’hi aplicarà formigó ciclopi, que farà d’unió i donarà més consistència al recolzament davanter de l’estructura.
Una obra d'urgència que assumeix Costes de l'Estat
La reparació s’està fent per urgència a càrrec de Costes de l’Estat, després que el cap del Servei de Costes a Girona, Jordi Planella, visités la zona malmesa a principis d’aquest mes de març i on es va comprometre a arranjar-ho, assumint-ho íntegrament l’estat espanyol, sense que suposi cap despesa per l'Ajuntament. Tot i la dificultat de l'obra, pel gran volum de rocalla que s'haurà de remoure, l'Estat preveu enllestir-ho abans de Setmana Santa. El cost total de l'obra encara no s'ha comptabilitzat.
Tancament de tot el perímetre per seguretat
A causa de l’envergadura dels treballs, s’ha instal·lat un tancament a tota la zona del perímetre per garantir la seguretat dels vianants i al mateix temps assegurar que els operaris puguin treballar sense la interferència de curiosos.
Precisament i des que el temporal va afectar l'estabilitat del mur, l'Ajuntament va instal·lar una tanca metàl·lica per dissuadir els curiosos de passejar-se pels voltants. El perímetre de seguretat que hi ha actualment en marxa no afectarà l’activitat dels restaurants que hi ha situats al costat de la zona de treball.
Categories: Ecologistes

Malgrat de Mar aprova formar part de la taula de treball sobre el Delta de La Tordera 21/3/2017 Blanesaldia.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 16:01
Malgrat de Mar aprova formar part de la taula de treball sobre el Delta de La Tordera
Blanesaldia.com 21/3/2017

Litoral de Malgrat de Mar / Blanesaldia.com
L’Ajuntament de Malgrat de mar va aprovar en el ple ordinari del mes de març, celebrat el dia 16, la creació d’una taula de treball sobre el Delta de La Tordera per estudiar i redactar un pla d’actuació integral de la recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de La Punta de La Tordera, i de la platja d’Abanell de Blanes.
La proposta, que es va aprovar per unanimitat, té com a objectiu redactar un pla d’actuació integral de recuperació del Delta de La Tordera, de la Platja de la Conca i de la Punta de La Tordera, així com de la platja d’Abanell de Blanes. La iniciativa contempla que aquest pla proposi quines han de ser les accions que s’han de portar a terme per retornar l’equilibir al Delta de La Tordera i les platges, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunta d’aquest espai natural.
La proposta aprovada aposta perquè a la taula de treball hi hagi representació dels ajuntaments de Malgrat de Mar, Blanes, Tordera i Palafolls, així com de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Direcció General de Costes de la Generalitat, la Demarcació de Costes de l’Estat espanyol a Catalunya, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, l’Observatori de la Tordera, entitats mediambientals i els propietaris dels càmpings afectats a banda i banda del riu.
La proposta aprovada
El Delta de La Tordera és una àrea de 312,22 hectàrees que s’estén entre els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. Malgrat l’estat d’alteració de les seves característiques naturals, segueix suposant un hàbitat de gran interès per diferents espècies de fauna i un gran suport al moviment de les aus en els seus fluxos migratoris. En aquest sentit cal destacar que la llera i desembocadura de la Tordera es troba inclosa dins els espais que conformen la Xarxa Natura 2000.
Delta de la Tordera
Tanmateix, l’equilibri i l’adequada gestió del curs fluvial en el seu tram baix és també imprescindible per a la dinàmica litoral, ja que el riu Tordera proporciona el sediment que nodreix les platges de l’Alt Maresme i Blanes.
En la darrera dècada, tan les platges de l’entorn de la desembocadura de la Tordera a Malgrat com la Platja de S’Abanell, dins del terme municipal de Blanes, han patit un greu problema d’erosió que, en els darrers anys, s’ha accentuat encara més i cronificat en el temps, formant part de l’agenda social i turística d’ambdós municipis la gestió, a cada temporada d’estiu, del problema de manca de sorra en aquestes platges.

Les platges, a banda d’un ecosistema natural en si mateix i d’un espai d’oci per a la població, exerceixen una funció natural de protecció de les terres situades just darrera del sistema dunar. La pèrdua d’aquesta funcionalitat per part de les platges té conseqüències negatives per a les infraestructures i establiments localitzats a primera línia de mar.
En els darrers anys, per tal de fer front a la regressió de la costa en aquest entorn del Delta, s’han dut a terme actuacions successives per part de les Administracions i d’altres a títol particular, ja sigui fent aportacions de sorra mitjançant l’ús d’un vaixell draga, ja sigui instal·lant espigons i esculleres. Totes aquestes actuacions s’han realitzat en anys diferents, en enclavaments diferents, mitjançant estratègies i sistemes també diferents, amb la voluntat de recuperar platja o de protegir instal·lacions. Tanmateix moltes d’aquestes actuacions han acabat essent perjudicials per a l’objectiu que perseguien.
Grups d’experts han estudiat el què succeeix al Delta i conclouen en diferents solucions estructurals per arranjar el problema de la pèrdua de sorra de la platja i que suposen canvis de gestió i actuacions en la zona del Delta.
Atès que l’afectació de les diferents mesures que es proposen des de l’àmbit científic afecten a diferents administracions, municipis i propietats, se’n deriva la necessitat de crear un lloc de trobada on coordinar accions, mètodes i finançament de les actuacions.
L’actual situació de degradació i pressió constant dels actors públics i privats sobre l’espai deltaic fa necessari la planificació conjunta i territorial de l’espai, la coordinació de les actuacions, així com les accions de sensibilització natural i, en definitiva, la potencial recuperació de les funcions del Delta.
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 20-22/3/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 22/03/2017 - 15:56
https://twitter.com/ccmaresme/status/844263960195092480  19 hHace 19 horasMásEl ple aprova, amb l'abstenció d'ERC, demanar a la declaració de Zona d'Urgència dels Boscos

El Maresme necessita 800.000 euros per retirar arbres morts per la plaga del tomicus
Ràdio Tordera 22/3/2017

El Consell Comarcal del Maresme (CCM) demana al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat que declari els boscos de la comarca “Zona d’Atenció Urgent” amb l’objectiu de combatre la plaga de l’escarabat tomicus que afecta les pinedes maresmenques. El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó, assegura que s’han confirmat “les hipòtesis més pessimistes” i que les feines de neteja fetes fins al moment són “insuficients” tot i els 200.000 euros invertits en treballs forestals. Segons els càlculs del CCM calen encara 800.000 euros extraordinaris per treure la fusta morta, a més de fer un pla de gestió dels boscos per adaptar-los al canvi climàtic i que eviti riscos d’incendis i inundacions.
tomicus 1
El director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Barcelona, Josep Pena, ha explicat a l’ACN que encara no s’ha rebut cap demanda concreta per part del Consell Comarcal del Maresme, tot i que ja ha avançat que la predisposició a col·laborar amb el territori és “altíssima”. Pena ha recordat que la Generalitat és una de les administracions que més recursos ha invertit en la crisi dels boscos del Maresme i reconeix que en el futur caldrà continuar adoptant mesures per “atacar la plaga” del tomicus.
Josep Pena Quan es rebi formalment la petició del CCM, el Departament analitzarà i valorarà la situació al detall.En aquest sentit, Triadó ha expressat la necessitat de totes les administracions de fer front comú contra aquesta plaga i que “tothom dins les seves possibilitats” faci les aportacions econòmiques necessàries per poder finançar els treballs de retirada de la fusta morta dels boscos abans que arribi l’estiu i es dispari el risc d’incendi.
tomicus 2 Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants, en aquest sentit. La sequera i l’atac de la plaga ha provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives és que cap dels exemplars afectats parcialment es pugui acabar recuperant, segons ha exposat el responsable de Medi Ambient del CCM.

https://twitter.com/DosriusRadio/status/844449550127562752  7 hHace 7 horasMás"El Parc del Montnegre i El Corredor. Línies d'actuació en la gestió i reptes de futur” 7 d'abril 20h sala plens Ajuntament de

Com no!!!... al mercenari de capçalera (Martí Boada) se l'ha de tenir content, oi?...El Govern dona suport institucional al projecte de creació del Museu Europeu del Bosc a Sant CeloniGovern.cat 21/3/2017
És una iniciativa impulsada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i l'Ajuntament de Sant Celoni
L’Executiu ha fet aquesta declaració amb motiu de la celebració, el 21 de març, del Dia internacional dels boscos instaurat  per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO)
El  Govern ha fet avui, 21 de març, Dia Internacional dels Boscos, una declaració institucional de suport al projecte de creació del Museu Europeu del Bosc (MEdB). El Museu és una iniciativa impulsada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Ajuntament de Sant Celoni. El projecte del MEdB preveu que s’ubiqui a Sant Celoni (Vallès Oriental), i serà un centre de referència europea en la divulgació del coneixement integral dels sistemes forestals i les seves funcions des de la perspectiva del segle XXI. Està concebut com una institució avançada per fomentar el coneixement i la participació en la comprensió dels processos essencials dels boscos i als seus valors associats vinculats als serveis ambientals, enfocament que ha de facilitar la transició cap a una bioeconomia sostenible a nivell europeu. Aquesta declaració institucional de suport del Govern al projecte de creació del Museu coincideix precisament amb el Dia Internacional dels Boscos que se celebra cada any el 21 de març. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha organitzat diversos actes per a aquesta setmana que pretenen donar a conèixer els valors i la importància de tots els tipus d’ecosistemes boscosos, que alberguen el 80% de la biodiversitat. Aquest any i sota el lema “Els boscos i l’energia”, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) commemora el Dia Internacional dels Boscos amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància dels ecosistemes boscosos.   Catalunya és un país de boscos, amb un 64% de la superfície és forestal, amb poc més de 2 milions d’hectàrees i un increment d’entre 3 i 4 milions de m3 l’any de les masses forestals. Aquestes dades indiquen que el terreny forestal es pot considerar una autèntica infraestructura verda de Catalunya i per tant amb un gran potencial social, mediambiental i econòmic. L’estratègia de la biomassa que desenvolupa el Govern de la Generalitat prioritza l’aprofitament dels usos energètics de la fusta atenent a criteris d’eficiència i  de no dependència de les energies fòssils. Així, ajuda a potenciar el sector forestal i a dinamitzar els aprofitaments de la superfície arbrada de Catalunya. Precisament una de les prioritats del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació és activar la gestió forestal dels boscos de Catalunya a través d’aquest aprofitament energètic i, especialment, de l’aprofitament tèrmic de la biomassa de proximitat.  Aquesta gestió contribueix a garantir una silvicultura sostenible, imprescindible per a la conservació del medi natural i, alhora, reduir el risc d’incendis associat a l’acumulació de combustible als boscos de Catalunya.

Alertan sobre la degradación química de 5000 neumáticos abandonados en un vertedero ilegalLa Vanguardia 20/3/2017
Vecinos de la Riera sufren plagas de mosquito tigre por el agua acumulada | El Ayuntamiento abre el enésimo expediente para implicar los propietarios
Vecinos de Arenys junto a los depósitos de agua potable en la finca de los neumáticos (Fede Cedó)
Le llaman la “Seseña de Arenys” para recordar la catástrofe ambiental que en mayo de 2016 produjo el incendio de 70.000 toneladas de neumáticos abandonados en un vertedero ilegal del municipio toledano. Los vecinos de la urbanización ubicada en la Riera de Torrentbó de Arenys de Mar llevan desde el 2006 advirtiendo a las administraciones del riesgo que supone permitir un vertedero clandestino de 5.000 neumáticos abandonados en una finca junto al parque natural del Montnegre-Corredor.
Con la llegada de la primavera, las quince familias que viven junto a la finca donde se apilan los neumáticos volverán a sufrir los ataque de los mosquitos tigre, que tienen en las ruedas llenas de agua su hábitat preferido. “En pleno verano no podemos abrir las ventanas y para estar por casa andamos con pantalones largos” clama Sigfrid, uno de los afectados.
Arenys de Mar. Un vecino vigila el depósito de agua junto a las pilas de neumáticos (Fede Cedó)
Pero los residentes también son conscientes que tal acumulación de caucho es perjudicial para su salud y alertan de que están siendo envenenados, ya que la degradación de las gomas está contaminando los acuíferos naturales y “posiblemente un depósito de miles de litros de agua potable del que se nutre la comunidad” y del que nadie se ha preocupado de analizar.
Tal es la degradación de la finca de los neumáticos que “hasta hay cazadores que la utilizan para enterrar a los perros que se mueren” aprovechando la facilidad de acceso. Advierten igualmente que “tampoco se ha sellado la fosa séptica de una antigua casa” que en su día acabó pasto de las llamas y que nadie ha retirado la decena de bombonas de butano corroídas por el paso del tiempo que están depositadas a la intemperie.
Los vecinos junto a los neumáticos y el depósito de agua que nutre una urbanición de Arenys de Mar (Fede Cedó)
Tienen pánico a un incendio y no obvian el riesgo de contagio al que están sometidos constantemente. Son conscientes que los mosquitos no es su mayor problema. Afirman sufrir la polución que genera la progresiva degradación química de unos neumáticos, que al aire libre, pueden llegar a liberar más de 200 contaminantes, como los peligrosos y tóxicos bifenilos policlorados.
En estos diez años “nos hemos entrevistado con todos los alcaldes del consistorio” lamentan, sin obtener una solución a su calvario. Ahora, sin embargo, según la concejal de Medio Ambiente de Arenys de Mar, Laia Martín “ahora se ha iniciado el proceso para reclamar a los herederos”. El enésimo expediente -el último se dejó caducar en el 2012- para exigir a los hijos y la viuda del propietario de los terrenos que “deben cumplir con sus obligaciones legales aunque se nieguen a aceptar la herencia”. En caso contrario, el consistorio asegura que procederá de forma subsidiaria y retirará los neumáticos, cuyo coste se estima en unos 40.000 euros.
Cinco mil neumáticos abandonados en una finca de Arenys de Mar (Fede Cedó)

Bolca un camió frigorífic a l'AP-7 a tocar de Les LlobateresNació Digital 21/3/2017
A conseqüència de l'accident el vehicle ha perdut tot el carburant del dipòsit
Operaris de l'autopista netejat les taques de carburant del camió bolcat a tocar de Les Llobateres a Sant Celoni | PM
Un camió s'ha accidentat aquest matí en el quilòmetre 99,4 de l'autopista AP-7 en el terme municipal de Fogars de la Selva a tocar de Sant Celoni, a Les Llobateres. Es tracta d'un camió frigorífic que viatjava en sentit sud i ha caigut al camí de terra, fora de l'autopista per on sortosament no hi circulava ningú en aquell moment. No es té constància que hi hagi hagut danys personals.
A conseqüència de la bolcada, el camió ha perdut tot el gasoil del dipòsit, cosa que ha fet necessària la intervenció dels operaris de l'autopista per netejar les taques de carburant. El vehicle ha patit importants desperfectes. Al lloc de l'accident s'hi han desplaçat els serveis policials i d'emergències.

https://twitter.com/joanmoracrespo/status/844456396548640768  7 hHace 7 horasMásJoan Mora Retwitteó 324.catPassarà el mateix amb la C32 Lloret? Les concessions s'allargaran gràcies . El territori diu NOObliguen l'Estat a pagar 1.500 milions a Abertis per la caiguda del trànsit a l'AP-7324.cat 22/3/2017
El Ministeri de Foment ja ha anunciat que presentarà recurs davant el Suprem
La justícia dona la raó a Abertis
El Tribunal de Justícia de Madrid dona la raó a Abertis a l'hora de reclamar al Ministeri de Foment 1.500 milions d'euros per obres d'ampliació a l'AP-7. L'any 2006, la concessionària es va comprometre a invertir més de 500 milions per ampliar l'autopista a Girona i a Tarragona. Aleshores es va considerar que l'augment de trànsit que generaria un tercer carril serviria per pagar les obres.
Però la crisi econòmica va fer que el trànsit caigués un 30% de mitjana a tot l'Estat. I es va recórrer a la lletra del conveni firmat, segons el qual la companyia ampliava la calçada i feia descomptes als peatges a canvi que l'Estat assumís compensacions si el volum de trànsit no era l'esperat.
A partir del 2011, el Ministeri de Foment va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació de l'acord. El cas va acabar als tribunals. Després de la decisió judicial d'aquest dimarts, Foment ja ha dit que hi recorrerà davant el Suprem.

La Generalitat demana més inversions en la xarxa ferroviària del MaresmeRàdio Tordera 22/3/2017

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat ha condicionat la millora del servei ferroviari del Maresme a què el Ministeri de Foment compleixi amb les inversions que té compromeses des de fa gairebé una dècada. Ricard Font ha explicat en una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV que l’objectiu del Govern català és garantir la fiabilitat de la línia R1 al Maresme i convertir-la en “el metro del Maresme”, però que això no serà possible si la infraestructura no amplia la seva capacitat. Passaria, entre d’altres mesures, per doblar la línia entre les estacions d’Arenys de Mar i Blanes, la qual cosa possibilitaria incrementar la freqüència de pas dels combois i reduir el temps de viatge. Així queda recollit en el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya que el Govern català acaba d’aprovar amb l’horitzó del 2020. Ricard Font recorda que és una competència de l’Estat, que ha desatès fins al punt de no disposar ni dels estudis inicials. I això que és una mesura ja recollida en el Pla de Rodalies del 2008. tren 1 El que sí seria possible amb l’objectiu de millorar el servei ferroviari al Maresme, però igualment està en mans de Foment, és l’ampliació de l’andana d’Arc de Triomf. Suposaria una inversió que Font entén és menor en relació al pressupost del Ministeri -de 3 milions d’euros-, que permetria incorporar un comboi més als trajectes. Quant a les connexions amb Girona-Figueres-Portbou, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat expressa que s’han obtingut bons resultats amb la nova línia RG1, sense transbords i amb trajectes també els caps de setmana a l’estiu. I diu que el servei s’adequa a la demanda existent. tren 2
Entre els compromisos del Govern català hi ha el d’elaborar un Pla d’accessibilitat del transport públic per adaptar parades i estacions de bus i tren per a persones amb mobilitat reduïda.

Hostalric aprova la construcció d'un nou aparcament públicDiari de Girona 22/3/2017
L'obra preveu la creació d'un centenar de places de pàrquing amb un pressupost d'execució de 761.400 euros
Es crearan un centenar de places darrere de Can Llensa. aj. d'hostalric
El ple de l'Ajuntament d'Hostalric va aprovar, dilluns passat, el projecte de construcció d'un centenar de places d'aparcament públiques a la zona que hi ha darrere de Can Llensa. Amb un pressupost de 761.400 euros, aquest nou aparcament públic alliberarà de vehicles la plaça de can Llensa i la plaça dels Bous. Els terrenys on es construirà estan ocupats actualment per horts no conreats i algunes edificacions auxiliars que caldrà enderrocar. El punt va ser aprovat amb els vots del PDeCAT i ICV i l'abstenció d'ERC. 
D'altra banda, el ple va aprovar per unanimitat, el projecte de remodelació de la Plaça dels Bous, que forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El pressupost d'execució de l'obra, que es farà en tres fases, és de 298.000 euros. La primera fase, que començarà abans de l'estiu, consisteix a substituir la pavimentació d'empedrat actual per un de nou.

https://twitter.com/ccmaresme/status/844259472184958976  20 hHace 20 horasMásEl ple aprova que sigui el consorci qui gestioni la taxa turística. La CUP vota en contra

Lloret se suma als municipis de sol i platja amb més pernoctacions de tot l’EstatNova Ràdio Lloret 21/3/2017
IMATGE: JORDI SAIS, AQUEST MIGDIA | FONT: LLORET TURISME
ARXIU DE SO: JORDI SAIS
Els vuit municipis turístics de sol i platja amb més pernoctacions de tot l’Estat espanyol han signat un acord de col•laboració aquest migdia, a Madrid.
Lloret de Mar és una d’aquestes destinacions. De Catalunya, només hi ha un altre municipi, que és Salou. La resta són Benidorm a Alacant; Torremolinos a Màlaga; Calvià a les Illes Balears; Arona i Adeje a Tenerife; i San Bartolomé de Tirajana, a Las Palmas.
El regidor Jordi Sais ha apuntat que es tracta de municipis relativament petits que doblen o tripliquen la població durant els mesos d’estiu. Amb aquesta aliança, es pretén crear un espai de reflexió i debat, que permeti intercanviar experiències i coneixements, a banda d’augmentar la cooperació i crear mecanismes de coordinació i col·laboració entre aquests municipis que viuen del sol i la platja.
El regidor posa com a exemple que en aquestes destinacions s’haurien de poder cobrir les baixes dels policies encara que estiguin sotmeses a plans de finançament estatals.
A la signatura de l’acord, que s’ha fet a la seu de l’Organizació Mundial del Turisme, de Lloret hi han assistit el regidor Jordi Sais i la gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan. A més, hi havia el director d’aquest organisme, Carlos Vogeler, i Juan Molas, president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics.

Més gossos al medi natural... menys natura i menys espècies "protegides"... així de simple. I què promocionen els nostres ajuntaments?...
La protectora celebra el 9è Canicros amb premi per les inscripcions anticipadesRàdio Palafolls 22/3/2017

L’Associació d’Amics dels Animals de Palafolls organitza el novè Canicros d’aquí dues setmanes, el diumenge 2 d’abril, on hi participen corredors amb els seus gossos. És el primer de l’any i coincideix amb el 10è aniversari de la protectora.
Les inscripcions ja estan obertes i per celebrar els 10 anys ho fan amb una promoció: les 100 primeres persones que s’inscriguin abans del diumenge 26 rebran una samarreta i una pizza de regal. D’aquesta manera busquen incentivar la inscripció prèvia i també celebrar amb els participants el desè aniversari. Nadia Hidalga és voluntària de la protectora de Palafolls.
Reproductor d'àudio La cursa es farà el 2 d’abril i sortirà a les 9 del matí des del Gorg dels Cans en un recorregut majoritàriament de sorra. Cal ser-hi abans per recollir el dorsal i comprovar que l’animal dugui xip, requisit indispensable per participar-hi.
Reproductor d'àudio
D’entre els requisits cal que l’animal tingui cartilla sanitària de vacunació, és obligatori que l’animal dugui arnés per seguretat per aquells que facin l’activitat corrent. Les que s’hi hagin apuntat per fer-la caminant se’ls permet utilitzar un collar normal. El corredor ha de ser major de 12 anys i en cas de no ser-ho l’haurà d’acompanyar un adult. La inscripció són 10 euros i es destinarà a les despeses de l’Associació Amics dels Animals de Palafolls. El límit per apuntar-s’hi anticipadament és el 30 de març. L’organització recomanen fer-ho abans per temes logístics i d’avituallament.

https://twitter.com/ajsantpol/status/844530366505463808  2 hHace 2 horasMásUs vau perdre el II Canicross de ? Aquí teniu el vídeo resum de l'equip de El passat diumenge es va celebrar la 2a. edició del Canicross de Sant Pol de Mar. La població es va convertir durant tot el matí en un paraís caní. Els humans i els gossos van compartir una jornada divertida i esportiva. Trobareu el vídeo a Sant Pol Mèdia.

Categories: Ecologistes

Observacions submarines a la Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 20:16
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'aquest divendres 17/3/2017 a la Punta de s'Agulla (Blanes)...

1 Morena (Muraena helena), Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7241
2 Escórpores (Scorpaena porcus), Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7242
1 Tord massot (Labrus merula), Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7243
3 Candongues (Tripterygion melanurus), Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7244
4  Rabosa groga (Tripterygion delaisi), Punta de s'Agulla (Blanes) 17/3/2017http://www.observadoresdelmar.es/observacio-detall.php?projecte_id=2&id=7245
Font: www.observadoresdelmar.esObservador i fotografies: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Sobre el Port de Tossa de Mar i sobre els càmpings de Blanes 19/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 19:48
Copio només uns fragments sobre el Port de Tossa i els càmpings de Blanes de l'article en format entrevista. podeu llegir-lo sencer a l'enllaç...

AGUSTÍ SERRA DIRECTOR GENERAL D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME
“Els ajuntaments determinen el model urbanístic”
El Punt Avui 19/3/2017

“Ara es tracta de fer una planificació urbanística més vinculada a la lògica territorial i no a la municipal”

“Qui ha de dirimir el tema és el jutge, i en funció del que dictamini s'haurà d'actuar”

“Els ajuntaments determinen el model urbanístic” Foto: ANDREU PUIG.
(...)
A Tossa volen fer un port. És viable? Es pot fer?
El port no sé si és viable, ja que no és competència d'aquesta direcció general, però el que no és viable és l'actuació urbanística en una sèrie de parcel·les i un tema hoteler. No és viable perquè estem parlant d'un espai protegit, entre d'altres, pel plantejament territorial. I, encara que no estigués protegit, estaríem reincidint en aquest model que ja hem comentat abans i que no és el que volem. Una cosa és actuar sobre el que ja està preestablert en els planejaments urbanístics, i l'altra són els de nova actuació. Òbviament, el que no farem és facilitar-ho. Primer, perquè no ho podem fer, ja que el planejament territorial així ho limita, i segon, perquè la lògica urbanística i de l'ordenació territorial fa que aquest sòl sigui no ocupable des del punt de vista dels aprofitaments.
A Blanes hi ha tota la problemàtica pels càmpings...
És un tema complex i hi estem treballant des d'un àmbit genèric. A Catalunya hi ha 267 càmpings, i molts dels quals tenen problemes de compatibilitat urbanística amb relació a funcions vinculades a la inundabilitat. Des de fa uns quants anys, a partir d'un grup de treball en què també hi ha la direcció general de Turisme, s'està treballant per esbrinar com es pot gestionar el risc. En el cas de Blanes, el problema d'inundabilitat d'algun d'aquests càmpings és el que va originar l'anul·lació del POUM per sentència del TSJC. Estem treballant per esclarir com podem limitar el flux preferent, una qüestió vinculada al nou reglament hidràulic del ministeri, que va ser aprovat a finals de desembre. I, en funció d'això, hem de veure com els podem regularitzar. Hi treballarem d'una manera molt activa amb els ajuntaments i amb el sector, i d'una manera molt transversal amb totes les administracions que hi participen.
(...)
Categories: Ecologistes

mínim 6 Orenetes vulgars (Hirundo rustica) a Poblenou (Pineda de Mar) 21/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 12:28
Van arribant... mínim 6 Orenetes vulgars (Hirundo rustica) aquest matí a primera hora a Poblenou (Pineda de Mar).
Categories: Ecologistes

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) al Pla de Palafolls 20/3/2017 Carlos Grande. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 12:24
1 Durbec (Coccothraustes coccothraustes) femella al Polígon industrial del Pla de Palafolls observat per Carlos Grande aquest dilluns 20/3/2017.

Comentari: exemplar mort per col·lisió amb un vidre

Font: www.ornitho.cat
Observador: Carlos Grande
Categories: Ecologistes

La Tordera no està morta, però cal treballar amb visió de conca per millorar-la 20/3/2017 Ràdio Marina

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 12:17
Notícia i àudio de l'acte del passat 17/3/2017 a Blanes...

La Tordera no està morta, però cal treballar amb visió de conca per millorar-la
Ràdio Marina 20/3/2017

La Tordera no està morta, però cal treballar amb visió de conca per millorar-la i preservar-la.

Aquesta és l’opinió dels dos ponents en un acte organitzat per la CUP de Blanes amb el títol de “Qui ha matat la Tordera?”

Pel biòleg Enric Badosa, la Tordera no està morta i aquests darrers anys hi ha hagut una certa millora, “abans el riu baixava de color verd o vermell, segons amb quins tints treballessin les empreses. No hi havia peixos i això ha millorat molt. Tenim motius per a ser optimistes però hi ha moltes coses que s’han de fer”.

Per Noemí Pineda, llicenciada en ciències ambientals, i com Badosa, membre de la Plataforma Preservem el litoral del Maresme, el món local ha de liderar les iniciatives de millora treballant a nivell de conca i no poble a poble, “jo no crec que la Tordera sigui morta, si ho fos, ja no tindria sentit la lluita per millorar-la. La visió ha de ser de conca encara que després s’actuï per solucionar problemàtiques més locals”.

Per Badosa, el problema del riu, és la quantitat d’aigua que baixa, “el riu porta massa poca aigua pel que hauria de ser. Està sobreexplotat des de la mateixa capçalera. La manca d’aigua perjudica la flora i la fauna”.

Per Pineda, caldria replantejar els usos per caminar cap a la sostenibilitat ambiental i econòmica, “per parlar de futur, s’han de qüestionar els usos que hi ha actualment. En cas contrari, es parteix d’una base molt prefixada” .

Escoltar Pineda i Badosa:

Audio Player

L’acte s’ha organitzat en ple debat sobre la legalització o no d’una sèrie de càmpings que han agafat terrenys agrícoles per ampliar les seves instal·lacions. La CUP defensa que aquestes practiques no es poden legalitzar de cap manera.
Categories: Ecologistes

Sobre el Port de Tossa de Mar 18 i 21/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 12:00
Hisenda té embargats els terrenys del projecte del port de Tossa
Diari de Girona 21/3/2017

L'oposició convergent assegura que sumen gairebé 202.000 euros i que es van fer durant la signatura del conveni el 2012 · Les finques afectades a la zona d'Es Cars i la vinya d'en Puig pertanyen a l'empresa Harbor Tossa, del promotor Isidre Ventura

Una imatge virtual de la construcció del port (arxiu) Diari de Girona
Arxiu: Tossa fa un nou intent per tirar endavant l'històric projecte del port esportiu
Arxiu:Un jutge suspèn la consulta sobre el port de Tossa de Mar a petició de l'Estat
Arxiu: La Generalitat conclou que la consulta sobre el port de Tossa es va convocar correctament
Les finques de la zona d'Es Cars i la vinya d'en Puig on, es projecta la construcció d'un port, un hotel de cinc estrelles i quatres xalets de luxe amb els seus accessos a Tossa de Mar, tenen tres embargaments administratius a favor d'Hisenda que sumen, en total, prop de 202.000 euros. Aquestes finques pertanyen a l'empresa Harbor Tossa SL, que té com a administrador únic un dels promotors del projecte, Isidre Ventura.
L'existència d'aquests embargaments la va donar a conèixer en el darrer ple municipal, la regidora de CiU, Maria Angelà Cuatrecasas, qui va explicar que es van produir l'any 2012, abans de la signatura d'un conveni urbanístic per tirar endavant el projecte del port entre l'actual equip de govern (TU) i les societats Stars Assetes SL, encapçalada per Ventura, i Feanda 2 SL, l'administradora de la qual era de Maria Mercè Soler Bertrolich.
«En el conveni del 2012, ja s'hi planteja que una de les finques té un embargament de 4.593,85 euros més interessos» va explicar Cuatrecasas en el ple. «Uns dies abans de la signatura sobre una de les finques cau un nou embargament de 19.900 euros i dos mesos després de la signatura del conveni, el maig del 2012, un altre de 175.000 euros» va afegir la regidora convergent qui va recordar que tot plegat suma gairebé 202.000 euros d'embargament sobre unes finques que tenen un valor cadastral de 600 euros.
Per la seva part, Isidre ventura va confirmar ahir a Diari de Girona, l'existència d'aquests embargaments. «Són preventius i això surt al Registre de la Propietat» va exposar Ventura qui va assegurar que «en el seu moment es van pactar amb Hisenda» i que els deutes «ja estan quasi liquidats». «No tenim cap problema de liquiditat econòmica» va ressaltar.
Cal recordar que Ventura va registrar, a inicis de novembre de 2016, dues noves societats mercantils, Harbor Tossa SL i Harbour Marine SL, destinades a «executar i explotar» el projecte quan encara quedaven uns quinze dies per a la celebració de la consulta popular -el 20 de novembre- que finalment va ser suspesa judicialment.
«La primera s'encarregarà de la construcció i la segona de l'explotació del port i l'hotel», va concretar en aquell moment, Isidre Ventura. Registrades el 31 d'agost i dedicades a la promoció immobiliària, la construcció i la venda, la primera compta amb un capital social de 500.000 euros, mentre que en el cas de la segona és de 3.016 euros.
En aquest sentit, Cuatrecasas va exposar que, tot i que aquestes societats van canviar de nom, els embargaments no van tardar «ni 24 hores» a caure de nou sobre les noves empreses, un cop registrades. «Sap que abans de tallar una branca en aquest paratge, s'haurà de saldar Hisenda pública? I si se signa un conveni amb embargaments pel mig, no se li acut mirar si cinc anys després s'han pagat els deutes?» va preguntar l'edil convergent a l'alcaldessa, Gisela Saladich.
Per la seva part, la batllessa tossenca va assegurar no tenir «cap coneixement» dels processos d'embargament de finques. «No m'interessa, ja hi ha ens superiors que hauran de fer aquestes investigacions, si toca» va recalcar Saladich qui, una vegada més, va subratllar que l'únic que volen fer és preguntar als veïns de Tossa si volen fer un desenvolupament urbanístic amb un port.
«Si surt que Sí, ja s'espavilaran els que tinguin embargaments. L'única cosa que ens interessa a nosaltres és que el poble opini i que en lloc de decidir un tema com aquest entre 13 regidors ho facin els 4.853 tossencs cridats a les urnes» va afegir l'alcaldessa.
A més, Saladich va retreure a l'oposició que el 2002, quan el govern convergent d'aquell moment va elaborar els estudis previs «anessin a fer el port sense preguntar-ho a ningú». «Per poder decidir, el poble ha de tenir tota la informació i saber amb quines empreses s'està jugant el patrimoni natural del nostre poble» va replicar Cuatrecasas.

El Síndic recomienda a Tossa desestimar la construcción del nuevo puertoe24diari 18/3/2017

Este organismo considera que la creación del muelle no cumple la normativa vigente y recomienda que se desestime la propuesta "con celeridad". La construcción de un puerto en Tossa de Mar junto con la edificación de un hotel de 5 estrellas y 4 viviendas es "incoherente" con el ordenamiento territorial. El PTPCG (Plan Territorial Parcial de las Comarcas Gerundenses) concede a los terrenos de costa la categoría de suelo de protección especial y tienen que ser clasificados como suelo no urbanizable. Por otro lado, el POUM (Plan Ordenación Urbanística Municipal) ordena los espacios de Cars y Vinya d'en Puig como suelo rural de protección forestal por lo que están también clasificados como suelo no urbanizable.
La realización de la consulta popular no tiene "sentido"
En relación a lo dispuesto en el informe del Departament de Territori sobre la legalidad de la consulta popular, el Síndic solicita al Ajuntament de Tossa no reiniciar los trámites para la celebración de dicha convocatoria sobre la modificación del POUM para la construcción del puerto. Desde este organismo creen que realizar dicha consulta carece "de sentido" puesto que la competencia en materia de puertos corresponde a la Generalitat y se pueden crear "expectativas innecesarias" al pueblo tossense. La propuesta de opinión había sido paralizada por el Gobierno de España que considera que no respeta la normativa vigente. La Generalitat, en el informe presentado ante el Consejo de Ministros, ha señalado que cumple los requisitos fundamentales de la ley catalana de consulta popular puesto que dicha convocatoria se integra "en una decisión con afectación directa local y de naturaleza más administrativa o prestacional que puramente política". La alcaldesa de Tossa, Gisela Saladich, está a la espera de una "rápida solución" de la administración española ya que "la voluntad del gobierno local es que los vecinos expresen su opinión mediante consulta popular".
Categories: Ecologistes

Problemes d'entendre les platges com equipaments urbans o turístics i no com espais naturals d'ús temporal que són 18 i 21/3/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 11:53
Fins dia 1 de Maig no es pot retirar la posidònia de les platges naturals de Balears
IB3 18/3/2017



Santanyí s’ha sumat als municipis que ja liciten el contracte per a l’explotació d’instal·lacions temporals a diverses platges de Mallorca pels propers quatre anys. Campos, un dels pocs municipis que renoven anualment les concessions, enguany encara no ho ha fet. A dia d’avui, a més, els arenals naturals d’Es Trenc i sa Ràpita encara estan plens de posidònia.


Els temporals obliguen a invertir 200.000 euros en les platges metropolitanes
El Punt Avui 21/3/2017

Comencen els treballs per preparar 41 platges de la demarcació barcelonina per a l'estiu

Creix el nombre de banyistes, que ja arriben als 10,5 milions

Els tractors ja van començar ahir a llaurar la platja de Castelldefels Foto: AMB.
ROSA M. BRAVO - CASTELLDEFELSL'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que s'ocupa del manteniment de les 41 platges que hi ha entre Montgat i Castelldefels, ha hagut d'invertir enguany 200.000 euros per arreglar els desperfectes causats pels temporals d'aquest hivern. És el cost que ha suposat reparar els 500 metres lineals de 150 passeres i substituir diverses dutxes a les platges del nord. Així ho va explicar ahir el cap de la secció de platges de l'AMB, Mariano de Gracia, durant la presentació de l'inici dels treballs per preparar el litoral per a la temporada de bany. “Hem perdut un nombre important de passeres i algunes dutxes, i les platges del nord s'han vist més afectades pel que fa a la línia de sorra, que és més estreta que al sud”, va explicar. Això ha obligat a anivellar i redistribuir la sorra, ja que no hi ha hagut aportacions extraordinàries de sorra. “Les platges ja estan en un punt més o menys equiparable al de l'any passat”, va assegurar el responsable de l'AMB, tot i que va admetre que la platja de la Móra de Badalona o la del nord de Montgat no es podran recuperar al 100% aquesta temporada.
Els treballs per preparar les platges consisteixen, com cada any per aquestes dates, a llaurar i garbellar la sorra. En la primera operació els tractors arrosseguen unes grans arades que remouen i voltegen la sorra a 50 centímetres de profunditat per facilitar que s'airegi i hi penetrin els raigs de sol, que exerceixen d'aquesta manera la seva acció desinfectant. Uns dies després, els tractors garbellen la sorra per anivellar-la i deixar-la a punt, una acció que es repetirà cada dia fins al novembre.
LA XIFRA
200.000 euros ha hagut d'invertir l'AMB en la reparació i substitució del material malmès pels temporals de l'hivern.
LA DATA
20.03.17 comença la llaurada a la platja de Castelldefels, un treball que s'acabarà el 16 d'abril a les platges de Barcelona.
Els banyistes sumen 10,5 milions
ROSA M. BRAVOEl nombre de banyistes a les platges metropolitanes ha augmentat notablement, ja que l'enquesta de l'any passat va registrar una suma de 10,5 milions de visitants. Això representa 1,8 milions més que la xifra del 2014, que era de nou milions de banyistes. Enguany la novetat més destacada que es trobaran els usuaris serà una nova senyalització als 204 accessos que sumen les 41 platges metropolitanes. Aquests senyals són els que fan referència a la informació de serveis i a les previsions sobre l'estat de la mar. L'enquesta de satisfacció del 2016 va aportar una nota mitjana del 7,8, cosa que representa un increment de mig punt respecte de la nota anterior, un 7,3. Els visitants valoren especialment el fàcil accés a la platja i també la qualitat de l'entorn i el paisatge. En l'última enquesta de satisfacció va millorar també la nota de la seguretat, la neteja i els jocs infantils i esportius. Els serveis que estan més mal valorats, amb un aprovat just, són els lavabos.
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 18-21/3/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/03/2017 - 11:47
Pas migratori postnupcial, Delta de la Tordera amb espais XN2000 o principal colònia estiuejant (setembre inclòs) de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) de la Mediterrània Occidental entre Blanes i Arenys de Mar... però el fragment que més m'ha indignat és aquest... "La amplitud de las playas de Santa Susanna, y de las poblaciones vecinas, Malgrat de Mar y PIneda de Mar, asegura que puedan presenciar el festival decenas de miles de personas. Al ser playas abiertas no se acotará un espacio para el público, aunque evidentemente habrá un despliegue de seguridad para canalizar el flujo de visitantes."

La Festa al Cel se celebrará este año en Santa Susanna del 20 al 24 de septiembre
Blanesaldia.com 20/3/2017

Cartel de la Festa al Cel 2017
La vigesimoquinta edición de la Festa al Cel, el festival aéreo decano de España, se celebrará este año por primera vez en el litoral de Santa Susanna, población turística situada al norte de la comarca del Maresme, en cuya capital, Mataró, se celebró en 2014 y 2015, para suspenderse de forma imprevista en 2016. El Aero Club Barcelona Sabadell, organizador del evento, trabaja para que la edición de este año sea la más vistosa de la última década.
La suspensión de la edición de 2016 se anunció en julio y aunque el Ayuntamiento de Santa Susanna se mostró interesado en acoger el evento, el poco tiempo disponible impidió que se llevase a cabo en el nuevo emplazamiento. Desde entonces se ha trabajado para asegurar la continuidad del festival.
Daniel González, coordinador del festival y miembro de la junta del Aeroclub Barcelona Sabadell, manifestó a Blanesaldia.com que «con Santa Susanna trabajamos para que el festival se celebre en esta población durante un largo plazo de tiempo».
Destacó que el Ayuntamiento de Sant Susanna no destinará dinero a la organización del festival, que recaerá en los empresarios hoteleros de la población, que cuenta con más de 10.000 plazas.
Parte de esa aportación consistirá en dar alojamiento a los pilotos y mecánicos que les acompañan.
Patrulla Águila / Ministerio de Defensa
La amplitud de las playas de Santa Susanna, y de las poblaciones vecinas, Malgrat de Mar y PIneda de Mar, asegura que puedan presenciar el festival decenas de miles de personas. Al ser playas abiertas no se acotará un espacio para el público, aunque evidentemente habrá un despliegue de seguridad para canalizar el flujo de visitantes.
Si desde 2010 el festival se ha desdoblado en dos jornadas, sábado y domingo, siendo la primera un festival informal pues la primera jornada es de de hecho un entrenamiento y acomodación de los pilotos a la zona de exhibición aérea, este año se mantendrá este formato.
Pero, además, se reforzarán los eventos en tierra, de forma que la Festa al Cel oficialmente comenzará el miércoles 20 de septiembre. Previsiblemente, el paseo marítimo de Santa Susanna acogerá estands de las empresas patrocinadoras del festival y de otros negocios vinculación a la aviación. También se organizarán actividades dirigidas a la promoción de la aviación entre los niños y niñas.
F-18 del Ejército del Aire
Buena parte del programa del festival ya está ultimado, al tener los organizadores la confirmación de la mayoría de participantes. Según informó Daniel González, está confirmada la participación de los siguientes aviones y patrullas.
Aviones y patrullas participantes
F-16 de la Fuerza Aérea de BélgicaF-18 del Ejército del Aire de EspañaHarrier de la Armada españolaPatrulla AguilaAirbus A400M de EspañaPatrulla de FranciaHelicóptero Tigre del Ejército de TierraHelicóptero Chinook del Ejército del TierraHelicóptero NH90 Caimán (España)Los Hombres Voladores: Yves Roissy (Jet Man) y Franky Zapata (Flyboard Air)Aviones ApagafuegosHelicópteros de los servicios de emergencias y/o fuerzas de seguridadAviones históricos de la Fundació Parc Aeronáutic de CatalunyaAviones del Aeroclub Barcelona Sabadell (Barcelona Flight School)Patrulla Aero Spark (Exhibición viernes 22 y sábado 23 al ocaso)
Helicópteros NH-90
Los organizadores trabajan, además, por confirmar la presencia de un Airbus A320 de Vueling y de un Mig 29 de la Fuerza Aérea de Polonia, un caza inédito en el festival. También, se gestiona que intervenga la patrulla Orlik Aerobatic Team, formada por siete aviones PZL-130 Orlik, lo cual sería otra novedad de la Festa al Cel.
Tecnam P2006T de Barcelona Flight School
Puertas Abiertas en el Aeropuerto de Sabadell
Como viene siendo habitual los últimos años, el sábado día 23 habrá jornada de puertas abiertas en el Aeropuerto de Sabadell, de 10 a 14 horas. De este aeródromo despegarán los aviones civiles y los helicópteros militares. El Aeropuerto de Girona acogerá las patrullas y los aviones militares, a excepción del A400M y del F-18 que operarán desde la base aérea de Zaragoza. Daniel González manifestó que está en fase de estudio organizador una jornada para los spotters en el aeropuerto de Girona.
Si se confirman todos estos ingredientes, la Festa al Cel de 2017 tendrá todos los números para ser un gran éxito, de paso que deja atrás las turbulencias políticas que condujeron en 2016 a su suspensión.

Obliguen Santa Susanna a anul·lar un pàrquingEl Punt Avui 21/3/2017
Un jutge força l'Ajuntament a desocupar la finca de Can Rabassa que va llogar i on va habilitar un aparcament
El consistori acata i paga als demandants 32.000 euros de quotes pendents i les costes judicials
Imatge de la finca de Can Rabassa amb el pàrquing al fons t.m. Foto: Arxiu.
TERESA MÁRQUEZ - SANTA SUSANNAEl jutjat de primera instància número 5 d'Arenys de Mar va obligar el mes de febrer passat l'Ajuntament de Santa Susanna a desocupar els terrenys agrícoles de la finca de Can Rabassa, en ple centre urbà, que havia llogat i havia estat utilitzant com a aparcament fix des del 2008 i on també duia a terme diferents activitats lúdiques i esportives. La sentència establia que el consistori havia d'indemnitzar els propietaris de l'espai afectat amb una quantitat “equivalent a l'import de les rendes meritades segons el contracte de lloguer aportat des de la data de la defunció de l'arrendador, el novembre del 2012, fins al dia que fos entregada als actors”. Una quantitat de poc més de 32.000 euros que l'Ajuntament va entregar al jutjat donant per tancat el cas, però que la família demandant no entén així.
Mal ús
Maria Teresa Massons Rabassa és una dels tres fills de la família propietària que van interposar la demanda. Explica que la sentència finalment els dona la raó, “després d'anys de veure i patir com es feia un mal ús de la finca per part de l'administració local.” “L'any 2006 l'Ajuntament i el nostre pare, el doctor Massos, van acordar el lloguer de la finca perquè fos destinada a equipaments públics”, puntualitza, i hi afegeix: “El nostre pare era usufructuari dels terrenys i quan va morir, el 2012, el lloguer va quedar sense efecte.” “Parlem d'una finca qualificada com a sòl agrícola i l'Ajuntament no tenia cap dret a modificar-la ni a fer-hi cap actuació que pogués afectar aquest ús”, apunta Massons, que enumera com a greuges registrats als terrenys l'acumulació de deixalles i runes de tota mena, l'afectació del pou i de l'escomesa elèctrica i l'abocament d'aigües brutes durant un temps.
“A partir de la mort del pare vam comunicar a l'Ajuntament que el lloguer quedava rescindit i que se'ns havia de restaurar el terreny perquè pogués tornar a ser conreat”, precisa la propietària, que insisteix que des del consistori mai hi va haver la voluntat de fer-ho. “Pagar els lloguers endarrerits i les costes judicials no és suficient perquè la finca que se'ns retorna no està en les mateixes condicions amb què va ser llogada al consistori”, remarca, i hi afegeix: “Un error en l'escriptura ens atorga un 43% del terreny llogat a l'Ajuntament quan la mesura topogràfica és del 52%, fet que comporta que els càlculs del lloguer que se'ns deu no són els adequats i, a més, afegim les despeses judicials de la demanda d'execució de la sentència que vam haver de pagar”.
El consistori acata
L'alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (AiS), va assegurar ahir que el consistori acata la sentència “amb l'objectiu de resoldre un problema que s'havia eternitzat i que ara ha de permetre refer el diàleg en benefici del poble”. “La sentència diu que hem d'indemnitzar els propietaris amb l'import dels lloguers meritats segons el contracte que hi havia a partir del 2012 i així ho hem fet amb la quantitat de 32.219,38 euros que han estat dipositats en el jutjat”, precisa. L'alcalde va confirmar que l'aparcament públic ja no funciona com a tal i que a la finca objecte de la demanda “ja no s'hi farà cap altra activitat municipal sense el permís de la propietat”. Joan Campolier avança que en la revisió del pla urbanístic que s'està duent a terme en l'actualitat, la finca de Can Rabassa passaria a ser equipament municipal “com a gran pulmó verd i continuació del parc Colomer”. “Entenem que el litigi s'ha resolt i ara és el moment de tornar a seure i parlar amb tranquil·litat amb la família Massons Rabassa per intentar trobar un acord favorable sempre en benefici del poble”, assenyala.

El repartiment dels ajuts del ‘Tomicus' que arriben de la Diputació crea malestarEl Punt Avui 20/3/2017
El Consell Comarcal, que va impulsar una associació forestal, també reclama rebre recursos
Només s'han atorgat a les dues entitats que hi tenen conveni
Les tasques de neteja per aturar el ‘Tomicus' que es fan al parc de Can Jalpí d'Arenys de Munt amb ajuts de la Diputació Foto: E.F.
ELENA FERRAN - MATARÓEl repartiment dels ajuts que la Diputació inverteix en la neteja de boscos per tal de frenar la plaga del Tomicus han generat malestar perquè només s'han atorgat a dues de les tres associacions forestals que hi ha a la comarca.
L'associació de propietaris forestals dels Boscos del Maresme, impulsada a final d'any pel mateix Consell Comarcal, és l'entitat que ha quedat exclosa dels ajuts extraordinaris que l'administració supramunicipal va anunciar fa uns mesos per un import de 85.000 euros i que s'afegia als 100.000 euros que la Generalitat atorgava també en concepte del Tomicus però que es repartia entre les tres associacions.
La Diputació manté que només s'han concedit a les dues entitats amb qui ja tenen convenis establerts, que són: la Serralada Litoral Central i la del Montnegre-el Corredor, que anualment ja reben també una partida de 70.000 euros cadascuna per tal de fer actuacions de millora forestal. La Diputació ja ha aprovat per al 2017 els 140.000 euros que les dues entitats es repartiran perquè hi portin a terme plans de millora i reforestació. “Volem ser iguals que la resta per poder treballar amb les mateixes condicions i ser equitatius”, reclama el president de l'associació de propietaris Boscos del Maresme, Pep Canals.
En el Consell Comarcal, el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó (PDeCAT), assegura que a final d'any ja es va demanar que la Diputació fes el conveni, tal com han tornat a reclamar per escrit al diputat d'Espais Naturals, Valentí Junyent. “Per fer el conveni s'han de buscar abans els recursos i confiem que es resolgui aviat”, explica el conseller, que té pendent una reunió amb els responsables de la Diputació el proper dia 6 d'abril. Triadó no renuncia poder aconseguir ajuts per a la gestió forestal, com la resta d'associacions, per aquest mateix any.
Zones irrecuperables
El conseller comarcal reconeix les discrepàncies amb els tècnics de la Diputació per delimitar les zones irrecuperables i d'actuació urgent a la zona central i nord de la comarca. Aquest és un dels trams més castigats per la plaga, on s'ha actuat a fons des de l'associació Boscos del Maresme en una extensió de 1.563 hectàrees que es reparteixen en 22 municipis. “Són zones on no s'havia fet cap gestió forestal durant anys, i el bosc estava descuidat”, explica Triadó, que hi afegeix que és el motiu que impulsa la creació de la nova associació.
LES XIFRES
85.000 euros són els ajuts extraordinaris que la Diputació va concedir a les dues associacions per aturar el ‘Tomicus'.
140.000 euros són els ajuts que la Diputació preveu pel 2017 per a gestió forestal que es repartiran les dues associacions.

Lloret projecta el nou dipòsit de cotxes a l'entradaEl Punt Avui 21/3/2017
El pressupost de licitació de les obres és de 186.865 euros
Al dipòsit vell s'hi faran pistes esportives
Els terrenys on hi haurà el nou dipòsit de vehicles, just davant la caserna Foto: N.F.
N. FORNS - LLORET DE MARL'Ajuntament de Lloret habilitarà un espai a l'entrada del municipi per l'avinguda de les Alegries, just a l'altra banda de carretera de la caserna de policia, com a dipòsit de vehicles. La necessitat de la nova ubicació és determinada perquè, per una banda, l'actual és a la zona on ara es volen potenciar els usos esportius i, per l'altra, el trasllat de la caserna a les noves dependències ha fet que estigui allunyada del dipòsit, que a més, està saturat.
L'Ajuntament va encarregar als serveis tècnics la redacció del projecte, que preveu, entre altres coses, desmuntar els panells publicitaris que hi ha a l'entrada del municipi des de fa molts anys. El termini d'execució del projecte és de deu setmanes, i el pressupost de licitació és de 186.865,45 euros. Les obres previstes són l'enderroc i moviment de terres, els fonaments i tancaments, la pavimentació, el sanejament i l'enllumenat, entre altres. El regidor d'Urbanisme, Joan Bernat, va explicar que alliberar l'espai on hi ha les brigades velles i el dipòsit permetrà tirar endavant el projecte de construcció de pistes d'esports de raqueta. Per altra banda, l'Ajuntament també ha començat les obres de la travessia dels Amics, un vial que forma part del nucli antic. L'obra consisteix a renovar els paviments i infraestructures “que es van construir fa molts anys”, va explicar Bernat. “La calçada i les voreres presenten un elevat grau de desgast i nombrosos defectes”, hi va afegir Bernat. El projecte també permetrà eliminar les barreres arquitectòniques perquè es projecta un carrer a un sol nivell. La durada prevista d'aquestes obres és de dotze setmanes i costaran uns 88.200 euros (IVA inclòs).

Recuperat un niu de vespa Velutina a GualbaNació Digital 20/3/2017
"És una feina d'enginyeria perfecta", diu Antoni Armengol
Niu recuperat a Gualba de vespa Velutina (vespa asiàtica) | Toni Armengol
L'empresa Anura Montseny ha recuperat divendres de la setmana passada un niu de vespa Velutina (vespa asisàtica). La seva ubicació era a la riera de Gualba i quan va ser detectat ja no tenia activitat.  En aquest sentit, Toni Armengol, recorda una vegada més que "realment és quan tenen activitat que s'hauria d'intervenir per eliminar-lo ja que quan les vespes abandonen el niu (recordem que les obreres i reina es moren i les femmelles fecundades, l'abandonen per no tornar-hi mai) passa a ser un element decoratiu totalment inofensiu penjat d'un arbre".
Uun element que Armengol insisteix que ens hi haurem d'acostumar i que formarà part del nostre del nostre paisatge i que no té sentit despenjar-lo a no ser que es tingui un interés, per exemple, per poder-lo estudiar i poder entendre millor com poder fer el seu control.
Els nius de vespa Velutina són estructures fetes d'una pasta de paper que elaboren les mateixes vespes, i que mentre el niu és actiu li fan manteniment, i quan l'abandonen un cop entrat l'hivern, fa que aquesta mateixa falta d'activitat, les inclemències meteorològiques que haurà de suportar faran que aquest caigui per si sol.
A les fotografies el niu està sense l'envoltori que el protegeix i es poden observar els pisos, les cel·les i columnes que li donen una gran estabilitat, "realment una gran feina de precisió, una obra d'enginyeria perfecte", emfatisa Antoni Armengol. 
Aquest és el segon niu localitzat al Baix Montseny. El primer va ser en un arbre de la llera del Pertegàs al seu pas per Sant Celoni i que tal com va informar NacióBaixMontseny va ser despenjat pels agents rurals i els bombers de la Generalitat el passat mes de febrer.

El Consell Comarcal estudia contractar una empresa que reculli els animals atropellatsDiari de Girona 18/3/2017
L'ens supramunicipal està elaborant una proposta que vol portar a votació en el ple del pròxim 28 de març i que també planteja ampliar la recollida de bèsties abandonades durant el cap de setmana, a petició de diversos alcaldes selvatans
Actualment, la majoria de poblacions no recullen els animals morts durant el cap de setmana. Diari de girona
El Consell Comarcal de la Selva (CCS) està estudiant contractar una empresa externa perquè s'encarregui de recollir els animals morts després de ser atropellats a les carreteres selvatanes. Així ho va confirmar el president de l'ens supramunicipal, Salvador Balliu, qui va avançar que ja s'està elaborant la proposta i que la previsió és portar-la a votació en el ple del pròxim 28 de març. «Com en el cas de l'empresa que s'encarregarà de l'extermini de la vespa asiàtica, serà cada ajuntament qui pagarà el servei a través d'una taxa només en el cas de necessitar-lo», va concretar Balliu en relació al funcionament d'aquest servei. 
La proposta la va fer, en el darrer consell d'alcaldes, el batlle de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó (CiU), qui considera que en aquesta localitat el problema és «greu» sobretot el cap de setmana. «Si l'atropellament es produeix entre setmana dins el casc urbà, de la recollida se n'encarrega la brigada municipal», va explicar Guinó, qui va ressaltar que el cap de setmana, però, ja és tota una altra història. «Una vegada ens vam trobar que van atropellar un gos molt gros a un quilòmetre de Maçanet, i va estar allà de divendres fins dilluns», va lamentar el batlle. En aquest sentit, l'alcalde de Maçanet va criticar que un dels llocs on es registren més atropellaments d'animals és la C-35, que és competència de la Generalitat. «Tinc clar que no hauríem de ser nosaltres qui assumíssim aquest servei en aquestes carreteres però, també, que la Generalitat no vindrà pas mai a recollir-los», va lamentar Guinó en relació a la taxa que haurà de pagar cada població per la recollida. 
Tot i això, l'alcalde va valorar que aquest nou servei estalviarà molts tràmits als consistoris. «No és només haver-los de recollir, sinó que després hem de trucar la gossera perquè els passin a buscar per poder-los incinerar. Ara, amb una trucada, aquesta empresa t'ho solucionarà tot», va subratllar l'alcalde maçanetenc. Guinó, però, va advertir als propietaris dels animals que portin xip que, en cas de ser identificats, la factura –que podria ascendir entre 70 i 90 euros– l'hauran de pagar ells. 
El president del Consell Comarcal va remarcar que aquesta proposta va ser molt ben acollida per la resta dels alcaldes selvatans, que també van manifestar que pateixen aquest problema. 
Ampliació de la recollida 
D'altra banda, Balliu va explicar que també es vol ampliar la recollida d'animals abandonats o perduts durant el cap de setmana o en horari nocturn. «Aquest servei –que realitza el Centre d'Acollida d'Animals de la Selva– queda descobert aquests dies i això suposa un problema per als pobles, que els han de recollir, tenir-los en una gàbia dos o tres dies i alimentar-los i cuidar-los fins que els poden recollir», va puntualitzar el president de l'ens, qui va afegir que el problema augmenta quan els animals passen a ser dos o tres i falta espai. «La idea també seria contractar una empresa externa que donés aquest servei, pagant els consistoris una quota en cas de necessitar-lo, com el cas dels animals atropellats», va precisar el president del Consell Comarcal.

Pugen un 35% els accidents amb animals en quatre anys a la demarcació de GironaDiari de Girona 21/3/2017
El 2016 n'hi va haver 764, la majoria per atropellaments de senglars, ja que cada vegada n'hi ha més població · La major part de xocs amb bèsties només generen danys, tot i que també s'han hagut de lamentar sinistres mortals
Un senglar mort al costat de la carretera en una imatge d´arxiu Diari de Girona
Cada dia hi ha més de dos accidents de trànsit provocats per la irrupció d'animals a la xarxa viària interurbana de Girona. Aquest tipus de sinistre viari s'ha incrementat durant els últims anys i una mostra és que en només quatre anys han crescut en un 35%. La majoria dels sinistres viaris són causats per senglars, una espècie en sobrepoblació.
Aquesta pujada del 35% té en compte que dels 463 fets de l'any 2013 s'ha passat als 764 de l'any passat. Aquesta tipologia d'atropellament d'animals ha anat a l'alça durant els darrers anys ja fruit de la situació que viu una espècie en concret: el senglar. Aquesta es troba en auge i, de fet, es considera una plaga que fa anar de bòlit no només els que circulen per la xarxa vària sinó també caçadors i agricultors.
Dels accidents de trànsit protagonitzats per animals d'aquest any passat, dels 764, cal destacar que 731 van ser provocats per un senglar. La resta van ser produïts per altres tipus d'animals, com poden ser gossos o bé espècies cinegètiques, com per exemple els cabirols.
Aquesta dada també es pot extrapolar als sinistres viaris que hi ha hagut els darrers anys a la demarcació per irrupció d'animals. Cal destacar que la xifra de 2013 d'aquesta tipologia de sinistre va ser 463, l'any següent n'hi va haver 470. I la xifra va anar augmentant fins als 572 de l'any 2015 i els 764 de l'any passat.
Accidents amb danys
L'accident de trànsit per irrupció d'animals sol ésser un sinistre viari de complexitat baixa, és a dir, que acaba amb danys materials. Uns efectes que són molt visuals en moltes ocasions, ja que el vehicle sol acabar molt danyat de la part frontal.
Tot i això cal destacar que en alguna ocasió també s'ha hagut de lamentar una víctima mortal.
El cas més recent es remunta al primer accident de l'any 2015, que es va produir a Pals el 2 de gener i on va morir l'acompanyant d'un motorista. Aquell dia, a la C-31 va haver-hi un sinistre d'un turisme que va atropellar un senglar i l'animal va quedar al voral. El ciclomotor, que anava pel voral, va xocar amb el senglar i els dos ocupants van sortir projectats.
El 16 de juny del 2014 també es va produir un altre sinistre mortal que va tenir un senglar implicat, en aquest cas amb un atropellament de matinada. L'animal va quedar al tercer carril i un turisme que circulava pel carril esquerre va fer una maniobra evasiva. Com a conseqüència, el cotxe va bolcar i va morir un dels passatgers.
Una de les vies que concentren més aquesta tipologia d'accidents és la C-66 tant pel seu pas pel Baix Empordà com el Pla de l'Estany. Són zones on hi ha un gran nombre de sinistres viaris i on va augmentant la presència de senglars any rere any.
De qui és la responsabilitat?
Un altre aspecte destacat si s'és víctima d'un accident de trànsit és saber que des de fa prop de dos anys ha canviat la qüestió de la responsabilitat si es té un accident amb un animal de caça. Un canvi en la Llei de Seguretat Viària ha provocat que el responsable sigui el conductor. Abans, en canvi, la llei deia que hi havia tres responsables.
Només hi ha dues circumstàncies que poden provocar que el conductor no sigui responsable: si es fa una acció de cacera al dia o 12 hores abans de produir-se el fet. Llavors, en seria responsable el titular de l'aprofitament cinegètic. L'altre cas que eximeix de responsabilitat el conductor és quan el titular de la via no té ben posada la senyalització o el tancament. Llavors, la policia ho determina.
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat