Skip to main content

canals d'informació externa

XVI Piraguada en defensa de l’Ebre

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dj, 23/06/2016 - 12:27

Ja tenim en marxa la XVI Piraguada, com sempre demanant més aigua i més sediments per conservar lo Delta.

Reserva’t data i participa en la baixada. REMEM PER L’EBRE un cop més, t’esperem.

Categories: Ecologistes

Revés de Brussel·les al govern espanyol pel Pla Hidrològic de l’Ebre

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dj, 23/06/2016 - 12:01

L’informe elaborat per la comissió de peticions del Parlament Europeu sobre el terreny dictamina que la reducció de cabals que proposa el pla hidrològic afectaria greument el delta i el seu ecosistema.

La comissió de peticions del Parlament Europeu encarregada d’avaluar la viabilitat del pla hidrològic impulsat per govern espanyol entregarà aquesta tarda un informe favorable als interessos de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), segons que ha avançat Catalunya Informació. L’esborrany del text, que no serà aprovat fins al 13 de juliol després que es facin esmenes, és un dur toc d’alerta al govern espanyol i és molt crític amb la gestió de l’aigua. L’informe assenyala el perill que pot suposar pel delta i el seu ecosistema la reducció del cabal, i recomana que es canviï.

Cal recordar que l’informe no és preceptiu i per tant, no és d’obligat compliment pel govern espanyol. Tanmateix, la PDE té planejat de presentar una queixa a la Comissió Europea d’aquí a uns dies, ja que aquest òrgan es reunirà amb el govern espanyol per revisar el Pla validar-lo o no. En aquesta denúncia la PDE vol denunciar l’ incompliment del pla hidrològic de l’Ebre respecte a directives europees. L’objectiu és que Europa obligui el govern espanyol a modificar el pla hidrològic de l’Ebre i a dotar de cabal ambiental necessari a la desembocadura de l’Ebre.

Vilaweb

Categories: Ecologistes

Acuamed va planejar vessar aigua contaminada a Flix

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dj, 23/06/2016 - 11:53

Flix. Obres de descontaminació del pantà de Flix, que són a la recta final

Les escoltes telefòniques de la Guàrdia Civil revelen que un enginyer de la companyia va proposar llançar “àcid” a l’embassament

L’empresa estatal que depèn del Ministeri de Medi Ambient, Acuamed, que està sota investigació judicial per presumptes irregularitats i suborns en sis adjudicacions, s’hauria plantejat “vessar aigua contaminada al riu Ebre”, a parer de la Guàrdia Civil, segons van informar ahir diverses agències. Aquesta situació s’hauria produït durant els treballs d’Acuamed al pantà de Flix, que hauria encarregat la seva descontaminació a FCC.

La Guàrdia Civil ha analitzat les converses telefòniques entre el delegat d’Acuamed a València, Pablo Martín, i l’enginyer de FCC, David José Blanca, tots dos investigats en el cas. En una conversa sobre els nivells de PH a l’embassament, després que Blanca comentés que la descontaminació era “facileta”, Martín diu: “Fins i tot ens podríem plantejar llançar àcid, llançar clorhídric, directament a l’embassament”. Proposta a la qual Blanca respon: “Està sobre la taula, però s’hauria de fer una mica ordenadament.”

El mateix enginyer comenta: “Nosaltres som del formigó i el ferro”, i hi afegeix: “Nosaltres, sense miraments, què faríem? Llançaríem la cisterna de clorhídric, i aquí pau i després glòria.” Finalment, Martín respon: “Agafaríem i, vinga Manolo, llança la mànega flexible”, per acabar afegint-hi: “Com es llança el clor en una piscina? Amb una pastilla.”

Segons la Guàrdia Civil, els plans d’Acuamed s’haurien produït tot i ser conscients de la contaminació existent al pantà. El cos policial, però, desconeix l’abast mediambiental de l’acció.

La investigació sobre les obres de Flix se centraria en indicis que Acuamed hauria inflat els preus de l’obra per beneficiar FCC.

El punt/Avui

Categories: Ecologistes

Papallones al riu Tordera a l'alçada de l'illa (Tordera) 20/6/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/06/2016 - 15:41
Papallones observades aquest dilluns 20/6/2016 al riu Tordera a l'alçada de l'illa (Tordera)...
Molt abundants...
Safranera de l’alfals (Colias crocea)Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)Lleonada de garriga (Coenonympha dorus)Margenera comuna (Lasiommata megera)Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)Bruna de bosc (Pararge aegeria)Daurat fosc (Thymelicus acteon)Blaveta comuna (Polyommatus icarus)Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)Blanqueta de la col (Pieris rapae)Saltabardisses cintada  (Pyronia bathseba)
Poca exemplars...
1 Paó de Dia (Aglais io)mínim 3 Papallona reina (Papilio machaon)mínim 2 Escac ibèric (Melanargia lachesis)mínim 5 Pòntia comuna (Pontia daplidice)1 Atalanta (Vanesa atalanta)mínim 6 Migradora dels cards (Vanessa cardui)2 Dard ros (Ochlodes sylvanus)mínim 3 Blaveta de l'heura (Celastrina argiolus)
... i algunes que no sé identificar.
Safranera de l’alfals (Colias crocea)
Blaveta comuna (Polyommatus icarus)








Blanqueta de la col (Pieris rapae)

Blanqueta de la col (Pieris rapae)

Blanqueta de la col (Pieris rapae)



Pòntia comuna (Pontia daplidice)

Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)

Margenera comuna (Lasiommata megera)

Margenera comuna (Lasiommata megera)



Margenera comuna (Lasiommata megera)

Atalanta (Vanessa atalanta)

Saltabardisses cintada  (Pyronia bathseba)

Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)


Daurat fosc (Thymelicus acteon)

Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)

Margenera comuna (Lasiommata megera)

Margenera comuna (Lasiommata megera)

Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)

Dard ros (Ochlodes sylvanus)

Bruna de bosc (Pararge aegeria)

Categories: Ecologistes

Fotografies de finals dels 40... L'Atzavara Núm. 24 (2014): El Maresme de Pere Montserrat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 21/06/2016 - 13:07
L'Atzavara Núm. 24 (2014): El Maresme de Pere Montserrat

Articles
Les muntanyes del Maresme a mitjan segle XX. Una visió ecobotànica (p. 5-70)Pere Montserrat RecoderPDFEditorialEditorial: La Serralada Litoral vista per Pere Montserrat al final dels anys 40 (p. 3-5)Núria Benaiges, Jordi CorberaPDF

Aquí trobareu moltes fotografies i descripcions botàniques del botànic i ecòleg Pere Montserrat i Recoder a finals dels anys 40 de diferents indrets del Maresme.

Concretament per a la Baixa Tordera destaquen les pàgs. 36-43, on podem veure fotografies i descripcions de la platja de Santa Susanna del 1948, de les vernedes litorals de Malgrat de Mar a la desembocadura del 1948, de Can Carreres, Montpalau, Sant Pere del Riu, La Guàrdia, etc...


Terra baixa i turons del nord-est (figs. 48-59)
Aquestes muntanyes de Calella-Pineda queden lluny de Mataró, però les vaig visitar moltes vegades; són importants. Els Arisarum m’atragueren i són plantes d’hivern, precisament quan “dormen” les de muntanya. Ara comprovareu la desaparició del vern i fins i tot la dels alocs a la part baixa de Pineda-Calella. Durant els anys 40 ja es feien pous per regar les maduixeres a la muntanya de Calella; ara
ens hem passat i esgotem els aqüífers. Aquesta part del Maresme és favorable a les sureres pel seu clima mediterrani humit (marítim) i els sòls sorrencs sense calcari, però es veien malmenats, uns incendis repetits hi deurien influir.


Figura 49. Panoràmica des de la serra de can Carreres. Hi podem observar; al fons el castell
de Santa Anna (Blanes), Montagut (Malgrat), turó de la Guàrdia i Montpalau (Pineda), Sant Pere
de Riu, riera de Santa Susanna i riera de Pineda. Les fotografies estan fetes des de la part alta
de l’obaga de la serra de can Carreras (400 m), amb vista a Blanes i Pineda (5-1-1947).

Figura 50. La vall de Sant Andreu. A les proximitats de la confluència amb la riera de Pineda.
Sureda bastant degradada. El fons de la vall es conrea amb intensitat (12-1-1947).

Figura 51. Can Carreres. A primer pla, can Carreres a Calella (350 m). Veiem la casa rural
deteriorada instal·lada sobre els plans d’erosió. Hi ha palmeres (Phoenix sp.), eucaliptus (Eucaliptus
sp.), tarongers (Citrus sinensis (L.) Osbeck.), ceba marina (Urginea maritima (L.) Baker), etc.
A segon pla, sureda molt degradada. Aquesta part del Maresme era favorable als suros, però
els veia malmenats ja als anys 40, uns incendis repetits podien influir també. Al fons a l’esquerra
veiem les muntanyes de Sant Pol, Canet i el Montalt (12-1-1947)

Figura 52. Panoràmica des del turó de la Guàrdia. Als vessants orientats al sud, distingim un
barranc que baixa des del turó de la Guàrdia fins a la riera de Santa Susanna. Veiem una sureda
més o menys degradada, en la zona més degradada hi trobem argelaga negra (Calicotome
spinosa (L.) Lk.) i altres plantes heliòfiles. A la part central de la fotografia hi ha una àrea destinada al conreu de secà, més a la dreta abunda el pi blanc (Pinus halepensis Mill.), barrejat amb algunes
sureres (Quercus suber L.). Al fons a la dreta la vall de Santa Susanna i una altra de transversal
que porta a Sant Genís de Palafolls (5-1-1947).

Figura 53. Barrancs meridionals de la serra de can Carreres. Aquesta zona de Calella situada
entre 300 i 400 m d’altitud, està poblada per frarets (Arisarum spp.). Es pot veure l’erosió després
del incendi de la sureda (5-1-1947).

Figura 54. Rodalies de ca l’Estol. A 300 m d’altitud, a la solana de la serra de Can Carreres a
Calella, sureda amb algun pinastre (Pinus pinaster Aiton) i als barrancs, alzines (Quercus ilex L.)
(5-1-1947).

Figura 55. Can Palau i Montpalau. Des de l’aqüeducte romà veiem al marge dret de la riera de
Pineda un alzinar degradat. Al fons les serres d’Hortsavinyà. El turó de la Guàrdia està situat just
a l’altra banda de la riera (29-10-1946).

Figura 56. Sant Pere de Riu. És l’antiga església parroquial de Pineda. Està envoltada d’alzinars
és una localitat botànica molt interessant (29-10-1946).

Figura 57. Panoràmica de Pineda i Calella. Fotografia presa des de l’ermita de Gràcia, a primer
terme veiem un prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis A. et O. Bolós et
Br.-Bl. 1950) amb albellatge (Hyparrhenia hirta (L.) Stapf.) i heteròpogon (Heteropogon contortus
(L.) Beauv. ex Roemer et Schultes). Als vessants de secà hi ha vinyes i garrofers (Ceratonia
siliqua L.). A la plana hi ha hortes regades amb aigües subalvees (7-1-1946).

Figura 58. Platja de Malgrat a la desembocadura de la Tordera. Podem veure la verneda que
creix a les depressions inundades gran part de l’any. La vegetació herbàcia està constituïda
principalment per grans ciperàcies, com el Carex pseudocyperus L., el càrex cuprí (Carex
vulpina L. ssp. cuprina) o el càrex remot (Carex remota L.) amb lliri groc (Iris pseudacorus L.),
felandrí fistulós (Oenanthe fistulosa L.), Oenanthe pimpinelloides L. i miosotis palustre (Myosotis
scorpioides L. ssp. tuxeniana (O. Bolòs et J. Vigo) O. Bolòs, Nuet et Panareda, etc. (29-5-48).

Figura 59. La platja de Santa Susanna. Hi domina un prat sec i pobre (Corynephorion
canescentis Klika 1931 em. R. Tx. 1954) al costat de la sempreviva borda (Helichrysum stoechas
(L.) Moench), els caps d’ase (Lavandula stoechas L.) i l’herba prima (Asperula cynanchica L. ssp.
brachysiphon var. psammophila P. Monts.). Aquesta comunitat es fa més esparsa i dóna lloc a
una altra caracteritzada per l’agropir mediterrani (Elymus farctus (Viv.) Runemark ex Melderis
ssp. farctus) i el melgó marí (Medicago marina L.) que ocupa la zona on arriben les onades durant
els temporals forts de Llevant. Al fons podem veure un fortí construït sobre la sorra, les pinedes
de Santa Susanna i Montagut (29-5-1948).

També destacable...

Figura 73. Part alta del turó de la Guàrdia. Grup de fraret cugot (Arisarum vulgare Targ.-Tozz.)
als replans de la part alta del turó de la Guàrdia (Pineda de Mar), amb albellatge (Hyparrhenia
hirta (L.) Stapf), olivera (Olea europaea L.), llistó (Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.), nualós
(Leontodon tuberosus L.), calabruix (Aetheorhiza bulbosa (L.) Cass.) i moltes orquídees i plantes
geòfites (15-12-1946).

Figura 74. Els vessants meridionals del turó de la Guàrdia. Grup de frarets (Arisarum simorrhinum Durieu) als vessants meridionals del turó de la Guàrdia (100 m). En el replà s’acumulen restes vegetals que donen lloc a una terra negra molt fèrtil però escassa a les fissures de les roques
(15-12-1945).


Categories: Ecologistes

Riu tordera a l'alçada de l'illa (Tordera) 20/6/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 20/06/2016 - 19:34

Aquesta tarda pel riu Tordera entre el Torho i l'illa del riu, aigües amunt del Torrent de Sant Ou (Tordera), com a més destacat...
mínim 29 Tortugues de rierol (Mauremys leprosa), 1 captura manualmínim 3 Llangardaixos ocel·lats (Timon lepidus)mínim 2 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)unes 30 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)mínim 1 Serp d'aigua (Natrix maura)
unes 50 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis) escoltades al riucentenars de Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), observades i escoltades arreu
2 Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)1 Musaranya comuna (Crocidura russula) sota fusta
1 Aligot vesper (Pernis apivorus)1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)9 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)1 Blauet (Alcedo atthis)mínim 3 Corriols petits (Charadrius dubius)2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)2 Gavians argentats (Larus michahellis) 1 Mussol comú (Athene noctua) i niu6 Abellerols (Merops apiaster) i nius2 Picots verds (Picus viridis)mínim 1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)1 Puput (Upupa epops)4 Oriols (Oriolus oriolus)1 Tord comú (Turdus philomelos)Merles (Turdus merula)Garses (Pica pica)Tudons (Columba palumbus)Coloms roquers (Columba livia)2 Tórtores (Streptopelia turtur)Tórtores turques (Streptopelia decaocto)2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)2 Trists (Cisticola juncidis)1 Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)Rossinyols (Luscinia megarhynchos)Rossinyols bords (Cettia cetti)Falciots negres (Apus apus)Orenetes vulgars (Hirundo rustica) Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)Mallerengues carboneres (Parus major)Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)Caderneres (Carduelis carduelis)Gafarrons (Serinus serinus)Pardals xarrecs (Passer montanus)Pardals comuns (Passer domesticus)
i centenars d'odonats, papallones (properament publico la llista i fotos), invertebrats de tota mena,...
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)
Dragó comú (Tarentola mauritanica)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Algunes imatges d'aquest tram de riu...

Algunes imatges dels camps de la punta nord de l'illa adjacents al riu ...

Categories: Ecologistes

Guineu (Vulpes vulpes) a Santa Susanna 18/6/2016 James Manresa i Paddon. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 20/06/2016 - 12:52
Guineu (Vulpes vulpes) observada a Santa Susanna aquest dissabte 18/6/2016 per James Manresa i Paddon.

Font: www.ornitho.cat
Observador: James Manresa i Paddon
Categories: Ecologistes

Desembocadura de la Tordera 18/6/2016 Pedro Plans. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 20/06/2016 - 12:48
Observacions de Pedro Plans aquest dissabte 18/6/2016 a la desembocadura de la Tordera...

Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
Categories: Ecologistes

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) a Sant Esteve de Palautordera 18/6/2016 Miguel Angel Fuentes. Font:ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 20/06/2016 - 12:41
1 Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) observada per Miguel Angel Fuentes aquest dissabte 18/6/2016 a Sant Esteve de Palautordera.

Comentari :Observada un moment dins el bosc de ribera de la Tordera al costat del camí que va cap al Mas. No relocalitzada tot i dedicar-hi una estona. No s'ha observat cap mascle.

Font: www.ornitho.cat
Observador Miguel Angel Fuentes
Categories: Ecologistes

Cremen 1800m2 entre Tordera i Blanes 19/6/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dll, 20/06/2016 - 12:30
https://twitter.com/bomberscat/status/744551496935739392
hace 13 horasTordera, España aquest servei era a Tordera, han treballat 3 vehicles de bombers, i han cremat aprox 1800m2
Un foc crema uns 1000 metres quadrats d’un camp de blat a Tordera
Ràdio Tordera 20/6/2016


Un foc va cremar ahir a la tarda uns 1000 metres quadrats d’un camp de blat a Tordera, segons van explicar els Bombers de la Generalitat. El foc es va produir al camí de Tordera a Palafolls a la zona de l’aeròdrom i es va originar a un quart de tres de la tarda. L’entorn perimetrat i la ràpida actuació dels bombers va fer que el foc no anés més enllà. Es dóna el cas que el camp de blat es trobava per segar. Els bombers van mobilitzar tres dotacions terrestres.
Categories: Ecologistes

trescada 2016

Riells del Montseny - Dg, 19/06/2016 - 19:19
TRESCADA RIELLS STA.FE 2016


31 de juliol de 2016

Torna la Trecada en la seva IX edició.  Menjacorriols de muntanya no us la perdeu!
Diversió i kilòmetres enmig de la natura montsenyenca per passar una cursa inovidable.


Recordeu que les inscripcions després del 15 de juliol passen a costar 5 € més.Inscripcions a:http://www.runedia.com/cursa/20161258/trescada-riells-stafe-riells/2016/


Categories: Montseny

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 18/6/2016. Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 19/06/2016 - 19:07
Observacions de l'Arnau Tolrà ahir 18/6/2016 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

3 Capsigranys (Lanius senator)
mínim 15 Pardals roquers (Petronia petronia)
uns 10 Gavians argentats (Larus michahellis) als camps
4 Tórtores (Streptopelia turtur)
1 Mussol comú (Athene noctua)
mínim 5 Abellerols (Merops apiaster)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Cotolius (Lullula arborea)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
uns 20 Trists (Cisticola juncidis)
unes 20 Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Cornelles negres (Corvus corone)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Categories: Ecologistes

Quan els espais naturals fluvials passen a ser Parcs urbans enjardinats... El gos no vol soroll. El Punt Avui 19/6/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 19/06/2016 - 12:21
El gos no vol soroll
El Punt Avui 19/6/2016

Crítiques a la instal·lació d'una caseta de petards a l'entrada de l'espai d'esbarjo de gossos de Palafolls

L'Ajuntament atribueix l'error al propietari i garanteix un canvi de lloc


TERESA MÁRQUEZ - PALAFOLLS
La fòbia que tenen els gossos als petards és prou coneguda per tothom. Determinats animals passen un autèntic calvari en èpoques com les de Sant Joan, quan es multipliquen els focs artificials en carrers i places. A Palafolls en són tan conscients que la setmana passada fins i tot es va organitzar una xerrada a càrrec del centre veterinari local i amb el suport de l'àrea de Medi Ambient per donar pautes als propietaris per poder afrontar aquests dies de soroll desmesurat amb certes garanties i una mica més de tranquil·litat. Per aquest motiu, l'aparició fa uns dies d'una caseta de petards a pocs metres de l'entrada de la zona d'esbarjo de gossos del parc fluvial de la Tordera, batejada com el Gorg dels Cans, va aixecar un munt de crítiques entre els usuaris.

Com era de preveure, les xarxes socials es van omplir de comentaris sobre la desafortunada decisió que obligava els animals de companyia a conviure cara a cara amb el seu principal enemic auditiu. Les queixes es van concentrar en l'Ajuntament, a qui els propietaris consideren responsable últim de la instal·lació del lloc de venda, ja que havia donat el permís corresponent. Els comentaris, alguns pujats de to i amb vocabulari gruixut, coincidien a rebutjar de ple una decisió que consideren, com a mínim, desencertada.

Alertats pel malestar dels usuaris del Gorg dels Cans –la comunicació via xarxes socials té una immediatesa encomiable que obliga a no allargar la resposta–, des del consistori s'han afanyat a donat les explicacions pertinents. El regidor de Medi Ambient, Josep Rueda (PSC), va assenyalar divendres que havia estat el propietari de la caseta de petards qui s'havia equivocat de lloc i havia ocupat el que no tenia assignat. Rueda va assegurar que s'esmenaria l'error amb el trasllat de l'estructura a un altre indret de la mateixa zona, però a tocar d'una plaça urbana i no pas d'un espai destinat a l'oci dels animals.
Categories: Ecologistes

Recupero un article del 31/12/2011... LLEI DE COSTES. BLANES. Pere Ponsatí. Territori

La Natura a la Baixa Tordera - Dg, 19/06/2016 - 12:11
LLEI DE COSTES. BLANES
Territori 31/12/2011
Pere Ponsatí

L’aplicació de la llei de costes amb la delimitació provisional de la zona de domini públic a la platja de s’Abanell de Blanes genera una forta polèmica entre la Direcció General de Costes per un costat, i els afectats, l’Ajuntament de Blanes i la Generalitat, per l’altre. La platja, en procés de regressió progressiva per l’acció dels temporals compta amb diversos càmpings sobre el seu front que es veuen afectats de ple per la delimitació. Les futures obres sobre el passeig marítim s’entreveuen com l’única solució per a la ciutat i la viabilitat econòmica de l’activitat turística de la zona.


La ciutat de Blanes se situa a l’extrem sud de les comarques gironines, entre la Serralada Litoral i la plana al•luvial definida pel riu Tordera. En la dècada dels 60 la seva àrea urbana va experimentar de ple el creixement derivat de tres fenòmens: el turisme massiu de sol i platja, l’arribada d’una forta onada migratòria procedent del sud de la península i la proliferació de les segones residències. Es tracta del tercer municipi més poblat de les comarques gironines i el principal de la Costa Brava, comptant el 2010, amb un padró de poc més de 40.000 habitants. 

La pressió antròpica sobre la primera línia de costa s’observa en tot el front marítim del municipi: des del nord a la punta de Santa Anna, on hi ha el port esportiu i pesquer, fins a la desembocadura del riu Tordera ocupada per càmpings.

La regressió de la platja de s’Abanell 
Segons les dades d’IDESCAT, Blanes comptava l’any 2010 amb dotze establiments de càmping i una oferta de més de 9.000 places. El gruix principal de l’oferta d’aquest model turístic queda emplaçat longitudinalment sobre el front de la platja de s’Abanell, la més gran de Blanes, situada entre la roca de Sa Palomera i la desembocadura de la Tordera. 

La platja de s’Abanell havia presentat els darrers anys diversos problemes per l’erosió de l’onatge dels temporals de tardor que posaven en perill el desenvolupament de les activitats turístiques al municipi. Durant les llevantades de final de 2007 i 2008 ja es van produir problemes importants per la pèrdua de la sorra de la platja i la generació d’escletxes al mur del passeig marítim de s’Abanell (TEMPORAL MARÍTIM DE LLEVANT A LA COSTA BRAVA). La situació més greu es va viure el desembre de 2008 quan es van esfondrar trenta metres del passeig de s'Abanel.. El mar va provocar un esvoranc a la part més meridional del passeig, a la zona dels càmpings, al costat del delta del Tordera, un dels àmbits que no havia rebut cap aportació de sorra durant l’estiu ni s’havia reforçat amb pedres. L’any anterior ja hi havia hagut polèmica per aquest fet entre l’ajuntament veí de Malgrat de Mar i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), ja que les aportacions a la platja de s’Abanell s’havien fet amb sorra de les platges malgratenques.

Els experts assenyalaven l’activitat humana com el principal responsable de la situació: la Tordera havia estat històricament el gran subministrador de sorra i sediments a la platja de s’Abanell, però les captacions d'aigua (per a usos d'abastament, industrials o de regadiu) realitzades al llarg del seu curs, així com les extraccions de grava (especialment als anys 60, 70 i 80) van debilitar l’acció sedimentadora del riu. La construcció del passeig de mar de Blanes just a sobre la platja, i la presència d’alguns càmpings a tocar de la llera del riu (en espais que sempre havien sigut part del delta i per on el riu hi dipositava la sorra) també tenien un paper negatiu a l’hora d’evitar el procés regressiu de la platja.

La comissió reunida al Centre d´Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va explicar que els espigons, la solució típica d'aquest problema durant els anys 80, s’havia anat substituint progressivament per la regeneració amb sorra de dins del mar. Els científics del CSIC valoraven negativament una política que van qualificar “de pedaços”, mentre apostaven per recuperar les funcions ecològiques dels rius, amb l’aportació natural de sediments. 


La Llei de costes a s’Abanell
La llei espanyola de costes (Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes), derogava la Llei de costes de 26 d’abril de 1969 i passava a regular el domini públic maritimoterrestre. El seu objectiu principal era frenar la progressiva antropització i privatització del litoral, i preservar-ne els valors naturals i culturals, garantint-ne el seu ús públic. En el seu articulat es preveia l’adopció de les mesures de restauració de forma retroactiva, imposant amb caràcter general una profunditat de 100 metres de servitud de protecció que podia variar segons la naturalesa i finalitat de l’accés. Segons el que disposava la llei, el sòl de domini públic maritimoterrestre pertanyia a l’Estat, de manera que no hi podia haver cap propietat privada dins el territori amb aquesta categoria. 

D’acord amb el que establia la llei, la Direcció General de Costes (DGC) va anunciar per al mes de juny del 2010 l’acte d’atermenament per delimitar la zona de domini públic a la platja de s’Abanell, on a causa de la manca de sorra els càmpings se situaven a pocs metres de la línia de la costa. Les pressions del món polític i empresarial van aconseguir endarrerir l’acte fins la finalització de la temporada turística, realitzant-se finalment el 14 d’octubre de 2010. La delimitació, encara provisional, es movia entre els 120 i els 200 metres i arribava fins a l’avinguda Vila de Madrid, de tal manera que afectava quatre càmpings. Així “El Pinar”, “Voramar” i “Blanes”, situats a la primera línia de costa entre el delta del Tordera i la zona urbanitzada, havien de passar a ser sistema públic i es veurien obligats a tancar. Per la seva banda el càmping “Bellaterra”, que tenia part de la seva superfície a l’altre costat de l’avinguda Vila de Madrid, veuria la seva superfície d’activitat reduïda a la meitat. L’acte de fitació realitzat pels tècnics de la DGC va provocar reaccions molt adverses en el col•lectiu de propietaris de càmpings de Blanes, que van presentar diverses al•legacions a l’atermenament un cop obert el període pertinent. Justificaven la seva disconformitat amb la manca de rigor científic que, segons ells, tenia l’estudi de la DGC.

Tant l’Ajuntament de Blanes com la Generalitat van manifestar públicament el seu suport polític als afectats. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va manifestar en declaracions a la premsa que calia corregir l’atermenament proposat per garantir la viabilitat econòmica dels càmpings i l’activitat turística al municipi. 

La polèmica arriba al senat
El 9 de febrer del 2011 el Partit Popular i Convergència i Unió -CiU- van impulsar la reforma de la Llei de Costes en aconseguir que el ple del Senat aprovés, amb els seus vots a favor, la presa en consideració de dues proposicions, que s’haurien de debatre posteriorment al Congrés dels Diputats. En la seva iniciativa, CiU va citar concretament els casos de la MARINA D’EMPURIABRAVA, de la urbanització de Santa Margarida de Roses i de la platja de s’Abanell de Blanes.


El mateix dia la DGC va fer pública una proposta que rebaixava la delimitació provisional a s’Abanell fins a 40 metres, gràcies a la interpretació flexible de la Llei de costes i el reconeixement de la singularitat del municipi de Blanes que havia pres en consideració el ministeri de Medi Ambient. D’aquesta manera la línia d’atermenament seria el futur passeig marítim de s’Abanell, encara no construït, i no l’avinguda Vila de Madrid. Precisament la construcció d’aquest passeig havia de permetre guanyar metres al mar i aquest va ser un dels arguments per a la rectificació. D’aquesta manera es podria mantenir l’activitat en tots els càmpings, tot i que veurien la seva superfície d’activitat reduïda considerablement. Malgrat la disminució de l’àmbit d’afectació fins a 40 metres el Ministeri pretenia incorporar 1.300 nous metres del delta de la Tordera després que tècnics de la DGC trobessin sorra marina riu endins. Es preveia que a final de 2011 es pogués realitzar la delimitació definitiva del domini públic maritimoterrestre de s’Abanell.

Obres al passeig marítim
Per tal de solucionar definitivament els problemes ocasionats pels temporals, i també per guanyar metres al mar, l'Ajuntament de Blanes i el Ministeri van acordar el 25 de febrer del 2011 tirar endavant el nou passeig marítim de s'Abanell, que substituiria l’actual passeig, incomplet i amb greus problemes estructurals a causa de les llevantades. La primera fase, entre Sa Palomera i el carrer Mercè Rodoreda, és a dir a la zona urbanitzada, preveia iniciar-se a curt termini. La segona fase, entre el carrer Mercè Rododera i el delta del Tordera, és la que havia de permetre fixar l’atermenament i es deixava per més endavant 

A la primera fase es preveia la construcció d’una gran escullera amb blocs de pedra d'entre 3.000 i 6.000 quilos i un mur de formigó armat de quatre metres d'alçada i més de 1.300 de longitud. La renovació sobre el passeig aportava una millora de la mobilitat amb un nou carril bici de dos metres d’amplada i la construcció de diverses rampes que facilitessin l’accés a la platja a les persones amb mobilitat reduïda. El pressupost de la primera fase era d'uns 10,5 milions d'euros, pagats exclusivament pel Ministeri, i comptava amb un termini d’execució de 12 mesos. Fonts municipals van afegir que es realitzaria una aportació suplementària de 500.000 metres cúbics de sorra que haurien de facilitar la regeneració natural de la platja.

A principi de setembre l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, va enunciar que en les properes setmanes el director general de Costes, Pedro Antonio Ríos, signaria el projecte de la primera fase per tal que s’iniciés la tramitació. L’objectiu era que les obres comencessin entre el 2013 i el 2014. Pel que fa a la segona fase Marigó confiava en arribar a una solució global -que dependria de la delimitació definitiva de s’Abanell- que minimitzés l’afectació als càmpings.

Els pous de la dessaladora
L’abril de 2011 l’Agència Catalana de l’Aigua va retirar les canonades i cables que connectaven la dessaladora de Blanes amb els deu pous de formigó, que abastien d’aigua a aquesta instal•lació, situats a la platja de s’Abanell. Tota aquesta infraestructura havia quedat obsoleta després del canvi de sistema i d'ubicació de la presa d'aigua salada per la dessaladora. Diversos grups municipals, com el PSC o ICV-EUiA, van reclamar a més que es retiressin també els pous de formigó, que havien quedat al descobert a causa de la desaparició de la sorra, si bé durant tot l’estiu de 2011 van restar a la platja.

Més informació
afectadosleydecostas.blogspot.com
www.visitblanes.net/ca/platges

Continguts relacionats
Categories: Ecologistes

El regulador francés cuestiona las interconexiones de gas y electricidad con España

Gasoducte Martorell-Figueres - Dg, 19/06/2016 - 11:22
15/06/2016 - Energía Diario
Europa Press/EFE.- El regulador francés en materia de energía, la Comission de Régulation de l’Énergie (CRE), ha emitido un informe en el que cuestiona las interconexiones internacionales de electricidad y gas con España por una posible relación desfavorable entre costes y beneficios.
El presidente de la CRE, Philippe Ladoucette, sostiene que la voluntad de acelerar este proyecto por parte de la Comisión Europea “no está justificada por las necesidades”.
Hace hincapié en que aún en caso de una crisis de aprovisionamiento en Francia que exigiera recurrir a importaciones de gas natural licuado (GNL), “los niveles actuales de capacidades de regasificación en Europa y las capacidades de interconexión entre Francia y España parecen ya suficientes”.
La autoridad reguladora estima que el incremento de las capacidades entre 2013 y 2015 han dejado “un buen nivel de interconexión”, en concreto de 225 gigavatios hora por día.

Tras aludir a lo “complejo y costoso” de los proyectos, el regulador empieza analizando en su informe las interconexiones de gas y, en concreto, la prevista por Cataluña, conocida como Midcat y en la que trabaja Enagás.
Este proyecto costará cerca de 3.000 millones, de los que Francia deberá aportar cerca de 2.000 millones, y la decisión de adoptarlo “no debería ser tomada a la ligera sin un robusto análisis de coste y beneficio”, indica el regulador.
La CRE quiere que se identifiquen y cuantifiquen los beneficios para cada país y se organice la captación de recursos económicos en proporción a este parámetro.
El Midcat, que elevará al 15% la capacidad de interconexión entre ambos países, vino precedido del lanzamiento de una ‘open season’ en 2010 para conocer el interés del mercado. Los resultados de la misma fueron “infructuosos”, afirma el regulador.
“A la vista de la evolución del mercado del gas en los últimos años, caracterizado por la estabilidad de la demanda y la sobrecapacidad existente, se deben reunir varias condiciones para que un proyecto tan costoso pueda lanzarse sin suponer un riesgo demasiado importante sobre los consumidores españoles y franceses”, afirma la CRE.
Junto a esto, reclama un nuevo estudio del mercado por parte de los gestores de las redes gasistas de España y Francia para determinar si realmente existe “necesidad” de esta infraestructura. “En el contexto actual”, advierte, es “probable” que el resultado de esta “llamada al mercado” sea “negativo.
Interconexión eléctrica por Vizcaya
En cuanto al proyecto de interconexión eléctrica por el Golfo de Vizcaya, CRE apela al “prerrequisito esencial” de aclarar las “incertidumbres técnicas” antes de estudiar las oportunidades que conlleva en términos de coste y beneficio.
El regulador dice que su deber legal es “actuar por el bien de los consumidores” y que “trabajará para evitar que queden expuestos a costes considerables relacionados con la construcción de infraestructuras cuyas ventajas para el desarrollo del mercado europeo y la seguridad de suministro no están demostradas”.Red Eléctrica de España (REE) cuantificó esta semana en 1.900 millones de euros las inversiones necesarias para este proyecto, cuya construcción, si se cumplen los diferentes trámites, podría comenzar en 2019.
Categories: Ecologistes, Montseny

Camps de Can Cassola (Pineda de Mar) 18/6/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/06/2016 - 20:29
    
Aquest migdia en visita ràpida als Camps de Can Cassola (Pineda de Mar), com a més destacat...
1 Gripau corredor (Epidalea calamita)1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
1 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)mínim 7 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)2 Trists (Cisticola juncidis)1 Mussol comú (Athene noctua) al niu2 Puputs (Upupa epops)mínim 4 Abellerols (Merops apiaster) observats als nius3 Tórtores (Streptopelia turtur)Tórtores turques (Streptopelia decaocto)uns 20 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)... entre molts altres.
Categories: Ecologistes

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 18/6/2016. Joan Bernils. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/06/2016 - 20:17
Observacions de Joan Bernils avui 18/6/2016 a la platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
16 Gavians argentats (Larus michahellis)
2 Garses (Pica pica)
mínim 4 Estornells negres (Sturnus unicolor)
15 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
12 Pardals comuns (Passer domesticus)
2 Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Joan Bernils
Categories: Ecologistes

Desembocadura de la Tordera 18/6/2016 Joan Bernils. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/06/2016 - 16:41
Observacions d'avui 18/6/2016 de Joan Bernils a la desembocadura de la Tordera...

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
4 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
4 Gavians argentats (Larus michahellis)
8 Coloms roquers (Columba livia)
8 Tudons (Columba palumbus)
2 Falciots negres (Apus apus)
2 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
2 Merles (Turdus merula)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
6 Garses (Pica pica)
7 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
10 Pardals comuns (Passer domesticus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Joan Bernils
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat