Skip to main content

canals d'informació externa

Bon Nadal i Feliç any ambiental 2015

IPCENA - Dc, 17/12/2014 - 09:18

Categories: Ecologistes

Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

Depana - Dm, 16/12/2014 - 00:00
El tercer estudi de l'ornitofauna del municipi de Gavà, dut a terme per un membre de DEPANA, complementa els dos anteriors (d'aus nidificants) i és el més exhaustiu fins ara.
Categories: Ecologistes

Denúncia presentada al Fiscal en Cap de l’Audiència de Lleida pel cas Aubèrta

IPCENA - Dj, 11/12/2014 - 13:54

IPCENA, organització ecologista de les comarques de Lleida té per objectiu la defensa del medi ambient i aposta per projectes respectuosos amb un desenvolupament sostenible.

Atenent la gravetat dels fets que denunciem, li demanem que obri diligències d’investigació penal al considerar que els fets denunciats poden ser constitutius de delictes recollits al CP.

Els presumptes delictes que s’han pogut cometre, són contra el medi ambient recollits principalment en els artícles 330 i 331 del codi penal, entre altres.

Artículo 330. Quien, en un espacio natural protegido, dañare gravemente alguno de los elementos que hayan servido para calificarlo, incurrirá en la pena de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.

Artículo 331.Los hechos previstos en este capítulo serán sancionados, en su caso, con la pena inferior en grado, en sus respectivos supuestos, cuando se hayan cometido por imprudencia grave.

Considerem com a responsables de la comissió dels presumptes delictes als representants de l’empresa pública Forestal Catalana i en concret als responsables de la citada empresa que actuen com a gestors del centre de recuperació de fauna de Vallcalent de Lleida. També considerem responsable dels fets denunciats als responsables de Medi Ambient del Consell Generau d’Aran, entre altres persones, empreses o institucions que hagin pogut participar.

Relat dels Fets denunciats:

Primer

Denunciem que el cadell d’ ?0ssa anomenada Aubèrta, criada en semicaptivitat, fou trobada al poble d’Aubèrt (Val d’Aran) a la primavera del 2014 sola sense la seva mare.

Malauradament, l’Aubèrta va morir sembla ser el 19 de novembre, notícia que es va donar a conèixer el 20 de novembre, uns sis mesos després de ser trobada. Tot i que l’intent de reintroduir-la era positiu, l’interès de ficar-li un emissor a sota la pell per conèixer els seus moviments una vegada fos alliberada, li va produir, amb tota seguretat la seva mort, una setmana després de ser intervinguda.

Experts en la conservacói de l’ós asseguren que s’haguéssin hagut d’extremar les mesures de precaució i seguretat, salvaguardant sempre en primer lloc, la vida de l’ossa, aplicant en tot moment les millors tècniques, i menys intrusives per garantir la vida d’Aubèrta. La mala praxis: tant pel que fa a la metodologia (una intervenció intraperitoneal, intrevenció quirúrgica a l’abdomen) enfront d’altres mètodes no invasius, com per exemple l’ús d’un collar flexible, la col·locació en la part exterior de les orelles o en la part dorsal mitjançant un adhesiu amb l’emissor en el cabell.

Un altre imprudència greu és què no es va incloure dins del protocol la intervenció conjunta d’un grup d’experts i, per contra, només va intervenir una veterinària de la Generalitat de Catalunya, de l’empresa publica Forestal Catalana que gestiona el centre de fauna de Vallcalent a Lleida, que esta especialitzada en grans mamifers.

Justificació dels fets que sustenten la denúncia.

Segon

Resta provat que, l’objecte jurídic de protecció, l’os es una espècie de fauna protegida amb la màxima categoría de risc, al estar inclosa mitjançant el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per el desenvolupament del llistat d’Espècies Silvestres en Régim de Protecció Especial i del Catálog Español d’Espècies Amenaçades.

Resta també provat que bona part dels espais naturals de la vall d’Aran, es justifiquen com l’habitat d’espècies prioritàries de conservació, en especial els ossos al ser la Vall d’Aran el territori que més exemplars acull, és aquest fet que ha servit per dotar de protecció i ampliació d’espais per tal de preservar una espècie en règim especial de protecció al estar classificada en perill d’extinció.

Resta també provat per la gran quantitat d’informació aportada, que el protocol seguit i la intervenció realitzada va ser una acció de risc excessiu al ser la més intrusiva de totes les possibles, ho acreditem amb informes tècnics i comunicats d’entitats i administracions competents, havent pogut incorre en un agreujant d’imprudència greu.

La doctrina de la Sala 2a del Tribunal Suprem (SS. 1991.02.14, 1995.07.21, 1995.09.22, 1996.05.23, 1997.02.14, 1997.05.08, 1997.10.03 i 1999.06.09, entre d’altres) exigeix la concurrència dels següents requisits per parlar d’imprudència:

a) Una acció o omissió voluntària no maliciosa.

b) Infracció del deure de cura.

c) Creació d’un risc previsible i evitable.

Tercer

  • Restaria provat mitjançant el comunicat del Consell Generau d’Aran del 20/11/2014, que l’óssa va morir com s’indica en l’esmentat comunicat i segons la Facultat de veterinaria de l’AUB, provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal (SIC)

“COMUNICAT DEL CONSELH GENERAU SOBRE L’OSSETA AUBERTA

Ahir dia 20 de novembre, es va trobar l’osseta òrfena Auberta morta dins el recinte on ha estat criada pel Conselh Generau d’Aran des de que es va extraviar de la seva mare a l’abril d’aquest any. El dia 9 de novembre se la va capturar per a prepara-la per al seu alliberament, col·locant-li marques visuals auriculars, un emissor GPS enganxat al pèl i una emissor VHF intraperitoneal, inserit a l’abdomen, tal com s’havia consensuat de forma col·legiada pel Grup de treball de l’ós als Pirineus, on hi són representades totes les administracions competents en l’espècie. La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal, agreujades o combinades amb l’hàbit de l’óssa d’escalar els arbres, indret on se sentia especialment segura, com correspon a un ós juvenil. Aquests fets li han causat l’obertura de la cicatriu provocant-li danys irreparables que li han causat la mort de forma aguda.

L’óssa estava periòdicament controlada a través d’una càmera web i es considerava que l’evolució que seguia des de la data de l’operació era òptima, de tal manera que es preveia el seu retorn al medi natural de forma imminent.

Vielha, 21 de novembre de 2014.11.27 Nota de premsa”

La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal
  • Presentem tambe com a prova el comunicat de FAADA, extret de la seva web, que alhora és una de les fundacions animalistes privades amb major esperiencia a Catalunya i arreu de l’estat, en la defensa i preservació de la fauna silvestre, que hi compta en moments necessaris amb els serveisde veterinaris d’una gran expriencia en grans mamifers , com mes tard tractarem enintrevencions al propi centyre de Vallcalent, d’on es va destinar la veterinaria per part dels gestors l’empresa publica Forestal Catalana.

Lugar: Barcelona – Fecha: 3 de diciembre 2014.

Ante las decisiones y actuaciones del grupo de trabajo y de la posible causa de la muerte de la osa, y de las complicaciones posteriores a la intervención para poner el emisor,

FAADA cree que:

– A pesar de que se ha intentado en todo momento que saliera todo el proceso lo mejor posible no se han evaluado suficientemente los riesgos que comportaba para la vida del animal ponerle un emisor intraperitoneal. Creemos que en la decisión que se tomó pesó más el hecho de tener controlada la osa en todo momento que no los peligros postoperatorios.

– Había otras opciones para hacer el seguimiento de Auberta: emisores GPS, collar, emisor subcutáneo, crótalo con emisor, etc. Todos tienen ventajas e inconvenientes, pero el único que puede comportar riesgo para la vida del animal es precisamente el que se le puso, tal y como muestran varios artículos (ver: Ecole veterinaire de tolouse, 2009 y Koehler et. al. 2001)

– No acabamos de entender la causa de la muerte “traumatismo accidental en la zona ventral del animal que tenía una hernia incisional, que le ocasionó un cuadro agudo hemorrágico y necrosis del intestino delgado”. Por esta razón hemos pedido al Consejo de Aran y al departamento de Medio natural el resultado de la necropsia. Aun así, pensamos que tanto si la muerte fue causada por las ramas de un árbol como si fuera la misma osa que se hubiera arrancado los puntos, la causa es lo de menos. Ambas causas se tendrían que haber contemplado antes de realizar la intervención, porque las dos eran posibles, tal y como muestran otros estudios (Echols et. al. 2004)

– Por todas estas razones creemos que la opción más adecuada y menos arriesgada para la salud del animal hubiera sido la de poner dos crótalos con emisor, un emisor subcutáneo y un GPS. Poniendo los tres tipos reforzamos las posibilidades de seguimiento y minimizamos la pérdida y aseguramos el bienestar del animal.

– Conocemos la veterinaria que realizó la operación. Sabemos que ha trabajado con osos porque justamente FAADA realizó el traslado de los osos de Vallcalent, donde ella era parte del operativo veterinario. Pero pensamos que en cualquier actuación de este tipo, igual que hacemos en todas las actuaciones cuando colaboramos en rescates y traslados de animales de la Generalitat de Cataluña, no se puede dejar la responsabilidad de una actuación como esta en manos de una sola persona, independientemente de la experiencia que esta tenga.

– Creemos que lo más adecuado hubiera sido crear un grupo de veterinarios multidisciplinario: veterinarios de forestal Catalana; veterinarios con quienes hemos trabajado y nos consta su profesionalidad; veterinarios externos con experiencia a realizar operaciones de cualquier tipo, a osos o a mamíferos grandes, y que hayan puestos emisores antes; un cirujano especializado; y una persona con conocimientos conductuales sobre los osos. Tanto forestal catalana como el departamento de medio natural tienen los contactos de los veterinarios que trabajan con nosotros, y que en algunos casos también han trabajado con ellos, por lo tanto no entendemos por qué no se los ha contemplado en este caso.

  • La intención de FAADA no es criticar las acciones que emprenden los expertos del grupo de trabajo, puesto que entendemos y comprendemos sus explicaciones, y respetamos su trabajo.

Tampoco es valorar si la veterinaria es o no experta en osos ni si era la persona más adecuada. Sabemos y conocemos bien el interés y los esfuerzos realizados por el grupo para que esto saliera bien, pero pensamos que se tendrían que haber invertido más esfuerzos para minimizar más los riesgos que, por otro lado, siempre existen en toda acción de este tipo y con los que tenemos que contar.

  • Sabemos que en ningún momento el grupo pensó en la posibilidad de que esto pasara y ha sido una sorpresa para todos, así como que la decisión de poner el emisor intraperitoneal estuvo condicionada a que el seguimiento fuera de más largo plazo puesto que había el peligro de que después de la hibernación la osa volviera a bajar al pueblo.
  • Somos conscientes de que las cosas pasan aún y con la mejor de las intenciones. Lo importante es que evitemos entre todos que vuelva a pasar y estamos seguros que, a pesar de la muerte de la osa, este suceso nos haya hecho progresar en beneficio de los animales.

Inclosos al final del comunicat de FAADA, es troben tres estudis internacionals, científics referenciats els quals ja alerten dels riscos de col·locar l’emisor intraperitoneal. Per tant en cap moment pot al.legar-se ignorància ni desconeixement, la qual cosa tampoc no ens eximiria de responsabilitats, al ser els delictes contra el medi ambient delictes de risc, en els quals cal demostrar entre altres que a existit un risc important.

Referencias de artículos y estudios sobre implantes:

Protocole de capture et d’equipement telémétrique d’un ours brun dans les pyrénées. 2009. Ecole veterinaire de tolouse.

http://oatao.univ-toulouse.fr/3303/1/hartmann_3303.pdf

El implante intra-abdominal es un nuevo dispositivo que es una alternativa interesante al collar porque el riesgo de pérdida de material se reduce a 0. Es posible utilizar en animales en crecimiento y el dispositivo no interfiere con el comportamiento o la vida social del animal.

Además, es posible implementar un sistema que puede pesar hasta 2% de la masa total del animal, aumentando así la vida de la batería. Sin embargo, el alcance de las olas de radio emitidas se reduce en gran medida debido a la internalización del dispositivo en el tejido blando del animal. La diferencia es más pronunciada en los machos que en las hembras, y también depende de la posición del animal en el momento de la investigación. También la introducción del dispositivo es más restrictiva, puesto que requiere la presencia de un veterinario para realizar la cirugía y requiere de una parada prolongada, aumentando indirectamente el riesgo de complicaciones relacionadas con la anestesia. A pesar de que el procedimiento es sencillo y rápido, las complicaciones sépticas o el destripamiento no son insignificantes, sobre todo cuando la operación se lleva a cabo en el punto de captura. Finalmente, un paso atrás de esta técnica, no es suficiente para conocer la tolerancia a largo plazo a la presencia del emisor en el abdomen del animal.

Implant-versus collar-transmitter use on Black bears (Koehler et al. 2001)

http://dfw.wa.gov/publications/00446/wdfw00446.pdf

–> Las crías de oso negro americano no son buenos candidatos para implantes intraperitoneales debido a su pequeña medida.

–> Las señales de los retransmisores se reducen a medida que el oso crece.

Evaluation of subcutaneous implants for monitoring American Black bear cub survival (Echols et al. 2004)

http://www.bearbiology.com/fileadmin/tpl/Downloads/URSUS/Vol_15_2/Echols_Vaughan_15_2_.pdf

Las crías de oso son muy activas y tienen unas zarpas muy afiladas, hechos que podrían haber causado algunas de las infecciones y aperturas de las suturas.

  • També aportem com a prova el protocol realitzat pel Govern d’Astúries per la lliberació d’una óssa on el ràdio marcartge es fa amb un adhesiu a l’esquena, evitant cap intervenció quirúrgica amb la finalitat de reduir riscos.
  • Dijous, 4 de desembre del 2014 – Comunicat de Depana la principal organització ecologista de Catalunya, contrària a la intervenció de l’óssa Auberta per considerar-la de risc segons els estudis tècnics internacionals DEPANA lamenta la mort de l ?óssa Aubèrta i, qüestiona la gestió de l ?ós bru al Pirineu La situació dels óssos bruns al Pirineu (Ursus arctos), amb només uns 30 exemplars, no es pot permetre la desaparició de més exemplars, un cop consumada la mort de l’onseta Aubérta.

Nota de Premsa

Per entendre aquesta desgraciada situació s’ha de recordar la increïble aparició de l’onseta al bell mig d’un poble pirinenc fa uns mesos, i les declaracions del Conselh Generau d’Aran (CGA) de que això era un fet natural, i no degut (com certament va ser) a la intervenció humana. La seva mare Fadeta no va perdre a Aubèrta pels carrers d’Aubèrt, sinó que algún individu la va deixar al petit nucli aranès, sense que de moment les autoritats d’Aran hagin aclarit què va succeir amb Fadeta i els seus altres possibles cadells. Cal tenir en compte que el nivell de seguiment per part dels guardes sol ser precís i no presenta llacunes tan evidents [1].

La segona part d’aquesta història va consistir en l’encertat confinament en un tancat al bosc, amb una mínima intervenció humana, i amb la intenció final del seu alliberament a la natura. Així, semblava millorar per una vegada la més que qüestionable gestió que el CGA té amb la conservació de la natura i amb l’ós bru en particular. L’últim capítol però, el més desafortunat de tots, ha acabat amb la vida de l’óssa degut a les complicacions posteriors a la implantació d’un emissor subcutani a Aubèrta.

Des de DEPANA lamentem profundament aquest fatal desenllaç. La recent desaparició de l’óssa Aubèrta ha esdevingut una molt mala notícia per a tots aquells que ens dediquem a la conservació de la natura i per a la nostra societat, cada cop més sensibilitzada per aquests afers. Així mateix, demanem l’establiment d’un protocol que contempli la impossibilitat de tornar.

No obstant hi ha una vessant purament tècnica que no es pot ignorar. Com demostren estudis amb cadells d’ós negre (Ursus americanus) als EUA, el risc postoperatori d’aquests implants és molt elevat i els percentatges d’èxit molt baixos [2, 3]. Sobre 39 insercions efectuades a Virgínia entre el 1996 i 1999, el 64% va generar rebuig o van caure. Aquest estudi explica que la taxa d’èxit del ràdio marcatge amb emissor intern atent un alarmant 10% al cap d’un any. Les conclusions d’aquest veterà treball van ser que com a pràctica tenia una utilitat força limitada i que, de totes formes, calia optimitzar la cirurgia i emprar aparells miniaturitzats. Resulta absolutament incomprensible que la comissió tècnica que pren aquest tipus de decisions no fos conscient d’aquestes ostensibles limitacions quan aquí un sol exemplar és extraordinàriament valuós. Caldria redefinir el paper d’aquesta comissió i que les administracions responsables avaluéssin seriosament si ha de seguir sense canvis.

DEPANA estudiarà les accions a emprendre un cop es disposi de tota la informació d’una manera definitiva.

PROTOCOLO DE ACTUACIONES PARA LA REINTRODUCCION EN EL MEDIO NATURAL DE LA OSA ENCONTRADA HERIDA EN EL PARQUE NATURAL DE SOMIEDO

El presente protocolo se redacta siguiendo las recomendaciones realizadas en la reunión celebrada el día 23 de septiembre de 2008 en las dependencias de la Dirección General de Biodiversidad y Paisaje y en la que participaron:

D. José Félix García Gaona. Director General de Biodiversidad y Paisaje

D. Juan Carlos del Campo. Jefe de Servicio de Vida Silvestre

Da Teresa Sánchez Corominas. Jefa de Sección de Análisis y Conservación de la Biodiversidad

D. Oscar Rodríguez Rodríguez. Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos

D. Carlos Nores Quesada. Universidad de Oviedo

D. Alfonso Hartasánchez. FAPAS

D. Guillermo Palomero. Fundación Oso Pardo

D. Javier Naves. Estación Biológica de Doñana

El protocolo ha sido remitido previamente a los participantes de la reunión para su revisión y conformidad.

RADIOMARCAJE:

Los resultados negativos obtenidos en Pirineos en el sistema drop-off de liberación de un total de 3 collares desaconsejan la colocación del collar GPS. Por ello se considera más adecuado el radiomarcaje con emisores VHF. La colocación de los emisores VHF sobre un soporte que se adhiere al pelo y del crotal se realizará días antes de la suelta para comprobar su adaptación a los mismos. Para ello será necesario anestesiar a la osa. Con la ayuda de la cerbatana se le administrará la dosis necesaria que será establecida por los veterinarios. En este momento se procederá a tomar todas las medidas biométricas del ejemplar, así como las muestras biológicas para su caracterización genética.

Quart

  • Canvi en la diagnosi de la mort de l’óssa despres de denunciar públicament els fets per part d’Ipcena als mitjans de comunicació. En aquest cas el 26/11/2024 realitzen un comunicat conjunt el Departament d’Agricultura per estar els responsables de tota l’acció l’empresa pública Forestal Catalana inscrita en aquest departament, el comunicat es fa conjuntament amb el Consell Generau d’Aran, i on segons literalment cita l’esmentat comunicat, de forma totalment contradictòria al primer comunicat del Consell Generau, ara la Facultat de Veterinària de la UAB, considera que la mort es va deure a un traumatisme que es va provocar l’óssa produint una hemorràgia interna que li va provocar la mort. Està clar que entre les dos causes que provocaren la mort, aparentment són del tot incompatibles i el segon comunicat sense desmentir ni corregir el primer del dia 21 de novembre, dona la sensació que existeix un presumpte falsejament de les dades en benefici dels responsables de l’operatiu, Forestal Catalana i el Consell Generau.

El Departament d’Agricultura i el Conselh Generau d’Aran avalen la intervenció veterinària realitzada a l’ossa Auberta 26/11/2014 16:11 La Facultat de Veterinària de la UAB confirma que l’ossa va morir per un traumatisme accidental.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural avala la intervenció realitzada en tot moment pels veterinaris de Forestal Catalana, S.A empresa adscrita al Departament davant les acusacions que ha rebut de l’Entitat Ecologista Ipcena.

Forestal Catalana, com a mitjà propi, realitza i executa les actuacions que li són encomanades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

En el cas de les actuacions veterinàries amb l’ossa Auberta, aquestes van ser consensuades i acordades en el Grup de Treball de conservació de l ?ós bru als Pirineus, grup constituït pels tècnics responsables en ós bru dels Governs espanyol, francès, andorrà, navarrès, aragonès, català i aranès. Totes les actuacions amb l’ossa, incloses les veterinàries, van ser executades per un equip pluridisciplinari i conjunt de tècnics del Conselh Generau d’Aran, de la Generalitat de Catalunya i de l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, sota la direcció tècnica del Conselh Generau d’Aran.

Sota aquestes directrius, Forestal Catalana va destinar a l’execució d’aquestes tasques a un dels veterinaris de major experiència en maneig i cura de fauna salvatge de tota Catalunya, el qual;

Compta amb una àmplia experiència en l’atenció de 7.000 casos de fauna salvatge durant els darrers cinc anys als Centres de Recuperació de Fauna Salvatge de la Generalitat de Catalunya, amb més de 500 cirurgies i abastant més de 200 espècies diferents.

Durant aquest temps ha estat el veterinari responsable del manteniment dels 2 exemplars d’ós bru que la Generalitat de Catalunya mantenia en captivitat en un dels dos Centres de Fauna Salvatge mencionats…………..

Enguany, durant la primera setmana de setembre ha participat activament en el maneig i marcatge dels 2 exemplars d’os bru esmentats per al seu posterior trasllat a un santuari d’ossos bruns a Hungria.

L’actuació d’implantació de l’emissor intraperitoneal (dins l’abdomen de l’animal) realitzat en el cas de l’ossa Auberta, va respondre a una decisió dels tècnics experts del Grup de Treball de conservació de l ?ós bru als Pirineus, i malauradament, segons s’estableix en l’informe de la necròpsia del Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la UAB, la causa de la mort va ser un traumatisme accidental en la zona ventral del animal que tenia una hernia incisional, que li va ocasionar un quadre agut hemorràgic i necrosi de l’intestí prim.

  • Aquest últim comunicat es troben també dades suposadament tergiversades o falses en els següents punts:

Quant es refereix a que: “Totes les actuacions amb l’ossa, incloses les veterinàries, van ser executades per un equip pluridisciplinari.”

No són certes segons ens va comunicar per telèfon el responsable tècnic de medi ambient del Consell Generau el 22 de novembre a les 14 hores, el Sr. Ivan Afonso, en el moment de la intervenció quirúrgica nomes estava present com a veterinària la del centre de Vallcalent de Forestal Catalana.

Referit al que esmenta Forestal Catalana: “Forestal Catalana va destinar a l’execució d’aquestes tasques a un dels veterinaris de major experiència en maneig i cura de fauna salvatge de tota Catalunya,..;”

Tampoc es cert l’esmentada veterinària nomes fa 5 anys que a acabat la carrera i per tant no es possible que sigui la veterinària amb major experiència de Catalunya per qüestions obvies inqüestionables referides al grau de professionalitat lligades a l’experiència.

Referit a la tercera qüestió que indica el comunicat es que: “Enguany, durant la primera setmana de setembre ha participat activament en el maneig i marcatge dels 2 exemplars d’os bru esmentats per al seu posterior trasllat a un santuari d’ossos bruns a Hungria.”

Resulta capciosa l’esmentada afirmació, la veterinària en qüestió és la responsable dels tractaments de la fauna del centre de Vallcalent i es troba sota la direcció de Forestal Catalana.

La intervenció dels dos ossos que van ser traslladats a Hungria, van ser realitzada per l’empresa ZOOTRANSFER de Barcelona, contractats per la fundació FAADA, la empresa en qüestió una de les de major experiència en aquest tipus de fauna va destinar dos veterinaris i un auxiliar, que realitzaren l’anestèsia i tractament posterior al trasllat cap a Hungria, tot i no haver intervenció cirúrgica, per tant amb menys dificultat que en inserir un emissor intraperitoneal, com es va fer a l’óssa morta Auberta, en els preparatius del trasllat dels ossos a Hongria des de Vallcalent, la veterinària del centre va actuar de suport contràriament al que diu el comunicat del DAAM, per tenir menys experiència.

Actuació a Vallcalent dels dos ossos, amb l’equip de veterinaris externs, que realitzaren l’anestesia i tractament posterior al trasllat cap a Hongria, on la veterinària del centre actua de suport contràriament al que diu el comunicat del DAAM, per tenir menys experiència.

Per tot l’exposat demanem al fiscal en cap de Lleida:

Que obri diligències d’investigació penal contra els responsables de Forestal Catalana com a responsables de la gestió del centre de fauna de Vallcalent a Lleida i alhora corresponsables de l’operatiu que va intervenir a l’óssa Auberta morta a la vall d’Aran. També que incloguin als responsables de medi ambient del Consell Generau d’Aran com a corresponsables també de l’operatiu, per uns presumptes delictes contra el medi ambient recollits principalment en els artícles 330 i 331 del codi penal, entre altres.

Que si decideix obrir les diligències esmentades, demani la declaració de les persones responsables i l’aportació de tot el expedient, per tal d’aclarir els fets.

Que pugui demanar també la declaració d’experts en el maneig dels ossos om l’empresa encarrega del trasllat al setembre de dos ossos de Vallcalent i experts en l’estudi i conservació de l’os.

En tot cas i en aplicació de la normativa vigent demanem ser informats de les decisions preses.

Restant com a col·laboradors de la fiscalia si així fos requerida a Ipcena.

Atentament,

Joan Vazquez i Mendieta

Secretari General d’IPCENA Lleida, a 11 de desembre 2014

Categories: Ecologistes

DEPANA denuncia la situació actual del zoo de Barcelona

Depana - Dm, 09/12/2014 - 00:00
Diverses instal·lacions presenten greus deficiències que comprometen el benestar dels animals i la seguretat de les persones. La situació, amb les obres que s'estan duent a terme, la planificació de les quals no ha tingut en compte als animals, s'ha tornat insostenible.
Categories: Ecologistes

Denúncia de l’hotel encubert de Mont

IPCENA - Dv, 05/12/2014 - 11:55

IPCENA-EdC ha presentat al·legacions al Projecte de construcció del Refugi deth Coret deth Mont a la Val d’Aran. Un refugi de les característiques que es detallen en el projecte són més pròpies d’un hotel que d’un refugi i el seu difícil accés ens fa replantejar com s’amortitzarà la despesa que es requerirà per transportar els materials per construir el suposat refugi si no es tracta finalment d’un hotel.

En el pdf adjunt podeu veure les al·legacions presentades.

Recordeu que a la nostra pàgina del facebook hi anireu trobant les notícies relacionades amb aquesta denúncia.

Categories: Ecologistes

DEPANA lamenta la mort de l´óssa Aubèrta i, qüestiona la gestió de l´ós bru al Pirineu

Depana - Dj, 04/12/2014 - 00:00
La situació dels óssos bruns al Pirineu (Ursus arctos), amb només uns 30 exemplars, no es pot permetre la desaparició de més exemplars, un cop consumada la mort de l'onseta Aubérta.
Categories: Ecologistes

DEPANA s'uneix a la campanya contra el TTIP

Depana - Dj, 04/12/2014 - 00:00
La campanya "no al TTIP" (Tractat de Lliure Comerç i Inversions), té el suport de més de 400 entitats de tot l'estat, entre les quals es troba DEPANA.
Categories: Ecologistes

IPCENA denuncia la mort d’Aubèrta

IPCENA - Dll, 01/12/2014 - 18:53

L’óssa Aubèrta fou trobada al poble d’Aubèrt (Val d’Aran) durant la primavera de 2014 i fou criada en semicaptivitat durant tres mesos per intentar reintroduir-la en l’hàbitat pirinenc. Finalment, va morir el dijous 20 de novembre de 2014 a la Val d’Aran. Se sap que la veterinària que va realitzar la senzilla i habitual operació de marcatge de fauna no tenia experiència en realitzar aquest tipus d’operacions, paga la pena recordar que a Catalunya existeixen professionals en la Facultat de Veterinària de la UAB que sí la tenen. També és important tenir en compte que, actualment, s’està duent a terme un projecte LIFE Europeu per a l’estudi i conservació dels óssos al Pirineu amb fons econòmics de la Unió Europea. Per tot això i perquè es tracta d’una femella d’una espècie en perill d’extinció, la necessitat de prendre les millors atencions tècniques disponibles per evitar riscos greus havia de ser quelcom indispensable.

Segons el comunicat del Consell Generau d’Aran, el divendres 21 de novembre de 2014 reconeixia explícitament que la raó de la seva mort havia estat: “complicacions derivades de l’operació que se li va practicar per col·locar-li un emissor de seguiment a l’abdomen”.

Des d’IPCENA, volem que s’aclareixin els fets que han motivat la mort de l’óssa. Per tant, el primer que farem serà demanar a la Facultat de Veterinària de l’UAB l’informe de la necròpsia i l’opinió d’un expert en veterinària. Si dels resultats es desprengués mala praxis, no només en el mètode sinó també en la part del cos elegit d’Aubèrta per col·locar-li l’emissor es recorrerà i es demanaran explicacions públiques de la intervenció. Pel que fa al criteri escollit en elegir la part del cos on col·locar l’emissor a Aubèrta, és important saber per què es va col·locar a l’abdomen si es coneixia l’activitat escaladora als arbres que realitzava Aubèrta com a mesura preventiva per no rebre cap atac. Si es sabia i l’Administració justifica la seva mort com a conseqüència del trencament dels punts de la intervenció en pujar o baixar dels arbres, no entenem perquè no es va utilitzar un altre mètode que hagués evitat el fregament, com per exemple el collar flexible.

IPCENA presentarà una denúncia a la fiscalia de Lleida al tractar-se d’una espècie en perill d’extinció.

Trobareu la informació que ha anat sortint als diferents mitjans de comunicació al facebook d’IPCENA-EdC

Categories: Ecologistes

COMUNICAT DEL CONSELH GENERAU SOBRE L’OSSETA AUBERTA

IPCENA - Dll, 01/12/2014 - 18:37

Ahir dia 20 de novembre, es va trobar l’osseta òrfena Auberta morta dins el recinte on h a estat criada pel Conselh Generau d’Aran des que es va extraviar de la seva mare a l’abril d’aquest any. El dia 9 de novembre se la va capturar per a prepara-la per al seu alliberament, col·locant-li marques visuals auriculars, un emissor GPS enganxat al pèl i una emissor VHF intraperitoneal, inserit a l’abdomen, tal com s’havia consensuat de forma col·legiada pel Grup de treball de l’ós als Pirineus, on hi són representades totes les administracions competents en l’espècie. La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal, agreujades o combinades amb l’hàbit de l’óssa d’escalar els arbres, indret on se sentia especialment segura, com correspon a un ós juvenil. Aquests fets li han causat l’obertura de la cicatriu provocant-li danys irreparables que li han causat la mort de forma aguda.

L’óssa estava periòdicament controlada a través d’una càmera web i es considerava que l’evolució que seguia des de la data de l’operació era òptima, de tal manera que es preveia el seu retorn al medi natural de forma La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal, agreujades o combinades amb l’hàbit de l’óssa d’escalar els arbres, indret on se sentia especialment segura, com correspon a un ós juvenil. Aquests fets li han causat l’obertura de la cicatriu provocant-li danys irreparables que li han causat la mort de forma aguda. La conclusió de la necròpsia, practicada a la Facultat de Veterinària de la UAB, és que la mort ha estat provocada per complicacions accidentals derivades de l’operació de col·locació de l’emissor intraperitoneal, agreujades o combinades amb l’hàbit de l’óssa d’escalar els arbres, indret on se sentia especialment segura, com correspon a un ós juvenil. Aquests fets li han causat l’obertura de la cicatriu provocant-li danys irreparables que li han causat la mort de forma aguda.

L’óssa estava periòdicament controlada a través d’una càmera web i es considerava que l’evolució que seguia des de la data de l’operació era òptima, de tal manera que es preveia el seu retorn al medi natural de forma imminent.

Vielha, 21 de novembre de 2014

Categories: Ecologistes

REPORTATGE DE L'EMILI AL PROGRAMA DE TV3 ESPAI TERRA DEL 18 DE NOVEMBRE

El Pomari de l'Emili - Dg, 23/11/2014 - 21:48
El passat dimarts 18 de novembre el programa de TV3 "Espai Terra" va emetre un nou reportatge del Pomari de l'Emili, amb el següent títol: Sabíeu que al Montseny hi ha més de 50 espècies de pomes autòctones de la zona? En aquest programa, el reporter Rafel Bagot va fins a Arbúcies per conèixer l'Emili Soms, i ens explica, que l'Emili, per amor a l'art, ha recuperat totes aquestes espècies i les cuida amb molta cura per poder mantenir durant anys i anys el llegat dels nostres avantpassats. Sense dir res més, us adjunto el següent enllaç, on podreu veure el vídeo del programa. Espero que us agradi:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5354131

 
Categories: Montseny

UNA POMA GEGANT DE 900 GRAMS

El Pomari de l'Emili - Dg, 23/11/2014 - 18:11
La collita de pomes d'aquest any 2014 ha sigut un xic singular, ja que les condicions meteorològiques han provocat que la quantitat recollida en certes varietats hagi resultat escassa, i en alguns casos, les dimensions han sigut gegants, com és el cas que tot seguit us mostrem. La poma és una agredolç i com podeu observar a la fotografia pesa 900 grams. 
 Impressionant, podríem compartir-la amb 4 o 5 persones.
Categories: Montseny

Mimo i Aran, els dos óssos d'Arties segueixen esperant el seu alliberament

Depana - Dv, 21/11/2014 - 00:00
A l'agost de 2012 FAADA, juntament amb Infozoos i DEPANA, comencen una campanya a les xarxes socials adreçada al Consell General d'Aran i a l'Ajuntament de Naut Aran per demanar la retirada de Mimo i Aran.
Categories: Ecologistes

Activitat "I després del foc... què?"

Depana - Dm, 11/11/2014 - 00:00
Què ha suposat per la vegetació de la zona propera a la Font del Gos, l'incendi del passat febrer? Què podem fer per ajudar a la seva recuperació: mirar d'evitar l'erosió, plantar algun arbre...?
Categories: Ecologistes

Taula rodona sobre el projecte Bulli Foundation a Girona

Depana - Dv, 07/11/2014 - 00:00
Interessant debat amb les diferents veus sobre el projecte de Ferran Adrià al PN del Cap de Creus, en el que participa DEPANA.
Categories: Ecologistes

Jornada sobre protecció de zones agrícoles: "Després d'Eurovegas: quin Delta volem?"

Depana - Dv, 07/11/2014 - 00:00
La conservació del territori és molt més que la defensa dels espais naturals. Ha de ser una tasca de tota la societat, que ha de decidir com gestionem els recursos i el paisatge. Per parlar d'un cas concret, el delta del Llobregat, amb els diferents actors, compartint experiències amb d'altres espais, ens trobarem el 15N. Hi participarà el vicepresident de DEPANA, José García.
Categories: Ecologistes

ELS ESPANTAOCELLS DEL POMARI DE L’EMILI

El Pomari de l'Emili - Ds, 01/11/2014 - 12:06

Avui us volem presentar un parell d’ajudants que s’han incorporat aquests anys a les tasques de vigilància del Pomari. Són en Barrufet i la Rita, dos espantaocells creats per l’Àngels, amb la finalitat d’espantar qualsevol ocells que intenti menjar-se alguna poma del Pomari.  Tot seguit els podeu veure en acció. Creieu que hauran fet bé la seva feina ??? En BarrufetLa Rita
Categories: Montseny

EL PROGRAMA “ESPAI TERRA” DE TV3 TORNA A VISITAR EL POMARI DE L’EMILI

El Pomari de l'Emili - Dg, 26/10/2014 - 21:01

El passat dia 22 de Setembre, un equip del programa “Espai Terra” de TV3, dirigit pel reporter Rafel Bagot de Blanes i acompanyat per Josep Montsant del Restaurant Bell·lloc de Riells, va tornat a gravar un reportatge en el Pomari de L’Emili. Us adjuntem unes quantes fotografies del dia de la gravació. Intentarem avisar-vos de quan s’emetrà el reportatge.

  
Categories: Montseny

DEPANA col·labora amb alumnes de ESO en la millora d'hàbitats forestals a Collesola

Depana - Dj, 16/10/2014 - 23:00
En el marc d'un conveni amb el Consorci per 2014 s'hi desenvolupen diverses actuacions. El lloc d'intervenció és la Font del Gos, dins del districte d'Horta-Guinardó.
Categories: Ecologistes

Sentència Timoneda d’Alfés

IPCENA - Dj, 16/10/2014 - 09:34
UNA SENTÈNCIA SINGULAR  DEL TSJC DECLARA NUL DE PLE DRET EL PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA, EN L’APARTAT QUE INCLOU L’AERÒDROM D’ALFÉS COM OPERATIU EN L’ÀMBIT DE  L’AVIACIÓ ESPORTIVA. LA SENTÈNCIA EXIGEIX LA RETIRADA DE L’ACTIVITAT DE L’AEROCLUB DE LLEIDA PEL SEU IMPACTE AMBIENTAL INCOMPATIBLE AMB L’ESPAI NATURAL.

Ipcena va presentar un recurs contenciós administratiu contra el Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports  de Catalunya 2009-2015 davant del TSJC al 2009 perquè incloia l’aeròdrom d’Alfes com aeròdrom esportiu.

La sentència 489/2014 de 15 de setembre de 2014, del TSJC descriu, entre altres preceptes, els següents:

Que el Departament de Territori de la Generalitat va demanar, en el seu escrit de contestació de la demanda, la desestimació i nul·litat del recurs, eludint que el Govern havia anul·lat l’11 d’octubre de 2010  el Pla Especial de protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfés. Aspecte utilitzat pels demandants, atenent que l’esmentat Pla, al seu article 10, li atorgava un caràcter provisional a l’aeròdrom d’Alfés, en indicar que el seu desmantellament i trasllat es faria en el moment que entressin en servei altres infraestructures aeronàutiques a la zona.

En referència als antecedents que manifesta el TSJC. En concret, són motius d’impugnació els fets següents exposats per la part recorrent:

Que la disposició impugnada contradiu el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfes, el qual preveu la desaparició de l’aeròdrom en litigi en trobar-se instal·lacions aeroportuàries  alternatives.

Que aquestes instal·lacions ja existeixen, concretament des de la posada en funcionament de l’aeroport de Lleida–Alguaire, pel que s’hauria de resoldre fent desaparèixer l’aeròdrom d’Alfés, el qual es troba en un espai natural inclòs en el Decret 328/1992, d’aprovació del PEIN. Al 1998 i durant el desenvolupament d’aquest Decret es va aprovar un pla especial de protecció on s’indica que aquest espai ha estat vulnerat i s’hi preveu la incompatibilitat d’activitats aeronàutiques amb la Timoneda.

Que el Govern, atenent els valors ambientals de l’espai natural, el 5 de setembre de 2006 va delimitar com a ZEPA la totalitat del perímetre i va formular el pla especial de paisatge d’Alfés. Com a conseqüència, la disposició tercera del pla especial del 1998 ha d’entendre’s esgotada i mancada de virtualitat, mancant de cobertura normativa la previsió d’usos aeronàutics, encara residuals, en l’espai en litigi.

En els fonaments de dret, el TSJC especifica, entre altres:

Que la classificació de l’espai com a ZEPA difícilment és cohonestable amb els usos aeronàutics permesos per la disposició impugnada. El que revela el propi règim d’incompatibilitat de l’article 10.d) del primer pla especial del 1998 amb l’article 9.1 del segon pla especial del 2010. En concret, els seus apartat h, (“usos esportius o de lleure susceptibles de provocar alteracions significatives en els sistemes naturals i la biodiversitat protegida(….) i j (“ aeroports i aeròdroms o similars”).

Què falla la sentència?

Estimar el recurs contra el Decret 8/2009, de 20 de gener, d’aprovació del pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, pel període 2009-2015, en el seu apartat 2.3.4.g) paràgraf XI, declarant-los nuls de ple dret.

Apartats impugnats del  Pla d’Aeroports:

2.3.4.g. Aeròdrom d’Alfés

Està classificat com aeròdrom d’aviació esportiva. Està situat a la comarca del Segrià, a set quilòmetres al sud de la ciutat de Lleida, tocant l’autopista AP-2. El seu codi i la classificació segons la OACI és LEAT i 3C respectivament. El sistema aeroportuari ocupa 132,18 ha.

Els plans generals d’ordenació urbana de Lleida i Alfés fan una referència a una àrea aeronàutica però no es defineixen les servituds sobre la base del Decret 587/72. Aquest aeròdrom funciona com un espai de lleure durant el cap de setmana, ja que s’obre al públic el bar i el restaurant.

En aquests moments, la situació de gestió de l’aeròdrom no està clarament definida, per bé que l’Aeri Club de Lleida, que ja ocupava les instal·lacions abans que l’aeròdrom passés del Ministeri de Defensa a la Generalitat, és l’únic operador que hi té una presència constant.

El Pla de 2003 preveia desenvolupar aquest aeròdrom per convertir-lo en l’aeroport regional de Lleida, cosa que no va ser possible atès que els informes de medi ambient de desembre de 2003 van ser desfavorables a l’avantprojecte constructiu que es va presentar.

El Pla especial de protecció del medi natural i del Paisatge d’Alfés (1998), va admetre transitòriament fins a l’entrada en funcionament d’altres instal·lacions alternatives, la continuïtat dels usos aeronàutics existents dins de l’àrea agrícola de protecció limitada del propi pla.

Finalment, la Generalitat va decidir endegar l’aeroport de Lleida-Alguaire com a aeroport regional a la zona, optant per una solució respectuosa amb la preservació de la timoneda d’Alfés.

Aquest aeròdrom romandrà en la mateixa categoria que té ara. Durant el període de vigència d’aquest Pla (2009-2015), es faran les actuacions necessàries per trobar un emplaçament alternatiu adequat i cessaran les operacions d’aviació general i esportiva, excepte aquelles relacionades amb emergències i extinció d’incendis, així com les de caràcter cultural que es puguin desenvolupar en programes de recuperació de la memòria històrica.

Durant el període de vigència d’aquest Pla i mentre no s’hagi habilitat emplaçament alternatiu, es mantindran també les activitats pròpies de l’Aeroclub de Lleida, amb un màxim de 35 enlairaments setmanals. 

Aquí us podreu descarregar la  Sentencia_Alfes_15-09-2014.

La defensa de l’espai natural de la  Timoneda d’Alfés. David contra Goliat: 29 anys de lluita. Cronologia de la lluita per la defensa d’un espai natural únic.

La Timoneda d’Alfés és un espai únic a Catalunya per les seves comunitats botàniques i per haver allotjat fins l’any 2006-07 l’única població catalana d’alosa becuda. Així com ser una de les més importants àrees per a les darreres poblacions de ganga  i altres alàudids com la calàndriai per posseir una rica i variada diversitat en la seva vegetació e invertebrats.

La història d’aquest reduït espai natural, que comprèn no més de 100 ha, ha estat una lluita per la seva conservació, des que l’any 1985 es va voler asfaltar una de les pistes de l’aeròdrom en la celebració del dia de les forces armades espanyoles perquè pogués aterrar el rei d’Espanya.

L’any 1994, donat l’interès per la transformació de l’espai en aeròdrom i heliport, la Comissió Europea va obrir un expedient de queixa. Queixa que posteriorment va ser tancada, l’any 1996, pel compromís de la Generalitat de Catalunya, de conservar la Timoneda i els seus valors naturals.

Durant aquest temps, des que es va tancar la queixa europea, s’han fet públics diversos estudis i informes (entre el que destaca el fet l’any 2001, pel Consell de Protecció de la Natura) que assenyalen la gran importància de l’espai i la necessitat urgent d’establir mesures de gestió de l’hàbitat i eliminar qualsevol activitat aeronàutica. Aquesta mateixa conclusió havien arribat l’any 1996 al Congrés de Diputats de Madrid, on es va aprovar de forma unànime la proposició no de llei, per a la conservació de la Timoneda. En la mateixa línia, l’any 1997 La Paeria va aprovar el Pla General de Lleida, en el que es ressaltava la necessitat de cercar una alternativa a l’aeròdrom d’Alfés, donat que està limitat en la seva capacitat d’expansió futura per les proteccions i els espais d’interès natural -PEIN.

El 25 de juny de 1995, Ipcena organitza un acte de protesta a les instal·lacions de l’aeroclub a la timoneda d’Alfés, per demanar el seu trasllat, l’acte va ser denunciat penalment per l’aeroclub acusant als organitzadors de d’anys amenaces i intent d’homicidi, que posteriorment en el judici es va demostrar que era fals amb l’interes de criminalitzar al moviment ecologista.

El 3 de novembre de 1996 la plataforma per a la defensa de la timoneda d’Alfés, organitza una manifestació a Lleida que va congregar unes 700 persones, per reclamar el trasllat de l’aeròdrom fora de la timoneda i donar-li major protecció i presenta a la Generalitat i l’ajuntament de Lleida 12.000 signatures recollides dins de la campanya de suport.

L’11 de febrer de 1997 la Direcció General de Transports va treure a exposició pública la construcció d’un heliport a la Timoneda d’Alfés amb l’objectiu de reforçar el suport  a l’aericlub i a les seves demanades. El procediment va ser sotmès al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental i fou resolt desfavorablement pel Departament de Medi Ambient.

Al Desembre de 1997 5 ecologistes 4 pertanyents a la junta dIpcena, varen ser absols d’homicidi frustrat d’anys i coaccions per la realització d’un acte pacífic, a l’estiu del mateix any a les instal·lacions de l’aeroclub de Lleida, denunciats per l’aeroclub amb l’objectiu de criminalitzar les accions de defensa de la timoneda.

L’any 1998 la Generalitat de Catalunya, va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge d’Alfés, amb la finalitat de protegir dels valors naturals i paisatgístics de l’espai, i en el que es reconeix que l’espai natural d’Alfés és una de les darreres àrees de Timoneda estèpica de Catalunya i que allotja diverses espècies d’alaúdids, entre les que destaquen 4 espècies que troben a la Timoneda d’Alfés el darrer reducte on es troben com a nidificants a Catalunya. En relació a l’aeròdrom, el Pla Especial recomana el trasllat de les activitats de tipus aeronàutic a una altra zona per la incompatibilitat d’aquest tipus d’actuació amb la conservació de la timoneda.

L’any 2001 es va fer públic que la comissió intergovernamental integrada pels departaments de Medi Ambient i el de Política Territorial i Obres Públiques, havien donat llum verda a la remodelació de l’aeròdrom d’Alfés. I l’any següent, en el projecte de Pla d’Aeroports de Catalunya, s’inclou la transformació de la Timoneda en Aeroport regional de Lleida.

El 8 de juny de 2003 davant de la situació immobilista del govern de la generalitat alhora de complir les exigències legals de millorar la conservació de la timoneda, de nou la plataforma per a la defensa de la timoneda d’Alfés, organitza una manifestació a Lleida que va congregar unes 700 persones, per reclamar el trasllat de l’aeròdrom fora de la timoneda i donar-li major protecció.

L’any 2003, la Comissió Europea va tornar a acceptar a tràmit una denúncia, i va obrir un expedient de queixa per la continuada manca de protecció de l’espai i la crítica situació de conservació de l’alosa becuda, i el projecte d’aeroport a la Timoneda d’Alfés. L’any següent la queixa va ser tancada, de nou pel compromís del govern català de conservar l’espai i gestionar-lo per tal d’assegurar la conservació de l’alosa becuda. Així va ser incorporat als espais natura 2000, essent designat ZEPA (en l’actualitat tot l’espai forma part de la ZEPA Secans de Mas de Melons-Alfés).

L’any 2006-07 govern català inicia el projecte de l’aeroport de Lleida, a Alguaire, fet que no va trobat oposició per part de les entitats conservacionistes, malgrat presentar també un impacte en una zona estepària d’interès, ja que enteníem que l’aeroport pot beneficiar el desenvolupament de la zona, i acceptàvem la seva ubicació per tal d’alliberar la Timoneda d’Alfés del crític impacte d’aquesta infraestructura.

El dia 23 de juny de 2009 es realitzen maniobres militars dins de l’espai natural de la timoneda d’Alfés, un fet inaudit al tractar-se d’un espai natural protegit, el fet es denunciat a la fiscalia per un presumpte delicte contra el medi ambient.

El dia 20 de gener de 2009. el Govern va aprovar el “Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012” Incloïen l’aeròdrom d’Alfés, el pla incloïa tot un seguit d’incongruències i falsedats, Aquest pla va ser recorregut per via contenciosa, el qual ens ha estat favorable al estar declarat l’esmentat pla nul de ple dret.

Categories: Ecologistes

Disruptors endocrins, els tòxics d'última generació

Depana - Dg, 12/10/2014 - 23:00
Un suc de taronja pot ser "lliure d'additius"... però alhora portar productes químics que no coneixem, que acabem ingerint i ens afecten. Des dels plaguicides de la fruita als components del plàstic de l'envàs, ens exposem durant tota la nostra vida a una contaminació silenciada.
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat