Skip to main content

canals d'informació externa

DEPANA col·labora en la 2a convocatòria artística de petit format per a artistes i creatius compromesos amb els animals i els seus hàbitats

Depana - Dv, 20/01/2017 - 19:43
SiNestesia i DEPANA volem apropar als artistes les realitats socials rebutjant el Maltractament Animal en la convocatòria artística El Venadito. Mitjançant l?exhibició i difusió de les obres es busca generar un espai de reflexió on no podrem quedar-nos indiferents. Fins el 28 de febrer pots presentar la teva obra de petit format (10x15 cm). Consulta les bases.
Categories: Ecologistes

La sorprenent evolució dels nostres boscos. Ecodiari 28/12/2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 20/01/2017 - 19:42
I és que tenim més bosc any rere any (podeu accedir a l'etiqueta història i veure un munt de fotografies antigues de la Baixa Tordera amb muntanyes i turons plens de vinyes, ametllers, garrofers, pastures,... on ara només hi ha bosc) amb el perjudici per a la biodiversitat i la geomorfologia del territori que això implica...

La sorprenent evolució dels nostres boscos
Ecodiari 28/12/2016

El biòleg pallarès especialitzat en ecologia, Jaume Badia, aprofundeix en l'evolució del paisatge pallarès dels nostres avis al de l'actualitat

El paisatge és dinàmic, canvia constantment, i durant la història recent nosaltres, els éssers humans, som els principals causants d'aquest canvi. Un dels més preocupants que estem causant al paisatge és la pèrdua del bosc. D'acord amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Aliment i l'Agricultura), hem perdut un 3% del total de superfície de bosc de la Terra en els últims 25 anys. Ara bé, les estadístiques mostren que aquesta pèrdua no ha sigut uniforme arreu del nostre planeta, com es mostra en el mapa de sota aquestes línies. Mentre que l'Amazones i altres boscs i selves tropicals han disminuït de manera alarmant, a Europa ha sigut tot just el contrari: la superfície de bosc ha augmentat de manera important.


Per què tenim més bosc a casa nostra?

A Catalunya i al Pallars, la tendència ha sigut la mateixa que a tota Europa: tenim clarament més bosc que el segle passat. Les imatges que trobareu més a baix mostren com ha canviat el mateix paisatge a la serra del Montseny entre els anys 1935 i 1981. S'hi pot observar perfectament com el bosc s'ha expandit fins fer de les muntanyes una massa verda, boscosa i uniforme. Però quins són els motius d'aquest canvi?

Nombrosos estudis ens mostren que té molt a veure amb l'abandonament del món rural. En primer lloc, el retrocés de l'agricultura ha portat al desús de molts camps de conreu, que han sigut colonitzats progressivament per boscos. En el mateix sentit, els ramats, que són clau a l'hora de frenar l'expansió i la densificació dels boscos, han disminuït considerablement. En alguns casos, la manca de ramats ha causat que alguns boscs s'hagin anat densificant fins el punt d'esdevenir gairebé impenetrables.

Un altre element clau que ha portat a l'expansió i densificació del bosc és la caiguda en picat de la producció de fusta i carbó al territori, i és que aquestes activitats, que en un passat sortien rentables, actualment han gairebé desaparegut.


Al Pallars, tot és una mica més complex

En concret, a les conques del Pallars Jussà, existeix un factor afegit que ha augmentat la superfície de bosc: les plantacions. La construcció de grans embassaments com el de Sant Antoni o el de Terradets va venir acompanyada de la plantació de pinedes en llocs estratègics de les conques.

Òbviament, tot això tenia un motiu: la força de pluges, barrancs i rius erosiona el territori, i arrossega terres i altres materials de les parts altes fins els fons de les conques, on trobem els nostres embassaments. L'objectiu de les plantacions, per tant, era frenar aquesta erosió, evitant així que els nostres cursos d'aigua anessin farcint els embassaments de terra i materials fent que, a la llarga, aquests s'acabessin convertint en aiguamolls i fangars.

Malgrat aquesta estratègia, el propi pantà de Terradets actualment ja acumula un gran volum de materials al seu interior. A les imatges adjuntes sota aquestes línies es pot veure com en només un quart de segle la zona de la desembocadura de la Noguera Pallaresa al pantà s'omple de materials fins el punt de formar terra emergida, així com la desembocadura del barranc de Barcedana.


De fet, a la que mostrem a continuació, presa l'any 2006, també podem veure que l'acumulació de materials en aquest pantà està assolint una alçada que fa que un dels ponts que creuen l'embassament cada dia tingui menys sentit.


Malauradament, no tot és tan bonic com sembla

Així doncs, degut a tots els factors mencionats, sembla ser que tenim molt més bosc ara que fa un segle. Això, que a priori semblaria una notícia genial, també té les seues repercussions negatives.

En primer lloc, l'expansió i la densificació del bosc podria estar relacionada amb la pèrdua de cabal d'alguns cursos d'aigua del sud del Pallars, com el mateix riu de Conques o el barranc de Barcedana. Això és degut a que els arbres dels nostres boscos absorbeixen i consumeixen aigua per al seu creixement i la seua supervivència, fent que aquesta mateixa aigua no acabi arribant a aquests rius, barrancs o fonts.

D'altra banda, la densificació dels boscos augmenta el risc de propagació d'incendis. Si a això hi afegim que el canvi climàtic portarà més períodes de sequera, la possibilitat de veure grans incendis al Pallars en les pròximes dècades podria ser força alta.

Què hi podem fer?

Davant d'aquesta realitat, llavors, què hauríem de fer? Hem de talar més, com anys enrere, o hem de pensar que els boscs són sagrats i no es poden tocar? Segons suggereixen diversos experts, la resposta correcta podria ser un punt intermedi, lluny de l'explotació intensa que se'n feia dècades enrere, però lluny també de l'abandonament actual.

En diversos estudis, s'ha vist com gestionar el bosc de manera sostenible, amb tales selectives i desbrossaments puntuals, pot augmentar la diversitat d'animals i plantes dels boscs a la vegada que redueix el risc d'incendi, augmenta el cabal de rius i barrancs i permet obtenir recursos com la pròpia fusta. Sens dubte, seria un win-win que ens aporta beneficis a nosaltres, als nostres boscos, als nostres cursos d'aigua i a la gran diversitat de fauna i flora del nostre territori.
Categories: Ecologistes

Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio / per F. de Wit 1660... Illa de Sa Palomera (Blanes) i Puntes de Malgrat i de Santa Susanna...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 20/01/2017 - 18:38
Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio / per F. de Wit 1660 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Més que pel detall del mapa i de l'illa de Sa Palomera (Blanes) enmig del mar com a l'entrada anterior del 1608, l'important d'aquest mapa és que el cartògraf va incloure la Punta de Malgrat (actual turó del Castell a més de 700m terra endins) que trencava la continuïtat de la platja entre Blanes i Calella com la coneixem avui. També va incloure la punta de Santa Susanna, encara present tot i que de manera artificial, i descrita l'any 1694 amb el nom de "pointe de Pineda" (Punta de Pineda) al mapa "La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel" que podeu veure aquí.

Podeu consultar el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1896/rec/8

Mapes de Catalunya (s.XVI-XX) de la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

De dates semblants podem veure altres mapes on el cartògraf no inclou aquestes puntes però per motius de simplificació, com al mapa "Plan du siége de la ville de Barcelone avec la carte de la côte de la mer depuis le cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat / dedié au roy" del 1698, on es descriu tot el Maresme com una gran plana agrícola entre la serralada litoral i el mar, entre Blanes i Badalona, i amb un litoral continu sense puntes, ni aquestes ni altres com les de Calella. Malgrat això, aquest mapa també inclou l'illa de Sa Palomera davant la desembocadura de la Tordera...

Plan du siége de la ville de Barcelone avec la carte de la côte de la mer depuis le cap de Cervere jusqu'aux environs de Llobregat / dedié au roy 1698 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Podeu veure el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1162/rec/1


Altres mapes del S.XVII on es pot veure l'Illa de Sa Palomera (també amb el nom de Palomelas) o la Punta de Santa Susanna (amb el nom de Punta de Pineda en aquell temps) són...

Aragonia et Catalonia 1630

Arragonia & Catalonia 1632

Catalonia 1638

Catalogne et Arragon 1641

Catalonia / Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami 1642

Catalonia / dediée a Mr. Monsieur de Langres par son serviteur P. van Lochom 1650

Catalonia 1652

Les estats de la Couronne d'Arragon en Espagne, ou sont l'Arragon royaume, la Catalogne principté., la Valence royaume, et les isles de Maiorque royme. / par le S. Sanson d'Abbeville ; Somer sculp. A Paris: chez Pierre Mariette, 1653

Cataloniae principatus, nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus in eorum vicariatus peraccurae distincti / per Nicolaum Visser 1677
Marca Hispanica sive Limes Hispanicus: hoc est Geographica description regionum quae in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi 1688

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1690

Principaute de Catalogne 1690

La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel ; nouvellement corrigée et augmentée sur divers memoires par le sieur Tillemont. A Paris: chez I.B. Nolin 1694

La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1696

Accediu als enllaços anteriors per ampliar els mapes...
Catalonia / Guiljelmus Blaeu excud. Amsterdami 1642 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Catalonia 1638 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Les estats de la Couronne d'Arragon en Espagne, ou sont l'Arragon royaume, la Catalogne principté., la Valence royaume, et les isles de Maiorque royme. / par le S. Sanson d'Abbeville ; Somer sculp. A Paris: chez Pierre Mariette, 1653 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Cataloniae principatus, nec non Ruscinonensis et Cerretaniae Comitatus in eorum vicariatus peraccurae distincti / per Nicolaum Visser 1677 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Marca Hispanica sive Limes Hispanicus: hoc est Geographica description regionum quae in Catalonia continentur & in Comitatu Ruscinonensi 1688 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1690 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Principaute de Catalogne 1690 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
La principaute de Catalogne avec les comtez de Roussillon et de Cerdagne divisée en Vieille et Nouvelle et en vegueries / par le Sr. Cantel ; nouvellement corrigée et augmentée sur divers memoires par le sieur Tillemont. A Paris: chez I.B. Nolin 1694 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
La Catalogne sous le nom de laquelle sont compris la principauté de Catalogne, et les comtés de Roussillon et de Cerdagne divisés en leurs vigueries / dressé sur les memoires les plus nouveaux par le Sr. Sanson. A Paris: chez H. Iaillot 1696 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 19 i 20/1/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 20/01/2017 - 11:58
Veïns, oposició i Bioibérica es reuneixen amb un expert per esclarir dubtes
Ràdio Palafolls 19/1/2017

Aquest dimarts passat l’Ajuntament ha organitzat una reunió informativa sobre la planta de biogàs de Bioibérica. A la trobada hi ha participat un expert de la UAB, representants de Bioibérica, veïns de la zona més propera als terrenys on es construiria la planta, també veïns de Mas Reixach i representants de cada grup polític de l’Ajuntament: PSC, ecosocialistes, Ciutadans i ERC, a excepció de l’antic popular, Óscar Bermán.


La sessió va servir per expressar les opinions d’uns i altres i també per aclarir alguns aspectes tècnics sobre el funcionament de les plantes de biogàs. Fons veïnals apunten, però, que si bé ho agraeixen,  la trobada es va tancar sense cap concreció.

Per tal que la planta tingués més rendibilitat hauria d’acollir residus que, amb anterioritat, s’havia apuntat que vindrien de Granollers, amb camions cisterna, pel que caldria canviar el planejament urbanístic per permetre construir una planta més gran.

Si bé ERC, present en la reunió, a través del seu portaveu Francesc Alemany, ha agraït la trobada, continuen demanant poder accedir al projecte que es vol construir a Palafolls.

Els republicans es mantenen escèptics fins que no puguin accedir al projecte i comprovar exactament què es vol construir.

En la reunió tampoc es va especificar un mínim de distància entre la planta i la població. Demanen que no s’acceleri el procés per poder tenir marge i accedir a més informació, i reduir al màxim les possibles emissions nocives.

Un dels aspectes, però, que es va proposar és la possible construcció d’una zona verda que actués com a barrera natural per l’impacte visual.

De moment encara no hi ha data pel ple que debatrà el canvi de planejament urbanístic. Esquerra apunta que si no se’ls facilita finalment el document, hi votaran en contra.


Construir un pou a Can Domènec, canviar el terra del pont de ferro i millorar el desguàs del riu i les rieres són alguns dels projectes de les regidories d’Obres i Serveis i Pagesia per aquest any
Ràdio Tordera 19/1/2017


Carles Aulet torna a ser, des de finals de l’any passat, regidor de l’Ajuntament de Tordera, després de la renúncia del regidor Marc Unió per motius personals i professionals. Aulet s’ha incorporat al govern municipal com a responsable de les regidories d’Obres i Serveis i Pagesia. Entre els projectes que hi ha en marxa en aquestes àrees, destaquen l’arranjament del Camí Ral i la millora de la senyalització del passeig fluvial, pels quals s’han demanat subvencions. En paral·lel, però, hi ha altres projectes previstos, així com les actuacions que formen part del dia a dia del municipi. Escoltem Carles Aulet.

Un dels projectes que ha citat el regidor és la construcció d’un pou a Can Domènec. En aquesta urbanització hi ha unes 300 cases, que a l’estiu arriben al màxim d’ocupació perquè la majoria són segones residències de vacances i caps de setmana. Carles Aulet explica que és durant aquests mesos quan els veïns i veïnes de la zona pateixen una manca d’aigua, que cal solucionar.

Un altre dels projectes en els quals està treballant la regidoria d’Obres i Serveis, però de cara a l’any vinent, és en canviar el terra del pont de ferro. Quan fa molt fred, es glaça i es converteix en una autèntica pista de patinatge, tal i com apunta Carles Aulet.

Pel que fa a la regidoria de pagesia, es continuarà treballant per millorar els accessos als habitatges de fora el nucli urbà. També s’han demanat diverses subvencions per millorar camins rurals, de cara a la prevenció d’incendis forestals. S’ha previst construir un pont que travessi la carretera al davant de l’empresa Torho, per poder connectar el passeig fluvial amb el camí que va cap a Can Talleda sense perill. A més, Aulet diu que cal seguir millorant el desguàs del riu Tordera i les rieres, per tal d’evitar possibles inundacions.

Carles Aulet és un històric convergent, que al juny de 2015 va deixar de ser regidor després de 24 anys a l’Ajuntament. Ara ha entrat a formar part altra vegada del govern municipal, després de la renúncia del regidor Marc Unió.


Dos projectes per buscar gas i petroli amenacen la Costa Brava
Diari de Girona 20/1/2017

El Ministeri d´Energia té sol·licituds de les empreses Cairn Energy i Spectrum Geo Limited. El punt més proper al litoral gironí es troba a 31 quilòmetres.Coincideix amb el corredor migratori de cetacis

La Costa Brava continua amenaçada per dos grans projectes per buscar petroli i gas al fons marí entre Catalunya i les illes Balears, impulsats per les empreses Cairn Energy –a través de la seva filial espanyola Capricorn Spain Limited– i Spectrum Geo Limited. Fins al setembre, la cursa per explotar els hidrocarburs d´aquesta zona incloïa una tercera companyia, Services Petroliers Schlumberger, a la qual el Ministeri d´Indústria va arxivar definitivament el projecte durant la fase de tramitació ambiental. Aquest s´acostava fins a 13 quilòmetres del cap de Creus, mentre que ara el projecte més proper al litoral gironí es troba a 31 quilòmetres.

La plataforma més activa en l´oposició a les prospeccions al subsòl marí, l´Aliança Mar Blava –que aglutina entitats socials, ecologistes, sindicats, associacions del sector de la pesca, el turisme o la nàutica, administracions, institucions públiques i privades balears–, ha demanat al Ministeri d´Energia que adverteixi els promotors dels dos projectes actius que l´àrea que els interessa coincideix amb un corredor de migració de cetacis, al qual el mateix Govern espanyol vol donar protecció internacional. La petició la van fer arribar al ministre Álvaro Nadal el 9 de desembre i encara no han rebut resposta.


«Hem volgut fer veure que sobre el corredor de cetacis hi ha la gran taca de Spectrum, que fins ara se solapava amb el projecte de Schlumberger, arxivat definitivament per Indústria», va explicar el coordinador del Secretariat Tècnic d'Aliança Mar Blava, Carlos Bravo. La plataforma ja ha demanat l´arxiu del projecte de Spectrum i ho tornarà a fer properament, tot argumentant motius procedimentals. Pel que fa al de Cairn Energy, també afecta el corredor de cetacis del Mediterrani, per la qual cosa Bravo va considerar que les empreses han d´entendre que aquest «és un obstacle ambiental insuperable».

Fort impacte en la pesca

Però, a banda de la incompatibilitat de fer prospeccions a la recerca de petroli i gas al mateix lloc on es vol aprovar la declaració d´una Zona Especialment Protegida d´Importància per al Mediterrani (ZEPIM), l´Aliança Mar Blava també alerta que es provocarien greus problemes mediambientals i un fort impacte en la pesca, una activitat molt present a les costes gironines.

En l´actualitat, ni el projecte de Capricorn Spain ni el de Spectrum Geo Limited han arribat a la fase ambiental, ja que encara s´estan tramitant al Ministeri d´Energia. La primera d´aquestes companyies manté oberta la seva sol·licitud de 12 permisos d´investigació d´hidrocarburs al golf de Lleó –enumerats de Nord-est 1 a 12–, tot dibuixant una mena de polígon irregular amb un costat limítrof amb la Costa Brava; s´hi acosta fins a una distància de 31 quilòmetres. Mentre que Spectrum impulsa una campanya sísmica que afectaria 14.000 quilòmetres quadrats, del front marí gironí i barceloní fins al sud d´Eivissa i Formentera, i s´allargaria 22 setmanes.


Platges... d'espais naturals d'ús temporal a negoci municipal i equipament urbà, aquí i arreu...
Lloret treu a concurs els serveis de les platges
El Punt Avui 20/1/2017

En total, hi ha autoritzacions per a 52 negocis, entre quioscos de begudes i gelats, empreses de lloguer de gandules, restaurants i escoles nàutiques

El lloguer de gandules és un dels serveis que s'ofereixen a les platges de Lloret Foto: QUIM PUIG
NURI FORNS - LLORET DE MAR
L'Ajuntament de Lloret de Mar ha fet públic el plec de clàusules per autoritzar l'explotació dels serveis de temporada a les platges de Lloret, que es fa cada quatre anys. Els serveis i aprofitaments objecte d'autorització a les cinc platges de Lloret són cinc restaurants, catorze quioscos de venda de begudes envasades i gelats; onze serveis de lloguer de gandules i para-sols; quatre serveis de lloguer de patins i caiacs; tres escoles d'esquí nàutic; una escola de motonàutica i deu taquilles de venda de tiquets per a creuers, catamarans turístics o activitats aquàtiques semblants. La platja amb més serveis autoritzats és la de Lloret (27), seguida de la platja de Fenals (17), Canyelles (cinc), sa Boadella (1) i Santa Cristina i Treumal (2). El regidor de platges, Jordi Orobitg, va explicar que, a grans trets, el plec de clàusules és “continuista”, tot i que hi ha elements nous, com ara que el model de quioscos fins ara era únic, “i per a tots havia de ser igual, mentre que ara en l'aspecte exterior hauran de presentar projectes diferenciats”.

LA XIFRA

27 serveis tindrà la platja principal de Lloret, mentre que a Fenals n'hi haurà 17, a Canyelles 5 i a la resta, 1.

Cànons anuals a l'Ajuntament

Les empreses que obtinguin l'autorització per oferir els seus serveis a les platges han de satisfer un cànon anual a l'Ajuntament. Els cànons van des dels 1.600 euros per a les taquilles fins als 69.000 euros per a un quiosc bar de 20 m² i 100 m² de terrassa. Els tipus de licitació establerts són una xifra mínima, i les empreses interessades han de presentar ofertes a l'alça. Els criteris d'adjudicació són l'oferta econòmica (60 punts), gestió directa i personal (10 punts), propostes d'integració social que repercuteixin favorablement en la prestació del servei (fins a 16 punts) i memòria d'ornamentació, disseny i característiques estructurals i estètiques (14 punts). L'últim any que es van fer les adjudicacions va ser el 2013, i ja llavors es preveien ingressar tres milions en cànons.


Palafolls bat el rècord amb una mínima de menys 4,5
El Punt Avui 20/1/2017

Pagesos protegint els conreus del fred Foto: E.F.
E. FERRAN - MATARÓEls registres del servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme indiquen que Palafolls ha estat el municipi on ha fet més fred aquests dies amb una mínima de menys 4,5 graus, la nit de dimecres. Altres temperatures sota zero es van donar a Hortsavinyà (-3,9) al Montnegre (-3,8) i a la urbanització de Dosrius can Massuet-el Far (-3,5). Segons explica el meteoròleg Joaquim Serra, a la comarca no es vivia una situació de tant de fred des del febrer del 2012. “No podem parlar d'una onada de fred, perquè les temperatures haurien de mantenir-se per sota de la mitjana durant quatre dies i això no ha passat”, indica Serra. La previsió és que el fred minvi en espera de precipitacions i de temporal de vent.
Categories: Ecologistes

Primeres pluges 19 i 20/1/2017 i anunci de temporal de mar...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 20/01/2017 - 11:44

Entre ahir al vespre i aquest matí ha estat plovent a gairebé tota la Baixa Tordera, i continua plovent. Alguns dels registres fins aquest matí (i actualitzat a les 19:00h)...

2.6 mm a Sant Celoni    (16.4 mm)
4.4 mm a Breda    (14.8 mm)
5.1 mm a Tordera    (22.5 mm)
3.8 mm a Blanes    (12.6 mm)
1.8 mm a Pineda de Mar    (5.5 mm)
8.8 mm a Calella    (18.4 mm)
2.4 mm - 4.2 mm a Canet de Mar    (10.4 mm - 16.0 mm)
9.0 mm a Vallgorguina    (24.2 mm)

(5.5mm a Arenys de Munt a les 14:00h)

I anunci de fort temporal de mar per a les properes hores i dies...

https://twitter.com/meteocat/status/822381125980942336 53 minHace 53 minutos
MásL'SMC informa que el 20/01/2017 09:50 s'ha publicat un Avís per Estat de la mar
https://twitter.com/AEMET_Cat/status/822374967232765953 1 hHace 1 hora
MásBaixa mediterrània. Temporal de llevant/gregal a la costa catalana. Mapes de vent model Harmonie avui i demà 12 UTC.
Categories: Ecologistes

Document final del projecte BeWater a la Tordera: Tordera River Basin Adaptation Plan 2016

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 19:35
Ho podeu trobar aquí...

http://www.bewaterproject.eu/images/results/adaptations-plans/RBAP_Tordera_FINAL.pdf


Adaptation planning in TorderaThe Tordera River Basin Adaptation Plan is intended to address the main challenges that the Tordera basin has to face with regards to improvements of water body’s quantitative status, water quality, health of ecosystems and integrated water management.Crucial actions to face the identified challenges within the Tordera river basin are:
    • The implementation of environmental flow regime is considered by all participants by far the most important action needed in the Tordera basin. This option, which addresses the challenge “water quantity”, would indeed provide an answer to the current the depletion of water bodies, allowing a certain quantity of water to be kept in the river for maintaining ecosystem functionality. Its implementation would trigger a whole set of improvements of different kinds, like recovering hydrologic connectivity between water bodies, correct sediment dynamics and improved water quality.
    • Creating a permanent participation centre is considered crucial to improve integrated water management of the Tordera Basin. Different issues are not being implemented, like the revision of current exploitation rates of water bodies, because of a lack of adequate procedures to take into account local socio-economic drivers into decision making and technical planning procedures.
    • Creating “Adaptive forest management agreements” reached the highest score of the whole Tordera set of water management options evaluation process, and answers to the challenge to improve current forest management in the basin. Until a certain degree, many actions of those included in this option are already implemented in the Montseny and Montnegre-Corredor natural parks: like thinning, clearing, eradication of alien species, erosion prevention and other specific interventions, like facilitating grazing. Nevertheless, these should be consolidated and expanded, making use of lessons learned.
    • To “Create an Integrated Plan for the Protection of the Tordera Delta (IPPTD)” is considered an important process to reach better resilience to global change in the basin, by improving the health of water and forest related ecosystems. An integrated planning process would also enhance the effectiveness of actions taken by combining sectorial approaches and assure engagement of all stakeholders in its design and development.
To assure the successful implementation of individual water management options or bundles of options, the development and execution of a monitoring plan including sound indicators is crucial. The plan presents some indications on synergies with existing monitoring schemes regarding the identification of suitable indicators for measuring the output.Moreover, the implementation of the Tordera River Basin Adaptation Plan or of key elements of it, requires strong political will, as the transition to more resilient societies implies to overcome rooted trade-offs and socio-economic inertia. Overall policy recommendations to facilitate this aim to address leverage points that could enhance the integration of adaptive principles in current normative, legal and political practices.
The following documents are available for download:
https://twitter.com/CREAF_ecologia/status/819329374839275521 11 ene.El presenta propostes de gestió de l'aigua de la conca de la Tordera, a el dimarts 17
https://twitter.com/aulablanes/status/821436451183349760 17 ene.El projecte BeWater s'ha dedicat a reunir-se amb tots els actors de les conques involucrades en el projecte per elaborar els plans de gestió
https://twitter.com/aulablanes/status/821438926892175361 17 ene.En els plans consten de reptes molt interrelacionats, que impliquen a molts actors de difererents sectors amb diferents visions
https://twitter.com/aulablanes/status/821439643824615424 17 ene.Els plans s'han intentat temporalitzar i valorar econòmicament, aquest últim punt s'ha quantificat en ordres de magnitud
https://twitter.com/aulablanes/status/821444113946050560 17 ene.L'administració disposa de molta informació de la conca del Tordera, en part gràcies a l'aplicació de directives europees
https://twitter.com/aulablanes/status/821445086215081989 17 ene.Diferents actuacions al llarg dels anys, com per exemple la construcció de l'AP7, han forçat a la Tordera a adaptar la seva morfologia
https://twitter.com/aulablanes/status/821445565431087104 17 ene.Conèixer en profunditat la conca serveix per determinar les zones de risc d'inundació, per exemple.
https://twitter.com/aulablanes/status/821445805659787264 17 ene.La pàgina web de l'ACA disposa de moltíssima informació relacionada amb les masses d'aigua de Catalunya, actualitzada regularment
https://twitter.com/aulablanes/status/821446124644995073 17 ene.La conca de la Tordera té força continuïtat perquè hi ha relativament poques concessions al llarg del seu traçat
https://twitter.com/aulablanes/status/821449353269276673 17 ene.Moltes mesures del pla de gestió tenen correspondència amb les propostes del procés BeWater
https://twitter.com/aigua_cat/status/821459472363257858 17 ene.Xerrada del projecte a sobre el programa mesures a la Tordera
https://twitter.com/aigua_cat/status/821460532226039808 17 ene.Els dos grans temes han estat la i la de de la
https://twitter.com/CREAF_ecologia/status/820948092543528960 16 ene.Acte final del ! El 24/01/17 presentarem els resultats del Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera
https://twitter.com/CREAF_ecologia/status/821662254127050752 18 ene.Dimarts que ve, acte final del ! Presentem resultats del Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera
Categories: Ecologistes

La Plantera (Blanes) - Cal Toni Joan (Tordera) 19/1/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 18:14
Observacions de l'Enric Badosa d'avui entre La Plantera (Blanes) i Cal Toni Joan (Tordera)...

35 Fredelugues (Vanellus vanellus)...

2 Aligots comuns (Buteo buteo)...

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
5 Esplugabous (Bubulcus ibis)
8 Cornelles negres (Corvus corone)
mínim 200 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
mínim 100 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
20 Verdums (Carduelis chloris)
23 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)

Font: www.ornitho.cat
Observador i Fotografies: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Gamarús (Strix aluco) a Blanes 11/1/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 18:04
Gamarús (Strix aluco) Foto: Enric Badosa
Fotografia d'un Gamarús (Strix aluco) a l'entrada del niu a Blanes del dimecres 11/1/2017.

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Gravera de Palafolls 19/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 18:00

Aquesta tarda a la Gravera de Palafolls i voltants...

2 Xarxets comuns (Anas crecca)
3 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 4 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea) sobre el riu
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis) sobre el riu
uns 10 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
mínim 2 Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 20 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Picot verd (Picus viridis)
mínim 3 Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Garses (Pica pica)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)

Als camps propers del Pla de Palafolls...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)

i gràcies...


Només arribar un munt de trets d'escopeta de caçadors per l'interior de la gravera i pel tram de riu proper, a tocar de l'autopista, que quan em veuen giren ràpid l'escopeta, se la posen a l'esquena i marxen de seguida... saben que no poden caçar aquí... i és un miracle que encara després es pogués veure alguns ocells que eren amagats i van sortir al cap d'una llarga estona.

Categories: Ecologistes

Pla de Sant Tou (Tordera) 19/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 17:42
Aquest migdia des de la carretera mirant al Pla de Sant Tou (Tordera) com a més destacat...

9 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Categories: Ecologistes

Riu Tordera a Fogars de la Selva 19/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 17:39

Aquest migdia pel riu Tordera a Fogars de la Selva...

2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Cornella negra (Corvus corone)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Puput (Upupa epops)
1 Faisà (Phasianus colchicus) femella
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
16 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
mínim 9 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
3 Blauets (Alcedo atthis)
uns 10 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
mínim 2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
uns 20 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
Tudons (Columba palumbus)
uns 12 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Merles (Turdus merula)
mínim 3 Tords comuns (Turdus philomelos)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 3 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
uns 20 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)


A una basseta del Pla de Can Simó (Fogars de la Selva)...

unes 15 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)

capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)...
Salamandres comunes (Salamandra salamandra)...
Algunes imatges del riu Tordera a Fogars de la Selva...
Categories: Ecologistes

Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio 1608... quan Sa Palomera (Blanes) era una illa enmig del mar...

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 12:37
Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio 1608 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)
Més que pel detall del mapa, l'important és que llavors lluny d'existir un Delta de la Tordera, el tram de la costa entre Blanes i Palafolls es considerava o una gran badia o un gran estuari amb l'illa de Sa Palomera enmig.

Podeu consultar el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2969/rec/2

Mapes de Catalunya (s.XVI-XX) de la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Categories: Ecologistes

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) i Cotorres de Kramer (Psittacula krameri) a Arenys de Mar 15/1/2017 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 19/01/2017 - 12:08
4 Cotorres de Kramer (Psittacula krameri) i  40 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) observades per Pere Alzina i Bilbeny aquest diumenge 15/1/2017 a Arenys de Mar.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 17 i 18/1/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 17:43
https://twitter.com/meteomarccm/status/821618252946227202 9 hHace 9 horasFredorada intensa pel que és el , especialment a la costa de la comarca...mireu les mínimes!!!!.

Tordera registra valors entre els 5 i 7 graus sota zero durant la matinada
Ràdio Tordera 18/1/2017


L’onada de fred siberià ha entrat finalment amb força a Catalunya i ha fet caure dràsticament els termòmetres arreu de tot el país, amb temperatures sota zero fins a alguns punts la mateixa línia de la costa. Fins a les vuit d’aquest matí, el valor més baix registrat a Tordera ha estat de 7 graus negatius en el veïnat de Sant Tou a Can Talleda. Altres valors facilitats per col·laboradors de l’ emissora són -5,2 graus al veïnat de Sant Pere; -4 graus en el centre del poble i -4,9 graus a Mas Reixach. Les baixes temperatures han glaçat el sortidor i fonts de la cascada ornamental de la plaça de la concòrdia. Els registres de Tordera són els més baixos de tot el Maresme.

A Catalunya el valor més baix s’ha registrat a l’observatori de l’aeròdrom de Das, amb -21,6 graus, seguit de Puigcerdà (-15 graus), Prades (-13,1 graus) i el Pont de Suert (-12,4 graus), entre molts altres, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

El Servei Meteorològic de Catalunya manté activat l’avís per fred per a aquest dimecres i dijous a tot Catalunya, especialment a les comarques interiors i del Pirineu. S’espera que les temperatures màximes siguin lleugerament més baixes en general i al litoral central i al nord-est. Concretament, oscil·laran entre els 5 i 10ºC al litoral.

A més, ha recomanat que la gent gran, nadons i les persones que pateixin malalties respiratòries no surtin al carrer, així com prudència en els desplaçaments cap a la feina o l’escola per la presència de gel a les carreteres.


Els Pagesos pateixen per les glaçades als camps
Ràdio Pineda 17/1/2017


Els pagesos protegeixen els conreus de les glaçades ja que els pròxims dies s'esperen temperatures inferiors als zero graus al Maresme i la nit crítica serà la de dimecres.

Les previsions és que la matinada de dimecres sigui la més crítica, i es poden registrar fins a cinc graus negatius a indrets de l'Alt Maresme. Aquesta onada de fred que afecta el centre d'Europa s'allargarà fins divendres.

Els pagesos de la conca de la Tordera estan més acostumats a les baixes temperatures i les glaçades. Alguns han instal.lat mantes tèrmiques per tapar cultius més delicats, com ara enciams o raves. No temen pel que hi ha plantat a dins dels hivernacles ja que queden més protegits i si calgués hi ha sistemes per donar-hi més escalfor.


El bròquil, la col i el carbassó es disparen de preu com a conseqüència de l’onada de fred
Ràdio Calella 18/1/2017

L'onada de fred a Europa ha provocat un encariment de vedures i hortalisses
Són les hortalisses que s’han encarit més en els últims dies arran dels efectes de l’onada de fred a Europa, que ha malmès les collites dels principals països productors de la regió: Grècia, Itàlia i Turquia. Espanya, on de moment s’està conservant la producció agrícola, ha augmentat les exportacions i això s’està traslladant directament al preu de venda final. Al Mercat Municipal de Calella també s’està notant. El preu del bròquil ha pujat un 92%: el quilo surt ara a 2,40 euros. La col es venia fa uns dies a 0,70 euros i costa ara 1,30 euros; mentre que el carbassó s’ha encarit 2,10 euros respecte la setmana setmana.
Montserrat Gelmà, de la parada de Cal Xoi, ha explicat que l’encariment s’està produint en aquells productes que no són de collita pròpia i que, per tant, compren a Mercabarna per mitjà de l’UMAC. Tant la mongeta tendra, que dels 6 euros de fa una setmana ha passat ara a costar-ne 7 euros el quilo, aproximadament, com l’albergínia, que surt ara a 4 euros el quilo, o el porro. El bròquil, la col i el carbassó, amb encariments del 92%, el 85% i el 65%, respectivament, registren els augments més destacats.
Aquesta situació es produeix en una època de l’any en què hi ha més demanda d’aquest tipus d’hortalissa. “Amb el fred ve de gust prendre alguna cosa calenta com cremes de carbassó o una tassa de caldo, però totes les verdures han anat pujant i és el que s’està notant. Nosaltres ho comprem a l’UMAC, que ho porta de Mercabarna. Ara tenim gènere que és de pagesos d’aquí, com la carxofa collida al Prat, però la resta majoritàriament arriba d’Almeria”, ha comentat Gelmà.
I adverteix que la situació podria allargar-se si persisteix la baixada de temperatures i es mantenen els nivells d’exportacions cap als països on s’ha reduit dràsticament la producció. Fins i tot podria fer que també anéssin a l’alça els preus d’altres productes que a Cal Xoi són de collita pròpia. Com ara el pèsol o l’enciam.
“Els enciams són més petits però és collita pròpia i la gent ho nota perquè ens diuen que són més bons. Quan vingui l’enciam de fora no agradarà tant perquè la fulla és més gruixuda i, a més, serà més car perquè nosaltres n’ajustem el preu”, ha explicat.
Tenen diferents trossos a Calella, on conreen, a més de l’enciam i el pèsol, també carxofes, bròquil i bleda, i faves, que es podran començar a collir aviat. És en aquest tipus de productes en els qual poden ajustar el preu, si la collita se salva del fred. La resta els compren a altres pagesos o per mitjà de l’UMAC a Mercabarna.
L’augment de preus generalitzat no està afectant pel moment a altres tipus de productes frescos com la fruita. “És un gènere que l’UMAC porta de de Girona i, com que està collit abans del fred, es poden mantenir preus”, ha dit.
La propietària de la parada lamenta que les notícies que apareixen aquests dies sobre l’augment de preus pugui restar clientela al Mercat Municipal, que ja de per sí ha de lluitar contra la competència d’altres establiments i del fred d’aquests dies.

A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista a Montserrat Gelma, de la parada de Cal Xoi del Mercat Municipal de Calella.


https://twitter.com/324cat/status/821749515212455936 40 minHace 40 minutosL'onada de fred a Europa beneficia els agricultors catalans

ICV-EUiA de Pineda demana al Govern de l'Estat que arregli el Passeig de Mar
Ràdio Pineda 18/1/2017


La coalició ICV-EUiA de Pineda, a través d'En Comú Podem, ha registrat una pregunta al Congrés dels Diputats, sobre quines intencions té per arranjar el Passeig de Mar de Pineda. El diputat Jaume Moya, d'En Comú Podem, preguntarà al govern espanyol si assumirà la reparació directament o si es farà càrrec del cost de les obres en cas que sigui l'Ajuntament qui les pagui inicialment. L'objectiu és poder recuperar el carril bici malmès per la llevantada del 20 de desembre.

El regidor portaveu d'Iniciativa-Esquerra Unida a Pineda, Marcos Ortega, ho ha explicat a Ràdio Pineda. La pregunta també demana si l'Estat buscarà una solució definitiva al problema que pateix sovint la Platja de Pineda.

El text relata el temporal que va destrossar uns 200 metres de passeig deixant-lo 'impracticable', i que l'arranjament suposarà una inversió de 150.000€. En la document adreçat al Govern d'Espanya, també destaca que 'és una infraestructura que desenvolupa un paper important en la imatge i en la dinamització turística del municipi, i per extensió, a tota la costa del Maresme'. També demana fer l'actuació amb urgència i tenir les obres acabades abans de Setmana Santa.

Marcos Ortega també ha dit que proposaran al ple municipal aprovar una Proposició No de Llei per demanar de forma conjunta la solució al Passeig de Mar de Pineda.


ICV-EUiA reclama el passeig a través d'En Comú Podem
El Punt Avui 18/1/2017

El passeig de Pineda, destrossat pel temporal Foto: T.M.
EPALa coalició ICV-EUiA de Pineda de Mar ha demanat a la formació En Comú Podem que faci de portaveu al Congrés en la reclamació de la reparació urgent del passeig, malmès pel temporal. El portaveu de Foment i Medi Ambient Jaume Moya, d'En Comú Podem, preguntarà al govern espanyol si assumirà la reparació directament o si es farà càrrec del cost de les obres en cas que sigui l'Ajuntament qui hagi d'encarregar l'actuació per recuperar el carril bici destrossat per la llevantada. Finalment preguntarà si l'Estat buscarà una solució definitiva.

Renuncien a fer l'hotel de cala Morisca de TossaEl Punt Avui 18/1/201
L'oposició d'Urbanisme i el Parlament de Catalunya ha fet desistir la propietat de tirar endavant el projecte, però hi farà les setanta cases previstes
Cala Morisca de Tossa, on es preveia fer un hotel de quatre estrelles Foto: MANEL LLADÓ.
NURI FORNS - TOSSA DE MAREl propietari majoritari dels terrenys del sector de cala Morisca on es preveia fer un hotel de quatre estrelles ha renunciat al conveni signat amb l'Ajuntament, fet que torna el sector al planejament original, en què es preveien fer uns 140 habitatges (ja n'hi ha una cinquantena de construïts). El conveni introduïa els usos hotelers on abans n'hi havia només de residencials, i l'equip de govern el considerava beneficiós perquè actualment hi ha a la zona de cala Morisca (que limita amb Lloret) una cinquantena d'habitatges que no tenen urbanització general, amb subministraments precaris i sense xarxa de clavegueram, i l'empresa promotora de l'hotel es comprometia a executar millores. El projecte va aixecar l'oposició de molts grups polítics i ecologistes.
L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, va confirmar que la propietat desisteix de fer el polèmic hotel en l'últim ple municipal, en el qual es va aprovar inicialment el projecte de bases i estatuts per fer una junta de compensació del sector, el pas previ necessari per poder urbanitzar el sector i poder edificar la resta d'habitatges que preveu el pla general.
L'oposició del Parlament
“Com que són la propietat majoritària, ja s'han posat en marxa per fer tot el necessari per fer la urbanització i les parcel·les”, va dir Saladich. L'alcaldessa va dir que la propietat havia descartat la construcció de l'hotel perquè Urbanisme va tombar el projecte en la sessió del 27 de maig del 2016. A més, Saladich va recordar que la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va instar el govern a protegir cala Morisca, i a treballar amb l'Ajuntament per aturar el conveni, fet que al seu moment va indignar l'alcaldessa, que assumia que l'Ajuntament hauria d'indemnitzar els propietaris (la societat Tossagur).
LA FRASE
Ho han descartat, Urbanisme no hi estava d'acord i el Parlament tampoc, era incontestableGisela SaladichALCALDESSA DE TOSSA DE MAR

La població de Tordera i el conjunt del Maresme continua a l’alçaRàdio Tordera 17/1/2017

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha fet públiques les dades oficials de població, resultants de la revisió del Padró Municipal a 1 de gener de 2016. I segons l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, Tordera ha guanyat 20 habitants, el que significa un augment del 0,12% respecte al 2015. En total, ara hi ha 16.453 persones empadronades al nostre municipi, de les quals 8.343 són homes i 8.110 dones. Aquestes dades de creixement de població a Tordera segueixen la tendència del conjunt de la comarca, que ara té un total de 441.505 habitants. Durant el darrer any 2016, el Maresme ha guanyat 1.993 habitants, el que representa un increment del 0,45%. Això és per sobre del computat per al conjunt de Catalunya (0,19%). De fet, la nostra comarca és la cinquena catalana amb un increment de població més notable, per darrere del Moianès (0,85%), el Gironès (0,64), el Garraf (0,61%) i Osona (0,46%).
El municipi amb un creixement absolut més voluminós ha estat la capital, Mataró, amb 650 habitants més, seguit de Pineda de Mar (272), Vilassar de Mar (231), el Masnou (196) i Sant Andreu de Llavaneres (170). Per contra, la reducció absoluta més gran l’ha patit Arenys de Munt, que ha perdut 98 habitants, seguit de Premià de Mar (-78), Malgrat de Mar (-76) i Dosrius i Sant Pol (-61 cadascun).
Per sexes, tot i que la població està força equilibrada al conjunt del Maresme, el col·lectiu femení té un pes més fort i és el que ha tingut un increment més intens durant el 2016. Més de la meitat dels nous habitants que ha guanyat la nostra comarca aquest últim any són dones, les quals representen el 50,6% del total de la població maresmenca.
Actualment, el Maresme aplega el 5,87% de la població de Catalunya i ocupa el quart lloc pel que fa a pes demogràfic, darrere del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Categories: Ecologistes

La Platja, les barques i els pescadors de Sant Pol de Mar 21/9/2014 i 4/10/2014 Josep Martí Gay. Font: Youtebo.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 17:25
Dos vídeos de Josep Martí Gay sobre els pescadors, les barques i la platja de Sant Pol de Mar. El primer fotografies antigues (massa a lo Titànic, potser) i el segon filmacions antigues (aquest cop amb habaneres de fons)...



Barques i Pescadors de Sant Pol de Mar
Josep Martí Gay 21/9/2014



La Platja i els Pescadors de Sant Pol
Josep Martí Gay 4/10/2014
Categories: Ecologistes

Nota sobre el retrocés de la costa al Delta de la Tordera 18/1/2017: Més que de retrocés, hem de parlar de redistribució de sorres.

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 16:07
Aquests dies, igual que cada any, escoltarem i llegirem moltes vegades "retrocés de la costa" en referència a les platges del Delta de la Tordera i del Maresme en general.

Tot i que realment hi ha un retrocés global al Delta de la Tordera fruit principalment d'antigues extraccions i dragues per a la creació de platges artificials a Barcelona i altres municipis del Barcelonès i Maresme Sud a finals del segle passat, i per la manca d'aportacions naturals d'al·luvions que reposin aquestes extraccions (sobradament explicat arreu, no cal insistir més), més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres entre diferents trams del litoral... ve a ser com l'energia (que ni es crea ni desapareix, sinó que es transforma)... la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre.

Per poder entendre correctament el desgavell actual el primer que hem de saber és que per origen, dinàmica i geomorfologia hem de considerar "platges del Delta de la Tordera" totes les que hi ha entre Blanes i Calella, no només entre Blanes i Malgrat, entenent aquest Delta com la Plana litoral al·luvial tant de la Tordera com de les rieres de Sant Genís, Santa Susanna, Pineda i Calella principalment (que no úniques).

Aquest Delta té dues Puntes principals: La de la Tordera entre la desembocadura actual del riu i La Conca, i la de Santa Susanna a l'antiga desembocadura de la seva riera.

L'origen morfològic d'aquest Delta (i la forma i distribució de les seves platges) depenia durant segles (si no mil·lenis) de la barreja entre les aportacions constants o periòdiques d'al·luvions per part de tots els cursos fluvials de la zona, de l'acció erosiva de l'onatge i del transport de sorres a càrrec del corrent dominant a la costa.

Actualment, i des de fa molts anys, l'aportació d'al·luvions nous es pot considerar nul·la per 3 motius principals:

  1. No es generen com abans. Les conques d'aquests cursos fluvials han passat d'estar ocupades principalment per vinyes, pastures, garrofers, ametllers,... on les precipitacions erosionaven amb facilitat el sòl, a estar ocupades per grans extensions forestals (Montseny, Montnegre, Cadiretes,...) quan no urbanitzades o asfaltades.
  2. No arriben al mar com abans. Ja sigui per l'extracció d'àrids (que obliga al riu o rieres a reposar lleres) o per la manca de cabals (especialment per la sobreexplotació dels aqüífers, que no és només per això) els pocs al·luvions que es generen difícilment arriben al mar perquè no hi ha aigua que els transporti.
  3. Quan arriben, ho fan malament. A diferència de quan els cursos fluvials eren naturals (amb lleres i desembocadures amples i orientades en paral·lel a la costa) actualment són tubs de drenatge i de projecció (lleres i desembocadures estretes i orientades mar endins) que en cas de crescudes que arrosseguin els pocs sediments generats i transportats, aquests són literalment projectats a desenes o centenars de metres mar endins i lluny de les platges, i dubto molt que s'acabi omplint el Canó de Blanes (1.800m de profunditat) que tenen just davant.

Per contra, l'acció erosiva de l'onatge i el corrent dominant a la costa no han variat i ara són els principals, si no únics, factors que modelen la costa tot i els esforços inútils dels darrers anys que lluny d'abordar la situació (causes) es limiten a intervenir en els desperfectes ocasionants a cada temporal (efectes)... han canviat les regles del lloc.

Així doncs, no és del tot cert afirmar que les actuacions realitzades (esculleres i regeneracions artificials amb dragues bàsicament) no hagin servit de res... en realitat cadascuna de les actuacions "fallides" que any rere any tenen al personal entretingut, acceleren un procés natural d'homogeneïtzació i uniformitat de la línia costera del Delta... Les Puntes retrocedeixen i les seves sorres són transportades i depositades a les platges situades més al sud.

A la següent fotografia es pot veure com la Punta de la Tordera (a primer pla) gairebè s'ha perdut del tot mentre les platges més al sud (més a dalt a la fotografia) han crescut considerablement entre aquesta i la Punta de Santa Susanna (al fons de la fotografia) gràcies a les sorres transportades costa avall...

https://twitter.com/turismemalgrat/status/821652723250692098
I un fet similar ha passat entre la Punta de Santa Susanna i les roques del Far de Calella, on les platges més al sud (especialment Calella però també Poblenou de Pineda de Mar) han crescut a costa de les del nord (properes a la Punta de Santa Susanna)...

Crescuda del mar a Calella, l’any 1918. Foto: Nicolau FornésActualment aquesta imatge sería impensable per l'ample platja tot i haver estat parcialment ocupada per una carretera i un passeig marítim, entre altres...
Platges de Malgrat de Mar, altres de les beneficiades...
Difícilment escoltareu algú queixar-se perquè la seva platja creix any rere any gràcies al retrocés de la del veí del nord, oi?
I és que com he comentat al principi, la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre. Més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres.
Categories: Ecologistes

Port i Punta de Santa Anna (Blanes) 17/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 13:02

Aquest dimats 17/1/2017 tarda i vespre pel Port de Blanes i la Punta de Santa Anna...

5 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 adults i 1 jove a Santa Anna, 1 adult pescant dins el Port, i 1 mascle jove mort per Aspergil·losi (Font: Carles Tobella) surant dins el port
21 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
mínim 8 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
alguns pescant dins el Port
4 Mascarells (Morus bassanus)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
uns 150 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 20 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 5 Blauets (Alcedo atthis), dubto d'un sisè
Molt repartits pel port semblen tenir cadascun d'ells el seu lloc però també hi ha moltes persecusions
Coloms roquers (Columba livia)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Gafarrons (Serinus serinus)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)

Dintre del Port algunes Meduses comuns (Aurelia aurita), crec i a falta de confirmar l'espècie.

Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) adult dintre del port...
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) mascle jove mort dintre del port per Aspergil·losi (Font: Carles Tobella)...
un dels Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) de Santa Anna...
 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)...
Gavià fosc (Larus fuscus)...
Blauets (Alcedo atthis)...
Gavians argentats (Larus michahellis)...
Medusa comú (Aurelia aurita)?...
Algunes imatges del Port de Blanes...

i Punta de Santa Anna...
Categories: Ecologistes

Platja de s'Abanell i Sa Palomera (Blanes) 17/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 12:21

Aquest dimarts 17/1/2017 tarda per la platja de s'Abanell i Sa Palomera (Blanes)...

mínim 41 Mascarells (Morus bassanus) pescant molt a prop de la platja
mínim 10 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
mínim 7 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 140 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), unes 15 només a Sa Palomera i voltants
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)

Mascarells (Morus bassanus)...
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) entre Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) i 1 Gavià argentat (Larus michahellis)...
una de les Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) de Sa Palomera...
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)...
Algunes imatges de s'Abanell i de Sa Palomera...
Categories: Ecologistes

5 Bernats pescaires (Ardea cinerea) a la desembocadura de la Tordera 17/1/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dc, 18/01/2017 - 12:00
En visita ràpida a la desembocadura de la Tordera, com a més destacat respecte a dies anteriors 5 Bernats pescaires (Ardea cinerea), mala mar, fort vent i més o menys els mateixos ocells des de fa setmanes.

Als camps propers del Pla de Grau 1 Aligot comú (Buteo buteo) i riu amunt 1 Esparver vulgar (Accipiter nisus) com a més destacat.

Categories: Ecologistes

Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) 16/1/2017 Arnau Tolrà. Font: www.ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dm, 17/01/2017 - 12:54
Observacions de l'Arnau Tolrà a la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) d'aquest dilluns 16/1/2017...

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
2 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
uns 20 Rossinyols bords (Cettia cetti)
mínim 4 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
Pica-soques blaus (Sitta europaea)
3 Tords ala-rojos (Turdus iliacus)
Comentari: Escassos enguany.
uns 70 Passerells comuns (Carduelis cannabina)Comentari: Grups mixts a les gramínies de plantacions fusteres joves.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat