Skip to main content

canals d'informació externa

DEPANA col·labora en la 2a convocatòria artística de petit format per a artistes i creatius compromesos amb els animals i els seus hàbitats

Depana - Dg, 19/02/2017 - 18:56
SiNestesia i DEPANA volem apropar als artistes les realitats socials rebutjant el Maltractament Animal en la convocatòria artística El Venadito. Mitjançant l?exhibició i difusió de les obres es busca generar un espai de reflexió on no podrem quedar-nos indiferents. Fins el 28 de febrer pots presentar la teva obra de petit format (10x15 cm). Consulta les bases.
Categories: Ecologistes

La PDE celebra la proposta per moure sediments dels pantans al Delta

Plataforma en Defensa de l'Ebre - Dg, 19/02/2017 - 17:22

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha celebrat l’aprovació, aquest dimarts al Congrés, de la proposició no de llei d’ERC que reclama al govern espanyol endegar una prova pilot per transferir sediments dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa al delta de l’Ebre. Més enllà de desconfiar del grau de desenvolupament que facin de la proposta la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’executiu estatal, la plataforma ha advertit que sense “solucions integrals” per aturar la subsidència i la regressió del Delta, proves com la dels sediments dels pantans serviran de poc. El grup ‘Campanya pels Sediments’ ha aplaudit la proposició no de llei que es basa en una de les principals reclamacions de la moció que han impulsat i que presentaran la setmana vinent als grups parlamentaris catalans, excepte al PP.

“Hem d’entendre que la gestió ha de ser integral i cal revisar el sistema d’embassaments, la retenció de sediments, els cabals ambientals, … És un tema tremendament complex i va lligat a la revisió del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre”, ha insistit Manolo Tomàs, portaveu de la PDE. “No poden ser actuacions desconnectades a dalt o a baix del riu i s’han de complementar amb la llei del Pla Hidrològic de l’Ebre”, ha afegit. En aquest sentit, Tomàs ha apuntat que cal “una reflexió” si es vol garantir els bons resultats de proves com la que ha aprovat el Congrés- “Està bé experimentar, estudiar i provar i creiem que és positiu però hem d’entendre que la gestió ha de ser integral: revisar el sistema d’embassaments, la retenció de sediments o cabals ambientals. El portaveu de la PDE ha tornat a assenyalar que si no es retallen les 450.000 noves hectàrees de regadiu i no s’anul·len els 52 nous embassaments que es projecten en el nou pla de conca, “serà un prova interessant però està cantat que no serviria de molt”.

Esmenes basades en la moció

Des de la ‘Campanya pels Sediments’ també han aplaudit la proposició no de llei on s’inclou la prova pilot i la redacció del Pla de Gestió Integral dels Sediments de la Conca de l’Ebre, que formen part de la primera proposta de la moció que han impulsat. Representants del grup juntaments amb representants d’Ecologistes en Acció, SEO i PDE, aniran el proper 23 de febrer al Parlament de Catalunya per reunir-se amb tots els grups parlamentaris, excepte el PP “que ni tan sols ha contestat els seus correus”. La ‘Campanya pels Sediments’ confia que la moció s’aprovi també a la cambra catalana i a les institucions espanyoles.

ACN – TORTOSA

Categories: Ecologistes

Can Cassola (Pineda de Mar) 18/2/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/02/2017 - 20:06

Aquest matí pels camps de Can Cassola (Pineda de Mar)...

2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus), parella al territori
3 Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
2 Picots verds (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
mínim 2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
3 Merles (Turdus merula)
2 Trists (Cisticola juncidis)
mínim 18 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
uns 10 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 3 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 20 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
uns 10 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 23 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
uns 12 Gratapalles (Emberiza cirlus)
unes 40 Caderneres (Carduelis carduelis)
Verdums (Carduelis chloris)
uns 40 Gafarrons (Serinus serinus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

Algunes imatges dels camps de Can Cassola (Pineda de Mar)...
Categories: Ecologistes

Riera de Santa Susanna 18/2/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/02/2017 - 19:12
Observacions de l'Antoni Abad d'avui a la Riera de Santa Susanna...

1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 3 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
mínim 3 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mínim 1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Categories: Ecologistes

Sant Iscle de Vallalta 17 i 18/2/2017 Cristòfol Jordà Sanuy. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/02/2017 - 19:07
Observacions de Cristòfol Jordà Sanuy d'avui a Sant Iscle de Vallalta...

1 Tritó verd (Triturus marmoratus)
2 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Tudó (Columba palumbus)
1 Picot verd (Picus viridis)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
2 Merles (Turdus merula)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
16 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
11 Mallerengues carboneres (Parus major)
3 Gafarrons (Serinus serinus)

Ahir divendres 17/2/2017...

5 Tritons verds (Triturus marmoratus)
3 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristòfol Jordà Sanuy
Categories: Ecologistes

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 16/2/2017 Josep Bel. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Ds, 18/02/2017 - 19:00
Observacions del Josep Bel d'aquest dijous 16/2/2017 al riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
mínim 4 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Titelles (Anthus pratensis)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
1 Merla (Turdus merula)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
4 Garses (Pica pica)
3 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
5 Estornells negres / vulgars (Sturnus unicolor / vulgaris)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
3 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Josep Bel
Categories: Ecologistes

Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus) a Poblenou (Pineda de Mar) 17/2/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 19:33
Aquest vespre els 2 primers Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus) de l'any volant pels carrers de Poblenou (Pineda de Mar).
Categories: Ecologistes

Vídeo brutal... Normativa de prevenció d'incendis forestals (Català) ddgi 15/2/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 19:26


Normativa de prevenció d'incendis forestals (Català)
Diputació de Girona 15/2/2017

Atès l’abandonament de les zones rurals, i en el context de canvi climàtic actual, el risc d’incendi incrementa com a conseqüència de les onades de calor i de les sequeres, cada cop més severes. És per aquest motiu que la conscienciació, la sensibilització i l’autoprotecció ciutadana són prioritàries.

El CILMA, amb el suport de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, presenta dos vídeos informatius: l’un, sobre la normativa de prevenció d’incendis en nuclis de població , urbanitzacions, instal·lacions i edificacions aïllades, i l’altre, sobre consells dirigits a la ciutadania per autoprotegir-se en cas d’incendi forestal.
Categories: Ecologistes

“La tonyina vermella: del mar al plat” Dra. Ana Gordoa 17/2/2017 CEAB

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 19:18
LA TONYINA VERMELLA: DEL MAR AL PLAT
CEAB 17/2/2017


El passat 7 de febrer, la Dra. Ana Gordoa, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes des de fa més de 20 anys, experta en l’estudi de les pesqueries i la dinàmica de poblacions de diferents espècies de peixos, va ser l’encarregada d’una nova conferència del cicle Aula Blanes, a la Biblioteca Comarcal del Municipi. És membre del comitè científic de l’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina),del Comitè de Pesca Recreativa del ICES (Fòrum Científic Internacional de Ciència Marina) i de la Comissió Sectorial d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.

Actualment, la investigadora dedica gran part del seu temps d’estudi a la tonyina vermella, una espècie emblemàtica que s’explota des de fa milers d’anys. Des del punt de vista biològic i ecològic, és una espècie peculiar degut a la seva fisiologia, la seva distribució i el seu comportament migratori. En aquesta xerrada la Dra. Gordoa va oferir als assistents la oportunitat d’obtenir una concepció general sobre la tonyina vermella, una perspectiva tant històrica com actual de l’espècie i quatre pinzellades sobre la recerca que es fa al CEAB d’aquesta temàtica.

www.aulablanes.cat



“La tonyina vermella: del mar al plat” Dra. Ana Gordoa
Vimeo-aulablanes

Conferència del 7 de ferbrer de 2017 dins el VIIè Cicle Aula Blanes. La tonyina vermella és una espècie emblemàtica que s’explota en algunes àrees des de fa milers d’anys tant pel seu gran valor comercial i econòmic, com per ser una font important de proteïnes. Des del punt de vista biològic i ecològic és peculiar per la seva fisiologia,la seva distribució i el seu comportament migratori. En base a tots els coneixements i avenços en la recerca de l’espècie fins a dia d’avui la Dra. Ana Gordoa explicarà perquè la seva avaluació i gestió és tant complexe.
Categories: Ecologistes

Més sobre les platges 16 i 17/2/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 16:07
L’ANG presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català
Naturalistes de Girona 16/2/2017

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que l’Avantprojecte té deficiències pel que fa a la protecció de la costa contra el canvi climàtic, la degradació i gestió de sediments i la vigilància i millora ambiental. Aquest document busca mantenir un model turístic de temporada, i no preveu la participació del tercer sector dins els òrgans de gestió.


Des de l’ANG, es considera que l’elaboració de la Llei ha estat, en certa manera, condicionada per la idea de que el litoral és un recurs amb un potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat. Així doncs, s’hauria de tenir en compte que el litoral no és només un recurs, i caldria que la Llei incorpores la gestió ambiental com a element clau. L’organització destaca el fet que no es contemplin els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com tampoc el canvi d’usos que es puguin derivar de l’augment del nivell del mar. En aquest sentit, l’ANG considera que la Llei hauria d’analitzar els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com aplicar mesures urgents d’adaptació als efectes del canvi climàtic en el sistema costaner. Tampoc es consideren aspectes com la degradació i el dèficit de sediments, a més de la gestió d’aquests per a la regeneració dels espais litorals, ja que es tracta d’un dels molts serveis ecosistèmics que el litoral disposa i que s’han d’avaluar per tal de garantir-ne preservació i conservació al llarg del temps. Des de l’entitat també es plantegen millores de gestió en les diferents classificacions de platges, com dotar a les urbanes d’un sistema de gestió ambiental tipus EMAS desenvolupat als Plans municipals. Pel que fa a les platges naturals, cal implantar mesures de conservació que garanteixin el seu valor ecològic, natural i paisatgístic, i en concret en tot allò que té a veure amb el fondeig.Un altre factor a tenir en compte és que en l’Avantprojecte presentat no es recullen mesures de desestacionalització del sector turístic vinculat al turisme de platja, tot i que en els darrers anys s’hagi evidenciat un augment dels impactes i alteracions patits pel medi natural derivats en major part, pel fet de centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d’estiu. Així doncs, en aquest aspecte, l’ANG considera oportú encaminar la seva gestió cap a una desestacionalització i compatibilitzar un allargament de la temporada turística amb la possibilitat de recuperació dels recursos naturals, intentant reforçar també l’accés del ciutadà al recurs platja tot l’any i no només durant els mesos d’estiu. En aquest sentit, l’ANG demana que s’analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaneri s'hi apliquin mesures restrictives en cas que es superi aquesta capacitat.L’ANG remarca que a l’Avantprojecte hi ha una escassa incidència en aspectes ambientals com la biodiversitat i les espècies protegides, i l’entitat ecologista considera que cal fer-hi menció específica, així com també als serveis ecosistèmics del sistema costaner.Des de l’ANG, es planteja la possibilitat de crear un observatori de posidònia que monitoritzi l’estat d’aquesta comunitat bentònica i proporcioni informació referent a mesures per la seva preservació. En aquest sentit, l’ANG reclama limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, ja que la Llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera.Finalment, l’entitat reclama la presència d’entitats ecologistes en les figures creades per tal d’establir nous mecanismes de coordinació i participació en la gestió del litoral, així com el Consell Rector i la Comissió d’Ordenació del Litoral.
https://twitter.com/somnatus/status/832590878015369217 55 minHace 55 minutos
MásL’ANG demana un observatori de la posidònia que monitoritzi l’estat d’aquesta comunitat bentónica
https://twitter.com/somnatus/status/832311064616374273 19 hHace 19 horas
MásDemanem que s’analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaner, i s'hi apliquin mesures restrictives

Els Naturalistes alerten que la nova llei costanera prioritza els usos turístics
Diari de Girona 17/2/2017

L'ANG presenta al·legacions a l'avantprojecte de la Generalitat perquè hi troba a faltar mesures proteccionistes i anàlisi dels riscos del canvi climàtic

Una barca netejant la badia de Roses, en una imatge d´arxiu. rosana vidal
L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) critica que l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català, del Departament de Territori i Sostenibilitat, sigui un document més regulador dels usos turístics i urbanístics actuals que un marc legal per protegir la costa.

Per aquest motiu, l'entitat acaba de presentar una sèrie d'al·legacions amb les quals demana a la Generalitat que la llei prioritzi la gestió ambiental, analitzi els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis costaners i apliqui mesures urgents per tal d'adaptar-se als seus efectes.

Espècies protegides

El portaveu de l'ANG, Enric Cortiñas, va argumentar que «la llei no ha prestat prou atenció a la part de canvi climàtic, perquè l'articulat fa moltes més referències als usos turístics que a com prevenir l'augment del nivell del mar, l'acció de les llevantades o la realització d'informes i estudis periòdics». També hi han trobat a faltar més incidència en la biodiversitat i les espècies protegides.

Els Naturalistes lamenten que l'avantprojecte de llei no tingui en compte ni la degradació ni el dèficit de sediments o la possibilitat de gestionar-los per a la reutilització de les platges.

Tal com especifiquen en el document presentat a la Conselleria, la redacció de la llei està «condicionada per la idea que el litoral és un recurs amb potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat». En canvi, l'organització proteccionista defensa el tractament de la costa com alguna cosa més que un recurs amb possibilitats de ser explotat.

Després d'analitzar l'avantprojecte, l'ANG ha comprovat que no recull mesures per desestacionalitzar l'activitat turística vinculada a la platja, ignorant el fet que al llarg dels últims anys s'ha evidenciat «un augment dels impactes i les alteracions del medi natural», causat pel fet de «centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d'estiu».

Desestacionalitzar el turisme

Per corregir aquesta tendència, l'entitat demana que la gestió del litoral contempli la desestacionalització i la prolongació de la temporada turística. En relació amb aquest punt, a les al·legacions reclamen que s'analitizi la capacitat de càrrega del sistema costaner i, quan s'hagi determinat, s'apliquin mesures restrictives quan s'excedeixi.

Des del seu punt de vista, i tal com va subratllar Cortiñas, un altre fet significatiu de l'enfocament de la futura llei és que no preveu cap tractament específic per a la posidònia. Per preservar aquesta alga, l'ANG considera que seria bo crear un observatori de posidònia que permeti controlar el seu estat i aporti informació útil per a la seva protecció. Amb aquest objectiu, l'associació creu que cal limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, «ja que la llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera» –remarquen.

D'altra banda, els Naturalistes demanen al Departament de Territori millores de gestió en els diferents tipus de platges. Pel que fa a les urbanes, proposen dotar-les d'un sistema d'auditoria ambiental EMAS desenvolupat en els plans municipals. Mentre que per les naturals, plantegen la implantació de mesures de conservació que en garanteixin el valor ecològic i paisatgístic; tot especificant que es presti una especial atenció a tot allò que tingui a veure amb el fondeig.

Per últim, l'ANG reclama que tant el Consell Rector com la Comissió d'Ordenació del Litoral, previstes a la nova llei, comptin amb la representació d'entitats del territori i ecologistes.


https://twitter.com/GEVEN2punt0/status/832161813030662144 16 feb.
MásRespectar l'ecosistema i voluntat política per conservar les platges.

https://twitter.com/XavierRomeraC/status/832582881574785024 2 hHace 2 horas
MásLes plantes marines que han salvat el litoral d l'Ampolla durant el temporal vía
Este vegetal és un gran protector de l'erosió que provoca l'onatge a la costa. | Mireia Curtohttp://www.aguaita.cat/noticia/8361/plantes/marines/salvat/litoral/ampolla/durant/temporal

https://twitter.com/gepecedc/status/832552197091127296
 5 hhace 5 horasMásFins quan ajuntaments, Generalitat i Estat llençaran milions i milions d'€ x l'aigüera regenerant malament platges?

La sorra de les platges com a recurs renovableGEPEC 16/2/2017
Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent.
Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre.
Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que es duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.
Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges.
Les restes marines naturals no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar la gran quantitat de sorra que es perd en superfície o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.
Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes, o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.
El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera intel·ligent de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.
Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral... si volem ser part de la solució i no del problema.
A la imatge podem observar com aquests filaments contribueixen a fixar milers de tones de sorra que altrament marxarien al rerepaís d’aquesta platja
Categories: Ecologistes

Més sobre la prolongació de l'autopista C-32 entre Tordera i Tossa de Mar 17/2/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 15:52
Vull destacat aquest fragment d'una de les notícies d'avui (es refereix a la desapareguda zona humida PEIN i XN2000 Prats d'en Gai on no només s'ha perdut la inundabilitat dels terrenys, sinó que també s'han destruït les mesures compensatòries de llavors)...

L'Ajuntament de Tordera (Maresme) presentarà un escrit al TSJC com a part interessada. El coordinador de l'equip de govern (CiU i un regidor no adscrit), Josep Llorens, recorda que la C-32 va quedar interrompuda el 2010 al seu terme municipal, en previsió que continués fins a Lloret: “Vam haver de parlar amb molta gent perquè, a més, afectava una zona natural. Però allò només tenia sentit si s'arribava fins a Lloret.


Acusen el govern de Lloret de «pressionar» els empresaris en la defensa de la C-32
Diari de Girona 17/2/2017

La plataforma Aturem la C-32 denuncia que l'equip de govern lloretenc fa «moviments foscos i interessats» a favor del projecte de prolongació, després de la reclamació feta per les cambres de comerç gironines perquè l'obra s'executi a la primavera

Els membres de la Plataforma de la C-32 durant un acte en contra del projecte Aturem la C-32






La Plataforma Aturem la C-32 va acusar ahir l'equip de govern de Lloret de Mar (CiU, PSC i ERC) de fer «moviments foscos i interessats» en favor del projecte de prolongació d'aquesta carretera entre Blanes i Lloret. «Lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre la ciutadania, donant valor només a l'opinió d'uns quants, per influir en la justícia».

L'entitat ecologista es va referir així al manifest conjunt que les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols van fer públic dimecres, reclamant que s'executi la prolongació de la carretera perquè consideren que és «essencial i prioritària» i que han de començar a la primavera, tot i el recurs interposat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per 16 entitats contràries.

«El govern de l'Ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d'empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals» va assegurar la plataforma, recordant que el TSJC està estudiant si aturar l'obra de manera cautelar, mentre resol el contenciós.

«Aturem la C-32 no se sorprèn de les maniobres fosques d'aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge» va criticar l'entitat.

Així mateix, la plataforma va assegurar també que la Mesa de Turisme i l'Associació de comerciants de Lloret de Mar «han fet arribar als seus associats» una petició per correu electrònic, i de forma urgent, «perquè es posicionin a favor o en contra de personar-se com a entitats codemandades pel recurs presentat». «Cap d'aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments» va explicar l'entitat ecologista, qui de nou va acusar el govern lloretenc d'estar «darrere» aquesta petició «fent posicionar els associats amb un argument fals que genera més confusió malintencionada».

Irregularitats

?Amb relació als defensors de la infraestructura, Aturem la C-32 va recalcar que els «sorprèn» que es «deixin influir fins al punt de no entendre» que el recurs presentat per la Plataforma al TSJC és en contra del projecte actual i de «les irregularitats gravíssimes que conté en àmbit ambiental». «Acusem els ajuntaments de Lloret i Tordera, les tres Cambres de Comerç gironines i a les entitats que es posicionen a favor d'aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d'estar alimentant la confusió i l'enfrontament en el territori», va concloure l'entitat ecologista en el comunicat.

Cal recordar que l'Ajuntament de Lloret es personarà com a part afectada en el procés judicial contra el recurs de les entitats contràries admès a tràmit pel TSJC.


https://twitter.com/Blanesaldia/status/832520158430261249 5 hHace 5 horasMásLa plataforma Aturem la C-32 diu que l’alcalde de Lloret pressiona els empresaris per a que recolzin el projecte

Aturem la C-32 sosté que el seu recurs al TSJC fa posar nerviós l'alcalde de Lloret
El Punt Avui 17/2/2017

La plataforma diu que Dulsat insta hotelers i botiguers a fer pressió a favor de l'autopista

El batlle admet que ha fet una reunió privada amb partidaris del ramal

Opositors a l'allargament de la C-32 fins a Lloret, en el ple municipal del desembre del 2015. Foto: QUIM PUIG.
JORDI FERRER - LLORET DE MAR / TORDERALa Plataforma Aturem la C-32 considera que l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (CiU), està nerviós des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el seu recurs contra l'allargament de l'autopista. Segons un dels portaveus d'Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, Dulsat es va reunir la setmana passada amb hotelers, botiguers i comerciants per “contrarestar” l'aparició als mitjans dels contraris a l'allargament de l'autopista. “Això denota nerviosisme”, afirma.
En un comunicat, Aturem la C-32 acusa el consistori de pressionar empresaris i comerciants abans que el TSJC decideixi si suspèn l'inici de l'allargament del ramal. Els opositors es queixen –amb referència a Dulsat– de “la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre la ciutadania, donant valor només a l'opinió d'uns quants, per influir en la justícia”.
“Tot és lícit”
L'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, assegura que l'equip de govern (CiU, el PSC i ERC-Avancem) treballa amb tranquil·litat i esperant que la Generalitat pugui començar els treballs. Dulsat admet que la setmana passada va participar “en una reunió privada amb empresaris, veïns i comerciants, amb gent que està a favor de la C-32 i un representant de la Generalitat. Tant és lícit l'oposició com el fet de defensar l'obra”.
El TSJC ha ofert als consistoris de Lloret, Blanes i Tordera la possibilitat de presentar un escrit com a part interessada. Ho faran el de Lloret i el de Tordera (vegeu la peça).
LA DATA
07.09.16 Va ser el dia que la plataforma Aturem la C-32 va demanar la suspensió de les obres amb el recurs al TSJC.
LA XIFRA
26 mesos és el període de les obres de Tordera-Blanes-Lloret de la C-32. Costen 52 milions d'euros (sense IVA).
L'escrit de l'Ajuntament de Tordera al TSJC
L'Ajuntament de Tordera (Maresme) presentarà un escrit al TSJC com a part interessada. El coordinador de l'equip de govern (CiU i un regidor no adscrit), Josep Llorens, recorda que la C-32 va quedar interrompuda el 2010 al seu terme municipal, en previsió que continués fins a Lloret: “Vam haver de parlar amb molta gent perquè, a més, afectava una zona natural. Però allò només tenia sentit si s'arribava fins a Lloret.”

Els alcaldes de Blanes, Lloret i Tossa parlen de la C-32Ràdio Marina 17/2/2017
L’alcalde de Lloret recorda que l’ampliació de la C-32 és una obra que es necessita des de fa 25 anys.
Lloret es presentarà a la causa oberta pel TSJC arran del recurs presentat contra el projecte per les entitats contràries a l’obra, segons ha confirmat Jaume Dulsat.
Dulsat, recorda que Lloret és l’únic gran ciutat turística que no té connexió amb l’autopista.
Des de Blanes, només s’enviarà un document consensuat entre els vuit grups municipals sense personar-se en la causa, segons ha explicat l’alcalde Miquel Lupiáñez.
A Tossa, encara no han analitzat el tema, però, l’alcaldessa Gisela Saladich, té clar que l’obra s’ha de fer.
Escoltar Dulsat, Lupiáñez i Saladich: http://www.radiomarina.com/2016/6313-2/
Si el TSJC no ho atura, les obres han de començar aquesta primavera.
Cítiques de la Plataforma Aturem la C-32
Aturem la C-32 critica l’alcalde de Lloret de Mar per demanar a gremis i associacions que defensin el projecte de la C-32 i es personin al cas com afectats.
Segons la Plataforma, “el govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demanaa gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals”.
Acusen als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i a les entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte “de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori”.
Aturem la C-32 recorda que en el procés de participació ciutadana, va guanyar de manera clara i rotunda el NO a l’autopista.


https://twitter.com/icveuialloret/status/832322636134899712 18 hHace 18 horasMásUn equip de govern municipal fidel servidor dels interessos d'una minoria, encapçalada per
Categories: Ecologistes

De com es passa d'un paisatge rural a un periurbà 17/2/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 15:22
https://twitter.com/AjuntamentPLF/status/832540134302162946 3 hHace 3 horasMás i la arranjaran una 12a de camins de Palafolls fins l'any 2019.

Fa dies que vaig reproduint notícies referides als "ajuts" de les Diputacions per a l'arranjament i asfaltat de camins rurals a tot el territori, ja siguin espais naturals "protegits" o no ...

La Diputació destina 773.000€ aquest mandat a la millora i manteniment de camins municipals del Maresme
Diputació de Barcelona 1/2/2017

La Diputació destina 46.500 € al manteniment de camins a Palafolls
Ràdio Palafolls 2/2/2017

47.314 euros per al manteniment de camins a Tordera
Ràdio Tordera 9/2/2017

S’arranjaran 12 camins municipals en dos anys
Ràdio Palafolls 14/2/2017

I és que gràcies a les Diputacions i als ajuntaments de torn, gens preocupats pel medi natural com ha quedat demostrat reiteradament, el nostre entorn natural està passant de ser un paisatge rural a un periurbà.

Aquí podeu veure el mapa d'actuacions a Palafolls com a exemple (cliqueu a sobre per veure el PDF ampliat)...

Mira on s'actuaràPDF, 0 Kb
L'Ajuntament i la Diputació milloraran 12 camins rurals de Palafolls
Ajutament de Palafolls 16/2/2017

El nostre municipi té una amplia i extensa xarxa de camins rurals que recorren gran part del terme municipal. Per ajudar en la seva conservació i millora, l’Ajuntament de Palafolls ha rebut una ajuda de més de 46.500€ de la Diputació de Barcelona que, sumat als fons propis,  li permetrà fer actuacions concretes a la seva xarxa de camins.

Aquesta subvenció forma part del Programa Complementari de millora de Camins Municipals i, conjuntament amb una aportació directa del consistori, permetrà fer actuacions en 12 camins municipals.

Seran actuacions específiques de manteniment i de millora d’aquests camins rurals. Actuacions com ara la construcció d’arquetes de recollida d’aigües, conduccions d’aigua pluvials cap a les cunetes, millores dels murs de rocalla o la recuperació de pendents d’alguns d’aquests vials rurals.

Tot i que l’ajuda de la Diputació de Barcelona no es farà efectiva fins el 2019, l’Ajuntament de Palafolls ha decidit iniciar ja els treballs de millora, per fases, i en breu treurà els treballs a licitació pública per trobar l’empresa que s’encarregarà  de fer aquestes millores.

Els primers punts a actuar seran al camí de Mas Carbó i el de Sant Genís.
Categories: Ecologistes

Geneta (Genetta genetta) i la seva latrina a la Riera d'Arbúcies 16/2/2017 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 12:30
https://twitter.com/arnautomo/status/832309128576040960 16 hHace 16 horasMásGeneta i la seva latrina. Porta uns 4 anys marcant el mateix lloc, excremnts composts de ratolins però tmbé ocells i cranc. Riera d'Arbúcies
Categories: Ecologistes

Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

La Natura a la Baixa Tordera - Dv, 17/02/2017 - 12:25
Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'aquest dimecres 15/2/2017 a Sant Iscle de Vallalta...

3 + 1 Tritons verds (Triturus marmoratus)...


7 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)...


2 Gripaus comuns (Bufo spinosus)
3 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

1 Tritó crestat (Triturus cristatus), 1er per a Catalunya...

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

Treuen del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta 16/2/2017 Enric Badosa


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa
Categories: Ecologistes

Treuen del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta 16/2/2017 Enric Badosa

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 18:40
Tritó verd (Triturus marmoratus), autòcton, i Tritó crestat (Triturus cristatus), exòtic, de Sant Iscle de Vallalta. Fotografia: Diego Martínez
Avui en Diego Martínez (herpetòleg del Departament) ha tret del medi natural el Tritó crestat (Triturus cristatus) de Sant Iscle de Vallalta fotografiat ahir per l'Enric Badosa...

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

Es farà una prospecció pels voltants per localitzar possibles exemplars d'aquesta espècie exòtica.
Categories: Ecologistes

Més sobre la prolongació de l'autopista C-32 entre Blanes i Tossa de Mar 16/2/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 18:15
'Aturem la C-32' titlla l'alcalde de Lloret de Mar d'indecent i voler confondre la ciutadania
El Gerió Digital 16/2/2017

Asseguren que Dulsat va pressionar empresaris i comerciants a favor del perllongament

L'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (arxiu) © ACN
REDACCIÓ / La Selva / Lloret de Mar

La plataforma Aturem la C-32 ha carregat contra l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, acusant-lo de "manca de decència política" i de "voler confondre la ciutadania donant valor només a l'opinió d'uns quants" per "influir en la justícia" respecte la perllongació de l'autopista fins a Lloret.

L'entitat assegura que el batlle va insistir als gremis d'empresaris hotelers i comerciants del municipi que fessin "propaganda" a favor del projecte per tal de "pressionar des dels mitjans de comunicació" i generar així una corrent d'opinió positiva.

En aquest sentit, expliquen des de la plataforma que la Mesa de Turisme i l’Associacio? de comerciants de Lloret de Mar han fet arribar als seus associats una peticio? per correu electro?nic, i de forma urgent, per que? es posicionin a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat. "Al nostre entendre darrera d’aquesta pressio? i urge?ncia fent posicionar als associats amb un argument fals genera me?s confusio? malintencionada", diuen.

Aturem la C-32 recorda que el recurs presentat per la Plataforma "e?s en contra del projecte actual i de les irregularitats gravi?ssimes que conte? a nivell ambiental". Amb tot, acusen als consistoris de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerc? gironines i a les entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte "de voler una autopista fins al cor de la Selva Mari?tima me?s enlla? de qualsevol proteccio? acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusio? i l’enfrontament en el territori".


Aturem la C-32  denuncia manipulacions de l’Ajuntament de Lloret
Ràdio Palafolls 16/2/2017

La plataforma acusa l’alcade de Lloret, Jaume Dulsat, de “moviments foscos i interessats”  per fer propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32.  La plataforma manté que el consistori ha demanat a gremis d’empresaris d’hotelers i del comerç de Lloret divulguin favorablement les obres del ramal.

 Muntatge del projecte. Aturem la C32
Imatge de la consulta celebrada l’abril del 2016. Aturem la C-32
Aturem la C-32 assegura que fonts properes als gremis els han informat que l’alcalde ha insistit en què necessitaven moviments a favor del projecte per pressionar als mitjans de comunicació.

Des de la plataforma es lamenta la manca de transparència i ho qualifiquen de manca de “decència política i de vergonyós”.

Mantenen que es vol confondre la ciutadania per influir en la justícia. Afirmen que la Mesa de Turisme i l’Associació de comerciants de Lloret ha fet arribar als seus associats una petició per correu electrònic urgent perquè es posicionin o bé a favor o en contra de personar-se com entitats codemandades pel recurs presentat al TSJC.

Aturem la C-32 hi veu pressions de l’Ajuntament per posicionar els associats. Reiteren que no se senten sorpresos per aquestes presumptes manipulacions i els acusa de negar el diàleg i el dret a decidir de la ciutadania.

Tanquen el comunicat defensat el dret de les futures generacions tenen dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del paisatge i denuncia als ajuntaments de Lloret i Tordera i també a les cambres de comerç de voler el ramal per sobre de la protecció de la natura.

Fa uns dies l’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, feia públic que l’ajuntament es personaria al procés judicial del TSJC després que admetés a tràmit el recurs d’Aturem la C-32 amb el que demanava que s’aturés el projecte perquè l’estudi ambiental data del 2000.


https://twitter.com/MobCat_cat/status/832175035490168832 6 hHace 6 horas
MásLa Blanes-LLoret espera destruïr un paratge natural. Sense tenir en compte les alternatives.Tot per reALLARGAR la concessió del MARESME 2021
https://twitter.com/CupLloret/status/832210397633601536 4 hHace 4 horas
MásNdP de la Plataforma. No al perllongament de la C32! Defensem el territori!
L’Ajuntament de Lloret compareixerà per defensar la necessitat de l’autopista
Nova Ràdio lloret 16/2/2017


Arxiu de so

L’Ajuntament de Lloret compareixerà per defensar la necessitat de l’autopista en el procés judicial contra el recurs contenciós administratiu presentat per les entitats contràries al projecte de la C-32.

Jordi Sais, regidor d’acció de govern, recorda que el Consistori no ha canviat la seva postura i, per tant, seguirà defensant la necessitat de la població perquè arribi a la destinació l’autopista C-32.

Davant d’aquest anunci, des de l’oposició ICV-EUiA ha criticat la postura de l’equip de govern. El regidor Miguel Gracia acusa l’equip de govern de ser “fidel servidor dels interessos d’una minoria encapçalada per Abertis” i els critica per no ser de confiança, recordant que en el programa electoral prometien consultar la ciutadania i no ho han complert. El comunicat d’ICV-EUiA també diu, literalment, que “no els sorprèn que no es respecti la consulta realitzada, en què la majoria va dir no a l’autopista”.

Qui també vol deixar clara la seva postura són les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, que fan front comú, atenent les demandes dels empresaris del territori.

En un comunicat, reclamen que s’executi el perllongament de la C-32 perquè consideren que és una obra “essencial i prioritària”. El director de la Cambra de Comerç de Girona, el lloretenc Eduard Torrent, recorda que pràcticament totes les destinacions turístiques de Catalunya tenen millor comunicació amb l’autopista que Lloret.

Els empresaris sostenen que els treballs han de començar aquesta primavera i confien que el TSJC no aturi l’obra de manera cautelar, tot i el recurs presentat.

En un manifest conjunt, les tres cambres recorden que l’any 1988 ja van posar la necessitat d’aquesta obra damunt la taula i afegeixen que és la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l’obra, que supera els 70 milions d’euros.

El comunicat de les cambres de comerç continua i diu que el projecte permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682, per on circulen 25.000 vehicles diaris; també facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès. I precisa que la millora paral•lela de la GI-600 fins a Tordera, i el condicionament del tram de l’N-II de Tordera a Sils, permetran disposar d’una carretera més directa per a veïns, visitants i turistes.


Lloret defensarà al TSJC que la C-32 s'ha d'allargar
El Punt Avui 16/2/2017

Abans que el jutjat decideixi si suspèn l'inici de les obres, el consistori les avala

Una imatge de la consulta ciutadana a Lloret sobre la C-32, l'abril del 2016, i organitzada per entitats. Foto: JOAN SABATER.
J. FERRER - LLORET DE MARL'Ajuntament de Lloret compareixerà com a part interessada en el judici pel recurs contra l'allargament de l'autopista C-32 fins al municipi. El regidor de Coordinació de l'equip de govern, Jordi Sais (CiU), confirma que exposaran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els motius pels quals el consistori considera que s'ha de fer el ramal. La Plataforma Aturem la C-32 va presentar al setembre un recurs contra l'aprovació definitiva del projecte, i el TSJC l'ha admès a tràmit. El jutjat autoritza els ajuntaments de Tordera, Blanes i Lloret a exposar els seus arguments. A Lloret “defensen un projecte que surt des del territori i que ja arrenca fa trenta anys”, explica Sais, que integra un equip de govern format per CiU, el PSC i ERC-Avancem.
Sais va rellevar el dimissionari Joan Gou el mes de setembre passat. Ara també coordina la regidoria d'Ensenyament. Considera que Lloret no té una via ràpida “d'entrada i de sortida” i defensa la necessitat de l'obra, que pagarà Abertis. El regidor no vol restar importància a l'oposició de la ciutadania en la consulta convocada a Blanes i Lloret el 2016.
Sais explica que les formacions que van aconseguir més vots en les municipals del 2007 (CiU, Millor, el PSC, ERC-Avancem i Ciutadans) són les que defensaven la conveniència que s'allargui la C-32, que actualment acaba als límits de Blanes i Tordera. Lamenta que el traçat passi per Sant Pere del Bosc.
Les cambres insisteixen
D'altra banda, les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols consideren essencial l'inici de les obres d'allargament de la C-32 aquesta primavera. Ahir van fer un comunicat de premsa en què demanaven que comencin els treballs a Lloret. Les tres cambres volen fer costat així a sectors empresarials de la Selva Marítima, abans que el TSJC decideixi si suspèn els treballs. El 30 de desembre del 2015 les tres cambres, el grup Fòrum Carlemany i Pimec ja havien qualificat d'“essencial” allargar l'autopista.

Tres cambres de comerç diuen que la prolongació de la C-32 és prioritaria per a l’economia del territoriBlanesaldia.com 16/2/2017

Les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols han emès un comunicat en el que «consideren essencial l’inici de les obres d’allargament de la C-32 durant aquesta primavera».

D’aquesta forma, fan «costat a les reclamacions dels sectors empresarials d’aquestes localitats costaneres, davant qualsevol dubte que pugui sorgir pel recurs presentat davant el TSJC. Una connexió adequada al volum d’habitants i turistes de la Selva marítima es fa imprescindible».

Les entitats recorden que «en un ple de 1988 la Cambra de Girona va aprovar una proposta on reclamava al govern de Catalunya informació detallada ‘sobre l’estat del projecte i previsions d’execució de l’autovia de la Costa Brava entre Malgrat i Figueres i, especialment, de la circumval·lació de Lloret de Mar’. Han passat prop de 30 anys i la necessitat d’aquesta infraestructura s’ha redoblat».

Les cambres consideren que la prolongació de la C-32 «permetrà millorar la connexió entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar», i que el projecte ha tingut un «dilatat procés de planejament i aprovació amb la intervenció de governs nacionals i municipals de divers color polític». Per tant, afirmen que és un projecte prioritari per a l’economia de la Costa Brava sud.

Imatge virtual d’un tram del projecte
En un altre paràgraf del comunicat argumenten que «aportarà clars avantatges en seguretat, en incorporar una separació per evitar xocs frontals, cosa que permetrà  disminuir l’actual sinistralitat. Representarà una gran millora per a l’agilització  dels desplaçaments al reduir-se pràcticament a la meitat el temps de viatge. Menys temps a la carretera és menys contaminació. Permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682 per la qual circulen 25.000 vehicles diaris. També, facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès».
«Cal recordar que al projecte definitiu ha reduït considerablement l’afectació mediambiental al preveure una secció de 3 carrils que té molt menys impacte global».
Per últim, les tres cambres gironines, afirmen que «aquesta actuació no representarà una nova despesa per a la Generalitat, que difícilment es podria incloure en els pressupostos d’aquests propers anys. És la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l’obra, que supera els 70 milions d’euros».

Les Cambres de Comerç reclamen que s’executi el perllongament de la C-32 perquè és una obra “essencial i prioritària”Ràdio Tordera 16/2/2017

Les tres Cambres de Comerç gironines han reclamat que s’executi el perllongament de la C-32 entre Tordera i Lloret de Mar  perquè és una obra “essencial i prioritària”. Les cambres s’alineen amb els empresaris de la zona i consideren que les obres per allargar l’autopista han de començar aquesta primavera, tot i el recurs interposat davant del TSJC per les entitats contràries. D’entrada, les cambres insisteixen en què la nova carretera millorarà la seguretat viària, reduirà temps de desplaçament i, en conseqüència, també contaminació. Diuen que permetrà descongestionar de forma important la carretera GI-682, per on circulen 25.000 vehicles diaris; també facilitarà les connexions amb el Maresme, el Vallès i el Barcelonès. I precisa: “La millora paral·lela de la GI-600 fins a Tordera, i el condicionament del tram de l’N-II de Tordera a Sils permetrà disposar d’una carretera més directa per a veïns, visitants i turistes”. Les cambres també insisteixen en què el projecte actual redueix l’impacte ambiental (dels dos carrils per sentit es passa a dos de pujada i un de baixada). En aquest sentit, confien –com ja va dir la Generalitat- que l’alt tribunal no suspengui els treballs de manera cautelar mentre resol el contenciós. En un manifest conjunt, les tres cambres recorden que l’any 1988 ja van posar la necessitat d’aquesta obra damunt la taula.

Natura Sterna denuncia la mort de ducs i òlibes a la C31L'Informatiu Costa Brava 13/2/2017

Diferents aus moren accidentades a la carretera però l'alarma es dispara quan aquestes aus que acaben morint a la carretera són alguns dels pocs ducs o òlibes que viuen a la Vall d'Aro. Precisament des del Grup ecologista Natura Sterna denuncien que hi ha 2 punts negres a la C31 en els que reclamen que s'hi actui per minimitzar els accidents mortals d'aquestes aus. Per això han elaborat un estudi juntament amb el departament de Biologia de la Universitat de Girona que fa mig any van fer arribar al servei de Carreteres de la Generalitat. Els dos punts negres són entre Santa Cristina i Sant Feliu i a Calonge a l'alçada del radar.
Categories: Ecologistes

Més sobre les platges 15 i 16/2/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 17:51
El desgavell de les nostres platges. La sorra com a recurs balafiat
Naturalistes de Girona 15/2/2017

Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.


Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vistiplau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.

Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorbeixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.

El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. A la costa catalana tenim pocs ajuntaments que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.

També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral si volem començar a ser part de la solució i no del problema.


https://www.facebook.com/xatrac.org/posts/854036141426696Xatrac La Casa del Mar ha añadido 2 fotos nuevas.5 h · Fa unes setmanes vam compartir amb vosaltres l'aparició d'un principi de l'hàbitat de "Cúmuls de fulles i restes de Posidonia oceanica" a la platja de Fenals (https://www.facebook.com/xatrac.org/posts/785853184911659).Avui, podem observar com de manera artificial l'estem retirant, deixant lloc a una platja lliure de petxines i altres organismes arrossegats pel mar. A partir d'ara trobarem una platja més neta però al mateix temps més pobre en biodiversitat.Reflexionem doncs: Com volem que siguin les nostres platges?

Insten a deixar a les platges a l'hivern les restes vegetals dels temporals
El Punt Avui 16/2/2017

Restes vegetals a la platja de Torre Valentina de Sant Antoni de Calonge, després del temporal del gener Foto: E.A.
E.A - SANT ANTONI DE CALONGELa Federació d'Ecologistes de Catalunya, a la qual està adherida Naturalistes de Girona, advoca entre altres mesures pel manteniment de les restes marines naturals que els temporals arrosseguen fins a les platges a l'hivern, com ara algues, troncs i canyes que “no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari”. Argumenten que, “en canvi, generen molts beneficis, com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes l'estructuren i fixen i absorbeixen l'energia mareomotriu”. Actualment, la majoria d'ajuntaments de la costa catalana retiren aquestes restes fora de l'època de bany, però consideren que és una “actuació que no té cap sentit perquè desaprofita el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, cosa que suposa un cost econòmic elevat i insten a no tractar “les platges com si fossin espais artificials estables”.
Les entitats ambientalistes reclamen que en l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català i en els plans d'usos de platges municipals es prenguin mesures per evitar la recessió de la línia de la costa, i posen l'exemple de la platja urbana de la Paella, a Torredembarra, on les restes vegetals estan afavorint la creació d'un sistema de dunes naturals.

En Comú Podem també presenta una moció al Senat demanant actuacions a la costa maresmencaRàdio Arenys 15/2/2017

Com ERC, la senadora d’En  Comú Podem, Maria Freixanet, també ha presentat una moció al senat instant a una acció coordinadora i estructural per a preservar el litoral del Maresme.  També,  ha preguntat per les actuacions que realitzarà el Ministeri de Foment després dels darrers temporals que van afectar entre altres municipis, Arenys de Mar.
En la moció presentada per En Comú Podem, la senadora del partit i membre d’ICV proposa la creació d’un Equip de Treball en què participin les diverses administracions afectades, agents socioeconòmics, la comunitat científica i civil per plantejar una solució global i sostenible al problema de l’erosió de les platges. I és que, segons apunta Freixenet, fins ara només s’han implementat polítiques reactives, aquelles que s’han posat en marxa en situacions d’urgència.
La iniciativa d’En Comú Podem contempla l’actuació immediata sobre els trams en què hi ha problemes de seguretat pública i busca de solucions a mitjà i llarg termini. Aquestes passen per recuperar la funcionalitat de la desembocadura del riu Tordera, reubicar les construccions i canalitzacions que impedeixen l’aportació de sediments al litoral i la posada en marxa d’accions de caràcter ‘tou i dinàmic’ amb integració paisatgística i restauració natural. Aquesta moció s’ha presentat amb un seguit de preguntes al govern espanyol en què s’interessen per les actuacions que el Ministeri té previst realitzar a la nostra comarca, Entre les preguntes, Freixanet explica que també s’interessen per qüestions referents a les conseqüències dels temporals a Arenys de Mar.
Aquestes preguntes venen després dels problemes que ha patit la costa maresmenca després d’aquests temporals. Aquests setmana el temporal ens ha tornat a deixar conseqüències negatives a les costes, en concret, a Malgrat de Mar.
Categories: Ecologistes

Algunes notícies per llegir 15 i 16/2/2017...

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 17:41
La Diputació obligarà als veïns d’urbanitzacions a pagar una taxa antiincendis
Ràdio Palafolls 15/2/2017

Zona perimetral de 25 metres. Generalitat de Catalunya
La Diputació ha creat una taxa que s’haurà d’aplicar als propietaris de finques a les urbanitzacions amb les que s’haurà de pagar la neteja de les franges perimetrals. L’administració enviarà la norma als Ajuntaments perquè l’apliquin als veïns de les urbanitzacions. La Diputació calcula que serien 30 euros anuals.

L’any passat una trentena de consistoris del Maresme van actuar per fer franges de protecció contra incendis en una desena d’urbanitzacions i tres parcel·les públiques. Del total de 1,5 que es va invertir a la província, 163 mil euros eren per aquestes actuacions del Maresme.

L’objectiu de les accions és prevenir que el foc arribi a les zones habitades. Al Maresme es va actuar en una desena d’urbanitzacions, entre elles Sant Pere del Riu de Tordera, d’entre les 121 totals de tota la demarcació.

La franja de 25 metres s’ha de mantenir perquè la vegetació no hi torni a créixer  i la Diputació vol que siguin els habitants d’aquestes zones els que n’assumeixin  el cost de la neteja.

El 2016 ha sigut el tercer any en què dóna ajudes per les franges. Per enguany té previst una altra partida d’ajudes, però avisa que només costejarà la primera actuació. La feina continuada per mantenir l’espai net l’haurà d’assumir els propietaris amb la taxa.

De fet, la llei manté que són precisament els veïns els que estan obligats a fer aquestes tasques i si no ho fan és l’ajuntament qui se n’ha d’encarregar. La finalitat és recaptar uns diners per tal que els ajuntaments puguin fer el manteniment.


https://twitter.com/XavierRomeraC/status/832246481939791872Més obres, accessos, freqüentació, gossos,... per DPH a un espai natural i aquí no passa res

Comencen les obres per posar en marxa una nova ruta turística i de gaudi de l'entorn: la Tourdera
Ajuntament de Sant Celoni 15/2/2017


L'ajuntament de Sant Celoni ha començat aquesta setmana les obres per millorar diversos punts del camí que va paral·lel al riu Tordera fins a les Llobateres i que conformarà el tram de la Ruta de la Tourdera que passarà pel municipi. Els treballs de millora consisteixen en el sanejament del ferm en alguns punts del traçat i en l'arranjament de diversos guals per garantir la seguretat dels usuaris i l'embelliment de l'entorn. Es preveu que les obres tinguin una durada aproximada d'un mes, i tot i que estarà permès el pas, caldrà estar atent a les senyalitzacions. L'actuació té un cost de 37.700 euros.

La Tourdera és una ruta promoguda per 18 ajuntaments de la conca de la Tordera i la riera d'Arbúcies (Blanes, Fogars de Montclús, Hostalric, Breda, Fogars de la Selva, Massanes, Montseny, Gualba, Riells i Viabrea, Palafolls, Sant Esteve Palautordera, Sant Celoni, Sant Feliu Buixalleu, Santa Maria de Palautordera, Tordera, Vallgorguina, Arbúcies i Malgrat de Mar), sota la coordinació del Consell Comarcal de la Selva, que els usuaris podran recorre a peu o en bicicleta, amb una filosofia similar a la de les vies verdes, apta per a un públic familiar. S'allarga uns 66 km. entre Sant Marçal i el municipi de Tordera, amb la possibilitat de seguir fins a Palafolls, Malgrat de Mar o Blanes. La ruta es complementa amb un itinerari de 30 km. que remunta la riera d'Arbúcies. Actualment només està actiu el primer tram, que transcorre pel municipi de Montseny.

El projecte compta també amb una subvenció de 78.081,08 € de la Diputació de Barcelona per a les obres que afecten els municipis de la demarcació. Aquests diners es destinaran a la senyalització de tot l'itinerari, a la millora del ferm i a la connexió del tram de Sant Celoni amb el de Santa Maria de Palautordera, i s’executarà al llarg d’aqubest any.

Trobareu més informació a la pàgina web del projecte, a www.tourdera.cat



Sitjà defensa que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament del Far s’ha fet “segons les pautes que tocaven”
Ràdio Calella 16/2/2017

Operaris treballant en la compactació de la runa, el novembre del 2016
El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques de l’Ajuntament de Calella ha sortit en defensa de l’actuació municipal feta a l’aparcament del Far. El passat mes de novembre s’hi va traslladat la runa de maons i totxos de la nau central de la Fàbrica Llobet-Guri, prèviament seleccionada i matxucada, per anivellar i compactar el ferm del terreny, d’uns 1.400 metres de superfície. El Grup Municipal ICV ha posat en dubte la correcció de la intervenció entenent que havia de tenir l’autorització expressa de l’Agència Catalana de l’Aigua ja que és una zona de servitud del Torrent de les Basses. És per això, que els ecosocialistes van presentar un escrit de denúncia a l’organisme.
Jordi Sitjà ha respost al portaveu d’ICV garantint que l’abocament de runa reciclada a l’aparcament que dona servei als usuaris del Far de Calella s’ha fet seguint el procediment tècnic establert.
“El que hem fet, sota la direcció i supervisió dels serveis tècnics, és optimitzar uns recursos que teníem de l’enderroc de la fàbrica per millorar la zona. No va més enllà i no entraré en prescripcions tècniques. Entenem que s’ha fet segons les pautes que tocaven”, ha declarat Sitjà.
http://www.radiocalella.cat/sitja-defensa-que-labocament-de-runa-reciclada-a-laparcament-del-far-sha-fet-segons-les-pautes-que-tocaven/
I per tant, sense haver de requerir l’autorització de l’ACA o haver elaborat un Pla de Millora específic per al sector, tal i com va apuntar Sebastián Tejada en una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV.
La presentació d’aquesta denúncia ha provocat que es tensin encara més les relacions entre el Govern i el Grup Municipal d’ICV, a l’oposició, on és el grup minoritari. El tinent d’Alcaldia d’Obres Públiques l’acusa d’aprofitar aquesta qüestió per obtenir rèdits polítics i electorals. I assimila la seva estratègia de confrontació a la que utilitza el Govern del PP amb el conflicte amb Catalunya.
“Sembla que el que considera que ha de fer ell i el seu grup per a Calella és aquesta mena de judicialització de la política que sembla que ara està de moda perquè el Govern central ens ho ensenya cada dia. Té la resposta des del 18 de novembre, han passat molts dies, fins i tot un ple municipal, i no hi ha jhagut cap interpel·lació al respecte, i se’ns anuncia la denúncia el 9 de febrer. Penso que aquesta manera de fer anirà a més a mesura que avanci la legislatura”, ha conclòs Sitjà.
http://www.radiocalella.cat/sitja-defensa-que-labocament-de-runa-reciclada-a-laparcament-del-far-sha-fet-segons-les-pautes-que-tocaven/
Preguntat sobre la tramitació de l’escrit de denúncia a l’ACA, el tinent d’Alcaldia d’Obres Públics diu que donaran la informació que se’ls sol·liciti.
A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista de l’Info Migdia a Jordi Sitjà.
http://www.radiocalella.cat/sitja-defensa-que-labocament-de-runa-reciclada-a-laparcament-del-far-sha-fet-segons-les-pautes-que-tocaven/

https://twitter.com/FADFMaresme/status/832167977982255104 7 hHace 7 horasMás Convertint afectades en

ERC suspèn de militància la regidora díscola de Tossa de Mar
Diari de Girona 15/2/2017

Núria Serra, que segueix al consistori com a edil no adscrita, va ser expulsada del grup municipal el setembre per no retirar el seu suport a l'equip de govern (TU) i votar a favor de fer la consulta sobre el port

Serra (la primera a la dreta de la imatge) era l´única regidora d´ERC a l´Ajuntament de Tossa de Mar Carles Colomer
ERC ha suspès de militància la regidora de Tossa de Mar, Núria Serra, que el setembre passat ja va ser expulsada del grup municipal per «desobeir i desafiar el vot de la militància» en el projecte de cala Morisca, la consulta sobre el port esportiu o la conformació del nou govern local, entre altres aspectes. Serra va ser l'única representant republicana que va sortir escollida en les eleccions municipals del maig de 2015 i actualment segueix al consistori com a edil no adscrita i té assignada la regidoria de Benestar i Família i Serveis Socials.
Segons va confirmar ahir ERC, la comissió de garanties del partit ha decidit expulsar Serra de manera definitiva, després d'avaluar els motius pels quals va ser expulsada del grup municipal el setembre. Concretament per incomplir la resolució del mes de juliol, per la qual se l'instava a «retirar immediatament» el seu suport a l'equip de govern (Tossa Unida, TU) i a renunciar a les seves delegacions de responsabilitat i govern. Una decisió que, en aquell moment, no va afectar la seva militància en el partit.
La gota que va acabar amb la paciència de la secció local d'ERC i va desencadenar tota aquesta polèmica, es va produir el mes de març passat, quan Serra va votar a favor de l'aprovació definitiva del conveni de gestió urbanística en el sector de cala Morisca que havia de permetre la construcció d'un hotel de quatre estrelles, sense consultar-ho amb la militància.
Per aquest motiu, la formació va denunciar «la continuada mala praxi» de la seva representant al consistori municipal i va assegurar que faria les «instàncies necessàries possibles» per «desvincular» Serra de la formació. Abans d'aquest fet, però, i segons va exposar la secció local en un butlletí informatiu, l'edil havia votat a favor «per voluntat pròpia» de la presa de possessió com alcaldessa de Gisela Saladich (TU) o de l'augment dels sous dels regidors de l'equip de govern. Votacions en les quals ERC-Tossa hauria votat «No».

La greu sequera del 2016 alerta sobre el futur dels boscos a CatalunyaTV3 15/2/2017
L'informe anual DeBoscat assenyala que l'any passat va ser el pitjor des del 2012 i que molts arbres no tenen temps de recuperar-se
 Fageda del Montseny força afectada per la manca d'aigua (Foto: Mireia Banqué)
Una mica més de 30.000 hectàrees -concretament 30.051- dels boscos catalans presenten mortalitat, decaïment o defoliació dels arbres. Això equival al 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya.

Són les dades de l'últim informe DeBosCat, un seguiment anual de l'estat dels boscos catalans en relació a la sequera estival. Les dades del 2016 són les segones pitjors dades des que es va iniciar el seguiment l'any 2010. Només les superen les del 2012, quan van quedar afectades 40.000 hectàrees.


Segons Mireia Banqué, coordinadora de DeBoscat i tècnica del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), el 2,2% "no és un percentatge molt elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys. Si es va repetint cada any llavors sí que ens haurem de preocupar".

I precisament un terç de les hectàrees afectades corresponen a arbres que s'havien recuperat de la sequera del 2012. La resta són zones que no havien presentat afectació anteriorment. Les sequeres recurrents no donen prou temps de recuperació als arbres.

La meitat nord de Catalunya és la que concentra la major afectació, com ja ha passat els darrers anys. Per comarques, el Pallars Jussà, l'Anoia i la Noguera són les que presenten una major superfície de bosc afectada. Si ens fixem en la proporció de bosc afectat a cada comarca, cal incloure-hi també la Segarra i l'Alta Ribagorça.


El 75% dels arbres afectats són els de fulla ampla, com roures, alzines i faigs. Però es tracta d'espècies que si bé pateixen d'entrada l'impacte de la sequera de manera més aguda, es recuperen al cap de poc. La seva estratègia per fer front a la falta d'aigua és perdre les fulles, que rebroten a la primavera. En canvi, els pins i els avets són més resistents, però a la llarga poden patir més.


La sequera no és l'únic factor que provoca el decaïment dels arbres, però sovint actua com a desencadenant. Els afebleix i això fa que les plagues els afectin més. I amb el canvi climàtic és molt probable que les sequeres a Catalunya siguin més intenses i llargues, tal com s'explica en el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Per tant, l'afectació sobre els boscos, previsiblement, s'aguditzarà.
L'informe assenyala que en els pròxims anys, i per pal·liar tant els efectes del canvi climàtic com l'augment del diòxid de carboni atmosfèric, "les polítiques de reforestació haurien de tenir en compte les condicions climàtiques més àrides previstes per als pròxims anys i decennis". Per això, caldria reduir les densitats de rebrots en boscos d'alta densitat per disminuir l'impacte de sequeres extremes. També caldria potenciar les espècies amb més capacitat per adaptar-se a la nova situació.
El DeBosCat és un projecte que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i que coordina el CREAF. El cos d'Agents Rurals ofereix les dades que recull sobre el terreny. El mostreig es fa cada setembre, just després de l'època més crítica de calor estival i poques precipitacions, i abans de l'inici de la pèrdua de fulles dels caducifolis.
Categories: Ecologistes

Mínim 57 Tritons palmats (Lissotriton helveticus) a una bassa de Tordera 16/2/2017

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 15:12
Salabrada amb Tritons palmats (Lissotriton helveticus)
Aquest migdia a una bassa de Tordera...
mínim 57 Tritons palmats (Lissotriton helveticus), 31 femelles i 26 masclesunes 100 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)1 posta de Gripau corredor (Epidalea calamita)
També una parella (mascle i femella) d'Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Tritó palmat (Lissotriton helveticus) mascle...
Tritó palmat (Lissotriton helveticus) femella...
Larva de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)...
Exemples de salabrades amb Tritons palmats (Lissotriton helveticus), larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra) i capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)...
Els darrers 3 anys (2014, 2015 i 2016) ha fracassat la reproducció dels tritons a aquesta bassa (i a moltes altres) per culpa de la sequera que l'assecava abans de la metamorfosi de les larves, quan no abans de l'eclosió dels ous com l'any passat. A veure si aquest any plou a la primavera...
Categories: Ecologistes

Tritó crestat (Triturus cristatus) a Sant Iscle de Vallalta 15/2/2017 Enric Badosa

La Natura a la Baixa Tordera - Dj, 16/02/2017 - 14:49
 Tritó crestat (Triturus cristatus). Fotografies de l'Enric Badosa
Tritó crestat (Triturus cristatus) fotografiat per l'Enric Badosa ahir 15/2/2017 a una bassa de Sant Iscle de Vallalta.

Nova espècie exòtica invasora a la zona.

També Tritons verds (Triturus marmoratus) a altre bassa...

Tritó verd (Triturus marmoratus) mascle. Fotografia de l'Enric Badosa
Categories: Ecologistes
Contingut sindicat