Al·legacions de l'Associació de Veïns de Riells del Montseny

L'Associació de Veïns de Riells del Montseny ens ha fet arribar les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha elaborat.

Son al·legacions que probablement la Coordinadora subscriurà i presentarà, i les donem a conèixer per si algú més, abans del 10 de març, dia en el que acaba el termini, les vol presentar (es pot fer a l'ajuntament, per correu administratiu o entregant-les a la gent de l'Associació, que les recollirà el 7 de març al migdia, a l'Abadia de Sant Martí de Riells.

Cliqueu aquí per anar a la web d'on pengen les al·legacions  o aquí per visualitzar-les directament.

Al·legacions de la Coordinadora al POUM de Riells

Us adjuntem les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha presentat la Coordinadora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Salvem la Ferreria

Notícies sobre el contenciós de la Ferreria

El passat 2 de febrer, el  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,  va fer públic que havia desestimat les al·legacions prèvies formulades per l’Ajuntament de Sant Celoni i una anomenada Entitat Urbanística Col·laboradora Provisional del Pla Parcial Urbanístic de les Ferreries, en les que demanaven a aquest Tribunal que no  reconegués legitimitat a la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny per a presentar un recurs contenciós administratiu, per què, segons les paraules del signant d’aquestes al·legacions, en Josep Soldevila Sala: « No té ni capacitat, ni interès general, ni interès propi, qualificat o específic.»

Aquest recurs, que s’havia formalitzat  el 17 de novembre de 2009, s’adreçava contra la decisió del Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni, de 19 de març del 2009, per la qual, gràcies a les abstencions de CIU i PSC-PSOE i malgrat els dos vots favorables de la CUP, es va impedir la desqualificació de la zona de la Ferreria, mantenint-la, per tant, com a sòl urbanitzable.

 Segons el TSJ de Catalunya, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, entitat ecologista amb més de vint anys d’història, disposa de plena legitimitat per presentar aquest recurs contra la decisió del Ple atès que, segons les últimes interpretacions del Tribunal Suprem, les associacions habilitades per a la defensa dels drets i interessos col·lectius poden recórrer als tribunals per defensar aquests interessos quan considerin que han estat vulnerats.

Nota de rectificació

A finals del desembre passat publicàvem a la Sitja del Llop - Revista del Montseny, número 31, un escrit titulat «Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea». L’esmentat article aparegué posteriorment a la nostra pàgina web.

 

Com sigui que la publicació d’aquest treball ha convocat l’aparició d’algunes crítiques, directes en alguns casos i anònimes en altres, pensem que cal expressar el nostre parer sobre aquestes crítiques, assumpte sobre el qual, per diferents limitacions no hem pogut treballar fins ara. Esperem que sabreu disculpar-nos per aquesta tardança en respondre.

 

Cada any l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera deixa de percebre entre 440.422,88€ i 483.863,68€ de l'IBI d'habitatges

Nota de premsa de la Plataforma per un nou POUM de Palautordera

Cada any l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera deixa de percebre entre 440.422,88€ i 483.863,68€ de l'IBI d'habitatges


El nombre d’habitatges existents actualment és d’entre 4.302 i 4.367 dels que entre 659 i 724 no tributen IBI. Cal actuar amb celeritat per tal d'evitar que prescrigui el deute tributari que pujaria entre 2,2 i 2,4 milions €, si sumem la xifra dels darrers 5 anys.


Santa Maria de Palautordera, 5 de març de 2010


La Memòria d'Informació i Ordenació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Maria de Palautordera posa de manifest una pluja de dades respecte el nombre d’habitatges existents al municipi. És per això que la Plataforma “Un altre POUM és possible” va entrar una instància a l'Ajuntament sol·licitant el nombre real d’habitatges existents, que va ser resposta per l’Alcalde el passat 22 d’octubre del 2009, afirmant que:

“Referent al nombre d’habitatges actualitat a l’any 2009: 3.643 habitatges que tributen IBI” (annex 1 resposta instància 6799). Aquesta xifra és inferior al mínim nombre d’habitatges que esmenta el POUM, fet que va fer que accedíssim al Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de contrastar el nombre real d’habitatges existents. D'acord amb el Departament i un cop fets els sumatoris pertinents a Santa Maria de Palautordera actualment el nombre d’habitatges existents és d’entre4.302 i 4.367 fet que suposa que al menys, hi ha entre 659 i 724 habitatges que no tributen IBI (annex 2 dades Departament Medi Ambient i Habitatge).

Noves agressions a la llera de la Tordera

El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.

L’àlber tenia unes mides considerables i era se’ns dubte un dels exemplars d’aquesta espècie de majors dimensions dins del terme municipal de Sant Celoni. Tot i que no va ser possible mesurar-ne el seu diàmetre, sí que se’n va poder quantificar el perímetre i diàmetre basals, de 4,62 m, i més de 1,5 m respectivament.
En el tram de riu on es trobava l’àlber, la vegetació formava un bosc de ribera mixt, amb altres espècies pròpies d’aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions. Tots aquests arbres també han estat talats.
El motiu de la tala són les obres per el pas i soterrament de la canonada que connectarà la dessalinitzadora de Blanes (ITAM de la Tordera) amb la planta del Ter (ETAP Ter), que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) té a Cardedeu – La Roca.
L’obra, que presenta

Grup contra el POUM de Riells i Viabrea al facebook

Al facebook hi ha un grup contra el POUM de Riells i Viabrea que ja te més de 200 subscrits: http://www.facebook.com/group.php?gid=302592611676

Mapa de la Ferreria

Us adjuntem un mapa de l'espai de la Ferreria.

Cliqueu si voleu veure'l ampliat.

Mapa de la Ferreria

Informe per a la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA

-Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic-

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Sant Celoni. Novembre de 2002

Composició de felicitació nadalenca (anys 2000), presa, espontàniament, des de la   C-251. Un cirerer i les 4 estacions de l’any, amb el Montnegre de fons, a tocar de la masia la Verneda, a tocar de la Ferreria

Antecedents

La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat.

 

Justificació

Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1).

Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural.

Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable.

A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble.

Taula rodona per una cooperativa de consum a Sant Celoni i la Batllòria

 CRISI I OPORTUNITAT

Cap a un altre model de producció i de consum

Taula rodona sobre les cooperatives de consum i la importància de poder accedir a productes de proximitat, de qualitat i ecològics, guiada pel grup de debat sobre producció i consum agroalimentari La Repera.

Contingut sindicat