L'Associació de Veïns de Riells del Montseny ens ha fet arribar les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha elaborat. Son al·legacions que probablement la Coordinadora subscriurà i presentarà, i les donem a conèixer per si algú més, abans del 10 de març, dia en el que acaba el termini, les vol presentar (es pot fer a l'ajuntament, per correu administratiu o entregant-les a la gent de l'Associació, que les recollirà el 7 de març al migdia, a l'Abadia de Sant Martí de Riells. Cliqueu aquí per anar a la web d'on pengen les al·legacions o aquí per visualitzar-les directament. |
|||
Us adjuntem les al·legacions al POUM de Riells i Viabrea que ha presentat la Coordinadora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
|||
Notícies sobre el contenciós de la Ferreria El passat 2 de febrer, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va fer públic que havia desestimat les al·legacions prèvies formulades per l’Ajuntament de Sant Celoni i una anomenada Entitat Urbanística Col·laboradora Provisional del Pla Parcial Urbanístic de les Ferreries, en les que demanaven a aquest Tribunal que no reconegués legitimitat a Aquest recurs, que s’havia formalitzat el 17 de novembre de 2009, s’adreçava contra la decisió del Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni, de 19 de març del 2009, per la qual, gràcies a les abstencions de CIU i PSC-PSOE i malgrat els dos vots favorables de Segons el TSJ de Catalunya, |
|||
A finals del desembre passat publicàvem a la Sitja del Llop - Revista del Montseny, número 31, un escrit titulat «Mancances i disbarats en el futur planejament municipal de Riells i Viabrea». L’esmentat article aparegué posteriorment a la nostra pàgina web.
Com sigui que la publicació d’aquest treball ha convocat l’aparició d’algunes crítiques, directes en alguns casos i anònimes en altres, pensem que cal expressar el nostre parer sobre aquestes crítiques, assumpte sobre el qual, per diferents limitacions no hem pogut treballar fins ara. Esperem que sabreu disculpar-nos per aquesta tardança en respondre.
|
|||
Nota de premsa de la Plataforma per un nou POUM de Palautordera Cada any l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera deixa de percebre entre 440.422,88€ i 483.863,68€ de l'IBI d'habitatges
Santa Maria de Palautordera, 5 de març de 2010
La Memòria d'Informació i Ordenació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Maria de Palautordera posa de manifest una pluja de dades respecte el nombre d’habitatges existents al municipi. És per això que la Plataforma “Un altre POUM és possible” va entrar una instància a l'Ajuntament sol·licitant el nombre real d’habitatges existents, que va ser resposta per l’Alcalde el passat 22 d’octubre del 2009, afirmant que: “Referent al nombre d’habitatges actualitat a l’any 2009: 3.643 habitatges que tributen IBI” (annex 1 resposta instància 6799). Aquesta xifra és inferior al mínim nombre d’habitatges que esmenta el POUM, fet que va fer que accedíssim al Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal de contrastar el nombre real d’habitatges existents. D'acord amb el Departament i un cop fets els sumatoris pertinents a Santa Maria de Palautordera actualment el nombre d’habitatges existents és d’entre4.302 i 4.367 fet que suposa que al menys, hi ha entre 659 i 724 habitatges que no tributen IBI (annex 2 dades Departament Medi Ambient i Habitatge). |
|||
El passat divendres 19 de febrer va ser talat un imponent àlber (Populus alba) situat a la llera dreta de la Tordera, a l’alçada de Can Pàmies.
|
|||
Al facebook hi ha un grup contra el POUM de Riells i Viabrea que ja te més de 200 subscrits: http://www.facebook.com/group.php?gid=302592611676 |
|||
|
|||
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny INFORME PER A LA PRESERVACIÓ I RESTAURACIÓ DEL CURS MITJÀ DE LA TORDERA -Proposta per a la creació d’un Parc Fluvial, Històric i Paisatgístic- Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny Sant Celoni. Novembre de 2002 Antecedents La vall de la Tordera és un eix de comunicació fonamental, essent nombroses les indústries establertes, les infrastructures que hi tenen pas obligat (A-7, comarcal c-251, conduccions de gas, tren...) o que n’hi tindran. No ens ha d’estranyar, doncs, que de Fogars de la Selva a Sant Celoni, el sòl sigui ocupat massivament i indiscriminada, sense planificació supramunicipal, bo i malmenant sòls agrícoles de gran qualitat, i un paisatge que acompleix una funció social de primer ordre i que estableix una clara diferència entre el Vallès més proper a Barcelona (de creixement radial, poc sostenible, i sense l’existència de sòls lliures) i el més allunyat, que és hores d’ara que comença a estar afectat per un creixement industrial i urbà poc ordenat, més enllà de la sostenibilitat. Justificació Amb tot el què s’ha exposat, no ens ha d’estranyar que l’eix de la Tordera sigui un dels sectors del terme municipal de Sant Celoni que rep més pas de vehicles i que, per tant, és més utilitzat, sigui per a viure-hi o per desenvolupar-hi l’activitat econòmica o, simplement, per a gaudir-ne del paisatge quan s’hi passa (vegeu, per exemple, la imatge 1). Així, considerem imprescindible que l’ocupació del sòl hi sigui ordenada i no pas continua sinó esponjada, per a afavorir la qualitat de vida dels habitants, un paràmetre difícil de quantificar, però d’una importància que creix exponencialment en una societat eminentment terciaritzada i abocada al consum del lleure i dels espais naturals i seminaturals, principalment amb plusvàlues de tipus lúdic o cultural. Si a aquestes circumstàncies afegim tot un seguit de valors de l’espai (culturals, històrics, ambientals, paisatgístics...), la protecció i revalorització del sector de la Ferreria és, creiem, inexcusable. A l’apartat següent es fa un repàs ràpid a aquest conjunt de valors, la pèrdua dels quals, en el seu conjunt, fora insubstituïble. |
|||
CRISI I OPORTUNITAT Cap a un altre model de producció i de consum Taula rodona sobre les cooperatives de consum i la importància de poder accedir a productes de proximitat, de qualitat i ecològics, guiada pel grup de debat sobre producció i consum agroalimentari La Repera. |
|||


